"Valuvas", "quintos", "abuelos" i "bisas". La representació de la disciplina al servei militar

Papers 44, 1994 111-133 Valuvas, quintos, abuelos i bisas. La representaci6 de la disciplina al servei militar Xavier Rambla Marigot Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Sociologia 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum Dintre de la poltmica sobre el servei militar, la sociologia pot analitzar les contradiccions pragmhtiques derivades de la realització dels principis constitucionals. En aquest article es presenta una monografia sobre un quarter dels Pirineus I'any 1990. S'hi argumenta una hipbtesi formulada en els termes següents: l'apartament que imposa el quarter, com a institució total que és, el mode de construcció del gtnere masculí del soldat, el mode d'interiorització de la disciplina i la manera com es formen els grups d'iguals al quarter. Aquests fets determinen el caire ritual o teatral de la representació de la disciplina militar. (Autor) Parades dau: institucions totals, soc~~ologia militar, sociologia de les edats, sociologia de i'educació. Abstract. Valubas, quintos, abuelos and bisas. Representation ofmilitary sewice discipline - Sociology may enter the debate on compulsory Military Service by means of an analysis of the pragmatic contradictions raised by the implementation of constitutional principles. A monography on a military setdement in the Pyrenees during 1990 is presented in this article. The following hpothesis is tested: enclosure imposed by the barracks, which are eventually a total institution, the soldier's masculin gender construction, his internalizarion of discipline, and peer groups makng, all of them determine if the performance of military discipline will be ritual or dramatic. (Autor) Key words: global institutions, millitar sociology, sociology of aging, sociology of education. Sumari L'experitncia de la disciplina en una insti- La vigilhncia tució total Les practiques de guerra L'apartament Bibliografia L'escala informal Aptndix metodolbgic 112 Papers 44, 1994 Xavier Rambla I Marigot ... amb una Luger que duia culatada amb fusta clara, més llarga que la cuixa, fent-li més d'insignia que d'arma. L'esperit de simbolisme és flor de temps de guerra. Gabriel Ferrater, In memoriam Aquest article resumeix les conclusions de la investigació sociolbgica que vaig dur a terme mentre feia el servei militar en un dels molts quarters del Pirineu aragonb (concretament, en la Unidad de Seguridad, U.S.). El tema donava per moltes pagines sobre els conflictes interns i externs de l'organització militar a Espanya, perb atesa la meva situació, he volgut que la meva analisi bandegés una mica tot allb que no es pedia veure directament observant la tropa d'un quarter. A diferkncia del que normalment aborda la sociologia militar, o els estudis de Forces Armades i Societat, com es diuen ara, els professionals de l'exkrcit no són els protagonistes aquí, sinó que els soldats de lleva els prenem el paper. Amb aquesta intenció he aplicat diversos procediments propis de la sociologia que mostren com es concreten en la realitat els arguments jurídics que fonamenten la conscripció forsosa a les armes. En parlar d'arguments jurídics no he entrat ni en la seva ((validesa)) -conformitat amb les normes de producció de l'ordenarnent jurídic- ni en el seu ((valor)) -o és la conformitat amb les principis ideals que es resumeixen en la noció de justícia-. Crec que és imprescindible aclarir que tan sols parlo de l'ccefichcia) -la confomitat de la conducta dels destinataris amb el model previstde les normes jurídiques (G. Lumia, 1978); només parlo del que, dintre de la perspectiva d'andisi que exposaré, ocorre quan les normes esdevenen realitat. Ras i curt, els resultats del meu treball indiquen que el compliment de l'article de la Constitució de 1978 que defineix el servei militar obligatori com un dret i un deure dels espanyols perjudica el compliment de l'article que defineix la dignitat de la persona. Aital perjudici es produeix per tal com el servei militar inculca en els soldats una motivació coactiva, uns comportaments jerarquics aliens a l'autonomia moral i unes respostes violentes automhtiques. Val la pena recordar l'enunciat dels dos articles: Art. 10.1: La dignitat de la persona, els drets inviolables que li s6n inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i els drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social. Art. 30.1: Els espanyols tenen el deure i el dret de defendre Espanya. Art. 30.2: La llei fixara les obligacions militars dels espanyols i regulari, amb les garanties necessaries, l'objecció de conscikncia i les altres causes d'exempció del servei militar obligatori, podri imposar, en tot cas, una prestació social substitutbria. Així doncs, si I'efichcia d'aquestes dues normes comporta certament una contradicció, sera possible trobar-ne alguna mena d'evidkncia empírica. La reoresentaci6 de la disciolina al Servei Militar Paoers 44, 1994 113 Haurem de preguntar-nos qut ocorre quan el que propugna l'article 30 es duu a la practica. El constitucionalisme acostuma a defensar que el servei militar ha de ser un dret i un deure a l'ensems perqut exercint-10 i complint-10 els ciutadans participen en la nació armada. De la mateixa manera que el contracte social atorga uns drets civils i uns drets socials, implica l'obligació de defendre'ls si un enemic exterior eventual els amenaGa. La histbria militar espanyola revela que la connexió entre l'extrcit i les identitats no ha estat pas la connexió que pressuposa l'anterior argument. Ben al contrari, I'extrcit espanyol no ha defensat el territori estatal de cap enemic extern &ens8 de 18 14 i ha participat activament en la vida política interna al costat (o al davant) de partits que no sempre pensaven en els drets dels ciutadans. No m'aturaré a í-esumir la historiografia sobre aquest punt, la qual és abundosa i coneguda, sinó més aviat a comentar l'organització militar de dos rtgims polítics que han ocupat vuitanta-quatre dels darrers cent anys de la histbria d'Espanya. La Restauració va haver d'enviar tropes a les colbnies ultramarines i africanes durant la major part del seu període de vigtncia. Aquestes tropes eren reclutades pel sistema de quintes (quotes de mossos per unitats administratives), el qual de fet condemnava una part dels homes de cada generació a convertirse en soldats vitalicis. Tebricament la tria es realitzava a l'atzar, perb existia la possibilitat de redimir un mosso tot pagant un impost a l'estat. Com que molts artesans estalviaven durant tota la seva vida per redimir els seus fills, cosa que sovint els arrui'nava, va florir el negoci de les assegurances que permetien satisfer el rescat si es donava el cas. Aquest sistema va distorsionar completament la política militar. Reclutar quintos per ordre administrativa fornia una tropa barata, que hom podia enviar a colbnies per molt alta que fos la mortalitat de guerra, i les redempcions completaven la lleva amb un ingrés extra. En canvi, no sortia a compte dur els soldats professionals al front, per la qual cosa romanien a la Península (N. Sales, 1974). Aquests soldats, és clar, s'encarregaven de reprimir el descontent que les lleves i altres accions governamentals poguessin provocar. El franquisme va reorganitzar completament I'extrcit espanyol. Va eliminar l'exempció total o parcial del servei, va integrar els comandaments en l'estructura més Bmplia de l'estat i va procurar de convertir-10 en un instrument de socialització sistematica. L'andisi de contingut de les revistes militars dels anys quaranta i cinquanta revela que aquest darrer objectiu era afirmat explicitament des de la jerarquia. Existeixen fins i tot les dades de les enquestes destinades a mesurar l'acceptació dels valors militars, les quals indicaven que no era gaire alta. Ara bé, els militars cregueren que valia la pena de continuar adoctrinant els conscriptes, perqut d'aquesta manera s'aconseguia desanimar la resisttncia activa U. Losada, 1990). A hores &ara les enquestes ens informen que les dimensions d'aquest refús continuen essent notables. L'any 1986 a penes no arribava a la meitat el nombre de joves que es declarava disposat a defendre Espanya i tampoc no era gaire w 114 Papers 44, 1994 Xavier Rambla i Marigot més elevat el nombre dels qui consideraven beneficiosa la influtncia dels valors castrenses en la seva socialització. Aquesta inconformitat, a més a més, era més gran entre els universitaris, fins al punt que afectava les dues terceres parts dels llicenciats i únicament la meitat dels graduats primaris (vegeu figura 1). En suma, ni la nació en armes ha madurat durant la histbria contemporinia &Espanya ni s'ha convertit en una actitud que identifiqui els ciutadans de la nació política. La teoria sociolbgica fa pensar que aquest divorci entre els ideals i la realitat es deu al caricter &institució total que han adquirit els quarters. Una institució total ts una organització els membres de la qual són apartats del seu entorn i són sotmesos completament a un pla racional que reglamenta llur vida quotidiana. Les interpretacions historiogrifiques anteriors suggereixen que els quarters esdevingueren institucions totals durant la Restauració i que el franquisme va sistematitzar-ne aquesta disciplina totalitiria. ¿Són institucions totals els quarters on arriben els soldats espanyols avui en dia? Naturalment aquesta pregunta manca de resposta si no estimula una investigació empírica exhaustiva o un seguit de monografies com la que presento. No obstant aixb, el supbsit que els quarters són institucions totals planteja dues paradoxes que han demostrat ser molt profitoses des del punt de vista de l'andisi sociolbgica. D'una banda, mentre que acceptem amb tota naturalitat que moltes incidtncies ocorregudes als quarters són veritables injustícies, de fora estant les recordem com una broma. Aquesta primera paradoxa ha suggerit que el servei militar obliga els reclutes a realitzar una representació situada a mig camí entre el teatre i el ritu (J. Zulaika, 1989). A més a més, duu l'inve~ti~ador a un dilema: o bé es contenta amb les versions exteriors, adaptades a la vida de cadascú, o bé s'arrisca a recollir informació dintre dels quarters. El risc de la segona opció és doble. Les autoritats militars no veurien amb bons ulls aquesta mena &estudis (sempre que elles mateixes no es decidissin a utilitzar-los, és clar); perb també hem de tenir en compte que els estudis des de dintre han &utilitzar ttcniques poc visibles aplicades a una escala microscbpica. Naturalment seri molt faci1 50 - 40 - 30 - 20 - 10 - Estudis Menys de Pr~rnarls FP Batx~llerat Un~vers~tar~s prlrnarls Figura 1. O Disposició a defendre Espanya; I valoració positiva dels valors militars. Font: Reis 36/86, p. 221-267. La representació de la disciplina al Servei Militar Papers 44, 1994 115 negar la validesa general de les conclusions empíriques a qut arribem si no proliferen els treballs &aquesta mena ni són comparats entre si. L'observació participant és la ttcnica &investigació més apropiada per resoldre aquests problemes. No hem de menysprear l'avantatge que és molt més difícil detectar una llibreta de notes que una enquesta o un grup de discussió. A més, el tracte continuat amb els companys i la vivtncia continua de les relacions amb els militars permeten que fonamentem conjectures sobre les seves interpretacions compartides i sobre esdeveniments que prenen sentit a mig termini. D'una altra banda, la rutina castrense nega els principis del nacionalisme republica que al segle XK va reclamar la conscripció universal masculina a les armes i la va instituir als anys trenta. Aquesta doctrina política legitimava els trhgols més vistosos de la militarització, com ara el de sotmetre's a una disciplina rigorosa, allunyar-se de casa, fer guhdia o participar en exercicis de combat, perqut hi veia un sacrifici necessari per consolidar els drets de ciutadania. Recordava que la República francesa havia hagut d'imposar-10s per defendre's de les pottncies absolutistes. La recerca sobre les institucions totals ha palesat que aquests sacrificis delimiten la rutina castrense perb no en defineixen el contingut. De fet no són res més que un sistema de privilegis i sancions que alleugen o agreugen I'apartament dels interns i, en conseqütncia, només afecten uns quants soldats en un moment donat. En canvi, l'avorriment, el control continu, la son, o, més ben dit, el fastic provocat per la sensació que ens estem podrint, afecten tothom contínuament i són el que veritablement ccmarca,). El meu treball intenta estudiar l'impacte &aquestes marques. L'experitncia de la disciplina en una institució total El marc tebric &una recerca és I'esquema que ens ajuda a destriar qui: vol dir l'allau de notícies que ens arriben mentre dura el treball de camp. Gracies a ell, ens cobrim les espatlles contra el perill que els indicis ens despistin o ens ofeguin, ja que uns conceptes ben lligats sempre garanteixen que no ens estem quedant en les circumstacies sluperficials del que estudiem, sinó que els fenbmens que allí entreveiem han estat estudiats en altres circumstancies, on potser les relacions que nosaltres descobrim s'estableixen de manera similar al nostre cas. Si fem una llista dels fenbnnens socials que convergeixen en la vida quotidiana castrense, hem &esmentar almenys la representació, les institucions totals, la disciplina, la construcció de les identitats socials de gtnere i classe, i els grups primaris. Si anem més enlla i suposem unes certes relacions entre ells, arribem a una proposició molt general i abstracta que he resumit en el segon títol del meu treball: l'apartament que imposen les institucions totals, el mode de construcció de la identitat social del soldat, el mode d'interioritzar la milícia, i la manera com es formen els grups primaris al quarter, determinen el caire ritual o teatral de la representació de la disciplina. 116 Papers 44, 1994 Xavier Rambla i Marigot En aquest punt he de demanar una mica de pacitncia al lector perqut esperi I'explicació d'aquestes paraules. Crec que l'obscuritat de les meves hipbtesis s'alleujara una mica si explico que en realitat vénen a respondre tres interrogants ben immediats: - per qui: acabem rient sovint quan recordem la mili?, - per qut obei'm les ordres dels militars?, - aguantem tots de la mateixa manera? La mili es converteix en tema &inacabables histbries perqut en si mateixa consisteix a fer comtdia, és una representació. En un quarter els soldats actuen cccom si fossin), vigilants, guerrers, suboficials o veterans, i són conscients que tot allb no vol dir res fora del recinte. El mateix fet de vestir-se d'uniforme per passar una retreta, posem per cas, els ho recorda cada dia. Un pot estar de guhrdia, participar en unes maniobres, ser el caporal de la companyia o sentir-se per sobre de qui ha arribat després; coneix les obligacions i els privilegis relatius que aquests rols li atorguen, i els compleix en la mesura que pugui escaparse de les possibles sancions; ara, sap que uns mesos després de la seva entrada tot allb només ser& un certificat que li garantira que no ha de tornar. La resta no té cap importancia. Com en tota representació, tanmateix, l'actor s'ha de creure el seu paper pel sol fet que la mateixa representació reclama d'integrar-10 d'alguna manera en la seva identitat. Segons com hagi construi't aquesta identitat, serB conscient que esta fent comtdia i distingira entre ell mateix i el que fa (representació teatral), o bé integrar& el que fa fins al punt que adoptar& els criteris d'actuació propis del rol de vigilant, de vigilat, de vetera o de guerrer (representació ritual). La motivació per a la milícia és obertament coactiva. Si no hi vas, has d'espetar fins que et cridin a complir un servei civil més llarg. Si hi vas, la sanció et pot afectar per diversos motius &en$ que travesses el llindar de la porta. Perb la coacció no sempre és tan contundent com un arrest, sinó que esdevé quotidiana pel fet que un quarter esta muntat d'acord amb l'esquema organitzatiu que la teoria sociolbgica anomena una institució total. Aquestes organitzacions obstaculitzen la interacció social amb l'exterior tot ai'llant-se rera obstacles físics, dels quals la cleda servada pels sentinelles és l'exponent per antonomasia. Són unes gabies ferries on les activitats de dormir, jugar i treballar dels reclusos perden la seva diferenciació, i es reuneixen en un mateix lloc, sota una mateixa autoritat i un mateix pla racional. Les conseqütncies d'una dominació tan absoluta són l'escissió de grups entre interns i personal, un ritme de treball lent i la incompatibilitat amb la família (E. Goffman, 1961). Allí dintre el poder burocratic adquireix la seva forma primigtnia, la disciplina. Hom compleix les ordres de manera consegüent, metbdica i acritica; hom genera actituds adre~ades a obeir aquestes ordres, i hom segueix les accions ordenades d'una manera uniforme (M. Weber, 1985). Així com les presons, els orfelinats, els psiquiatries, els llatzerets, els camps de treball i de concentració o les colbnies industrials, un quarter modern és La representació de la disciplina al Servei Militar Papers 44, 1994 1 17 una institució total on els interns representen una disciplina. En particular, són apartats físicament i ritual del seu entorn, desenvolupen un ordre propi dintre de l'organització (l'escala informal), viuen sotmesos a una rutina reglada per la vigilancia i ocasionalment satisfan una de les suposades funcions de tot el muntatge, practiquen com es fa la guerra. I com s'ho fan per aguantar tot aixb? Segons el que aquell entorn hagi inculcat al recluta, ell assimila el que li vol inculcar el quarter. La teoria de la selecció escolar (B. Bernstein, 1971) ens ha ajudat forsa en aquest problema grhcies al seu supbsit que les capes mitjanes elaboren llur identitat mitjan~ant codis culturals més elaborats que les capes treballadores. La clau dintre la vivkncia de la mili és la manera com el soldat ha construi't el seu ginere masculi, o sia, la manera com articula les diverses característiques que s'autoatribueix pel fet de ser un home. Aquest gknere potser consisteix únicament en una llista de trets personals i col-lectius (gknere adscriptiu) o bé pot esbossar alguna mena de discurs que presenti aitals trets (gknere predicatiu). És de suposar que els homes de classe mitjana tendeixen al gknere adscriptiu en major mesura que els de classe popular, perb la naturalesa del nostre material empíric no ens permet entrar en aquesta mena de generalitzacions. De cara a suportar el malestar castrense, en canvi, hem trobat que un gknere adscriptiu afavoreix que la mili sigui acceptada únicament com una realitat dada (interiorització objectiva), mentre que un gknere pedicatiu estimula judicis analítics sobre ella (interiorització interpretativa). La interiorització ocorre individualment o dintre de cadascun dels grups primaris que els soldats acaben conformant. A partir de les diferencies objectives de lleva i de companyia, els soldats estructuren llurs xarxes de relacions personals de manera que aviat apareixen diversos grups en els quals conviuen dintre i fora del quarter. Són una manifestació més dels grups d'iguals que normalment apleguen els adolescents. Allí es comporten a banda dels rols militars posant en joc tota la seva personalitat, són, per tant, ppsprimaris. Aquests grups primaris estableixen elaboracions col-lectives sobre la mili i la manera de comportar-s'hi d'acord amb les quals els membres reaccionen davant I'apartament i les principals representacions que la institució total requereix: l'escala informal, la vigilhncia i les practiques de guerra. L'apartament La vida castrense és concebuda per apartar el soldat de I'exterior. Aquest apartament és físic i ritual a l'ensems. L'apartament físic consisteix en l'obligació de viure al quarter, almenys durant els mesos d'instrucció. Si el destí no coincideix amb la localitat on resideix el soldat o algun parent seu de primer grau, l'obligació de residencia s'estén a I'any complet. L'apartament ritual opera mitjanqant la instrucció i les novatades que donen accés a la categoria de soldat (ritus iniciitics), la determinació de la rutina (ritus horaris) i el control de les entrades i sortides del quarter (ritus de pas). D'aquesta manera la institució intenta connectar la rutina amb un ordre simbblic més profund. 118 Papers 44, 1994 Xavier Rambla i Marigot No cal que ens aturem a revisar els ritus iniciatics. L'estudi de Zulaika (1989) se n'ha encarregat amb molta més atenció de la que puc dedicar-li aquí. Amb els ritus iniciatics el soldat és introdui't en una nova vida travessant un llindar simbblic, que la jura de bandera escenifica com l'arc format per l'espasa d'un oficial i la bandera. Zulaika interpreta el conjunt del servei militar com un ritu iniciatic. Sóc del parer que aquesta lectura és dida per als dos primers mesos d'estanqa al quarter, quan els reclutes són alliGonats dintre del Núcleo de Instrucción de Reclutas. Durant aquest període viuen moltes circumsthncies que els recorden tothora que estan travessant un llindar: es traslladen al destí amuntegats en un tren, pateixen un registre dels seus objectes personals en arribar, passen el dia desfilant i fent practiques de guerra: en suma, a penes no tenen oportunitats &organitzar-se la vida dintre de I'organització total, no són ni soldats ni civils, i estan per sota dels qui ocupen el grau inferior de l'escala informal, dels quintos. Només assoliran aquest grau quan hagin superat la ((prova)). És el periode de mdxim apartament, o de mdxima ccmortificació del joa, diria Goffman (1961). Perb, a difertncia de Zulaika, crec que el complex ritual del servei militar abasta unes altres menes de ritus que afaiqonen un temps i un espai peculiars. Uns altres ritus afecten l'horari castrense, que varia for~a d'hivern a estiu. Entre octubre i juny el toc de diana sona a dos quarts de vuit. En sentir-10 la tropa es lleva i forma perqut el suboficial de pardia passi llista. Tot seguit hom va a esmorzar, es renta i fa el llit, de manera que a dos quarts de nou la companyia forma per al ritu de novedades. Aquest simbolitza X'inici del matí, que s'estén fins a la una quinze. Les activitats són: treball o classe tebrica de dos quarts de nou a dos quarts d'onze, entrepa entre quarts d'onze i les onze, novament treball o classe fins a les dotze, per acabar amb gimnastica de dotze a una. Llavors s'obren les dutxes per primer cop i, a partir de dos quarts de dues, el menjador. Havent dinat, la tropa descansa fins que el corneta anuncia la nova formació de dos quarts de quatre. De dos quarts de quatre a un quart de sis es reprenen les activitats. A un quart de sis hom pot comenqar a canviar-se per sortir a dos quarts, quan toquen passeig. Aquest dura fins a les deu, legalment, si bé qui vol sopar ha de tornar una hora abans. Per últim, retreta es toca a dos quarts d'onze i silenci a les onze. Els caps de setmana diana és a les vuit. Després de la llista matinal la tropa es dedica a fer zafarrancho i alla quarts de deu les deu forma per a una revista de policia, qo és de cabell, barba i neteja de l'uniforme. Retreta i silenci són a la mateixa hora. Tot i que aquesta és la vida quotidiana del soldat, existeix un horari paral.le1 que sovint haura de seguir, l'horari de les guardies. A les 8'30 s'escau el canvi de guardia, que es retarda a les nou el cap de setmana; el reforq de la guhrdia entra alla quarts de set, quan sona el toc pertinent. Algunes comparacions desvelen la lbgica que presideix aquest horari. Els divendres se segueix el mateix ritme amb una lleugera variació ja que els comandaments (els suboficials i oficials) que no estan de servei se'n van a quarts de La representaci6 de la disciplina al Servei Militar Papers 44, 1994 119 dues. La tropa, tanmateix, no surt fins a quarts de sis. Malgrat que alguns dubten de la utilitat de perllongar l'estada dels soldats sense la presencia dels seus caps, el costum perdura. La segona comparació significativa s'estableix entre l'horari d'hivern i l'horari d'estiu. Aquest conserva la mateixa pauta de cap de setmana i modifica la pauta diiria. A l'estiu, diana és a dos quarts de set, i l'interval d'esmorzar i neteja s'estén fins a les vuit, quan es toca novedades i s'inicien les activitats. S'interrompen una mica més tard, de les onze a dos quarts de dotze, hora en que comenGa el període de gimnbtica o piscina coronat per la dutxa. D'aci a les dues, de vegades s'aprofiten tres quarts per impartir alguna classe tebrica. La qüestió és que a les dues, hora de dinar, els comandaments se'n van. La tropa dina, descansa i fa una migdiada obligatbria, encerclada pels pertinents tocs de silenci i diana, a les tres i dos quarts de cinc. De dos quarts de cinc a dos quarts de sis reprtn les activitats i finalment pot dutxar-se fins a dos quarts de set. Els horaris de guirdies s'avancen mitja hora i retreta-silenci continuen essent igual. La perllongació inútil dels divendres hivernals es reprodueix aquí cada dia. La tarda normalment <aprofita per alguna tasca de la qual tothom acaba ((escaquejant-se)) perque el suboficial de quarter no vigila gaire. D'altra banda, la tropa es lleva una hora abans i se'n va una hora després, perb els comandaments pleguen a migdia, quan han complert un horari intensiu que tan sols afegeix una hora laborable als matins d'hivern. La conclusió és clara: més que optimitzar rendiments o concentrar hores de feina, l'horari estival incrementa l'apartament del soldat en comparació amb l'horari hivernal. Les anteriors descripcions ens confirmen una primera hipbtesi sobre l'efecte apartador dels horaris castrenses. Determinada pels tocs de corneta, per les formacions i per les esperes al toc de corneta o formació següent -quan la feina s'ha acabat o hom aconsegueix de lliurar-se'n-, la rutina quotidiana del soldat ha de ser viscuda com un fi en si mateix, desconnectat del rendiment laboral diari o del ritme d'altres organitzacions. Aquest fi en si mateix ha de ser interioritzaa- a base d'un seguit de ritus horaris que vinculen la rutina castrense amb un ordre considerat superior, la defensa de la pitria. El primer d'aquests ritus és la pujada i baixada de bandera. Amb la guirdia formada en presenti armes, l'operació és executada pel caporal de guirdia i un soldat que hom destina a ser ((banderes)) mentre el corneta o ccturuta)) toca els acords pertinents. En la baixada, l'operació és culminada pel toc d'oració en honor dels caiguts per la pitria. Mentre que la bandera s'hissa a les vuit, és arriada cada mes un quart més aviat o més tard segons si s'allarga o s'escursa el dia. Així doncs, l'horari és presidit per la presentació i retirada del símbol de la pitria per exceleltncia. Les formacions són la segona mena de ritus ordenats pel rellotge. Una formació consisteix en una disposició quadrangular dels soldats que realitzen els moviments i les evolucions de l'ccorden cerrado)) a l'ensems. L'orden cerrado és la mecanica dels moviments i les ordres que regeixen la formació. 126 Papers 44, 1994 Xavier Rambla i Marigot I en realitat, eren els individus que tant els bisas com els mateixos companys de lleva acabaren considerant marginals. La representació ritual converteix la novatada en norma i en senyal d'escar- ni. En algunes companyies els quintos eren despertats gairebé cada nit quan entraven en companyia, i se'ls obligava a passar el ccpasillo de fuego)) (córrer entre els llits mentre els veterans els colpejaven amb un bastó), ((jurar bandera)) (besar una baieta o els testicles d'un vetera), o bé ser ((imaginaria de botijo)) (dur aigua a qualsevol vetera que cridés ((imaginaria)) durant la nit). D'altra banda, es mantenien les distancies amb normes com la que prohibia als quintos de jugar al futboli de la companyia a les hores de lleure. Desgraciadament, no em fou possible de realitzar una descripció general de totes les companyies i de les novatades que es practicaven en cadascuna. Hauria necessitat una enquesta i observacions en altres companyies on jo no pernoctava. Per aixb no puc determinar amb precisió on era ritual i on era teatral la representació col.lectiva de l'escala informal. L'únic que puc apuntar és que allí on la convivtncia es redu'ia als actes propis de la companyia -la neteja i la vigildncia de la nau- i els destins dispersaven la tropa per diverses dependtncies, s'enregistraren les novatades més dures i més contínues quan entraren les lleves de novembre, de marc; i de juliol que vaig poder observar. En canvi, allí on la convivtncia a la companyia i el desti anaven més units, les novatades foren molt poques i esporadiques. ( En aquestes generalitzacions no incloc la COE, de la qual em manquen refertncies.) Per la meva posició em vaig limitar a estudiar la representació de l'escala informal a la U.S. Aquí els bisas eren els encarregats d'ensinistrar els quintos en els detalls de les guardies i en la duresa dels dies d'insornni i l'escassesa de permisos que els esperaven. Normalment no se'ls ultratjava, jugaven a futboli a la compayia, i sovint participaven en les bromes i les burles col.lectives contra un bisa a qui tothom considerava marginat del grup, si bé en aquests casos algun altre bisa els havia aturat els peus perqut no acabessin de saltar-se les barreres. Fins i tot es donaren casos d'amistat entre bisas i quintos i el d'un quinto de juliol que sortia de copes amb els bisas de novembre, els quals a més solíem ser més grans que la mitjana d'edat d'altres lleves. Ara, la relació entre bisas i quintos mai no fou tan estreta com la relació entre bisas i abuelos, en la qual les difertncies de privilegi eren difícils de detectar a simple vista. Quan els quintos entraven en companyia, els bisas aprofitaven l'avinentesa per traure's de sobre tantes guardies com podien i anar-se'n a casa tants caps de setmana com fos possible. Per aixb la convivtncia a les guardies, el moment en qut més s'estrenyia la relació entre soldats de la U.S., que dos o tres cops per setmana {estaven un dia sencer vigilant el quarter amb un grup de companys, es redu'ia al mínim. Aquesta disthncia afavoria que els estereotips sobre els quintos arrelessin entre els bisas. Entre els soldats de novembre de la U.S. es deia que els de juliol de l'any següent eren uns ((rebotaos)), o sia que es prenien massa confiances i no sabien de qut anava la histbria, i es considerava que, quan nosaltres marxéssim, la U.S. deixaria de ser un desti dur o selecte perqut els de marc; i juliol no tenien el mateix nivell (social i d'estudis) que La representació de la disciplina ai Servei Militar Papers 44, 1994 127 nosaltres. Els mateixos defectes que es blasmaven als quintos més mal considerats (ser despistat, espolsar-se serveis,etc.) es perdonaven als bisas i abuelos pel sol fet que queien millor. Al rerafons hi havia un conflicte al voltant del cccuadrante del servicios)). Aquest era la llista en la qual els dos caporals primers (sempre dos bisa de la lleva que pertoqués) distribu'ien els serveis. Seguien el criteri general que els bisas se n'anessin a casa cada cap de setmana mentre fos possible que les guardies es cobrissin amb els abuelos, que se n'havien d'anar a casa cada quinze dies un cap de setmana, i els quintos, que si calia per causa d'un excés de guardies, havien de quedar-se dos caps de setmana seguits. Els abuelos polemitzaren sovint sobre aquest punt. Ells havien suportat amb nosaltres la sobrecarrega de guhdies que els permisos d'atiu comportaren (perque l'estiu va coincidir amb el període en qui: la lleva de juliol feia instrucció i no podia fer guhdies), alguns havien patit crisis de nervis per aquesta causa i ara no podien gaudir plenament de l'avantatge que, en afegir-s'hi una nova lleva, fóssim més a repartir la tasca. Alguns abuelos protestaren amb bromes indirectes i amb discussions obertes en contra de la política dels caporals primers. En aquestes discussions, tanmateix, s'enfrontaren tant amb els bisa com amb alguns altres abuelos, els quals responien amb un argument que un abuelo resumia així a un altre: Seguro que cuando seas bisa no piensas así. Te dirán que repites (cap de setmana a casa) mientras otro se queda aquí dos fines de semana, y te iris. Eso te ha ocurrido de quinto y 10 harás de bisa. En conclusió, l'escala informal revela l'entrellat de la dinamica de grups entre la tropa. Les relacions personals del soldat s'estructuren segons la seva lleva i la seva companyia. A partir d'aquí participa en una representació teatral o ritual del seu paper de novell o vetera. La representació es basa en uns consensos generals sobre com s'han de repartir els privilegis que afav0reixe.n els veterans. Ara, l'escala informal encarna una contradicció per als soldats. Es el mecanisme que els permet alleujar penes a mesura que avanp el temps de servei, perb els ho permet en detriment dels altres, tant perque els priva dels privilegis de que ells gaudeixen (permisos sobretot) com perqui: els converteix en objete &estereotips despectius en la representació teatral i d'humiliacions en la representació ritual. El soldat, que ha de fer grup per guanyar un espai &expressió personal en un ambient vigilat tothora, acaba reproduint la disciplina militar en aquest agrupament. No he pogut redactar aquestes pagines sense dedicar unes ratlles a I'activitat prbpia dels soldats de la Unidad de Seguridad, el col-lectiu que més directament he estudiat. Fer guardia és una de les feines més prbpiament militars que algú exerceix a la mili, a banda del fet que gairebé tots els soldats s'hi troben una vegada o altra. 128 Paoers 44, 1994 Xavier Rambla i Mariaot El grup dels U.S. era un dels més cohesionats del quarter. Un indici d'aquesta cohesió és la manera com sortien de nit. Quan els soldats s'havien de quedar el cap de setmana al quarter perquk havien de fer algun servei, se'ls permetia disfrutar d'un ccpase de horasa per sortir fins a les tres de la matinada. En cada companyia el suboficial de quarter triava els qui li semblava que més s'havien merescut aquest premi perque només podia concedir-ne un nombre determinat, que variava segons la circumstAncia. En altres companyies els soldats sortien cadascun amb els seus amics o coneguts que també havien aconseguit el passi. Els U.S. en canvi sempre sortien tots junts; s'hi apuntaven tots els qui podien esperar aconseguir-10, perque si aquell dia tenien servei naturalment no podien sortir, i els qui tenien sort sortien plegats. A més, gracies a aquests passis d'hores s'anaven coneixent i entaulaven una certa amistat. Precisament una de les causes per les quals els bism de novembre, els de la meva lleva, no vam fer gaire relació amb els quintos de juliol era el nostre privilegi de marxar tots els caps de setmana, amb la qual cosa lbgicament no aspirivem als ccpases de horas)). En opinió meva, aquesta desconnexió va afavorir que arrelessin els estereotips de qd parlava més amunt. Unes altres forces cohesives del grup eren la conviv&ncia quotidiana en les marxes, les classes, l'esport i les guardies, i sobretot el fet que compartien la mateixa situació contradictbria: eren els qui vigilaven el quarter perb alhora eren la secció més vigilada pels seus comandaments. Moltes setmanes els U.S. passaven eximens d'armament o de ((nombres y vehiculosn (havien de memoritzar la llista dels militars del quarter i els cotxes de la seva propietat), i sovint eren arrestats si cometien alguna errada en una guardia. També se'ls exigia que la seva nau fos la més neta del quarter, i el sergent de la unitat a voltes arrestava els qui se saltaven normes d'higiene, algunes de les quals ell mateix les havia imposades especificament per als U.S. En nom de la convivencia s'estimularen per aguantar la sobrecBrrega de Vestiu. Mentre els arribava el torn de les vacances feien guBrdia un dia, treballaven 1'endemB pintant el quarter, i tornaven a fer guardia el dia següent. Aquest ritme els alterava la son i els nervis, ja que alguns van aguantar-10 durant dos mesos seguits, perb sempre van acceptar de repartir-se equitativament les guardies i els escassos caps de setmana durant aquesta epoca, fins i tot parlaven entre ells per repartir els serveis del cap de setmana de manera que la majoria pogués tenir un ccpase de horas)), bé divendres bé dissabte. Curiosament, els marginats de la U.S., les víctimes de les quals tot el grup feia burla, eren individus que posaven en perill els altres perqui: es despistaven a les guardies amb errades que podien provocar arrestos. Aquesta cohesió permetia als U.S. gaudir del privilegi que fossin els mateixos caporals primers de lleva els qui posessin els serveis, cosa que en altres seccions pertocava per llista. La gran quantitat i varietat de serveis de guardia que realitzava la U.S. hauria tornat massa conflictiu aquest sistema, ja que hi hauria hagut d'haver diverses llistes i les guirdies de cap de setmana haurien recaigut sobre les mateixes persones. En canvi, el funcionament del grup era una garantia que ell sol se les arreglaria. La representaci6 de la disciplina al Servei Militar Papers 44, 1994 129 Els U.S. van desenvolupar un veritable esperit de cos al voltant d'aquesta cohesió. D'una banda, es consideraven I'elit del quarter, i d'una altra mantenien una rivalitat continua amb els artillers, els encarregats de les mules, que pertanyien a la mateixa companyia que ells, la Compafiia Mixta. Aquests artillers tenien prohibit d'entrar als whters de la nau U.S., els únics amb tassa de tot el quarter. En una ocasió, un U.S., creient que els vei'ns havien insultat els U.S. amb un escrit a la pissarra, va deixar-hi escrit: Los de la Nave Sur (la nord era la de la U.S.) son unos cabrones y unos cobardes que huelen a rnierda rodo el puto dia. U.S. Tota la companyia va llegir la pintada, fins i tot és possible que la llegís algun suoboficial, perd ningú no en va comentar res. Ara bé, malgrat aquesta solidaritat, la vigilhncia, tant el fet de vigilar els altres soldats com el fet de ser vigilat pels superiors mentre realitzava aquest servei, era representada individualment. Quan el guardiii era en alguna porta o estava controlant els arrestats del Centro de Reunión de Arrestados, estava sol, havia de complir tot sol ulnes ordres, decidint moltes vegades si actuava d'una manera o una altra, i corria tot sol el perill de ser arrestat si errava. En aquest sentit, les guBrdies són l'expressió per antonomkia de la jerarquia militar, que és una cadena de vigilhncies. Són tantes les normes que sempre se'n vulnera una o una altra. El superior per tant gaudeix del privilegi de delimitar un marge de discrecionalitat, que eixampla o estreny a voluntat, amb el qual determina fins a on pot arribar el subordinat. Aquest ha de procurar que les seves transgressions no siguin vistes. Com la de l'escala informal, la representació de la vigilhncia podia ser teatral o ritual. Els que en feien una representació ritual concebien les normes de guhrdia com un límit que respectaven o se saltaven segons si els vigilava algun superior. Els qui en feien una representació teatral construIen una actitud envers aquestes normes i les seguien o saltaven en funció d'aital actitud. A base de recopilar descripcions del corn~portament i les opinions dels U.S. de novembre, vaig adonar-me que normalment realitzaven una representació teatral de la vigilhncia els qui havien construit un gtnere predicatiu i una interiorització intrepretativa de la mili; en canvi, els que mostraven un gtnere adscriptiu i una interiorització objectiva, realitzaven una representació ritual. Els generes predicatius fornien un ventall de recursos que distanciaven els soldats de la representació de la vigilhncia. N'hi havia alguns que aguantaven la tensió que generava el risc continu d'arrest grhcies a llur sentit de l'humor. D'aquesta manera el líder informal del grup, que després fou nomenat caporal primer, va guanyar-se tothom amb la seva presencia d'hnim, replicant les males estones amb un acudit o una imitació d'algun comandament. Eren sempre esperats els seus acudits del mati, quan la tropa es llevava després del toc de diana. Un altre mecanisme amb el qual el gtnere predicatiu distanciava els soldats dels rols de vigilant i vigilat era la possibilitat de contraposar davant el discurs militarista els discursos elaborats sobre un mateix. Soldats que es consideraven superiors als militars per llur origen social, o que havien definit una 130 Papers 44, 1994 Xavier Rambla i Marigot imatge intel-lectualitzada de si mateixos, o que senzillament sabien cercar detalls, com la satisfacció per contixer nova gent, que els permetien sentir-se una mica com a casa, aconseguien facilment d'oblidar el paper de vigilant quan deixaven el subhsell a l'armer. En canvi, el gtnere adscriptiu facilment s'identificava amb el rol de vigilant. Els que resumien la seva identitat en una mera llista d'atributs, ja fossin la maduresa, la duresa, la responsabilitat o la formalitat, tendien a entendre que era més madur, més dur, més responsable o més formal qui millor guardia i millor complidor de les normes demostrava ser. La interiorització interpretativa també ajudava a separar la vigilancia de l'autoimatge dels soldats. Alguns soldats feien palesa la lbgica militar en els seus comentaris, on remarcaven el que els semblava absurd de l'extrcit des del punt de vista de la lbgica més instrumental. N'hi havia un, pre exemple, que recordava sovint aquesta frase: Hi ha tres maneres de fer una cosa: la correcta, la incorrecta i la militar. La interiorització objectiva no estimulava comentaris sobre la mili més enlla del ((puta mierda)). Alguns soldats que admetien la seva situació com una circumstancia més de la vida, sense preocupar-se per si era absurda o útil, integraven facilment la norma en llur rutina quotidiana. La seva representació anava des d'extremar el compliment al mkim, com un dels casos, que es fregava contínuament les botes, fins a cometre transgressions ostentoses, que reclamaven gairebé la sanció. Era un joc al voltant de la frontera marcada per les normes, que en realitat reprodui'a el paper que els comandaments atribui'en als vigilats: complir o desobeir pel sol fet que allí eren les tals normes. Aquesta analisi sobre la representació de la vigilincia ha consistit a ordenar detalls observats en dinou persones. Com que la ttcnica de l'observació participant dificulta molt de sistematitzar aquestes observacions sobre una base comparativa (respostes a la mateixa pregunta, p. ex.), no puc assegurar la validesa de la meva andisi. Vull subratllar que calen altres monografies i altres ttcniques (observació amb plantilles d'anotació, enquesta per qüestionari, entrevista semidirigida, etc.) per contrastar les meves hipbtesis. En realitat, el meu material no em permet afirmar que, com suposo, els generes predicatius i la interiorització interpretativa estan més difosos entre els que han anat més a escola. Unicament m'atreveixo a avanGar que les connexions entre la construcció del gtnere i el mode d'interiorització de la milícia potser expliquen que els qui més lluny arriben dins el sistema educatiu, menys disposats estan a defendre Espanya en cas de guerra, i menys d'acord es mostren amb la idea que els valors militars fan madurar la personalitat (figura 1). Les prictiques de guerra Encara que la majoria de soldats a penes no participen en les maniobres militars, val la pena acabar amb un parell de comentaris sobre els exercicis més vinculats amb la representació simbblica de la guerra. Aquestes practiques són La represenraci6 de la disciplina ai Servei militar Papers 44, 1994 131 el ((orden de combate)), el ccorden cerrado)), el tir, les marxes a peu i els simulacres. Em concentraré en els dos primers. El ccorden de combate)) consisteix en una taula d'exercicis o moviments que han de ser executats automaticament en sentir la veu que ho ordena. Es tracta d'amagar-se, protegir-se, brandar el Cetme, clavar cops de baioneta a l'aire o llen~ar-se a terra per nnolt que hores abans una munió de vaques hagi defecat al terreny on la tropa s'ha cle moure. Quan se suposa que I'enemic és present, els moviments s'acompanyen amb un crit amena~ador. Aquests jocs estimulen reaccions automhtiques irreflexives adresades a vtncer un perill enemic. Com els ritus, es defineixen de manera anhloga al que l'antropologia considera un tabú: s'estableix un ordre a defensar, en conseqütncia, es defineixen amenaces exteriors eventuals que cal dominar i es determinen unes reaccions automatiques per aconseguir-ho 0. Zulaika, 1990). El ccorden cerrado)) és la representació parabtlalica que millor il.lustra aquesta similitud amb el tabú, a banda que és l'exercici més repetit durant els dos mesos d'instrucció. És el conjunt d'ordres i moviments de resposta que serveix per dirigir una formació. Cada ordre consisteix en una ccvoz preventiva)) que enuncia el moviment a fer (((firmes)), ((presenten armas)), ((por la derecha)), ((de frente)), etc.) i una ((voz ejecutiva)) ((car)), abreviació d'ccarmas))) que determina el moment en qut tots els soldats en formació han d'executar-10 a l'ensems. El ((orden cerrado)) consisteix en un codi de signes ultrarestringit (B. Bernstein, 1971), so és molt vinculat a la circumstiincia. El cos és encorsetat dins d'una simetria quadrangular perqut respongui automaticament a clausules tan simples que poden ser substitui'des per un toc de corneta. rúnica relació sintactica entre aquests signes és la iuxtaposició sense més sentit que el &afegir una ordre rera l'altra: ((de frente, por la derecha, marchem. Com tot codi restringit fomenta la solidaritat mehica -basada en l'interb perqut ningú no esguerri el quadre sinó que es comporti tothom segons la mateixa pautaentre els que l'utilitzen i es transmet per una pedagogia autoritaria en qut I'errada i la sanció estan molt objectivades. No és estrany que en les desfilades se sentin veus de soldats que es recriminen l'un a l'altre, a voltes amb tanta duresa com faria un comandament. També moltes vegades els comandaments escridassen algú quan esta en formació sense dir-li directament el nom, que no sempre coneixen. Així aconsegueixen que més d'un se senti culpable d'alguna errada que hagi comts, bé que en aquell moment no s'estiguin adre~ant particularment a ell. Un tinent explicava en una de les seves al-locucions a la companyia que al ccorden cerrados és on es palesa més clarament quina és la predisposició de cada soldat. Dels exercicis de tir, les marxes i els simulacres btl.lics no en comentaré gran cosa perqut repetiria els arguments que fins ara he donat. Grosso modo, reprodueixen l'esquema que contraposa un ordre clos a un objectiu conquerible, es recolzen en la solidaritat mecanica dels soldats i, dintre d'uns marges més estrets que l'escala informal o la vigilancia, permeten una varietat entre les representacions més rituals i les representacions més teatrals. 132 Papers 44, 1994 Xavier Rambla i Marigot La representació de la disciplina al servei militar, en fi, rei'fica les identitats col.lectives tot aplicant-10s els processos propis de les institucions totals. A hores d'ara, quan el pensament democratic ha descobert, o redescobert, els problemes del sexisme i del racisme, els quals l'obliguen a refermar el paper dels valors constitucionalistes en la definició de les identitats col-lectives U. Habermas, 1989), cal reconsiderar el concepte de la ((nació en armes)) des de la perspectiva de la seva eficacia practica. Apkndix metodolbgic L'observació participant ha seguit les fases següents: 1. Accés a l'escenari i descripcions preliminars Ha consistit a anotar diverses consideracions i observacions necessaries per encaminar el plantejament d'un primer esquema d'anhlisi. Dates: 15 de febrer a 22 de marG de 1990. Elaboració de conceptes i categories d'observació Les notes anteriors han permes determinar els conceptes significatius per a l'anilisi. Una primera versió for~a abstracta ha estat concretada en unes altres tres molt més concretes que han anat reagrupant successivament els encapGalaments que els primers conceptes havien suggerit. La darrera versió, novament abstracta, ha estat la definitiva. Aquesta versió es regeix pels conceptes que han menat l'exposició: els d'apartament, escala informal, vigilancia i jocs bhl.lics. La dinhica dels grups informals ha estat subsumida, en aquesta anilisi, sota el concepte d'escala informal per tal com aquesta dinhica rep una influhncia notable de les categories definides en aquesta escala. Dates: 22 de mars a 17 d'agost de 1990. 3. Contrastació d'hipbtesis a) Segons categories d'observació Diverses observacions en funció de la darrera llista d'en~ap~alaments n'han corroborat l'exhaustivitat i han comprovat la validesa de les hipbtesis. Dates: 17 d'agost a 6 de setembre de 1990. b) Triant casos negatius En comptes dels encap~alaments, en aquesta fase les unitats &observació han estat fragments temporals de la rutina castrense. D'aquesta manera se cercaven ((casos negatius)) (S.J. Bogdan i R. Taylor, 1986), és a dir, s'aplicava el sistema d'hipbtesis sense ai'llar els processos analitzats. Per exemple, si fins ara les guardies servien sobretot per analitzar la representació de la vigilancia, en aquesta fase han estat utilitzades per analitzar totes les representacions que coincidissin en una guardis qualsevol. Dates: 20 de setembre a 20 de novembre de 1990. La representació de la disciplina ai Servei Militar Papers 44, 1994 133 Bibliografia BERNSTEIN, B. (1971). Class, Codes and Control. Londres: Routledge and Kegan, Paul. BOGDAN, R. i TAYLOR, S.J. (1986). Introducción a 10s métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidos. GOFFMAN, E.(1961). ((Sobre las caracteristicas de las instituciones totaless. A Internados. Buenos Aires: Arnorrortu. HABERMAS, J.: (1989). Identidades nacionales yposnacionales. Madrid: Tecnos. LOSADA, J.C. (1990). ((Tres elements ideolbgico-polítics de la revista Ejército, 1940-1 958)). BARBAGALLO, A. i altres. Franquisme. Sobre resist2ncia i consens a Catalunya. Barcelona: Critica. LUMIA, G. (1978). Principios de teoria e ideologia del Derecho. Madrid: Debate. - (1986). aLos jóvenes y las FAS*. REIS. núm. 36. SALES, N. (1974). Sobre esclauos, reclutas mercaderes de quinto. Barcelona: Ariel. WEBER, M. (1985).((La disciplina y la objetivación del carisma)). BAÑON, A. i OLMEDA, ].A. La institución militar en el Estado contemporáneo. Madrid: Alianza. ZUWKA, J. (1 989). Chivos y soldados. La mili como ritual de iniciación. Baroja.