Convergència Democràtica de Catalunya: un "partit de gent" i nacionalista en l'etapa de "fer govern"

Pape s 45,1995 129-138 Con e gkncia Democ a ica de Ca alunya: un ((pa i de gen )) i nacionalis a en l'e apa de (( e go e n)) Jo di Ma as Dalmases , Uni e si a de Ba celona. Facul a de Ciencies Econbmiques Ba celona. Spain Resum - -- Con e gkncia Democ a ica de Ca launya (CDC) és un pa i que, des del pun de is a ideolbgic, s'ha d'e ique a com a pp i nacionalis a, ja que allb que el de ineix, an des &una bp ica in e na com des de l'ex e io del pa i , és el nacionalisme. Els o ígens i els onamen s del nacionalisme de CDC cal busca -10s en el nacionalisme pe sonalis a de Jo di Pujol i, en gene al, en el seu pensamen polí ic, I'aplicació del qual s'ha e en qua e ases acumula i es: la de a e país , la de a e polí ica)), la de a e pa i )) (aques es es explici a- des pel ma eix Jo di Pujol) i la que I'au o anomena (( e go e ns. I pel que a al concep e de naci6 que de ensa CDC, s'hi po pe ceb e la in lukncia de Ro i a i Vi gili i de P a de la Riba. CDC i Jo di Pujol no de ensen un nacionalisme ideolbgic, sinó un nacionalisme en es com una e ica i, a més, globdi zado , 6s a di , sense exclusions p e ies i in eg ado . So in s'ha conside a que CDC més que un pa i és un mo imen , pe b I'au o s'inclina pe quali ica CDC com un ca ck -allpa y o pa i a eplegado o, com el ma eix Jo di Pujol diu, un ((pa i de gen )). Pa aules clau: pa i s polí ics, Ca alunya, nacionalisme. Abs ac . Con e gk.ncia Democ d ica áe Ca alunya: apleople?poli icalpa y and a na iona- lis pa y F om an ideological poin o iew, Con e gkncia Democ kica de Ca alunya (CDC) mus be labeled as a na ionalis pa y, because wha mainly de ines i is na ionalism, no only om an in e nal pe spec i e bu also om an ex e nal one. The o igins and he basis o CDC's na ionalism a e in Jo di Pujol's pe sonalis na ionalism and, in gene al, in hi poli- ical hough , which he has pu in p ac ice in ou accumula i e phases: a e país)) (making coun y), (( e polí ican (making poli ics), (( e pa im (making pa y) -all o hem called in he way by Jo di Pujol himsel -- and wha he au ho calls (( e go e n)) (making go e n- men ). As o he concep o na ion de ended by CDC, we can easily no ice Ro ie a i Vi gili and P a de la Riba's in luence. CDC and Jo di Pujol do no de end a na ionalism based on ideology bu on e hic, hey de end a globalizing na ionalism, ha is, wi hou p e ious esclusions and in eg a ing. CDC has o en been conside ed a mo emen mo e han a pa y, bu he au ho p e e s o label i as a ca ch-all pa y o , as Jo di Pujol calls i , a ((pa i de gen n (people's pa y). Key wo ds: poli ical pa ies, Cacajlonia, na ionalism. 130 Pape s 45, 1995 Jo di Ma as Dalmases Suma io In oducció Nacionalisme i e ica Els o ígens del nacionalisme de CDC: globali zado el nacionalisme pe sonalis a de Jo di Pujol CDC: pa i o mo imen ? EI concep e de nació: la in luencia de CDC: un pa i ca ch-ullo ((de gen s Ro i a i Vi gili i de P a de la Riba Bibliog a ia In oducció Els aspec es més elle an s de la ideologia d'un pa i poli ic, és a di , els aspec- es que ens pe me en e ique a -10 ideolbgicamen són aquells als quals el pa - i ma eix dóna un em asi especial i que o men el nucli essencial del cos doc inal que el ca ac e i za i el de ineix. La idea que de ineix Con e gkncia Democ a ica de Ca alunya (CDC), an des d'una bp ica in e na com des de l'ex e io del pa i , és el nacionalisme, al ol an del qual gi a o el seu p og ama polí ic. Con e gencia Democ a ica de Ca alunya és un pa i que cal e ique a com a ((nacionalis a)). L'a el del nacionalisme de CDC la obem en el pensamen polí ic de Jo di Pujol, l'aplicació del qual s'ha e en di e ses ases acumula i es: la ase de (( e país)), la de (( e polí ica), la de (( e pa i )) ( o es es explici ades pe Jo di Pujol) i la que jo anomeno (( e go e n)). Les dues p ime es s'inicien abans de la cons- i ució de CDC com a pa i poli ic i les dues úl imes, desp és. La p ime a ase, que comensa en ple anquisme, cap als anys cinquan a, és la de la de ensa des de la socie a de les ccca ac e ís iques na u als de la nació)): la llengua, la his b- ia, la cul u a, els cos ums, e c. En la segona ase, la de (( e polí ica)), que s'ini- cia quan es comensa a pe ila la i del kgim anquis a, a p incipi del 1975 en la con e encia que Jo di Pujol a a ESADE el mes de gene d'aquell any, es passa d'una acci6 social a una de polí ica, pe b amb el ma eix objec iu: posa la ((clau de ol a)) al p océs de econs ucció de Ca alunya. En la I11 Assemblea de CDC del ma s del 1976, celeb ada un mes desp és d'ha e -se cons i ui' com a pa i poli ic, es a inicia la ase de (( e pa i )), en la qual es a ole cons ui una sblida o gani zació in e na pe al de (( e país)) i (( e polí ica)) des del pa i . Finalmen , g acies a la ic b ia de la coalició Con e gencia i Unió (CiU) en les eleccions au onbmiques del 20 de ma s 1980 i amb la c eació d'un go e n au onbmic di igi pe Jo di Pujol, es a inicia la ase que, seguin la e minologia pujoliana, he anomena (( e go e n)), en la qual, des del go e n i des de Sadminis aci6, el que es p e én és (( e país)), (( e polí ica)) i ambé (( e pa i )). Els o ígens del nacionalisme de CDC: el nacionalisme pe sonalis a de Jo di Pujol La base p incipal del nacionalisme de CDC és el pensamen poli ic de Jo di Pujol i, conc e amen , el seu concep e de nacionalisme, el qual es po sin e- CDC: un apa i de genw i nacionalis a eo l'e apa de (( e go e na Pape s 45,1995 131 i za , d'en ada, com un naciolnalisme pe sonalis a i amb una dimensió glo- bal, sense exclusions. Els homes, segons el nacionalisme pe sonalis a, necessi- en pe hnye a un poble, a una comuni a nacional, que sigui capas de dona -10s una pe sonali a de inida. is pe aixb que la comuni a nacional, la nació, ha de o ma i de ini els indi idus, els ha de dona unes pau es &iden i icació nacional. ((Ens obem, pe an , amb qu , pe una banda, l'home necessi a disposa d'una es uc u a in e io que el e eb i i que aques a es uc u a no sigui ell sol a eni -la, és a di , que no el anqui en la se a es ic a pe sona. Pe l'al a, hi ha el e que aques a es uc u a en bona pa és ui de l'acció que damun d'ell, d'una mane a p o unda -que ol di d'una mane a espon inia, na u al i no només in el-lec ual-- exe ceix la comuni a nacional. Són aques s dos pun s els que con e eixen un alo al e nacional, que el an imp escindi- ble i obliguen a e -ne la de ensa. I aques a de ensa ja és nacionalisme)) (Pujol, 1976: 166). Pel nacionalisme pe sonalis a, la capaci a o no d'un poble de dona una pe sonali a de inida a les pe solaes que hi iuen és el e mbme e que indica el seu g au de o alesa. Quan un poble no és capas de dona aques a mane a de inida de se , o l'es o s dels seus indi idus és el bene ici ((de la comuni a es anya que domina)), que es con e eix en la se a, i és lla o s quan es po pa - la ((d'alienacióa (Pujol, 1976: 16'7) &aques s indi idus. &, pe an , un naciona- lisme en s com un mo imen allibe ado i de llui a con a ((l'op essió nacional)) i social; un nacionalisme de de ensa i cohesió dels indi idus; un nacionalisme que de ineix les pau es d'ac uaci6, la mane a de e , dels indi idus; un nacions-‘ lisme que a de dal a baix, de la comuni a nacional als indi idus, pe b un nacionalisme que (( é un úl im des ina a i, un p incipal des ina a i, que són les pe sones)) (Pujol, 1987: 10). El concep e de nació: la in lu ncia de Ro i a i Vi gilii i de P a de la Riba Pe b, quins són els elemen s que calen pe qu una comuni a nacional o, més conc e amen , Ca alunya pugui dona una pe sonali a de inida als ca alans? Pe dona espos a a aques s in e ogan s, hem d'ana al concep e de nació i, con- c e amen , als seus elemen s ca ac e i zado s. Una de les de inicions més cla es que CDC ha e del concep e d~e nació és la següen : ((La Nació és una comu- ni a na u al de pe sones aplega les en ida comuna sob e un de e mina e i- o i, amb una sk ie de ca ac e ís iques p bpies, que a la egada que li dóna cohesió la dis ingeix de les al es, i amb consci ncia de o ma aques a comu- ni a di e enciada, i olun a de. man eni -la. Les ca ac e ís iques na u als de la Nació, són di e ses: e i o i, llengua, his b ia, cul u a, nia, eligió, eco- nomia, d e , cos ums, o mes a ís iques, e c.)) (Tex os CDC-19, 1981:3). El 1987 Pujol o na a de ini la nació p enen els ma eixos elemen s: ((Ca alunya és una nació pe la se a cul u a, el seu d e , la se a llengua, la se a his b ia, les se es ins i ucions. Ho és pe la se a men ali a col-lec i a. Ho és, ins i o pe un e més ci cums ancial: la se a col~locació en el con ex espanyol, eu opeu 132 Paoe s 45, 1995 Jo di Ma as Dalmases i medi e ani. I ho és pe la consci ncia que enim de o aixb i pe la olun a de de ensa -ho)) (Pujol, 1987: 5). Finalmen , en el VI11 Cong és celeb a el gene del 1989, es eia la de inició següen de Ca alunya com a nació: ((Ca alunya, com a nació, 6 onamen almen una olun a de se , a elada en la se a llengua, en la se a cul u a, en la se a his b ia i en les se es ins i ucions. Hi ha un e di e encialque ens de ineix com a nació (CDC, 1989 I: 20). Si aga em la p ime a de inició, la més cla a i o denada, eu em que gai e- bé és la ma eixa que Ro i a i Vi gili a e el 19 17 en la se a ob a Nacionalisme i ede alisme, on a segui la de inició de Mancini de nació: ((Nacionali a [Ro ie a i Vi gili eia se i els e mes "nacionali a " i "nació" com a sinbnims] és una comuni a na u al d'homes, aplega s en ida comuna pe uni a de e i- o i, &o igen, de cos ums i de llengua, i enin consci ncia d'aques a comu- ni a )) (Ba as, 1984: 81). Així doncs, és cla que CDC ecull la de inici6 de nació de Ro i a i Vi gili i, de e uc, la de Mancini, i que l'únic que a és in o- dui -hi alguns al es elemen s, a egla -la, pen ina -la. En la in oducció &aques s elemen s nous, hi obem alguns e s de la de inició de nació de P a de la Riba, com el e d'em asi za en l'exis ncia d'unes ccca ac e ís iques p bpies o na u als)) de la nació: pe P a e en, sob e o , la llengua, el d e i l'a , i CDC hi a egeix el e i o i --Almi all es e e eix a la geog a ia com una de les jus i- icacions ((na u als)), a més de la asa i del ca dc e , del ca alanisme poli ic-, la his b ia, l'k nia, la eligió, l'economia i els cos ums. Pe b, malg a o , pe CDC no cal eni o es les ccca ac e ís iques na u als)) esmen ades pe qu exis eixi la nació sinó, pe qui. n'hi ha p ou que les que es in- guin se eixin pe dona consci ncia nacional als indi idus. Pe an , ambé en aques pun CDC segueix el aonamen de Ro i a i Vi gili, el qual deia que: ((El p incipal elemen cons i u iu d'una nacionali a es oba en la consci n- cia que hom é de pe anye a aques a nacionali a , en la olun a dels qui la cons i ueixen. I la impo hncia dominan d'aques elemen de la consci ncia nacional és al, que l'abs ncia d'un o més dels al es elemen s [la his b ia, la llengua, el d e , la geog a ia] no impedeix l'exis ncia d'una nacionali a quan hi ha aquell elemen u (Molas, 1988 I: 290). El nacionalisme de CDC es plan- eja, doncs, en p ime lloc, aconsegui aques a necessi ia consci ncia col.lec i a de nació, que es adueix en el cc e país)), o ecollin el sedimen que ha dei- xa I'e oluci6 his b ica de Ca alunya: la llengua, la cul u a, el d e , l'econo- mia, la ma eixa his b ia, els cos ums, les ins i ucions, e c.; i espe ona -10 p ime amb el a e polí ica^, desp és amb l'acció mili an del (( e pa i s i, inalmen , amb la o sa ins i ucional de cc e go e na. Aques es són, pe CDC, les p ime- es ma ies que cal poli pe a la o mació &un sen imen de país, pe po en- cia la c ea i i a de la socie a ca alana i pe pode o ja el u u poli ic de Ca alunya. Nacionalisme i &xica El nacionalisme pe sonalis a de CDC i, més conc e amen , el de Jo di Pujol, és di íl de deslliga del co en anc s, d'inspi acib c is iana, de p in- CDC: un ((pa i de gen . i nacionalis a en ].'e apa de a e go e n)) - Pape s 45,1995 133 cipi del segle XX, del qual Emmanuel Mounie a se un ep esen an des aca . El plan ejamen d'aques co en és la supe ació de l'indi idualisme i de la des- pe sonali zació conseqü ncia de la socie a con empo hnia, i l'abandonamen de la u ili zació ins umen al de l'indi idu pe l'Es a . També cal des aca la in lu ncia de Cha les Péguy i d'An oine de Sain -Exupé y en el pensamen de Jo di Pujol i, en de ini i a, en el model de nacionalisme pe sonalis a de CDC. Pel que a al p ime , (cel pensamen de Péguy cons i ueix, en sín esi, la base de la connexió en e c is ianisme i ,nacionalisme [. ..I. La mís ica, I'espi i uali za- ció del pa io isme, la concepci6 de la polí ica com a de i ació d'aquella mís- ics, són elemen s que an modelan la componen c is iana del pensamen de Jo di Pujol)) (Ma ce , 1984: 23'7). De Sain -Exupé y ecull ((la ece ca d'uns alo s cul u als i ics, on l'expe i ncia de l'acció sigui decisi a. [. . .] La idea de esponsabili a , en aques cas la esponsabili a dels c is ians -(cels únics que de debb enen el sec e de la e, de la espe anqa i de la ca i a ))- és una idea que p o é de Sain -Exupé y, així com l'e ocació a la e a, al medi, a la con inul- a u (Ma ce , 1984: 237-238). ]:elemen espi i ual és, doncs, un componen bhic del nacionalisme ca alh al com l'en enen Pujol i CDC, que el si uen com el p incipal objec iu d'aques mo imen : ((El p ime objec iu de la nos a mobi- li zació, cal epe i -ho, és espi i u,al, i pe segueix aquella salu men al i espi i ual de qu pa lh em i aquella mis ica col.lec i a que e eb a els poblesa (Pujol, 1980: 46). Aques espi i ualisme i aques a mis ica ambé e en p esen s en P a de la Riba, el qual deia que ((l'espe i nacional de la gen ca alana ha deixa sem- p e as e de la se a exis ncia en o es les poques de la his b ian (P a de la Riba, 1978: 89). I pel que a l'assen amen del nacionalisme de Jo di Pujol sob e una base c is iana, cal pa la ambé de la in lu ncia di ec a de Raimon Galí, que obem en ala cons an e e ncia c is iana, la concepció del con in- gu comuni a i del nacionalisme, la necessi a d'una mis ica col.lec i a i la ide- li a a unes i u s i alo s bhics, la c í ica al ca alanisme i a les ac i uds espi i uals i men als an e io s a la gue a)) (Ma ce , 1984: 235). El nacionalisme de CDC és un nacionalisme de aci1 accés. Pe accedi al nacionalisme, segons CDC, només cal la olun a &accedi -hi, la olun a de se nacionalis a. 1 en enen que ole se nacionalis a ol di ole que Ca alunya sigui i iden i ica -s'hi. En la ponkncia sob e el nacionalisme del VI1 Cong és de CDC del 1985, es elaciona a la ((iden i a )) amb el ((se )), s'en enia la iden i a com ccallb que a que siguem el que som)) (CDC, 1985: 11). Jo di Pujol hi a e- geix: ((1 només se em un poble o si conse em la nos a mane a de se , la nos a men ali a col.lec i a i la nos a consci ncia de país, si c eiem en ell i si ho sabem p ojec a cap al u u . I pe mi, i pe P a , aixb és el nacionalisme)) (Faulí, 1988:19). To plega es po en end e com un cicle i al o, ins i o , espi i ual, on el p ime pas és la iden i a nacional, el segon la in e io i zació i pos e io ex e io i zació d'una mane a de se i, el e ce , conseqükncia d'aques- a idea de se , la possibili a o l'c~bli~a o ie a de c ea , de cons ui Ca alunya. Així, un cop es ol se nacionalis a, pe Pujol cal oba a Ca alunya aquells elemen s que ajudin a la eali zació ma e ial i espi i ual de l'indi idu, en bene- ici an indi idual com col.lec iu. I pe aconsegui aques s elemen s no calen 134 Pape s 45, 1995 Jo di Ma as Dal nases gai es p incipis eb ics, sinó que ac i i a , pe simple o u inh ia que pugui sembla , po en iqui i ajuda a la cons ucció nacional de Ca alunya. La senzillesa del nacionalisme de CDC au, doncs, en el e que només cal la olun a de se nacionalis a pe se -ne. Quan Jo di Pujol pa la del nacionalisme de CDC, ol de ugi els p inci- pis ideolbgics, ol si ua -10 pe damun d'aques s p incipis i així e un naciona- lisme did pe a o hom. En comp es de di ond e una ideologia de e minada, posa I'km asi a p ese a uns alo s de e mina s -els cc alo s nacionals)), els cc alo s del poble)). &, segons Pujol, ccun nacionalisme que [. . .] no olem de cap mane a que es basi en g ans p incipis genk ics, en g ans abs accions de ipus gene al, que es basi en allb que se'n diu ideologia. Volem que aques naciona- lisme es basi en les necessi a s de I'home, de l'home conc e )) (Faulí, 1988: 21) i que in ongui a aques s homes uns de e mina s alo s, que els han de dona una de e minada mane a de ccse i de (( e )). És di ícil d'imagina , pe b, uns alo s sense con ingu s ideolbgics, és a di , sense c eences desc ip i es i no ma i es que in en in explica els enbmens socials. P obablemen , pe Jo di Pujol, aques a objecció ind ia una espos a: u[. . .] el nos e nacionalisme és huma- nisme: és una k ica)) (Faulí, 1988: 22). Nacionalisme globali zado~. Pel que a a la globali a , el nacionalisme de CDC p e n ad e~a -se a o s els ciu adans de Ca alunya. $ un nacionalisme in eg ado que ol comp a amb o s els indi idus que o men la socie a ca alana, més enllh, doncs, de la cccon- dició ju ídica de la ciu adania)). La cons ucció de Ca alunya cc dida pe a o hom)) és la sín esi d'aques nacionalisme in eg ado , I'objec iu p incipal del qual com a e e ons el p oblema de la immig ació i, de e uc, el de la con i kncia. Un dels p incipals objec ius de CDC i, mol abans, de Jo di Pujol e a, i con inua sen , e i a un possible encamen de la socie a ca a- lana com a conseqü~ncia de la immig ació. I una de les solucions pe aconsegui la se a in eg ació a se de ini el concep e de ca alh enin en comp e els nou- ingu s. Una de inició que els sembla a bona pe aconsegui aques objec iu e a la de que cc s ca alh o hom que iu i eballa a Ca alunya)), pe b més enda- an a aques a de inició s'hi a a egi : c([. . .] i que en ol sem, in oduin l'ele- men olun a is a p opi del seu nacionalisme. Pos e io men , en la ase de (( e go e n*, enca a podem oba elemen s in eg ado s, com la ase c6om 6 milions*, la qual no és mCs que l'exp essió de la olun a , en aques cas ins- i ucional, que ningú quedi al ma ge dels p ojec es polí ico-socials de la Gene ali a . A ui CDC con inua emen el p oblema de la possible mala in eg ació dels immig an s, que pod ia compo a una g eu amenasa pe al p og és econb- mic, social i polí ic; pe b, alho a, eu amb una g an espe anGa la po enciali a cons uc i a i la se a capaci a pe coope a en I'impuls de Ca alunya. L'única ia de solució que p e eu CDC és la se a in eg ació, espec an i inco po an a Ca alunya (( o es les eali a s cul u als que hi ha a casa nos a, p ocu an que CDC: un .pa i de gen . i nacionaiis a en i'e apa de a e go e n* Pape s 45, 1995 135 ningú s'hi sen i o as e )) (CiU, 1984: 13), pe a iba a un momen en qu es digui que (ca Ca alunya no hi ha immig an s: hi ha ca alans. [. . .] Es aixb, al que s'ha d'ana . Amb o es les di e kncies de mane a de se que hi hagi, ben econegudes, pe b ca alansa (Dia i de Sessions del Pa hmen de Ca alunya, 1987: 4735). La idea que el p oblema de la immig ació s'ha de esold e amb la se a in e- g ació ha es a semp e p esen en el pensamen de Jo di Pujol i, pos e io men , en les esis de CDC. To i així, és p obable que s'hagi sen i ccmés compene- a amb aques a idea de la in eg ació immig an Jo di Pujol que la se a o - mació polí ica)) (Candel, 1988: 55), i enca a més que bona pa dels seus o an s. CDC: pa i o mo imen ? CDC en én l'o gani zació polí ica com un ccma c de con i ncia social)) sin- e i zado de o es les mani es1:acions del país, pe b amb una de inició p b- pia, amb un p og ama p opi i amb un idea i p opi: en el seu cas, el nacionalisme, la socialdemoc Acia, el libe alisme i el e o misme (Fauli, 1991: 62). Pe b si bé CDC s'au ode ineix com a pa i que p esen a un p o- g ama socialdembc a a i que alho a se si ua en el co en libe al eu opeu, el que ealmen el dis ingeix, com he di , és el e d'au oquali ica -se de pa i naciona- lis a ca ala (de la mane a com ho a l'a icle l dels Es a u s de CDC). CDC, quan s'au ode ineix com a pa i nacionalis a i quan en én el nacionalisme com un mo imen , ol exp essa la se a olun a de se més que un pa i : ol se un mo imen polí ic. Un mo imen ccde conscienciació nacional, cons- uc o d'es uc u es de millo amen social, conduc o d'ac i uds &en esa, allibe ado &op essions, en o i~do de cada una de les pe sones que o men el poble, a a és de la ecupe ació de la digni a nacional i pe sonal, de la consci ncia plena de la se a p : anyenqa a aques poble)) (Tex os CDC-19, 1981: 12). En el VI11 Cong és del mes de gene de 1989 es a epe i la idea: c([. . .] Con e g ncia, a més de se un pa i , ol se un ampli mo imen pa ib- ic, que és la base del ca alanisme poli ic i la dinamica de la socie a ci il)) (CDC, 1989 I: 35). Pe Isid e Molas, ambé el ccpujolisme)) és un ccmo imen d'opinió que s'exp essa elec o almen )), el qual ccs'uni ica des &un símbol pe - sonal, capa$ &exp essa i comunica una plu ali a de missa ges di e encia s, com les ca es d'un políed e, que a iben als di e en s sec o s i es jux aposen p ojec a s en la con iaqa a un go e nan )) (Molas, 1988 11: 61). Cesá eo R. Aguile a de P a , desp és de quali ica el nacionalisme de CDC de ccnaciona- lismo posibilis a y explíci ame i e no adical)), hi a egeix que ccello le pe mi e se un pa ido de "cadc e populis a'' que 10 asemeja más a un amplio " en- e" o mo imien o ideológico inde inido que a un pa ido con limi es sociales es ic osa (Aguile a de P a , 1993: 100). CDC concep el pa i com un ins umen , com una ((eina)) pe ans o - ma el e nacional en e polí lc a a és de la conscienciació dels indi idus; el concep com un ins umen de ansmissió ideolbgica, de ((semb a de pa io- 136 Pape s 45, 1995 Jo di Ma as Dal nases isme i de nacionalisme)). is pe aixb que CDC c eu indispensable p omou e la o mació i la pa icipació de o es les pe sones en I'ambi poli ic i social, pe al de e una o gani zació polí ica sblida, c eado a d'idees i capda an e a del nacionalisme a Ca alunya. I el pa i i els seus mili an s han d'ex e io i za aques nacionalisme no només a Ca alunya -Ca alunya endins-, sinó ambé a la es a &Espanya -Ca alunya en o a. I pe po a a e me aques a imp egna- ció de ca alanisme es eque eix, doncs, l'acció olun a ia dels homes i les dones de CDC: i'acció mili an . Pe CDC se mili an d'aques pa i és el ma eix que se mili an de Ca alunya. Aques a iden i icació en e CDC i Ca alunya es po a iba a pen- sa que compo a, o bé una negació del plu alisme polí ic o bé una educció d'allb que s'en én pe Ca alunya. A més, es diu que a CDC ((hi han de eni cabuda o s els que es imen Ca alunya i la olen se i ; o s els que olen p e- se a la se a iden i a nacional i olen con ibui a ap o undi -la)) (CDC, 1989 I: 35). L'acció mili an de CDC es basa en la ansmissió cc esponsablen -que ol di la plena assumpció de la mili dncia- del nacionalisme a la es a de la socie a , a o hom. El mili an , quan s'in eg a dins del pa i , ha d'accep a i obei les se es disposicions in e nes i ap o a i de ensa les línies del seu p o- g ama poli ic. D'aixb, se'n desp en que ((se mili an de CDC és mol més que se soci d'un club o d'un cen e ec ea iu)) (CDC, 1985: 6). El mili an ha d'es a disposa a ocupa llocs de esponsabili a dins I'ogani zació in e na del pa i , a assis i a les eunions i al deba in e n i a pa icipa -hi, a se (( e - men en la massa)) i mul iplica el sen imen nacionalis a, i a (( e de peó de b ega)) en la eina més quo idianamen eixuga del pa i . La mili ancia és ambé, pe CDC, el camí més habi ual pe accedi a qualse ol ipus de ca ec públic i ((6s basicamen a a és d'aques s ca ecs que el mili an po eali za la se a acció com a al)) (CDC, 1985: 7). Pe M. Rosa Vi ós i Jacin Jo dana, es dis ingeixen dos ipus d'ac i uds dels mili an s amb més dedicació dins del pa i : ((En un polo, es án 10s mili an es con una iden i icación ele ada con el pa ido, e ien es nacionalis as, socializados en ambien es p bximos a aquél. En el polo opues o, apa ecen 10s mili an es con una iden i icación mediana, más escép icos y ela i is as, cuya g an dedicación no se debe a la iden i icación con el pa ido (pues és e no pod ia iden i ica se con ningún p oyec o polí i- co) sinó al in e és pe sonal de hace una ((ca e a)) bu oc h ica y de pode den- o de la o ganización y/o de la Gene ali a )) (Vi ós, Jo dana, 1989: 35). Els p ime s s'hau ien queda a la ase de (( e pa i )) i els segons se ien els p o a- gonis es de la ase de (( e go e n)), que inclou ambé (( e adminis ació)). CDC: un pa i ca ch-allo ((de gen )) A ui CDC ol e compa ibles, doncs, qua e ipus d'accions: (( e país)), (( e polí- ica)), (( e pa i a i (( e go e n)). To es ac uen so a un discu s nacionalis a glo- bali zado i ambé ambigu. L'ambigiii a del discu s nacionalis a pe me un iden i icació acil, d'una banda -pa i endins-, de l'a ilia i del mili an i, $'una al a -pa i en o- CDC: un ((pa i de ~en )) i nacionalis a en i'e apa de a e go e n)) Pape s 45, 1995 137 a-, del simpa i zan i de I'elec o , amb el pa i i amb el líde , ja que l'ambi- gui a del con ingu del discu s poli ic a que pe sones di e en s l'in e p e in de mane es ambé di e en s. Pe an , ala p esen ación ca a al ex e io de CDC como un pa ido uni a i0 y cohesionado -a imagen y semejanza de como debe ía se la nación que p e ende ep esen a -, sin que a lo en con lic os ideológicos en su in e io , es posible po la ex ema ambiguedad del discu so de líde )) (Vi ós, Jo dana, 19891: 35). La in enció &aconsegui una base mili an hplia, pe b semp e posan pe enda an el supo dels elec o s amb independencia de la se a posició ideolb- gica; la olun a de si ua -se polí icamen com a ((pal de palien, de la polí ica ca a- lana i, pe an , de cob i un a nipli espai poli ic; el e de lexibili za la ideologia; el ebuig eb ic d'un elec o a i (duna concepció de la polí ica classis es; l'en o - imen i el p o agonisme dels líde s del pa i ; els es o sos pe es abli llasos amb els di e en s g ups d'in e s, i el con ol d'uns quan s mi jans de comu- nicació ca alans, són indicado s que ens poden po a a quali ica CDC com un ca ch-all-pa y o pa i a eplegado . Fins i o el ma eix líde del pa i , Jo di Pujol, ha inclbs al pa i dins &aques a ca ego ia, pe b sense e se i un llengua ge an cnic, sinó un al e de més en enedo : ((Nosal es no som un pa i de masses. Un pa i de gen ; nosal es no som un pa i de quad es. Tenim quad es, és da que enim quad es, i mol s, pe b no som un pa i de qua- d es; no ho olem se . Nosal es no som un pa i de yupis; és cla que n'hi deu ha e , n'hi ha a o a eu i ben ingu s, pe b no som, no olem se un pa i de yz pis. Ni som un pa i de unciona is, que en enim, és cla , i com més millo , pe b no som un pa i de unciona is. Ni som un pa i de p o essionals de la polí ica. Nosal es som un pa i de gen . Deixeu-m'ho di amb aques a exp es- sió an de ca e , de gen , d'homes i dones que es imen el país, onamen almen an senzill com aixba [sic] (CDC, 1989 11: 34). Aques a exp essió, ((pa i de gen )), que Jo di Pujol a u ili za pe p ime cop en el VI1 Cong és de CDC, la a epe i en el IX de inal del 1992: ccGs e i a que la gen i la quali a de la gen i l'es~e i de la gen són la o sa &un país, pe 6 ambé ho són d'un pa - i . I sob e o ho són del nos e pa i . El m i de Con e gencia i la o sa de Con e gencia és ha e sabu se - un pa i gen , de mol a gen , de gen del país. Sabeu que nosal es hem u ili za aques a exp essió: ((la gen )), mol es egades des de a mol de emps, encan el que són les no mes, i els esquemes, i les e - minologies habi uals en el camp poli ic en el qual passa pe al la gen , doncs no e a inguda en comp e. DOIICS bé, nosal es som un pa i que é gen , que é a més gen del país, la gen no mal i co en del nos e país)) (CDC, 1992: 5). La u ili zació de I'exp essió ambigua ((pa i de gen )) pe de ini el pa i , pe - me conside a -10 com un ca eh-all-pa y o pa i a eplegado , és a di , com un pa i amb les ca ac e ís iques esmen ades i absolu amen obe a qualse- ol sec o social (a la i o obe als iupis. I el que li pe me ali- men a -se de ((gen no mal i co en )) és p ecisamen I'ambigiii a del discu s polí ic de CDC (o de CiU) i, sob e o , I'ambigiii a del seu naconalisme. D'aques a mane a p e én ab a~a el cen e poli ic i esde eni el ((pal de palle )) de la polí ica ca alana.