Comunicació i cultura, un únic projecte : Barcelona 92

COMUNICACIO I CULTURA, UN ÚNIC PROJECTE: BARCELONA '92 Miquel de Mo agas i SpA Ca ed li ic de Comunicació a la Uni e si a Au dnoma de Ba celona i di ec o del Cen e dEs udis Olímpics de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona Resum En aques a icle l'au o en én que les dimensions comunica i es dels Jocs Olímpics enen de e minades pel ca dc e plane a i i massiu de la se a a encid; in o ma i a. Elslocs Olímpics o e eixen als mi jans de comunicació la g an opo uni a d'expe imen a iposa ap o a o elseu po encialde ans o ma- ció. El mo imen olímpic in e nacional és p oduc o de alo s cul u als i so- cials. Pe aixd Ba celona, com a ciu a seu, no po igno a lesg ans dimensions i implicacions in e nacionals dels Jocs Olímpics ac uals, an en el sen i db e- i a la comuni a in e nacional les p opos es cul u als que pe me in el desen- olupamen delspo encials alo s (posi ius)) de lblim isme i de l'espo , com en l'aspec e e e en a la ep esen ació de la socie a P ocal. L'au o anali za ambé els p oblemes amb qu es oben la cobe u a in- o ma i a dels Jocs i els ideals olímpics. Des aca, així ma eix, elpape de la ele isió, an pe la qües ió del inancamen , com pe la selecció di'ma ges que iden i iquen uns de e mina s alo s, donan una especial impo lincia a les ce imdnies d'inagu ació i cloenda. Resumen En es e a iculo el au o conside a que las dimensiones comunica i as de losjuegos Olímpicos ienen de e minadas o el ca úc e plane a io y masi o de su a ención in o ma i a. Los Juegos O 1 ímpicos o ecen a 10s medios de co- municación la g an opo unidad de expe imen a y pone a p ueba odo su po encial de ans o mación. El mo imien o olímpico in e nacional es p o- duc o de alo es cul u ales y sociales. Po eso Ba celona, como ciudad sede, no puede igno a las g andes dimensiones e implicaciones in e nacionales de los Juegos Olímpicos ac uales, an o en el sen ido de o ece a la comunidad in e nacional lasp opue as cul u ales que pe mi an eldesa ollo de lospo en- ciales alo es (posi iuos)) del olim ismo y el depo e, como en el aspec o e e en e a la ep esen ación de la socie B ad local. Pape s 38 (1991) (9-32) ccPape sn: Re is a de Sociologia El au o analiza ambién 10s p oblemas con 10s que se encuen an la co- be u a in o ma i a de 10s Juegos y de 10s ideales ol mpicos. Des aca asi mismo, el pa el cla e de la ele isión, an o po la cues ión de lajnanciación, como P po a selecció de imágenes que iden z$quen unos de e minados alo es, dando una especial impo ancia a b ce emonias de inagu ación y clausu a. Abs ac In his a icle he au ho conside es ha he communica ion dimension o he Olympic Games is de e mined b hei global ca ac e and huge a en ion. The Olympic Games o e he me d' ia a g ea oppo uni y o expe imen wi h and es i spo en ial o ans onn. The in e na ionalolympic mo emen ce a es cul u al and social alues. Because o his Ba celona, as an ol mpic ci y, canno igno e he la ge in e na ional dimensions o he p esen O ! ympic Games, no only in he sense o o e ing he in e na ional communi y he cul u al p oposi ion which pe mi s he de elopmen o he s ong cposi i e)) alues o he olympic spi i and po in gene al, bu also in he dpeC o ep esen ing he local socie y. The au ho also analyses hep oblems wi h which he media co e a e o he olympics and he olym ic ideals. Highligh he impo an osi ion o e e ision, R R no only because o e ques ion o jinance, aswell as e selec ion o images which iden z i ce ain alues, gi ing special impo ance o he inauge a ion ce emonies and closing ce emonies. I. INTRODUCCIO: EN ELS JOCS OLÍMPICS, COMUNICA CIO I CULTURA CONSTITUEIXEN UN ÚNIC PROJECTE Eh Jocs Olimpics i el nou sis ema de comunicacion~ Els Jocs Olimpics d'aques inal de segle ja no pod an se en esos sense conside a la se a es e a elació, la se a dependkncia de la comunicació. Les dimensions comunica i es dels Jocs Olimpics énen de e minades pe una p ime a eali a : el ca ac e plane a i i massiu de la se a a enció in o ma i a. Pocs al es esde enimen s - ins i o enbmens com els que Elihu Ka z ha anomena ((global e en sa- (Dayan, Ka z, 1986) poden assoli dimensions 'simila s. En la p epa ació i el desen olupamen dels Jocs poden oba -se o s els di e en s egis es i ni ells de la comunicació mode na. La mundiali zació dels Jocs Olimpics ac uali za o es les possibili a s de les elecomunicacions. La complexi a o gani zado a eclama l'a enci6 dels p og ames i supo s més a anga s en in o ma ica. La se a espec acula i a eclama la u ili zació ge- ne ali zada de o s els mi jans de comunicació de masses en les se es millo s I Comunicació i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 po enciali a s (came es especials, immedia esa de la p oducció i ansmissió, comunicació inalamb ica, e c.). Les exig ncies de segu e a i el isc eclamen l'ús de les més a anGades ecnologies de ansmissió de senyals (sa hl.li s, xa - xes de ib a bp ica, ci cui s de segu e a ). Les se es epe cussions come cials e o cen l'esponso i zació i eclamen l'a iculació del mh que ing i la sim- bologia. La plani icació espo i a, els es adis, els ho a is de les p o es, s'ade- qüen a les no es condicions de p oducció Budio- isual. Es po di amb aó que els mi jans de comunicació de ineixen el mo i- men olímpic mode n, pe b a la egada cal di que els Jocs Olimpics o e- eixen als mi jans de comunicació la g an opo uni a d'expe imen a i posa a p o a o el seu po encial de ans o mació. Els Jocs Olimpics cons i ueixen, en conseqü ncia, un cas pa adigma ic I de la complexi a ecnolbgica, econbmica, comunica i a, que a ui de e mina els enbmens cul u als. Aques a és una p ime a aó que jus i ica conside a els p ojec es cul u als i comunica ius dels Jocs de Ba celona com un únic p ojec e. Els Jocs Olímpics i la p oduccid de alo s cul u als Hi ha, pe b, una segona aó: els Jocs Olimpics, pe les se es p bpies di-. mensions d'audihncia, cons i ueixen un g an enomen de p oducció -se- man i zació- de alo s. Els Jocs Olímpics, e ec i amen , han de se en esos com un g an enomen cul u al, i com a al so mb a la dial c ica de les con-. adiccions i de les possibili a s. La p oducció -seman i zació- de alo s es eali za en dues dimensions que se sob eposen: l'espo i l'olimpisme. D'una pa , els Jocs Olímpics cons i ueixen un cas des aca &un enomen cada dia més impo an a la nos a socie a : l'espo com a espec acle. Pe mi ja de l'espo es con igu en di e sos sis emes de alo s a la nos a cul u a: p ocessos d'iniciació social i &iden i icació col.lec i a, de delimi ació de les di e ncies geopolí iques i de les elacions in e nacionals, dels nacionalismes, dels alo s del cos i de l'ac i i a , de l'es oq i de l'ap enen a ge, de l'oci com a ac i i a i com a espec acle, de la jo en u i de la madu esa, de l' xi i del acas, de la companyonia i de la i ali a , e c. D'una al a pa , als Jocs Olimpics, se'ls a ibueixen uns alo s cul u als que anscendeixen la p ac ica espo i a quo idiana, pe e e i -se a alo s his b ics excepcionals, amb l'espo com a e e ncia, pe b amb les elacions socials in e nacionals com a objec iu (Real, 1986,1990). El esul a d'una andisi de con ingu (McCallum,l980) po jus i ica aques a in o maci6: anali za s els emps d'in o mació de la cadena ABC de la ansmissió dels Jocs de Mon - eal esul a a que e115'6% s'ha ia dedica a la publici a , el aPape s,,: Re is a de Sociologia 6 1,4 % a di e sos con ingu s i únicamen el 23% s'ha ia dedica a la ans- missió d'espo s. L'olimpisme, com a enomen cul u al, es a so mb a la manipulació i a les con adiccions (Hobe man, 1986, Seg a e, 198 1, 1988). Des de l'analisi cul u al no són de ensables posicions adicals sob e la se a bonda o malda in ínseques. Els Jocs enen aspec es posi ius i nega ius, en unció de les ci - cums ancies del seu con ex i de la se a p bpia o gani zació. Les apo acions de Seu1 al mo imen olímpic in e nacional són ben oposades a les nega i es manipulacions dels Jocs de Be lin l'any 1936. La cons ucció de alo s a l'en o n dels Jocs Olimpics es p odueix din e d'un camp semh ic &al e na i es (posi i es i nega i es) possibles. La selecció d'aques s alo s cons i ueix la p ime a i p incipal ac i i a cul u al dels Jocs. L'olimpisme és una possibili a de p omoció de g ans alo s posi ius pe a la humani a , pe 6 no és pe si ma eix cap ga an ia d'aques a p omoció. L'olimpisme es a his b icamen a a és de les se es seus. El mo imen olím- pic in e nacional i, a a mol especialmen , Ba celona enen una g an espon- sabili a en la p oducció dels alo s posi ius i en l'eliminació dels alo s ne- ga ius d'aques camp seman ic. De la seu o gani zado a depkn que pesin més els alo s posi ius ( a e - ni a , coope ació, igual a , a any de paci icació, e c.), que els aspec es nega- ius (come cializació, inadequació de les in e sions, xo inisme, p omoció del ((supe manisme)), e c). Les ciu a s o gani zado es adqui eixen da an del món la esponsabili a d'inclina aques s camps seman ics cap a una o cap a una al a d'aques es di eccions. Pe b, ja a ui, aques a p omoció i selecció de alo s es eali za a a és d'una complexa p oducció comunica i a -signes, i uals, ima ges, esceni- icacions, publici a , in o mació- que és, cla amen , una esponsabili a de la seu o gani zado a. Aques a p oducció de comunicació cons i ueix la p in- cipal esponsabili a cul u al -i ambé polí ica- de l'o gani zació dels Jocs Olimpics. P ojec e Cul u al i Olimpíada Cul u al El pun de is a de la comunicació ens a posa km asi en dos aspec es p incipals de les dimensions cul u als dels Jocs: En p ime lloc s'ha d'en end e que els Jocs Olimpics cons i ueixen, en si ma eixos, un enomen cul u al. En segon lloc, que els des ina a is del p og ama cul u al són o s els e- cep o s, locals i in e nacionals, di ec es o media i za s, dels seus p oduc es de comunicació. Pe aixb conside em del o necessa i es abli una cla a dis inció de con- Comunicació i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 ingu i d'abas en e ((Olimpíada Cul u al)) i ((P ojec e Cul u al)). Si ((1'Oli n- píada Cul u al)) consis eix en un p og ama pe p omou e les ac i i a s cul u- als du an el pe íode de qua e anys de l'olimpíada, ad e~a especialmen als ciu adans de la seu i subseus, o d'aquells que es desplacin exp essamen a Ba celona, alesho es s'ha de di que es em da an d'una pa , i enca a mol limi ada, del p ojec e cul u al dels Jocs. Pe ((p ojec e cul u al)) en enem, de o ma més ex ensa, o a la p oducció de alo s que es eali za a a és dels mass media, i que in e essa a o a l'opinió pública mundial. Ac i i a cul u al enddgena i p ojec e cul u al in e nacional Aques a dis inció en e ((Olimpíada Cul u al)) i ((P ojec e Cul u al)) ambé po ajuda -nos a si ua la eali a dels e ec es dels Jocs en el seu escena i eal, que és l'escena i in e nacional. La complexi a i la cele i a p bpia de l'o gani zació dels Jocs poden de- e mina unes dinamiques in e nes a les ciu a s o gani zado es que endeixin a in a alo a o a u ili za ins umen almen les demandes cul u als de les audi ncies in e nacionals. Pe di -ho d'una o ma ben plane a: que es p e- ocupin únicamen del ((que podem end e al món)), en lloc de p egun a - se, com hau ia de se , ((quins alo s cul u als p oposem a l'audi ncia mun- dial)). La ciu a seu no po igno a les g ans dimensions i implicacions in e -. nacionals dels Jocs; els Jocs se celeb a an a Ba celona, pe b han de se en esos com a pa imoni de la humani a . Quan la ciu a de Ba celona a p oposa -se pe o gani za els Jocs, a ad.- qui i , ce amen , impo an s comp omisos d'o gani zació, pe b ambé im-. po an s comp omisos cul u als da an de la comuni a in e nacional. Ba - celona ha d'esme ~a -se en l'o gani zació dels Jocs, pe b ambé ha d'o e i a la comuni a in e nacional les p opos es cul u als ac uali zades que pe -- me in el desen olupamen dels alo s posi ius, po encials, de l'olimpisme i de l'espo . La manca de comp omís en aques a di ecció a ia que els Jocs ossin in- e p e a s, únicamen , ((com una opo uni a )) publici a is pe end e els nos- es p oduc es, oblidan que amb l'o gani zació dels Jocs Ba celona es con- e eix en un pun de obada mundial, un pun de dialeg en e la nos a cul u a i les cul u es del món. El p ojec e cul u al, a di e encia de ((1'Olimpíada Cul u al)), ha d'in lui en els ni ells basics de l'o gani zació dels Jocs, és a di , en la p oducció de símbols i en la comunicació, en la cons ucció massmedia ica del ma eix es- de enimen i no únicamen en les ac i i a s cul u als que puguin ealiza - se du an el pe íode olímpic. ccpape sn: Re is a de Sociologia El p ojec e cul u al dels Jocs ambé hau ia de conside a els p oblemes cul u als in e ns i que són conseqii ncia especí ica de la celeb ació dels Jocs a la p bpia ciu a . El p incipal p oblema és el del mono ema isme, la hipe - a enció a I'olimpisme, que gene a ebuig en di e en s sec o s socials i que de- mana una asca de e lexió c í ica cons an pe pa dels in el.lec uals i dels mi jans de comunicació de la ciu a seu. I1 LES MUL TIPLES DIMENSIONS COMUNICA TIWS DELS JOCS Les xi es són del o excepcionals pel que a a la cobe u a in o ma i a p e is a pe als Jocs de Ba celona l'any 1992: 11.000 pe iodis es, 8.000 em- plea s del COOB pe a a encions in o ma i es, 1.200 dia is, 135 cadenes de ele isi6 de o el món, e c. (Pe a nau, 199 1). Pe b a pa d'aques es g ans dimensions de i ades de la mundiali zació i di usió massi a de l'esde enimen , o de la u ili zació de o s els mass media i agkncies de comunicació, els Jocs cons i ueixen un enomen d'al es múl- iples i complexes dimensions comunica i es. Dos g aons de comunicacid: de Ba celona cap al mdn, eh mas media in e nacionah a Ba celona Des de la nos a expe ikncia de ciu a o gani zado a podem es abli una p ime a dis inció en e els p ocessos de comunicació d'inicia i a in e na i els p ocessos de comunicació d'inicia i a ex e na. P oduccid i ci culacid d'in o mació a l'in e io de Ia seu olímpica A les ciu a s o gani zado es, a di e kncia del que passa a l'ex e io , es p o- dueix un enomen mol especial: els Jocs es iuen mol abans del seu inici, quan enca a no són ((espec acle)) ni se sen a pa la &a le es o de p o es a lk- iques, quan les in o macions es e e eixen únicamen a les in as uc u es, les eunions de con ol o els con lic es de ges ió. En aques a ponkncia no puc e es més que deixa cons ancia de la im- po ancia dels p ocessos d'in o mació que a ec en el sis ema comunica iu de la p bpia ciu a seu du an el pe íode de p epa ació i de eali zació dels Jocs. Especialmen in e essan se ia I'analisi de les di icul a s de ema i zació de la in o mació olímpica (espo s, cul u a, lleu e, u banisme, polí ica, econo- mia?), i la se a incidkncia en l'o gani zació i en la in e acció en e els o ga- ni zado s i l'opinió pública. Co nunicaci6 i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 P epa acid de la in o mació pe a la p ojecció in e nacional Pe in e p e a els p ocessos d'in o mació p opis de l'esde enimen olím- pic podem u ili za , amb ce a llibe a , l'an iga ima ge de Laza s eld dels dos ((g aons de com un icac ió^^: la ciu a seu, des del p ime momen de la nomi- nació, inicia un eball de p epa ació, o condicionamen , (packing), dels p o- cessos de comunicació d'inicia i a ex e na: es ac a d'una asca de elacions públiques a g an escala, en que es p ocu a cons ui (cel p ime g aó de co- municació)), pe de e mina el ((segon g aó)), p odui' i di ós pels mi jans de comunicació in e nacionals. Aques p océs de p epa ació (o condicionamen ) d'in o mació es p o- dueix en a ees mol di e ses i és el esul a de la inicia i a d'ac o s mol di- e sos: des dels més o icials, inclbs el ma eix COOB'92 o les Adminis acions Públiques, o les ins i ucions de ca ac e emp esa ial o come cial (p.e. Cam- b a de Come q o Pa ona s de Tu isme), ins a les inicia i es de g ups polí ics o d'inspi ació cí ica o nacionalis a. Es ac a d'un g an p océs de seman i - zació, de selecció i d'exclusió de signi ica s, de ep esen ació de la socie a : local, que é com a objec iu condiciona la ima ge in e nacional de Ba ce- lona, dels seus Jocs i de la se a pe sonali a cul u al i polí ica. Aques p océs de seman i zació cons i ueix, sens dub e, un aspec e clau de les dimensions cul u als dels Jocs Olímpics ac uals. Pel que a a la ipologia d'aques es accions p omocionals, o ien ado es de la p oducció d'in o mació in e nacional, podem singula i za : 1. La publicaci6 de llib es i opuscles sob e la ciu a i el país seu de l'Olim-- píada. 2. La de e minació del b ie ingde les campanyes p omocionals, an les o icials i a a o dels Jocs com les con es a a ies i en con a de la se a cele- b ació: "Amics pe semp e" N@ 3. Selecció de símbols (logo ip i masco a) ep esen a ius dels Jocs. 4. De e minació dels e e en s cul u als més ep esen a ius (p.e. Gaudí pe a l'a qui ec u a, Ca e as pe a la música, Tapies pe a la pin u a, e c.). 5. De e minació dels e e en s geopolí ics clau pe in e p e a la eali a sbcio-polí ica de la ciu a seu: Ca alunya, Espanya, Eu opa, iden i a , au o- nomia, au ode e minació, d e a la di e encia, e c. La selecció &aques s signi ica s, pe a la se a u ili zació en les di e ses ac- cions de comunicació, són, inalmen , el esul a d'un consens en el si dels *Pape s)): Re is a de Sociologia o ganismes esponsables de la ges ió dels Jocs (al si del COOB), o el esul a d'una ensió d'opinions en el si de la socie a ca alana. Tan les inicia i es ci ils, espon anies, com les inicia i es de I'o gani zació esponen a una ma eixa necessi a de espos a: la d'una cul u a que se sap, i se sen , obse ada pe una audi ncia in e nacional, de g ans dimensions, a a és d'uns mass media que han ingu a cob i I'espec acula i a d'un es- de enimen i epe ible. Els símbols d'iden i icació dels Jocs (el logo ip i la masco a) an cons i ui els p ime s exemples d'aques p océs de seman i zació, de ep esen ació sin B ica. Pe b són enca a exemples d'una limi ada complexi a d'aques p océs de seman i zació. El Cobi de Ma iscal i el símbol de Josep Ma ia T ias, pe les se es con- no acions de ebuig del con o misme, la se a inspi ació en la adició de l'a d'a an gua da i els e e en s a ís ics ca alans, cons i ueixen la p ime a i a- luosa apo ació del disseny al p ojec e cul u al de Ba celona '92. La se a p o- ducció a se el esul a di ec e del g an pes especí ic de la cul u a del disseny a la socie a ci il ca alana. La idea, ben es esa a Ca alunya, que el disseny cons i ui'a una de les nos es apo acions p incipals a la indús ia i a la cul u a mode na a e que els o gani zado s con iessin la selecció d'au o s i p opos- es a un ju a sensible a les posicions d'a an gua da. Mol més complex ha de se el p océs de p oducció de signi ica s de les ce imbnies d'inaugu ació i de cloenda, que cons i ui an ja els p oduc es més genui'ns i elabo a s de la p opos a cul u al de Ba celona '92. La in o mació dels mi jans de comunicació in e nacionals sob e Ba celona 92 El g an desplegamen de mi jans de comunicació in e nacionals a Ba - celona se cen a a, p incipalmen , en la cobe u a in o ma i a dels Jocs d'Es- iu, dels dies 25 de juliol al 9 d'agos , incloen -hi una a enció especial al dia de la inaugu ació. Pe al de comp end e el mecanisme in o ma iu que es gene a a l'en o n dels Jocs, cal conside a la impo hcia econbmica del despla~amen dels en- ia s especials pe b, sob e o , la necessi a de endibili za l'adquisició dels d e s de ele isi6 i les expec a i es come cials de la publici a elacionada amb I'esde enimen . Aques e de e mina que una se mana abans de l'inici dels Jocs es desplegui un g an apa ell in o ma iu, pe o s els mi jans, en qu es a e e ncia a la ciu a seu i al clima p e i a l'inici dels esde enimen s p b- pia nen espo ius. Únicamen aques a se mana ha de ep esen a pe a Ba - celona una g an p omoció, almenys en e mes d'es a p esen a l'agenda co- munica i a in e nacional. Comunicació i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 I Aques p o agonisme de la ciu a seu -de Ba celona- a l'agenda in e -. nacional a h que exis eixi una ex ema sensibili a pe o allb que pugui. a ec a la no mali a quo idiana. Pe aixb el e o isme cons i ueix un pe ill ex ao dina i pe a Ba celona i pe als Jocs, i no solamen pe a les ides o els béns que pe judica, sinó ambé pe la ima ge que gene a. L'es o s ex a-. o dina i de Munic '72 pel disseny, pe la cul u a, pe l'o gani zació, ha que-. da dilui' en la memb ia in e nacional pe l'ac uació de e o is es a la se a Vila olímpica. Pe b la esul an in o ma i a d'aques g an desplegamen in e nacional, no depkn, exclusi amen , de les p opos es in o ma i es p epa ades pe la ciu- a seu en el que hem anomen a ((p ime g aó de com un icac ió^^. Els pun s de is a, o il es seman ics, que hi posen en joc els di e sos en ia s especials - adio, ele isió i p emsa- en són ambé una pa decisi a. La p emsa de quali a in e nacional Abans de I'inici dels Jocs, i en els dies del seu desen olupamen , la p emsa de quali a in e nacional mani es a a un especial in e ks pe cob i in o ma- cions sob e les condicions de l'escena i dels Jocs: Ba celona, Ca alunya, Es,- panya. Sense nega la in lukncia de la documen ació apo ada pe la ciu a seu als p o essionals d'aques a p emsa, en el p ime ((g aó de comunicación hem de conside a que els pe iodis es en ia s especials p ocu a an es abli un con ac e di ec e, no media i za , amb els ac o s de la socie a ca alana, incloen -hi, na u almen , o s aquells es imonis dels aspec es nega ius, de les con adiccions i ensions que a ec en l'o gani zació dels Jocs i la socie a ca alana ac ual. Una in enció de neu ali zació d'aques con ac e di ec e dels pe iodis es amb la eali a , que ha ingu alguns an eceden s en an e io s Jocs Olímpics, se ia del o incon enien en el con ex de la nos a socie a democ a ica. III. LA COBERTURA INFORMA TWA DELS JOCS I ELS IDEALS OLÍMPICS La cobe u a in o ma i a dels Jocs mode ns es eu condicionada pe di- e sos ac o s que di icul en la ansmissió dels alo s cul u als p oposa s pels ideals de l'olimpisme i pels p ojec es cul u als de les ciu a s seu. Podem iden- i ica , almenys, els es obs acles següen s: ccPape s)): Re is a de Sociologia Pa icipació dels EUA en el d e s de ele isió dels Jocs Olimpics Mon - eal Moscou Los Angeles Seiil Ba celona Fon s: O icial Repo Los Angeles '84, SLOAC (1989), Dossie de P emsa COOB'92. L 'dudikncia dels Jocs A les socie a s més desen olupades, a les quals hi ha una o a compe n- cia en e les cadenes de ele isió, els Jocs Olimpics ep esen en una bona opo uni a pe aconsegui Amplies audi ncies, la qual cosa no signi ica ob- eni el p ime lloc du an o s el dies de du ada dels Jocs, pe b, p incipal- men , un ma c de p es igi en la compe encia Audio- isual. Un exemple po il.lus a aques a eali a : desp és dels Jocs de Mon - eal un 40 % dels ciu- adans no d-ame icans eco da en que ha ien es a ansmesos pe l'ABC, pe b únicamen un 20 % eco da en que ha ien ingu lloc a Mon - eal (McCallum, 1980). Als paisos més pob es, amb una o e a de ele isió més edui'da, és aci1 que els Jocs aconsegueixin al es co es d'audi ncia, les millo s audi ncies en aquells casos en qu hi ha expec a i a de ic b ia d'algun compa io a. En e mes absolu s, es po di que els Jocs Olimpics aconsegueixen les més al es audi ncies de o a la his b ia de la ele isió. A cada no a edició s'aconsegueixen nous co ds pe a la se a his b ia. De o a mane a és ne- cessa i u ili za elemen s d'andisi més igo osos pe du a e me aques es quan i icacions. S'ha di , pe exemple, que l'audi ncia dels Jocs de Ba celona '92 pod ia a iba ins a un o al de 3.500.000.000 d'espec ado s. S'ha di , ins i o , que aques a xi a pod ia se assolida pe l'audi ncia de la ce imbnia inau- gu al. No disposem de dades iables sob e les condicions de l'audi ncia: ex- ensió, nomb e d'ho es, p e e ncies, e c., e e ides a o el món, pe b podem a i ma únicamen , i ja és mol , que la g an majo ia dels ciu adans del món que disposin d'apa ell de ele isió eu an, en un momen o un al e, ima ges dels Jocs de Ba celona, sen i an a pa la d'aques a ciu a . Com s'ha a iba a la xi a de 3.500 milions d'audi ncia? Pe e -ho s'ha segui una cnica acumula i a espec e de la xi a donada pels o gani zado s dels Jocs an e io s. Així, l'in o me o icial dels Jocs de Los Angeles a i ma a ha e a iba a una audi ncia de 2.500 milions de elespec ado s, sense es- Comunicació i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 peci ica dades ho a ies i de ideli a . A con inuació els o gani zado s de Seül an e c dixe aques es xi es ins als 3.000 milions de elespec ado s. Els o gani zado s de Ba celona es imen la xi a de la se a audikncia en els 3.500 milions de elespec ado s. Al nos e pa e la xi a de les pe sones que, almenys una egada, hau an is ima ges dels Jocs de Ba celona, ha d'acos a -se mol a aques a magni ud. Pe ap oxima -nos hi podem comp a el nomb e d'apa ells de ele isió exis en s al món: Nomb e o al d'apa ells de ele isió al món (Calculan 3'5 pe sones pe ele iso ) Any Nomb e o al de ele iso s Audi ncia possible Fon : TV Fack Book, 1992 es imacions de I'au o . Aques a in o mació s'hau ia de con as a amb les següen s xi es bbiques de la població mundial: Xi es bbiques de la població mundial Eu opa 692.832.000 14,6% hia 2.823.033.000 59,7% A ica 537.619.000 11,4% Ame ica No d i Cen al 389.344.000 8,2% Ame ica del Sud 261.284.000 5,5% Aus dia i Oceania 26.453.000 0,6% To al (1986) 4.730.565.000 100% Compa an aques es xi es amb les dels cos os d'adquisició dels d e s de ele isió es po conclou e que els Jocs Olímpics in e essen, mol especial,- men , a l'he nis e i no d. Conside an que ksia i A ica cons i ueixen p op del 70 % de la humani a (3.360.652.000 de població) i que no disposem d'in o mació adequada sob e els seus compo amen s ele isius, hem de se mol p uden s a l'ho a de suposa una ccaudi&ncia)) ealmen mundial dels cd'ape s)): Re is a de Sociologia Jocs. Es em ben a p op de con ixe l'audikncia dels Jocs als paysos més des- en olupa s, que in e eixen g ans sumes de dine s en l'adquisició dels d e s de ele isió (Ro henbuhle ,1987), pe b enca a es em mol lluny d'una com- p ensió uni e sal d'aques enomen. Pe e -ho cald ia con ixe els ho a is d'emissió, les o mes de ansmissió en di e i , l'audi ncia comuni a is d'aques s p og ames. Les xi es són més acils d'ob eni quan es pa la de l'audikncia al món oc- ciden al, on es coneixen les xi es de les audi ncies acumulades -pe sones que hau an is di e ses egades els Jocs Olimpics a la ele isió- i que es quan i iquen en desenes de mile s de milions. Si la xi a d'audi ncia acumulada anunciada pels o gani zado s del Cam- piona Mundial de Fu bol I alia '90 e a de 2.600.000.000 de pe sones, els Jocs Olimpics han de supe a cla amen aques a quan i a . V: TELEWSI~ I PROJECTE CUL TURAL La in lu ncia indiscu ible de la ele isió en la di usió dels Jocs Olimpics a que a aques a li co espongui la mkima eponsabili a cul u al. No po de ensa -se la idea que la ele isió és un simple canal de ans- missió de missa ges. La ele isió am i iona adqui eix la mkima esponsa- bili a en la selecció de les ima ges que iden i iquen els alo s o els con a- alo s de l'espo i de l'olimpisme. A les ele isions pa icipan s els co espon la esponsabili a de asllada a les se es audikncies una ima ge espec uosa de la cul u a local i dels alo s in e nacionals de I'olimpisme que els o e eix la ele isió o gani zado a. Les ce imhies inaugu al i de clawu a, enbmens ele isius Sense desme kixe la signi icació cul u al de la ele isió a l'ho a de ep e- sen a els alo s de l'espo , conside em que la mdxima signi icació cul u al dels Jocs Olimpics es a en la c eació de les ce imbnies d'inaugu ació i de clausu a, la impo ancia de les quals és una conseqü ncia del p es igi in e - nacional de l'olimpisme i de la se a di usió in e nacional. En i u de la ele isió, les ce imbnies pe me en es abli un encon e ex- cepcional en e una cul u a local i les audikncies in e nacionals. Les cesimb- nies, doncs, no han de se anali zades com uns espec acles e s pe a sa is- acció de les audikncies locals, sinó com a p oduc es de la cul u a local i des ina s a una audikncia in e nacional. Da e amen s'ha gene ali za I'eslbgan que la ce imbnia inaugu al ha de se com un g an ccspo )). Conside o, pe la me a pa , que el concep e Co nunicaci6 i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 ccspo n no és el més adequa pe de ini el con ingu i l'es il ideals de les ce- imbnies olímpiques, p ecisamen pe les se es conno acions come cials i pu- blici h ies. L'objec iu de les ce imbnies no hau ia de se el de (( end e alguna cosa al món)), sinó, més a ia , el d'o e i al món una p opos a cul u al a a- és d'un espec acle que ha de sabe combina el i ual his b ic de l'olimpisme amb la ep esen ació de la cul u a local. En l'elecció dels con ingu s pe a les ce imbnies s'hi oben, inalmen , el dos pe ils, els dos p oblemes p incipals de o el p ojec e cul u al olímpic: a) l'espai de la iden i a cul u al local, en la se a elació amb les cul u es ei'nes i in e nacionals, i b) l'ima ge de la p bpia cul u a, com a o e a pe a la se a e-in e p e ació i consum in e nacionals. La p ime a qües ió, la de delimi a la iden i a cul u al local, cons i ueix el ep e polí ic p incipal de la p opos a cul u al de les ce imbnies. Aques a és una ope ació complexa, especialmen pe qd les ima ges iden i icado es de les cul u es, els seus es e eo ips in e nacionals, s'han cons ui' sob e cons- an s suplan acions de dominació. L'iden i icado cul u al de Ba celona ha de se el de la cul u a i la llengua. ca alanes, i aques a iden i icació és plenamen compa ible amb un missa ge d'in e ks pe les audikncies i d'iden i icació pe les cul u es in e nacionals. Cal ebu ja la idea que l'únic llengua ge in el.ligible pe a una audikncia in-, e nacional és el llengua ge de la cul u a hegembnica o es anda di zada. Ba celona s'en on a a a amb l'obligació de c ea des de la se a p bpia iden i a cul u al un missa ge in e p e able in e nacionalmen , pe b pe aixb no és necessa i elimina les singula i a s; ben al con a i, el mo imen olím-- pic ens o e eix l'opo uni a de legi ima , a a és de la nos a p bpia cul u a, d'hmbi limi a , o es les cul u es del món. Pe aixb ambé hem de di que la imposició d'unes di ec ius cul u als homogenei' zado es, suplan an la singula i a de la cul u a ca alana, de e - mina ia una des iació del didleg en e la cul u a de la seu olímpica i les dis- in es cul u es de l'audi ncia in e nacional. Aques pun de pa ida local s'ha de comple a , e iden men , amb el e.- coneixemen del pun de is a in e nacional. Tampoc no es po oblida el pun de is a dels al es con inen s: els alo s cul u als locals han de se in- e p e a s en els seus ma cs geopoli ics més amplis. La delimi ació &aques s ma cs, el didleg amb les cul u es espanyoles i les cul u es medi e hnies, cons- i ueixen -a pa de l'espec acula i a - la majo esponsabili a cul u al i polí ica de les ce imbmies. L'olimpisme ens o e eix la possibili a de eali za , da an d'una audi ncia ele isi a sense an eceden s en la his b ia, un g an dihleg en e cul u es, un dihleg d'iden i a s cul u als. ((Pape s)): Re is a de Sociologia L'elecció de l'an iga colbnia g ega d'Empú ies, a la Medi e inia, com a po pe eb e la o xa olímpica dels Jocs de1992 cons i ueix un p ime i signi ica iu missa ge: el de la olun a dels Jocs de Ba celona de p omou e un dideg en iquido en e cul u es di e en s. QUADRE 1 P essupos del COOB '92 (en millions de pesse es 1989) Despeses P es Ing essos P es % O gani zació compe icions 3.048,4 P opis 92.826,l 70,18 Pa alímpics 4.828,l To xa olímpica 350,O Tique s 8.050,O 6,09 Ce imbnies i cong ks 2.054,9 Allo jamen 3.200,O 2,42 Olimpíada Cul u al 3.586,7 Esponso s 29.193,4 22,07 O R TV de Ba celona 8.747,2 Llic ncies 4.908,l 3,71 P emsa i o bg a s 1.947,9 D e s de hdio i T 44.859,6 33,91 1ns al.lacions i "look" 32.847,9 P es ació de se eis 2.615,O 1,98 Telecomunicacions 5.312,O Elec bnica, ídeo i so 1.631,5 In o mh ica 1.498,4 Ges ió de esul a s 2.27 1,l Pa icipacions i Ac edi acions i p o ocol 1.565,6 col.leccions 26.021,l 19,67 Viles olímpiques 9.436,5 Allo jamen 9.502,4 Lo e ies 18.827,3 In o mació 3.053,5 Timb es 700,O T anspo s 1.270,4 Medalles 150,O Assis ncia medica 1.379,5 Monedes 6.343,8 Se eis lingüís ics 816,4 Segu e a 2.861,9 Iden i a i disseny 1.389,O P omoció dels Jocs 2.902,O T ans e kncies de Come cial 7.055,7 I'Es a 12.126,O 9,17 Bi lle e ia 1.093,7 Ges ió 10.514,8 Logís ica del ma e ial 1.392,l Documen ació 702,2 Al es ing essos Recu sos humans 2.480,7 O gani zació i plani icació 6.38 1,4 Venda d'ac ius 1.300,O 0,98 To al despeses 131.921,9 To al ing essos 132.273,2 Fon : Dossie de P emsa, COOB '92,1991. Co nunicaci6 i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 D e s de Tele isi6 i Jocs Olímpics (1 976- 1992) (Mile s de dbla s) 1976 1980 1984 1988 1992 Iwemen A es /d Mm eal Moscou L. An eles S& Ba celona (I) Aiica URTNA 50 Sud-&ca 50 No a Guinea (-) Es a s& 150 Asia Asian B oadm ing Union (ABU) 1.050 A& (BU) Xina (BU) Xina Taipei (B ) Hong Kong J@ (MU) Ko ea (MU) M&ia (BU) No a Zelanda (BU) Filipines (ABU) Ca ib Ca ibian B oadcas ing 17 (2anadA 360 Empa 1 Occiden Eu opean B oad- Union (UER) (2) 6.550 Empa / Es (OIRT) (-) Am&a Lla ina (on) 600 Pum Rico 35 Es a s Uni s ABC 1 NBC 25.000 42 No enu (-) 300 110 No enu (-) 350 170 (-) (-1 No enu No enu No enu 20 (-) (-) 420 (-1 (-) (1): Inc emen dels ing essos de Ba celona '92 espec e a Seu1 '88. (2): Inclou paysos del no d && ica. (-): Sense dades, o amb apo acions limi ades. Fon s: O icial Repo Los Angeles '84, SLOAC (1989), Dossie de P emsa, COOB '92, 1991. ((Pape s>,: Re is a de Sociologia Dis ibució pe cen ual de les in e sions en d e s de ele isió (Seu1 1988, Ba celona 1992) A ea / nació 1988 - Seul 1992 - Ba celona &ica 0,4 % (-1 Es a s &abs 1 ,O% (-1 Asia Aus klia 1,7% 5,4% Japó 12,7% 9,9% No a Zelanda 0,396 0,9% To s els al es paysos 0,3% (-) Ca ib Ca ibian B oadcas ing Union 0,3% (-) Canada 1 ,O% 2,6% Eu opa IOccciden (UER) 6,8% 14,5% Eu opaIEs (OIRT) 0,7% 0,696 Ame ica Lla ina (OTI) 0,8% 0,596 Es a s Uni s 74,0% 64,6% (-): Sense dades, o amb apo acions limi ades. Fon s: O icial Repo Los Angeles '84, SLOAC (1989), Dossie de P emsa COOB '92. Els d e s paga s pe les ele isions dels EE UU pels Jocs Olímpics Jocs d'bi e n Jocs d'es iu D e s Ho es D e s Ho es Any Seu (I) Cadena emissió Seu (I) Cadena emissió Squaw Valey Innsb uck G enoble Sapo o Innsb uck Lake Placid Sa aje o Caka y Albe ille CBS ABC ABC NBC ABC ABC ABC NBC Roma 0,660 Tbquio 1 Mexic 4,5 Munic 7,5 Mon eal 25 Moscou 85 L. Angeles 225 Seu1 308 Ba celona 40 1 CBS NBC ABC ABC ABC NBC ABC NBC NBC (1): En milions de dbla s. i-): Sense dades. Fon s: El País, 24 oc . 1988, The Washing on Pos , 11 se . 1988. Comunicació i cul u a, un únic p ojec e: Ba celona '92 BIBLIOGRAFIA Alaszkiewizc, R., McPhail, T., (1986), ((Tele ision Righ s , In e na ional Rewiew o Sociology o Spo , 2 1 : 2 1 5. Allison, L. (Ed.), (1986), Thepoli ics o Spo , Manches e Uni e si y P ess. And e , W., (1989 ), L'espo e la ele ision, Dalloz, Pa is. COOB '92, (1988), Pla di ec o . Resum (ab il 1988), Di isió de Plani icació i con- ol, COOB '92, Ba celona. Dayan, D., Ka z, E., (1985), ((Elec onic Ce emonies: Tele ision Pe o ms a Royal Weddingn, en Blonsky, M. (Ed.), On Sings, Johns Hopkins Uni e si y, Bal i- mo e. Fek ou, Kidane, (1987), aThe Olympic Mo emen and he Mass Media in he Thi d Wo ld Coun ies)), en Jackson, R., McPhail, Th.L., (1987), The Olympic Mo emen and he Mass Media: Pas , P esen and Fu u e Issues, Hu o d En e - p ises, L d., Calga y, Albe a, Canada. Ha g ea es, John, (1 986), Spo , Powe and Cul u e: a social and his o ical analysis o popula Spo s in B i ain, Poli y P ess, Lond es. Hobe man, J.M., (1986), The Olympic C isis: Spo s, Poli ics and he Mo al O de ., New Rochelle, No a Yo k. IOC, (1 984), Symposium In e na ional Spo , Medias, Olympism, O icial Repo , Lausanne. Jong-Gie, Kim, (1989), Impac o he Seoul Olympic Games on Na ional De elope- men , Ko ea De elopmen Ins i u e, Seiil. Jackson, R., McPhail, Th.L., (1987), The Olympic Mo emen and he Ma s Media: Pas , P esen and Fu u e Issues, Hu o d En e p ises, L d., Calga y, Albe a, Ca- nada. MacAloon, J., (1984), c(Olympic Games and he Theo y o Spec acle in Mode n Socie ies)) en Mac Aloon, J., (Ed.) (1984), Ri e, D ama, Fes i al, Spec acle: Re- hea sals Towa d a Theo y o Cul u alPe omance, Ins i u e o he S udy o Hu- man Issues, Filadel ia. McCollum, R.H., McCollum, D.F., (1980), ((Analysis o ABC-TV Co e age o he 21s Olympic Games, Mon - eab, en Jou nal o Spo and Social Issues, Vol. 4, no 1, 1980. Meadow, Robe G., (1987), ~The A chi ec u e o Olympic B oadcas ing)) en Jack- son, R., McPhail, Th.L., (1 987), The Olympic Mo emen and he Mass Mediu: Pas , P esen and Fu u e Issues, Hu o d En e p ises, L d., Calga y, Albe a, Ca- nada. McPhail, Th.L., (1988), ((Fu u e impac o Media Ma ke ing Righ s on he In e - na ional Olympic Mo emen ,), en Ac as del Cong eso AIERI 1988, Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Mo agas Spa, Miquel de, (1990), ~Tele isión Espa iola (TVE) y la cobe u a de la ce emonia inaugu al de 10s Juegos Olímpicos de Seub, en Spo , The Thi dMi- llennium, Quebec, Canada. ((Pape s)): Re is a de Sociologia Mo agas Spa, Miquel de, (1986), ((Spanish P ess and he Co e age o he Los An- geles Olympics Games)), en Real, M., Global Ri ual: Olympic Media Co e age and In e na ional Unde s anding, UNESCO, San Diego S a e Uni e si y. Pe a nau, Ma í, (1991), ((Les ope acions de P emsa)), Cu s Uni e si a i sob e Olim- pisme, Cen e d'Es udis Olímpics, Ba celona. Real, M., (1986), Global Ri ual: Olympic Media Co e age and In e na ional Unde s- anding, UNESCO, San Diego S a e Uni e si y. Real, M., (1989), ((Ri ual Analysis: The Global Olympic E en n, en Supe Media, Sage, Lond es. Ro henbuhle , E.W., (1985), Media E en s, Ci ilReligion and So~ialSoliáa i ~: The Li ing Room Celeb a ion o Olympic Games, (unpublished), Annebe g School o Communica ions, L.A. Ro henbuhle , E.W., (1987), ((The Olympics in he Ame ican li ing Room: Cele- b a ion o a Media E en )) en Jackson, R., McPhail, Th.L., (1987), The Olympic Mo emen and he Mass Media: Pas , P esen and Fu u e Issues, Hu o d En e - p ises, L d., Calga y, Albe a, Canada. Seg a e, Je ey, (1988), The Olympicgames in ansi ion, Human Kine ics Books, Champaign, Illinois. Seg a e, J., Chu, D., (Eds.), (1981), Olympism, Human Kine ics Books, Cham- paign, Illinois. SOOC, (1 989), Scena io o he Opening and Closing Ce emonies: Byond all Ba ie s, Seoul Olympic O ganizing Commi ee, Seül. SOOC, (1 989), Repo on Tele ision B oadcas ing Ope a ions o he Games o he XXlV h Olympiad, Seoul Olympic O ganizing Commi ee, Seül. S ei a , H., (1984), ((Spo and Economy: he Comme cializa ion o Olympic Spo by Medial), In e na ional Re iew o Spo Sociology, 3-4. Tomlinson, A., (1987), Fi e Ring Ci cw: Money, Powe and Poli ics a he Olympic Games, Plu o, Lond es. Tomlinson, A., (1987), ((Rep esen a ion, Ideology and he Olympic Games: A Re- ading o he Opening and Closing Ce emonies o he 1984 Los Angeles Olym- pic Gamesn en Jackson, R., McPhail, Th.L., (1987), The Olympic Mo emen and he Mass Media: Pas , P esen and Fu u e Issues, Hu o d En e p ises, L d., Cal- ga y, Aibe a, Canada.