L'experiència dels darrers vint anys : una anàlisi comparativa de les cerimònies olímpiques

L'ExPERI~NCIA DELS DARRERS VINT ANYS: UNA AN&,ISI COMPARATIVA DE LES CERIMONIES OLÍMPIQUES* John MacAloon The Uni e si y o Chicago Resum Des d'una ap oximació an opolbgica, l'a icle p esen a una ejexió sob e elsignzjica cul u al de les ce imbnies dóbe u a i clausu a dels Jocs Olímpics. Les ce imbnies olímpi ues són un escena i p i ilegia pe anali za elsp ocessox 9 d'in e can i cul u a que es donen a ni ell in e nacional. En aques sen i , l'au o elabo a un model compa a iu les di e 2ncies cul u als que apa eixen en ambdues cele pec i a, els Jocs Olímpics s 'en enen com que inco po a elemen s de i ual, joc, es i al i espec acle. De o es aques e. ca ego ies, l'au o escull la de es i al pe posa en p ic ica el seu model com- pa a iu, ja que aques a con empla els elemen s clau de di e sió, democ icia, iguali a isme i pa icipació, cabdals pe e idencia les di e Pncies cul u als. L 'au o compa a c í icamen les ce imbnies de Los Angeles i Seiil, i dóna algunes indicacions del que po succei a Ba celona. Les ce imbnies dels Jocs Olímpics de 1992 s'en ion en al ep e de ep esen a el nou o d e mundial i elpape &Espanya dins d'una Eu opa unida, així com ambé les elacions que exis eixen en e /'Es a espanyol, Ca alunya i Ba celona. Resumen Desde una ap oximación an opológica, ela iculo p esen a una ejexión sob e elsign icado cul u al de los Juegos Olímpicos. Las ce emonias olímpicas son un escena i0 de p i ilegiado pa a analiza los p ocesos de in e cambio cul- u al ue se dan a ni el in e nacional. En es e sen ido, el au o elabo a un mode 4 o compa a i o que pe mi e analiza las di e encias cul u ales que apa- ecen en ambas celeb aciones olímpica. Ba b es a isión los Juegos se en ienden como un sis ema de ep esen ación mzil ip i' e que inco po a elemen os de i ual, juego, es i aly espec a'culo. De odas es as c~z ego ias el au o escoge la de es- i al pa a pone en p ác ica su modelo compa a i o, ya que es a con empla * T aducció de Elisabe h Teje o de la ponencia p esen ada al Simposi In e nacionalsob e Jocs Olimpics, comunicacid i In e uanuis cul u als. 33 Pape s 38 (1991) (33-49) 10s elemen os cla e de di e sión, democ acia, igz~ali a ismo y pa icipacidn, cen ales pa a e idencia las di e encias cul u ales. El au o compa a c í icamen e las ce emonias de 10s Angeles Seúl, dando abunas indicaciones sob e 10 que puede sucede en Ba celona. Las ce emonias de 10s Juegos Olímpicos de 1992 se en ien an al e o de ep esen a el nue o o den mundialy elpapel de Espa ia en una Eu opa unida, así como la ela- ción que exis e en e el Es ado espa iol, Ca alulid y Ba celona. F om an an opologicalpoin o iew, he a icle p esen s a e lec ion on he cul u al signzjicance o he Olympic Games. The olim ic ce emonies a a a p i ilaged scene in which o analyse he p ocess o cu P u al exchange a an in e na ional le el. In his sense, he au ho expands a compa a i e model which allows he analizise o he dz e en cul u es which a pea a 60 h olympic ce emonies. Wi h his in mind, he olympics can be un B es ood as a sys em o mul iple ep esen a ion which inco po a es elemen s o i ual, spo , e i alans spec acle. F om all his ca ego ies he au ho chooses ha o es i al wi h which o de elop bis compa a i e model, ha ing al eady discussed he key elemen s o di e sions, democ acy, egali a ianism andpa icipa ion, essen ial in o de o o e come he cul u al dz e ences. The au ho c i ically compa es he ce emonies o Los Angeles and Seul, gi ing some indica ions on wha could happen in Ba celona. The olympic ce emonies o 1992 ace he ask o ep esen ing he new wo ld o de and he posi ion o S ain in a Uni ed Eu ope, aswell as he ela ion be ween he spanisb S a e, Ca a onia and Ba celona. Ja al 19 10 Pie e de Coube in a en end e que e a en les ce imbnies d'obe u a i clausu a on lYOlimpíada es dis ingia del que podia se un cam- piona mundial. Les ce imbnies enen la esponsabili a de ep esen a el que Coube in a desc iu e com c(1'ess ncia i la quali a de l'olimpisme que es di e encia del simple a le isme al qual engloba i sob epassa)). A ui podem ap ecia la eali a de les se es pa aules: d'una banda, pel e que cap al e campiona , ni an sols els campiona s mundials, no ha desen olupa una ce- imbnia e oca i a i, d'al a banda, en al es esde enimen s espo ius no é lloc una di usió an massi a i a p eu an ele a com la que es dóna en les ce- imbnies d'obe u a i clausu a dels Jocs Olímpics. A Seiil, pe exemple, més de 300.000 co eans an segui en di ec e I'assaig inal de la ce imbnia d'obe u a, i mile s ho an e pe ele isió, de e les en ades de l'obe u a an ana a la e enda a més de 8.000 dbla s. L'eno me audi ncia mundial que a eu e pe ele isió aques es ce imbnies, p obable- men a se la més g an concen ació d'a enció global en la his b ia humana, i en mol es pa s del món aques es ce imbnies apa eixen com I'esde enimen L expe i&ncia del da e s in anys mes eco da i discu i de la ep esen ació dels Jocs Olímpics de Seül. Podem pensa que du an els Jocs Olímpics de Ba celona succei' a p obablemen el ma eix. L'audi ncia mundial es a espe an la compe ició espo i a i al es ipus de ep esen acions olímpiques, pe b les més espe ades, examinades i a alua- des se an les ce imbnies d'obe u a i clausu a. Les ce imbnies ep esen en doncs, segons alguns pun s de is a, el ep e més signi ica iu que a on a el COOB. PER QUI? SON TAN IMPORTANTS LES CEHMONIES? Algunes de les aons de la impo hncia de les ce imbnies olímpiques són o ~a cla es. En el pla es ic - i uali zació de l'espai, del emps i de l'a en-. ció- aques es ep esen acions, a les quals es dóna una a enció especial, ma -- quen l'obe u a i la clausu a del emps olímpic. Pe la es a del pe íode olím-- pic, l'a enció es dilueix en e mol s espo s i esde enimen s espo ius com són a a els lliu amen s de p emis. A Ba celona, an la gen de la p bpia ciu- a , com els isi an s olímpics i els mi jans de comunicació, pod an pa a a enció a un g an nomb e de e s pa alelels als jocs, com són la ida de la ciu- a i els es i als a ís ics i popula s. Un esde enimen espo iu especialmen signi ica iu o de e mina s episodis polí ics poden dona a con ixe un con- jun de pdisos i egions, pe b se & només en les ce imbnies d'obe u a i clau- su a on es ansme la o sa psicolbgica de pa icipa en un esde enimen jun amen amb el món. Aques a po se és la pe cepció en~menolb~ica més p ope a que enca a es coneix pel que Ma x a denomina al'ésse de l'espb cie~. La segona aó impo an apa eix en el pla de la ep esen ació nacional. Ciu adans dels pdisos del no d ic deuen en eco da -se que només al ol an del 25% de les nacions pa icipan s en els Jocs Olimpics ind an un a le ia guanyado d'una medalla, és a di , eu an hissa la se a bande a o sen i an el seu himne du an el anscu s dels Jocs. En el que és p bpiamen l'espo , aques es nacions eliminades es o nen in isibles. En les ce imbnies d'obe - u a, con a iamen , o es les nacions són, si més no des d'un pun de is a o mal, iguals. Amb l'excepció de la nació am i iona, són p esen ades amb la ma eixa isibili a , amb igual a de alo s, en de ini i a, so a la igual a ccolímpica)). De e , pe la majo ia de les nacions pa icipan s la des ilada ge- ne al, en esa com una des ilada de pai'sos en e pai'sos, és el més impo an . Du an alguns momen s, enca a que siguin cu s, les nacions que es eco- neixen com pob es i pe i e iques des de la pe spec i a del pode mundial, apa eixen en el cen e de l'a enció del món. c{Pape s,,: Re is a de Sociologia El e ce ac o més impo an de les ce imbnies el obem en el pla de les elacions sociolbgiques i in e cul u als. Les ce imbnies d'obe u a i clau- su a són els momen s cen als en els quals les ep esen acions olímpiques d'humani a isme són ans o mades en elacions &in eg ació i ambé de di- e enciació espec e al país i la ciu a am i iona. El sen i d'aques es ce imb- nies es a ixa pel COI. Les opcions que C el Comi O gani zado pe e adicionals aques s signes i uals i u ili za -10s com a símbols de alo s, in- encions i c ea i i a , són limi ades. Pe exemple, escolli la música pe a la des ilada de les nacions i de l'en ada de la o xa olímpica, la iden i a de l'úl- im elleu pe in odui -la dins l'es adi i el signi ica de com s'encén el cal- de ó olímpic. La es a de les ce imbnies d'obe u a i clausu a, les que an e- e ncia a ce imbnies no o icials o mani es acions cul u als, es an quasi comple amen obe es a la disc eció i a la inno ació del Comi O gani za- do . Les audi ncies d'ambdós ipus de ep esen acions i la adició olímpica espe en una ep esen ació e oca i a de la cul u a de la nació am i iona, c e- ada pe escenbg a s i a is es locals o nacionals. Bilions de pe sones en enen aques es ep esen acions al com els següen s ex os indiquen: 1. qu Cs allb que la ciu a i la nació am i iona més desi ja comunica de si ma eixa a la es a del món; 2. com aques es en enen la elació en e la p bpia cul u a i la uni e sa- li zació de les lbgiques aspi acions del mo imen olímpic; 3. quan a in e sió d'ene gia i imaginació s'han dedica als Jocs Olímpics pe pa del país am i ió i, en el cas de les ce imbnies d'obe u a, quan xi enen en el seu conjun o, en o cas, quan xi hau ien de eni . LA DOBLE VESSRNT DELS DISSENYS DE LES CERIM~NIES OOL iMPIQUES Els dissenyado s del Comi O gani zado , escenbg a s, co ebg a s, com- posi o s, di ec o s musicals, i els modis es han de e on a la se a asca en un doble camp. Pe un cos a , han de concep uali za i p odui el p og ama d'aco d amb les in encions de la cul u a local, les se es adicions i in en- cions. Pe un al e cos a , han de eballa pe assegu a que aques es in en- cions i signi ica s siguin adequadamen comunica s a la g an audi ncia a a- Cs de di e sos mi jans de comunicació mundials. La p incipal ac i i a , la p oducció de la cul u a, inclou el di ícil p ojec e de cons ui una isió ea al de la ida local i nacional idel a la p bpia cul u a i adien a l'espe i de l'oca- si6 olímpica. Ambdues qües ions han d'es a ep esen ades de mane a p ou L'expe ihncia del da e s in anys simple i essonan pe a eu e i sa is e les audi ncies de les nacions con i- dades. La segona ac i i a , la comunicació de la cul u a, eque eix la consi- de acib d'alguns es e eo ips i de concepcions es ange es que hau ien de e i- a els mals en esos o ins i o d'allb que pugui signi ica una o ensa pe a algun país. Les in encions cul u als de les ce imbnies han de se adui'des en ima ges esc i es, documen s, p emsa, i al es ma e ials exeg ics en llengua es ange a pels pe iodis es d'al es pdisos. A més, es necessi en ac i i a s edu- ca i es o ien ades a ga an i que els mi jans de comunicació o anis en en- guin i con in en les in o macions que dis ibueix el Comi k O gani zado i que han de se di oses a la es a del món. In es igacions compa a i es en o n de les di e en s e ansmissions in- e nacionals de les ce imbnies olímpiques han mos a el que es a en joc en aques a úl ima asca i com n'és de complicada. En el cas de Los Angeles el 1984, cas que jo anali zo en aques a icle, els esponsables del Comi O -, gani zado no a en dedica p ou a enció a allb que els pe iodis es in e na-, cionals i el públic pod ia pensa i di sob e aques es ce imbnies. Van c eu e es úpidamen que la se a p oducció d'in encions i símbols se ia anspa en - men uní oca i no con o e ida pe l'audihncia no-no d-ame icana. Els es-. ponsables del Comi O gani zado de Los Angeles no es a en p epa a s pe eb e an es c i iques ni pe qu apa eguéssin an s malen esos in e cul u als, com els que an eni lloc. Co ea, pe b, és un cas o sa di e en , en bona pa pe qu els o gani zado s de les ce imbnies del Comi O gani zado de Seül es an p eocupa mol que els es ange s en enguessin el seu missa ge i no hi haguessin malen esos. Malg a la b illan concepció de les ce imbnies d'obe u a i clausu a - iques en signi ica s cul u als co eans i de l'es d'ksia; o gani zades amb in encions uni icades i de aci1 comp ensió na a i a; p o- duc e de sis anys de eball eali za pe més de mil dels més dis ingi s acad - mics i a is es co eans; acompanya s d'un me a ellós escena i &igual a mol ins uc iu pels mi jans de comunicacib- mol es agencies d'in o mació oc- ciden al a en e pocs es o ~os pe comunica les in encions dels dissenya- do s o gani zado s de Seül. L 'ESTUDI COMPARATIU DE LES CER~&@NIES OL~MPIQUES Du an quasi quinze anys he es a dedica al desen olupamen de models analí ics i de llengua ges, pe compa a sis ema icamen les ep esen acions cul u als olimpiques en di e en s con ex os cul u als. La in enció d'aques a in es igació és adqui i una no a i més concen ada comp ensió del p océs &in e can i cul u al en el sis ema con empo ani global, pel qual, les ce imb- nies olimpiques són un bon labo a o i. Aques eball ha ingu un g an in- ccPape sn: Re is a de Sociologia e b pels p oduc o s de les ce imbnies pe qu el model es edueix a unes p o- po cions i concepcions o sa ope a i es. Anali za les ce imbnies passades ha p opo ciona , de mane a e ospec i a, un conjun de conside acions i pun s clau que els dissenyado s de u u es ce imbnies poden a a iden i ica amb an elació. Les decisions que els o gani zado s p enen pe me en anali za les ce imb- nies a pa i d'un sis ema compa a iu que ajuda els an opblegs a desxi a les es uc u es cul u als que es p io i zen, aixi com el lloc de la cul u a local en el epe o i global. En aques a icle conside o qua e qües ions impo an s: 1. Quin ipus de eb esen ació cul u al conside en els o gani zado s que p odueixen quan an l'obe u a i la clausu a dels Jocs Olímpics? Un p og a- ma ele isiu? Un es i al cul u al o un espec acle olklb ic? Un i ual eligiós, cosmolbgic o sociolbgic? Un joc o un esde enimen espo iu? 2. Quina és la lbgica social de les ep esen acions que ells p odueixen? De la ideologia olimpica i la adició en esul en es ca ego ies d'iden i a : la humani a , la nació i la pe sona indi idual. Com ien els o gani zado s aques es ca ego ies en el pla in e nacional i espec e a la se a p bpia socie a ? Quines iden i a s locals i de la es a de nacions pa icipan s es an de e mi- .nades a se explíci amen o implíci amen ecollides en aques es ep esen- acions? 3. Quina ac i ud gene al enen els dissenyado s de les ce imbnies sob e la ca ego ia d'allb ccpoU ica? Pe segueixen l'ha monia olimpica sup imin o- es les ep esen acions de ensions locals, egionals, nacionals i in e nacionals? O pe segueixen inco po a cla amen una isió ealis a d'aques s con lic es? 4. Com es euen els dissenyado s i o gani zado s de les ce imbnies: com a p oduc o s d'una ob a d'a de signi icació his b ica que inspi a & una con- inuada con emplació, e lexió i comen a is emps desp és que els Jocs Olím- pics hagin inali za ? O euen la se a eina com a una p oducció passa ge a, com a una expe ikncia on l'a aluació dep n solamen de la se a e ec i i a en el momen dels Jocs? Fa é un epas de les espos es que els o gani zado s dels Jocs Olímpics de Los Angeles han dona en aques segui de qües ions. Aixb ens pe me i compa a les decisions que han es a p eses en an e io s edicions dels Jocs Olímpics i, aixi ma eix, e una ap oximació a les que en aques s momen s es a p enen el COOB. Pe b abans d'elabo a alguns dels models que han e possible la compa ació, cal que si ui' els p essupos os in el-lec uals en els quals onamen o la me a in es igació. L'anhlisi que aquí p esen o es a basada en una cnica e nog a ica eb i- ca nen cons i ui'da pe un concep e de cul u a an opolbgic i semiolbgic, L'expe ikncia del da e s in anys que inclou discu sos in e cul u als me a-lingüís ics i me a-comunica ius. Com mol s an opblegs cul u als ame icans, pa eixo del ela i isme cul u al es udian allb que es a a la base dels aspec es comuns in e cul u als. Real- men , he ac a de si ua la me a an opologia dels Jocs Olimpics i del Mo- imen Olímpic des d'una pe spec i a bas an al e na i a a les de I'huma- nisme uni e sal eu opeu, del acionalisme libe al i del neo-ma xisme que han domina els cen es adicionals de p oducció i de c í ica. Pe b com a simple e nbleg, la me a ap oximació no ha es a an gene a una concepció de l'olimpisme, com un in en p ac ic d'en end e el enomen en si ma eix. A di e ses pa s del món a ui, I'humanisme uni e sal, I'eco- nomia polí ica libe al, i el ma xisme són is os com a simples ace es de la ma eixa ((ped a iloso als d'occiden , pe aixb, mol es pe sones dels bilions que segueixen les ce imbnies olímpiques les in e p e en a pa i d'uns c i e is eu oame icans que són els que dominen aques esde enimen . Els concep es de mode ni zació, occiden ali zació, indus iali zació, ci ili zació, aciona- li zació, s'han es b a Eu opa i al Te ce Món. Pe b aques s concep es no po- den explica l'eno me a enció mul icul u al que despe en els Jocs Olimpics. En la p ac ica, les olimpíades són un enomen global, en la eo ia popula , les Olimpíades són en o s el llocs un enomen ((pa oquial)). La asca de l'an- opologia olímpica és, alesho es, no subs i ui una eo ia p o essional de la. ci ncia social pe una popula , sinó gene a models pe comp end e la plu- ali a eal de les an opologies popula s, que ja p esen en i con igu en els Jocs com a un enomen d'in e b i pode global. ELS JOCS OL~MPICS COM UN SISTEMA DE REPRESENTACI~ CONCENTRA T I DIVERSIFICA T Qualse ol model compa a iu pe qu se eixi ha de eni en comp e el e : que els Jocs Olímpics són un sis ema de ep esen ació complex, concen a dins d'un al e enomen o al que és l'olimpíada la qual s'expansiona en di- eccions di e en s i amb in ensi a di e sa pe in e ac ua en els con ex os cul u als on enen lloc les ep esen acions. De mane a més simple, els Jocs Olimpics inco po en i uals, jocs, es i als, espec acles i depenen del pode seman ic i e oca iu d'aques a inul iplici a de gkne es. Com jo deia al p im cipi, pe exemple, si no hi hagués ce imbnia d'obe u a i clausu a, els Jocs Olímpics no se ien els Jocs Olimpics, com a mol se ien uns campiona s mundials de mol s espo s. Així doncs, qualse ol in en de discu i i anali za el conjun del Jocs exclusi amen en e mes de ca ego ies lbgiques i alo s dels ((espo s)) i els ((jocsa es a condemna a acassa . De la ma eixa mane a, qualse ol in en d'en end e els Jocs Olímpics so a la ca ego ia de enomen ((Pape s)): Re is a de Sociologia pe a la comunicació de masses o d'espec acle polí ic -com és el cas de la c í ica neo-ma xis a i la dels acadkmics de la comunicació- ga an eix ambé el acas. Coneixem els in en s de sociblegs, an opblegs i eligiosos pe en- end e el conjun de I'esde enimen en e mes d'un gene ic ((p océs i ual)), o dels his o iado s cul u als, olklo is es, es ilis es que p e enen edui els Jocs a es i als a ís ics o exhibicions in e nacionals, al ma ge de qualse ol elaci6 amb el país on es eali za. Un model gene al del sis ema de ep esen ació olímpica é en comp e les di e en s con ibucions &aques s discu sos, p e- cisamen pe e usa l'hegemonia de qualse ol d'ells, a esa la ince esa de l'objec e d'es udi que hi ha al da e a. Es end e el que hi ha &uni a i so a el enomen de ((les Olimpíades)) només po e -se a a és d'un sis ema com- plex de elacions en e mol es i di e ses o mes ep esen a i es amb di e en s capaci a s humanes de ep esen a , celeb a i consag a . En segon lloc, qualse ol model ha &en end e que les ca ego ies de ((jocs)), cc i e)), (( es i al)) i ((espec acle)) no deno en ni conno en el ma eix pe a les 167 nacions olímpiques, ni pe a les incomp ables o macions cul u als subna- cionals, ni pe a les més de 3.000 llengües mundials. A més, ampoc no exis- eixen uni e sals com a ca ego ies. El model de les elacions lbgiques i seman iques deu ésse cons ui' de al mane a que aci e iden an allb ina- dequa com allb adequa en la se a adap ació a la cul u a local i ambé en l'adap ació amb les cul u es locals mundials. Un bon model se & aquell que supe i les di e kncies en la aducció cul u al de les di e en s ca ego ies. En e ce lloc, des d'un pun de is a semib ic, s'ha de cons ui un model de sis ema olímpic on la comunicació humana es a o mada no sols pe mis- sa ges implíci s sinó ambé pe me a-missa ges, és a di , missa ges de com en end e els missa ges. Jo de enso que ca ego ies i ipi icacions com ccaixb és un i uala o ccaixb és un esde enimen publici a i)) són me a-missa ges. El sis ema de ep esen ació olímpica, pe an , és una in e acció complexa de alo s i de me a-comunicacions que enen di e en impo ancia, elacions je a quiques i di e en pode seman ic segons les di e ses cul u es i les se es di e en s exp essions en els Jocs Olímpics. Si deixem de banda aques a cons- ucció me a-comunica i a, amb les se es si uacions enses, con lic i es i amb les se es complemen a ie a s, s'es a a a o in que allb que es ol comunica an pe pa dels ((ac o s olímpics)) com pe pa de les audikncies no sigui adequadamen en ks i in e p e a . Malau adamen , mol s dels comen a is oc- ciden als sob e les ep esen acions olimpiques són edui' s al simple p agma- isme occiden al, deixan de banda el simbolisme i els alo s e e encials que es ep esen en a les ce imbnies olimpiques. El uncionalisme apa eix com el discu s analí ic dominan an en el pla acadkmic com en el pla popula . Les co espondkncies que puguin es abli -se en e els gkne es d'espec acle, de p og ama ele isiu, de es i al, d'escenes popula s al ca e o es es a les L'expe ikncia del da e s in anys; esid ncies dels a le es, en e els i es d'obe u a, ic b ia i clausu a de les ce-. imbnies, i en e el joc i l'esde enimen espo iu, són su icien s pe oba in e essan s compa acions en e Jocs Olimpics. Pe b el model és capas de oba elemen s més sub ils pe compa a les di e en s expe ikncies olímpi-. ques. Quan es olen e desapa ixe les di e kncies cul u als en e els paikos ccolímpics)), su en a la llum les disc epancies o dis uncionali a s que poden guia les nos es in es igacions. Aques es di e ncies són p esen s ins i o en e llengües amb o ces simili uds. El con as po ésse enca a més ma ca amb les llengües no occiden als on les simili uds dels signi ica s són enca a menys cla es. Les ma eixes in es igacions heu ís iques es plan eja an als Jocs Olimpics de Ba celona quan s'hagi d'adap a els gkne es d'espec acle, i ual, joc i es- i al al cas elli, ca ala i llengües amb apa en s simili uds. El model ambé ens pe me apo a una sis ema ica elació dels di e en s aspec es del es i al que no malmen no són anali za s i comen a s com, pe exemple, el elleu de la o xa olímpica, o la ida a la ila dels a le es, així com econeixe mol s aspec es de la cons ucció abs ac a i uní oca de la ce imb- nia d'obe u a. Podem assoli aques po encial analí ic a pa i de l'ús de la ca ego ia es i al. EXPERI~?NCIES COMPARATIVES DE FESTNALS El me a-missa ge ccaixb és un es i al)) ens es a dien que o es les mani- es acions que es donen en aques con ex són objec e de di e sió i elici a . Fes i al a e e kncia a un ce es il d'acció més que a o mes especí iques de conduc a. Coube in una egada a esc iu e ccsi una pe sona em p egun a la ó mula pe 'olimpiali za -se', jo di ia que la p ime a condició és es a aleg e i elip. En la me a obse ació e nog a ica, la p es ncia o abs ncia als ca e s de ca nes ol es i de adicions de es i als popula s, la dis ibució dels ((110~:s olímpics)) en l'espai u b$ i les decisions del Comi k O gani zado , gene a o plega g ans di e kncies en com els pa icipan s olímpics eben l'expe ikncia del es i al. S'ha de eni en comp e que el es i al de cai e més popula du an els Jocs Olimpics no és gai e isible, sob e o pe l'audi ncia que segueix l'es- de enimen pe ele isió. Algun medi de comunicació nacional, com a se el cas de B asil als Jocs Olimpics de Los Angeles, a con ac a l'an opbleg p o esso Robe o DaMa a, expe en les celeb acions de ca nes ol es, pe co- men a aques s aspec es de es i al popula . Ben al con a i, les cadenes ame- icanes a Los Angeles an pa a poca a enció en aques ipus de es i al. Tan en el p ime cas com en el segon els espec ado s ele isius an es a allunya s ((Pape s)): Re is a de Sociologia ació cul u al que ells olen p odui . G acies a les in es igacions compa a- i es, eiem que els di e sos aspec es de les ce imbnies poden se en esos com a espec acle, i ual, es i al o joc segons els con ex os me a-comunica ius de les di e en s cul u es pa icipan s. Sob e o , els dissenyado s han d'escolli quins d'aques s codi me a-comunica ius desi gen e se i pe dona o ma i emma ca o a la ep esen ació. Els dissenyado s, en p ime lloc, han de se col.lec i amen conscien s que són ells els que enen la decisió. En p en- d e-la, aques a ha de espond e a la se a p bpia es uc u a cul u al i de a- dicions. També han de eni la capaci a d'assumi les c í iques que els a i- ben sob e aques de e mina disseny. Finalmen , g acies a un ele a g au d'au oconsci ncia i a I'es udi acu a d'al es Jocs Olímpics, poden an icipa les possibles conseqü ncies de la se a elecció pe a al es cul u es pa icipan s. Els pdisos isi an s espe en se ac- a s espec uosamen i gaudi d'una ce imbnia obe a on se sen in ben ingu s com a pa icipan s ac ius. A di e kncia del que passa a Eu opa, ala in el-ligen sia)) ame icana i la co- muni a a ís ica han ingu mol poc a eu e amb (cels olímpics)). Pe als ame icans, els Jocs Olimpics són explíci amen un g an esde enimen espo - iu. Aques a és la idea que domina o el discu s sob e els Jocs Olimpics i el i ual només es a pe a les ce imbnies de ic b ia. El gkne e més eqüen - men u ili za pe a les ce imbnies d'obe u a i clausu a és I'espec acle i les se es modali a s com són a a el ccshow)), la di e sió, la ep esen ació a l'ai e lliu e. Els adjec ius que se solen u ili za pe desc iu e-les enen un ma ca accen d'emoció: cccolo )), ccmo imen ), ccimp esionan )), ccbonica, ccemocio- nan )), e c. El domini del joc i l'espec acle no és d'es anya , ja que ambdós concep es són mol amilia s pe als ame icans. Joc i espec acle ambd an se les ca ego ies en les quals el Comi k O gani zado de 10s Angeles a cen- a la se a a enció. Només alguns dels memb es d'aques Comi k an e- conkixe que segons cada una de les nacions I'esde enimen olímpic podia se en ks de mane es di e en s, com passa a Eu opa. Malg a aixb, els o ga- ni zado s de Los Angeles 1984 an ole mos a la ciu a com la capi al mundial de la di e sió. Els co eans an escolli que la cobe u a d'aques es ce imbnies os el i ual, és a di , el sag a i ual olímpic. Pe exemple, la o xa olímpica a Co ea e- p esen a a el oc sag a e e en men dedica . Es ac a a d'una ep esen ació na a i a p o unda de la cul u a nacional co eana. A Los Angeles, les ce imb- nies es a en de e minades, o bé s'assumia que ossin un espec acle o bé un g an en e enimen . El disseny i la p oducció de les ce imbnies es a edui a decidi si s'assumia que ossin un espec acle o bé un g an en e enimen , a decidi en e les p opos es de ((Wal Disneyn i les del p oduc o cinema- og a ic Da id Wolpe , les quals inalmen an se les escollides pel Comi . I L'expe ikncia del da e s in anys Apa en men , el Comi O gani zado de Los Angeles mai no a con ida cap p o esso uni e si a i i, malg a que alguns a is es ame icans o en més a d selecciona s, les se es con ibucions no an se incloses en els escena is olímpics més impo an s. Hi ha ia algunes excepcions,' pe b, en gene al, l'apo ació de les a s ame icanes i de les comuni a s in el.lec uals en aques es ce imbnies an se mínimes i semp e so a el domini de la indús ia de la di- e sió cen ada en les pel.lícules, la ele isió, l'animació en els pa cs i l'impe i de l'espec acle. Podem di que els dissenyado s de les ce imbnies del Comi O gani zado de Los Angeles no es an p oposa es més que un espec acle de di e sió pe a la classe al a, un espec acle de ele isió. Només alguns d'ells an a iba a en end e pe quk les se es p oduccions gene a en an a emo en o el món. Da e a de la se a igno hcia sob e el Mo imen Olímpic, que ambé exis eix més enlla dels Es a s Uni s, i del seu desin e b pe es udia al es cul u es, hau ien pogu eacciona da an les se es p oduccions, els dis- senyado s de les ce imbnies an escolli igno a que la me a-comunicació de l'espec acle inspi a no només so p esa sinó ambé ma isos mo als. A b el ma ca con as en e Los Angeles 1984 i Seul 1988, les audikncies de o el món es an a a espe an la decisió de com se a el con ex dominan de les ce imbnies olímpiques de Ba celona: espec acle &en e enimen , i ual o qualse ol al e. Pe sones alienes a l'o gani zació dels Jocs, com és el meu cas, no coneixem p ou bé Espanya, Ca alunya, Ba celona i el Comi i: O - gani zado &aques a ciu a pe pode p edi quin se a el esul a . I EL M~N CAP A BARCELONA, BARCELONA CAP AL M~N Els es udiosos dels Jocs Olímpics es em ac ualmen espe an anali za els c i e is pels quals han op a els dissenyado s i les au o i a s de Ba celona.. Es comen a ampliamen que aques es ce imbnies em asi za an les ela-. cions dins la no a Eu opa del 1992 i, d'una mane a més especí ica, el pape &Espanya en la pe spec i a d'una Eu opa unida. Les ce imbnies enen ambii la esponsabili a de mos a quines són les elacions en e Espanya i Ca a-- lunya, i en e aques a úl ima i les di e en s o macions polí iques i ideolb- giques, no només del P incipa sinó més conc e amen de Ba celona. Penso que I'elecció del Comi k O gani zado de Ba celona sob e el ipus de ce imbnies que s'han de celeb a é dues al e na i es possibles: o bé els dissenyado s del COOB es an in en an e un eball de signi ica his b ico- a ís ic capaG d'inspi a e lexions pe p ope s anys, al com a en e a Seul; o bé, es an buscan una di e sió ag adable i en e inguda i, a la egada, un espec acle ele isiu que només ind a essb en les se es p opies men s i en les del pe i g up dels in es igado s in e nacionals de les olimpíades.