Aspectes metodològics i tècnica d'anàlisi de les dades per a l'estudi dels grups i les classes socials a la Regió Metropolitana de Barcelona

Papers 48, 1996 59-69 Aspectes metodolbgics i tecnica d'anilisi de les dades per a l'estudi dels grups i les classes socials a la Regió Metropolitana de Barcelona Mirius Dominguez i Amorós1 Cristina Sánchez i Miret2 1. Universitat de Barcelona. Departament de Sociologia i Metodologia de les Ciencies Soc~als. 08034 Barcelona. Spain 2. Universitat de Girona. Departament de Sociologia. 1707 1 Girona. Spain Resum -- En aquest article es presenta el procés metodolbgic, com també les tkcniques d'anilisi de dades, que s'ha utilitzat en l'andisi dels grups socials mitjangant la informació d'una gran enquesta sobre hibits i condicions de vida. Candisi dels grups socials des d'una perspectiva globalitzadora i estructuradora de les condicions de vida, tenint en compte com aquests sorgeixen mitjan~ant I'associació i la coherkncia entre múltiples característiques. Les dcniques d'anidisi de dades que s'han utilitzat han estat l'anilisi de correspondkncies múltiples i I'andisi de classificació. Paraules dau: metodologia, tkcniques d'investigació social, anilisi de dades, anilisi dimensional, andisi de correspondkncies múltiples, anilisi de classificació, grups socials. Abstract. Methodological acpects and techniques of analysis of data for the study ofgroups and social classes in the Barcelona Metropolitan Region In this article we present the methodological process and the techniques of data analysis we have used in the social groups analysis through a great survey of habits and conditions of life. The analysis of social groups is done from an overall and structural perspective of the conditions of life. It is very important to emphasize the point that the social groups come out from the association and coherence benveen multiple attributes arnong thern. Multiple Correspondence and Classification Analysis are the techniques of data analysis we have used. Key words: methodology, techniques of social research, analysis of data, dimensional analysis, multiple correspondence analysis, analysis of classification, social groups. Sumari 1. Introducció 4. El procés d'anilisi 2. Informació de quk es parteix 5. Conclusions 3. Objectius de I'anilisi i justificació Bibliografia del metode GO Papers 48, 1996 Mirius Dominguez i Amor6s; Cristina SBnchez i Miret 1. Introducció Aquest article té l'objectiu de mostrar el procés metodolbgic i de ttcniques d'andisi de dades en l'estudi dels grups socials a partir de la informació d'una gran enquesta sobre condicions de vida i hibits de la població. En cap moment no es pretén ni realitzar una exposició dels resultats aconseguits (per aquest apartat remetem a la publicació del volum)', ni tampoc presentar detalladament les ttcniques que {han emprat en l'andisi de les dades, l'anslisi de correspondtncies múltiples i I'anhlisi de classificació, de les quals existeix una Amplia i detallada bibliografia. Ens interessa principalment fer paleses les consideracions i les orientacions prtvies, ja siguin tebriques o metodolbgiques, que han guiat el tractament i les ttcniques d'andisi de les dades. En plantejar-nos fer I'estudi dels grups i les classes socials a partir de la informació d'una gran enquesta sobre condicions de vida i hibits de la població, es va partir del treball realitzat amb anterioritat pels diferents grups de treball que analitzaven cada un dels imbits temitics i que es van reflectir en diversos volums generals precedents. Al mateix temps, s'havia de superar l'anilisi descriptiva bivariant i la visió sectorial i globalment molt complexa que es presentava. Candisi dels grups socials ha de venir donat per una perspectiva que podem caracteritzar de globalitzadora i estructurant de les condicions de vida. Aquestes característiques, evidentment no són independents, sinó que es manifesten seguint una cohertncia i una associació entre si. Associació que ens configura grups socials ben definits. Es tractava, doncs, d'arribar a copsar les línies estructuradores de cada un dels imbits temitics de les condicions i els estils de vida, analitzant-ne cadascun no de forma univariant, sinó tenint en consideració la informació multivariant de qd es parteix. Així doncs, el procés que es va seguir va ser: (1) Identificar imbits temitics que estructuren les condicions de vida i que en certa manera venien definides en 1'Enquesta: consum, educació, equipaments de la llar, lleure, familia, habitatge, origen geogrkfic, relacions personals, riquesa de la llar, treball i vacances. En cada un d'aquests imbits temitics, dels quals es disposava de moltes variables, es va realitzar una andisi dimensional per extreure les dimensions o els eixos estructurants i posteriorment una anhlisi d'agrupament per crear les tipologies. Així doncs, com a resultat vam disposar d'una tipologia per cada un dels imbits. Aquestes tipologies tenen una identitat en si, de manera que al mateix temps es veu com emergeixen grups socials i formes de vida en cada imbit temitic. (2) Seleccionar aquelles variables que considerivem independents o identificatives per al conjunt dels imbits temitics: sexe, edat, posicions en el mercat de treball (tant de l'entrevistat com del cap de familia), comportament electoral i situació geogrifica. (3) La identificació de l'estructura i dels 1. SUBIRATS, M.; SÁNCHEZ, C.; DOM~NGUEZ, M. (1 992). Enquesta Metropolitana de Barcelona 1990. Vol. 5. Condicions de vida i hdbits de lapoblació. Barcelona: Institut dtEstudis Metropolitans de Barcelona. Estudi dels grups i les classes socials a la Regi6 Metropolitana de Barcelona Papers 48, 1996 61 -- .- grups socials corresponents a partir de les tipologies precedents de cada Ambit, juntament amb les variables identificatives, de nou per tkcniques de dimensionalització i d'agrupació. 2. Informació de qui: es parteix L'elecció de les variables que es van considerar pertinents per al nostre estudi no ha estat ingknua, sinó que el nostre punt de partida ha tingut en compte els resultats i les reflexions sorgides al llarg del treball de 1'Enquesta Metropolitana de Barcelona 1990. En la base del nostre punt de partida han estat preses en consideració les etapes de les andisis bivariades i els elements correlacionals, com també la comparació amb les variables identificatives. Les tematiques dels volums generals de 1'Enquesta ens han ofert una certa cohertncia en cada un dels Ambits tematics, unes idees i unes hipbtesis dels seus eixos estructuradors i de les seves dimensions, i una visió global de les condicions de vida i els habits de la població. Ara bé, aquests tipus d'anAlisi han fet que la realitat social se'ns presenti com a molt sectorialitzada i estructurada separadament en els Bmbits tematics que s'han analitzat separadament. Aquest treball intenta, doncs, donar una visió de conjunt interrelacionant els hbits tematics, una andisi a partir de les línies més unificadores que donin coherkncia al conjunt i una pkrdua de dispersió de l'estructura de significativitat. Les variables, la codificació de les quals pot consultar-se en I'annex del volum 5 de I'informe general, són un total de 150 variables amb 742 modalitats o categories, més 2 variables contínues. 3. Objectius de l'andisi i justificació del mktode Atb l'ampli debat en curs en la sociologia per tal d'escatir la validesa del concepte de classe i les dificultats per situar d'una manera precisa els nous grups socials que emergeixen, no s'ha volgut partir d'una classificació tebrica prkvia que establis a priori aquests grups, sinó que, a partir de les possibilitats ofertes per una Amplia base de dades que ens dóna informació sobre múltiples característiques de l'activitat, l'accés als recursos i les formes de vida dels individus, s'ha volgut veure quines són les agrupacions que es produeixen i quines són les variables que contribueixen d'una manera més decisiva a la formació dels grups, establint una via de dideg entre teoria, conceptualitzacions i dades empíriques. La perspectiva metodolbgica que s'adopta ofereix dos avantatges importants. En primer lloc, no partir a priori de la hipbtesi que són les posicions en les relacions de producció les que constitueixen la base de l'estructura social i de la formació dels grups. I com a segon avantatge, fugir d'una visió massa economicista de la formació dels grups socials que ens porti a ignorar la for~a dels habits culturals i de les formes de vida com a elements d'estructuració. Els objectius principals que més tenen a veure amb el tractament metodolbgic són: 62 Pavers 48. 1996 Mirius Dominguez i Amor6s; Cristina Sdnchez i Miret 1. Realitzar una anilisi i un tractament del conjunt dels hmbits temhtics. Un dels primers punts metodolbgics era el de representar l'estructura de relació de les dades com una radiografia que ens revelava estructures presents en la matriu de dades, perb ocultes a la nostra percepció limitada que provenia de les anilisis bivariades. Es evident que la complexitat rau en el carhcter multidimensional dels problemes abordats, afrontar-se amb el problema de fer visible aquesta construcció multidimensional i a fer-ne una interpretació en termes d'estructura. 2. Realitzar-10 oferint perspectives o línies conductores que estructuren aquesta realitat global. La metodologia emprada respon a la necessitat d'aprofundir en les relacions d'interdependkncia que {estableixen entre variables qualitatives observades en una mateixa població, i en particular insistint a explicar com els diferents valors o categories de les variables es relacionen els uns amb els altres, intentant resumir la complexitat de les dades, amb la menor perdua d'informació possible, a unes poques dimensions, trets significatius, de la descripció inicial. Hem de poder descriure en un espai multidimensional el sistema de relacions de covariació o correspondkncia de l'univers de variables incloses en l'anhlisi, representant, en termes de proximitat, les semblances entre perfils de resposta. 3. Dimensionalitzar la realitat social examinada segons les hipbtesis provinents de consideracions tebriques. gs un dels propbsits de la investigació trobar aquelles dimensions relevants i estructuradores de cada un dels hmbits temhtics de les condicions de vida que hem conceptualitzat. 4. La construcció de grups socials. A partir d'aquestes noves variables que són les dimensions i les tipologies tematiques, i a través de tkcniques d'anhlisi classificatbries, la construcció d'una tipologia final de grups socials. 5. Identificar estils de vida diferenciats a través dels perfils més característics de les condicions de vida i els habits de la població dels grups socials examinats, reprenent la tipologia final dels grups socials i mitjan~ant anhlisis bivariades d'associació amb les variables originals. 4. El procés d'andisi Les consideracions i orientacions anteriors es concreten en tres tipus d'exigkncies: (1) Tenir mttodes que permetin tractar la complexitat i la quantitat de dades de tal forma que, semblant a un embut, s'aconsegueixi una informació densificada. Per consegüent, aquests mktodes ens han de permetre reduir el camp i, al mateix temps, que les noves variables o factors obtinguts siguin al més independents possible els uns dels altres, alhora que és imprescindible que aquests mktodes aconsegueixin també l'agrupació d'individus per tal que sor- Estudi dels grups i les classes socials a la Regi6 Metropolitana de Barcelona Papers 48, 1996 63 geixin els grups socials. (2) D'altra banda, les variables que s'empren són de natura qualitativa, la qual cosa ens orienta cap a ttcniques de dimensionalització i classificació que ens permetin tractar-les. (3) En tercer Iloc, aquests mttodes han d'incorporar almenys procediments de validació estadística adequats. En línies generals, el procés ha estat el següent: 1. Establir els ambits temkics de les condicions de vida i els habits de la població i l'elecció i classificació de les variables més pertinents per a l'anilisi (vegeu la taula 1). 2. Canalisi de dimensionalització i tipificació dins de cada Arnbit tematic i restabliment &una tipologia en cada un. 3. La identificació de l'estructura i els grups socials a partir de les variables tipolbgiques precedents juntament amb les identificatives generals, de nou per ttcniques de dimensionalitzaci6 i classificació. 4.1 L'estructuració dambits temlitics: dimensions i tipologies Com ha quedat palts, el primer pas que es va realitzar va ser el de generar variables tipolbgiques de cada un dels ambits tematics a través de I'andisi de dimensionalització i de classificació. En la taula 1 es presenta aquesta informació. De fet, ens interessava retenir en cada Bmbit una tipologia per a la fase següent de l'anilisi. La necessitat &aquesta fase obeeix a dues raons basiques. D'una banda, I'intent de realitzar una anilisi amb 742 modalitats (més dues variables contínues) ens pot conduir a una confusió real més que no pas a un aclariment. I, en segon Iloc, cada ambit es concep com un espai social amb una certa lbgica i autonomia social prbpia. Per aquest motiu, ens interessava contixer-la per saber quins són els eixos o les dimensions més rellevants de cada Ambit, és a dir, donar el seu contingut més redui't i trobar una tipificació &aquest espai. La ttcnica que s'ha aplicat és I'andisi de correspondtncies múltiples (ACM) quant a la dimensionalització. En I'ACM, més que els efectes de magnitud, interessen els efectes de perfil i forma, la seva formalització geomttrica té com a objectiu donar rellevancia a l'estructura de la forma que adopten les interaccions entre les variables sotmeses a I'analisi. Aquesta ttcnica té en compte, per definició, el caracter multidimensional dels fenbmens, perb com que els fenbmens reflectits són molt diversos -per bé que bbviament relacionats-, no seria pertinent pensar a efectuar una ACM global respecte a totes les variables de I'Enquesta, sinó que cada fenomen -o temadóna lloc a una ACM especifica, amb la qual cosa s'obté un mapa definit per les associacions existents entre individus respecte a I'hmbit &estudi. Sota aquesta premissa s'ha realitzat una ACM de cada un dels imbits temitics extraient per cada un aquells eixos estructuradors que donen sentit als subambits. Una vegada s'ha procedit a la identificació i a la retenció dels eixos en cada hbit, s'ha construi't una variable tipolbgica a partir de les seves dimensions corresponents per mitja del Cluster Analisis. 64 Papers 48, 1996 Mirius Dominguez i Arnorcis; Cristina Sdnchez i Miret Taula 1. Ambits temiitics: 1. Consum; 2. Educació; 3. Equipament de la llar; 4. Lleure; 5. Família; 6. Habitatge; 7. Origen geogrhfic; 8. Relacions; 9. Riquesa de la llar; 10. Treball; 1 1. Vacances. Variables Dimensions Tipologia 1. Compra de vestit i cal~at, 1. Eix de modernitat en les GI. Formes de consum ús de les targetes de crtdit, formes de consum, mobilimodernes. compra servei a domicili. tat en la compra i ús de tar- G2. Transici6. getes de crtdit i a domicili. G3. Compren en la mateixa població i no fan ús de la targeta de crkdit. 2. Estudis acabats, nivell 1. Eix cultural, reglat i G 1. Alt nivell educatiu reglat educatiu de la llar de prod'hhbits. i habits. cedkncia, nombre de lli- 2. Habits de lectura. G2. Hhbits de lectura esporabres a casa, lectors de 3. Lectura de revistes. dics. llibres, diaris i revistes. G3. Nivell educatiu baix. G4. Sense estudis. 3. Possessions de béns 1. Bens domkstics. G1. Tots els bens domtstics. domtstics, caracteristi- 2. Cotxe. G2. Nivell mis baix de béns. ques del cotxe i assistent 3. Característiques cotxe. No té els de luxe. a hores. G3. Pocs bens domkstics, un cotxe utilitari. G4. No tenen cotxe ni cap dels bens dornkstics. 4. Temps lliure i tipus d'ac- 1. No realització d'activitats GI. Activitats de temps lliure tivitat. Espectacles, gtnede temps lliure. artístiques i individuals, res musicals preferits. 2. Activitats recreatives, de música moderna. No grup primari. espectacles. 3. Tipus d'espectacles i G2. Activitats de mitjans de música. comunicaci6, individuals, pautades i amb bastant temps Iliure. G3. Activitats de manualitats. G4. Activitats recreatives, de grup primari. Poc temps Iliure. G5. No activitats de temps Iliure. 5. Nombre de membres a 1. Composici6 unipersonal de GI. Llars amb quatre memla llar, tipologia de comla llar. bres, dos fills. posició de la família i 2. Llars extenses. G2. Llars tres membres, un organitza& familiar. fill. G3. Parella sense fills, o no nucli. G4. Cinc membres, amb més d'un nucli familiar. G5. Llar unipersonal. Estudi dels grups i les classes socials a la Regió Metropolitana de Barcelona Papers 48, 1996 65 Taula 1. ( Continuacio3 . Variables 6. Tipus d'habitatge i infraestructura. Segona residencia. 7. Origen geogrhfic familiar i llengua de l'entrevistat. 8. Relacions fora de la llar, on acudeix en cas de dificultats, xarxes de relacions i associacions. 9. Nivells de renda, propietats, inversions i seguretats. 10. Situació laboral, dades sobre el sector i I'empresa i hores de treball domestic. 11. Temps de vacances, tipus i modalitats. Dimensions Tipologia 1. Possessió d'habitatge. GI. Pis petit, no segona 2. Habitatge gran i amb alta residtncia. infrastructura. G2. Habitatge mitji. 3. Habitatges mitjans. G3. Habitatge gran, unifami- Lar. G4. Segona residencia. 1. No relacions exteriors. G1. Matrimoni emigrant, 2. Relacions secundaries. castelli. 3. Relacions primhries. G2. Matrimoni mixt, castelli i totes dues llengües. G3. Matrimoni mixt, catali i rotes dues. G4. Origen i llengua catali. 1. Nivell econbmic general baix. G 1. Relacions locals de grup 2. No resposta a les dades. primari. No dificultats. 3. Nivell de renda baix. G2. En dificultats, no acudeix a les xarxes de relacions. G3. Relacions familiars no locals. G4. Relacions secundaries no locals. G5. No relacions. 1. Ocupats sector públic, GI. Nivell de renda baix. no treball domestic. G2. Nivell de renda mitja- 2. Mestresses de casa, baix. treball domestic. G3. Nivell de renda mitja-alt. 3. Treball productiu i G4. No hi han dades. reproductiu. G5. Nivell de renda alt. 1. Realització de vacances. GI. No té vacances. 2. Estancia i modalitats. G2. Té vacances perb no surt fora del municipi. G3. Vacances a I'estranger. G4. Vacances al país a casa d'amics. Ocupats sector públic, G 1. Mestresses de casa que no treball domestic. treballen en el sector pri- Mestresses de casa, vat i a la petita empresa. treball domtstic. G2. Sector privat, empresa Treball productiu i petita i mitjana, cap hora reproductiu. de treball domtstic. G3. Ocupats en empreses grans. G4. Sector públic, cert treball domestic. G5. Mestresses de casa i inactius. - 66 Papers 48, 199G Mirius Dominguez i Amor6s; Cristina Sánchez i Miret 4.2. Els grups socials El pas següent en l'anilisi tenia com a objectiu trobar l'estructura global i amb aixb la identitat dels grups socials que emergeixen. El procés quant al mktode és idkntic al precedent. De nou s'ha emprat I'ACM en la recerca de la dimensionalització i l'andisi &agrupament per construir la variable tipolbgica dels grups socials. En l'ACM final el que s'ha buscat és l'objectiu &estructurar la realitat social dimensionalitzada, més que no pas l'objectiu de resumir. Així doncs, s'ha treballat amb tots els eixos estructuradors que ens era possible per tal de, posteriorment, dur a terme una classificació autornitica jerarquitzada. En la taula 2 es poden veure les variables que han estat les actives en aquest segon pas. Un dels aspectes importants que cal assenyalar en aquest apartat és que si bé en la construcció dels grups socials les variables actives eren les variables tipolbgiques de cada una de les dimensions temitiques, en la interpretació dels mateixos es torna a les variables originals. Són aquestes les que ens permetran caracteritzar i diferenciar els grups socials amb més riquesa i aprohndiment. Per aquest motiu, s'han realitzat andisis bivariades entre la variable tipolbgica final de grups socials amb les variables originals per interpretar els estils de vida diferenciats. Amb aixb hem enriquit aquesta caracterització dels grups socials fent palesa la complexitat i la multiplicitat de situacions que existeixen en els diferents grups socials. Es tracta, doncs, d'un doble nivell d'anilisi: d'una banda, les variables tipolbgiques estructuradores &Arnbits temitics i objectes de la construcció dels grups socials, i, d'altra banda, les variables originals que tornen a emergir amb forsa. L'objectiu final que perseguíem era el &agrupar els individus similars segons la realitat multivariant objecte &estudi en grups representatius. Taula 2. Variables actives en 1'ACM dels grups socials. A) Identificatives o estructurals B) Variables tipolbgiques 1. Sexe de I'entrevistat. 2. Sexe del cap de família. 3. Edat de I'entrevistat. 4. Edat del cap de família. 5. Posicions en el mercat de treball de I'entrevistat. 6. Posicions en el mercat de treball del cap de família. 7. Vot. 8. Divisió per corones. 9. Consum. 10. Educació. 1 1. Equipament de la llar. 12. Lleure. 13. Família. 14. Habitatge. 15. Origen geogrific. 16. Relacions personals. 17. Riquesa de la llar. 18. Treball. 19. Vacances. Estudi dels grups i les classes socials a la Regió Metropolitana de Barcelona Papers 48, 1996 67 -- - D'aquesta forma, a posteriori, podem operar a partir de la noció d'individu artificial mitja de cada classe. Perdem així tota la riquesa original de les diferencies individuals, perb guanyem en capacitat de síntesi i, per tant, de comprensió. És per aquesta raó que els grups que s'han extret ens dibuixen els perfils d'aquestes classes, aquells trets significatius que els diferencien de les altres, tot i que pot ser que no sigui el comportament majoritari. Per exemple, un grup social pot estar descrit significativament per votar a certs partits polítics, tal com IC i ecologistes; tot i que si s'observen les dades es veu com l'opció majoritaris és la de votar els partits polítics més votats. Nosaltres hem utilitzat una ttcnica &agrupament, de classificació mixta, per partició directa i jerarquica, especialment adaptada al tractament de grans quantitats de dades. Aquesta tecnica de classificació ha significat, d'una banda, fer una anhlisi detallada del dendrograma, de l'arbre de partició, per tal de veure com va establint successivament els nusos de partició en classes. A més a més, s'han tingut en compte, per l'elecció de les classes bptimes, la grandaria dels grups de partició, la inercia que ens dóna compte de I'homogenei'tat o la dispersió dels grups i, finalment, s'ha extret la descripció de les classes per les modalitats significatives. El resultat final, tal com pot observar-se en el grg~c 1, consisteix en l'obtenció d'una partició dels individus en deu grups representatius del conjunt i que, bbviament, caldra caracteritzar estadísticament i sociolbgicarnent cercant aquelles modalitats significatives més presents en cada grup que en la població de referencia. Treballadors manuals (32%) Tbcnics mitjos (23%) Figura 1. La tipologia de grups socials.