Lectures

((Pape s)): Re is a de Sociologia ciales) y el u u o que le agua da a es a ó mula. Según se desp ende del ex o, el au o pa ece indica que el co po a i ismo da 6 paso a nue as o mas de e- p esen ación de in e eses colec i os a a és de mo imien os ciudadanos. El iesgo de 10s lib os- io es que in en an da cuen a de di e en es pe spec- i as y abo da el p oblema de las elaciones indus iales desde una pos u a omnicomp ensi a. El10 conduce a ob ia algunas de las polémicas que eco- en la sociologia del abajo desde hace algunos aiios. Es e es el caso del de- ba e sob e el p oceso del abajo (ya an iguo) y sus de i aciones ac uales ace ca del consen imien o, el con lic o y la coope ación. Es e deba e se puede ejem- pli ica en la polémica que man iene desde hace unos años Pau1 Edwa ds con Michael Bu awoy. Así sucede ambién con odo el deba e ace ca de las cua- li icaciones y cómo és as se en a ec adas po un c ecien e ecu so a la lexi- bilidad. Quizá es as cues iones han dejado de ene sen ido en una sociedad pos mode na. F. ANDF&S ORIZO, A. SANCHEZ FERNÁNDEZ, El sis ema de alo s deh ca alans, Ba celona, ICEM, 199 1. La mayo ia de les g ans enques es eali zades dins d'un imbi e i o ial de g an abas , a ni ell de comuni a s au bnomes, a ni ell de l'es a o a ni ell eu- opeu, ac em sob e o de a iables objec i es i an e e encia a emes mol conc e s, que an desde de la si uació labo al, l'educació, el consum, i ins i o el emps lliu e. El llib e que aquí p esen em ac a d'ompli un bui pel que a a g ans enques es, ja que la emi ica que s'hi exposa a e e encia als com- po amen s que poden es a lliga s als alo s i a les ep esen acions col.lec i es. Aques llib e pa eix d'una inicia i a p omoguda pe p ime a egada al co- mensamen dels anys ui an a pe I'EVSSG (Eu opean Value Sys em S udy G oup Founda ion) i enia com a objec iu básic inicia un coneixemen sob e quins e en els alo s dels eu opeus. L'Ins i u Ca ala &Es udis Medi e anis a se l'enca ega de eali za l'enques a de alo s eu opea a Ca alunya i és d'aqui d'on so geix el con ingu d'aques eball. Un dels a an a ges que ep esen a aques es udi és la compa abili a de les dades an a ni ell de Ca alunya espec e a 1'Es a espanyol com a ni ell eu- opeu, cosa poc habi ual en aques ipus de ece ques. D'al a banda ens o e ix una in o mació bbica sob e el que con igu a o un segui de alo s an de mani es com la en s en les ac uals socie a s eu opees. Ressenyes bibliog i iques F ancisco And és O izo i Alejand o Sánchez Fe nández en aques llib e an un eco egu pe una se ie de blocs emi ia: Relacions amb un ma eix i amb els al es; objec ius socials i i als; la amilia; l'h ica i la mo al; el ac o eligiós; mo imen s socials i ins i ucions; alo s polí ics; eball; les ideologies socials: economia, go e n i desigual a s. Al lla g d'aques s blocs an una desc ipció d'allb més ca ac e ís ic dels esul a s de l'enques a pe a aques s Bmbi s i, al- ho a, ac em de dona algun ipus d'explicació a a és de la in e p e ació i l'andisi de aules de con ingencia. Aques es es an o mades pe c euamen s de les a iables co esponen s a cadascun, dels Bmbi s pe a una sk ie de a iables basiques: eda , olum de població; iden i icació subjec i a de classe; ocupació de la població; ocupació del cap de amilia; ing essos; es a ci il; lloc de nai- xemen i de esidencia; lloc de naixemen dels pa es; impo ancia de Déu en la p bpia ida; escala esque a-d e a; po encial de mobili a polí ica; o qa de pe sonali a ; ipus de alo , iden i a nacional. Els au o s apun en una de inició de Ca alunya o ien ada cap al eball i els alo s econbmics, en la qual la dona eballado a é els seu pape i en la qual la amília segueix sen un pila onamen al. La socie a ca alana és la més laica i secula i zada de les socie a s espanyoles, ca ac e i zada pe una concen ació en ella ma eixa i en la p opie a p i ada, amb uns e s o s en pe sonali a , que es mani es en amb més o qa en els espais socials p i a s i que són més e- bles en els públics. Cal di que a causa del g an nomb e de a iables que aques eball é en comp e no s'a iba a p o undi za en l'es udi d'aques es, malg a que alguns cops es ac a d'elabo a un discu s més eb ic pe b que queden en una simple desc ipció de les dades, No obs an , l'exis encia de nomb oses aules pe me el lec o d'ex eu e les se es p bpies conclusions. Pod íem conclou e que és una bona base que cal eni en comp e en pos- e io s es udis que es p oposin ap o undi en el camp dels alo s i de les e- p esen acions que els ca alans enen de la se a p bpia eali a .