scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

Recensions

Parella Rubio, Sònia

Abstract

Antonio IZQUIERDO ESCRIBANO, La inmigración inesperada. La población extranjera en España (1991-1995).

Full text

296 Papers 51, 1997 Recensions creemos que debemos aplaudir iniciativas e investigaciones como la que reseñamos. ({Analisis comparado de las estructuras sociales de Andalucia y Cataluñan es el resultado de una investigación empírica, que no empirista, que ha sabido integrar teoria, método y análisis de datos para extraer conocimiento. Como Gobernado señala en la introducción, eLos datos no hablan por si solos)), a 10s datos hay que preguntarles y las cuestiones deben ser formuladas desde un marco teórico y metodológico s61 ido. Debemos destacar también que en esta investigación se utilicen hentes estadisticas de carácter secundario. A menudo nos quejamos de 10s altos costes de la investigación empírica al tiempo que eludimos utilizar otras hentes o ponemos trabas a la cesión de datos producidos por nosotros o nuestros patrocinadores. Datos existen por doquier, si bien es cierto que sobre fenómenos de carácter restringido, y es de lamentar la infrautilización que de 10s mismos se hace. Por eso, iniciativas como la de esta investigación, asi como la del CIRES, que no s610 da via libre para el acceso a la información sino que invierte además recursos en su dihsión, son dignas de elogio. Cómo coordinar un equipo de trabajo y cómo hacer que un trabajo colectivo sea eso, un s610 trabajo, no resulta fácil. Esta obra, gracias a una excelente coordinación, consigue que la dedicación y el trabajo de diversos autores se materialice en un todo integrado. No queremos terminar sin animar al equipo de trabajo a continuar en esta línea de investigación y a que, ademk de tener en cuenta 10s aspectos estructurales de la modernización, consideren también la acción de 10s agentes sociales como Solé propone en su epilogo; atendiendo tanto a las actitudes de 10s sujetos hacia el cambio como al papel de ésros en el proceso de modernización. Mercedes Camarero Rioja IZQUIERDO ESCRIBANO, Antonio La inmigración inesperada. La pobkzción ex,tranjera en Espa fia (1991-1995) Madrid: Trotta, 1996. 287 pigines. Antonio Izquierdo Escribano ens ofereix una brillant anilisi sobre la immigració a Espanya durant el primer quinquenni dels noranta i suposa la continuació de La inmigración en Espafia (1980-1990)', ~ublicada l'any 1992 pel mateix autor. Els treballs de recerca d'A. Izquierdo Escribano presenten 1'al.licient que són fruit de la doble vessant acadtmica i professional de l'autor: com a catedrhtic de Sociologia a la Universitat de La Corunya que ha estudiat sistemhticament el tema de la immigració i com a expert de la Comissió de les Comunitats Europees. I& per aquest motiu que el mateix autor reivindica al llarg de l'obra la necessitat de combinar I'argumentació sociolbgica amb la intervenció política quan s'aborda el fenomen de la immigració i, sense cap mena de dubte, el seu objeciu és superat amb escreix. 1. Aquesta obra ha estat ressenyada per l'antropbleg Alejandro Bustos, al núm. 43 de la revista PAPERS, 1994. liecensions Papers S 1, 1997 297 El llibre se serveix de diferents suports estadístics i de resultats de receraues concretes obtinguts pel mateix autor, per tal de qüestionar la insensatesa que hi ha al voltant de la ((psicosi d'invasió), i de defensar la complementarietat de la població immigrant per al nostre aparell productiu, a partir d'una anslisi de la composició, evolució i inserció laboral de les diferents comunitats instal.lades a Espanya. Seguidament, A. Izquierdo repassa les actituds que manifesten els espanyols davant els immigrants, mitjanqant 1'6s de diferents enquestes elaborades durant el període X 990-1 995. Finalment, I'autor exposa auins són els buits existents a les estadístiques oficials de l'Administraci6 espanyola i denuncia les mancances de les diferents polítiques d'immigració a Espanya. El fet que la recerca es fonamenti en un estudi estadístic exhaustiu permet a I'autor no només desmuntar les abundants especulacions estadístiques que han penetrat en l'opinió pública, sinó també, si bé partint de les limitacions derivades de la insuficikncia de registres de aut es O disposa, coneixer la globalitat del fenomen i ooder extreure el oerfil demogri- 0 fic, laboral i sociolbgic de I'immigrant il.legal; aquesta és una condició sine qua non per tal de poder elaborar una encertada política d'integració. D'aquesta manera, tal com recull el mateix A. Izquierdo, ((un bon mktode ha d'anar sempre més enlla d'allb visible i ha de saber escoltar)) (D. 12). -I ' A. Izquierdo trenca el tbpic al voltant de l'alarma social existent davant l'anunciada invasió &immigrants extracomunitaris i afirma, a partir de les Estadístiques de permisos de treball a estrangers, que contririament a ailb que creu l'opinió pública, gairebé un 45% de la població estrangera que resideix oficialment a Espanya prové d'algun país de la Unió Ehropea, si bé la nacionalitat majoritiria dels nostres immigrants és la marroquina (prop d'un 14% I'any 1994). A més a més, els dculs de I'autor estimen que, en realitat, no hi ha més de 150.000 immigrants il.legals a Espanya, xifra que contrasta amb la que ofereixen Cáritas, 300.000, i UGT 800.000. La lectura de l'obra permet abordar la globalitat del fenomen migratori, i supera així els estudis d'immigració que l'analitzen parcialment i que, des d'una bptica ideolbgica sovint victimista, equiparen una part -la immigració provinent de pai'sos tercers que cerca treballamb la totalitat d'una realitat molt més Bmplia i complexa, de que convé no oblidar que també en formen part els comunitaris, jubilats, estudiants, perseguits i voluntaris. A. Izquierdo dilucida l'emergkncia d'un tipus diferent d'immigrant amb cada regulació. Mentre que l'any 1985, amb 44.000 sol~licituds, a~areix un oerfil ines- - L perat, bisicament d'origen comunitari, amb oredomini femení. de oersones casa- , L des, &individus d'edats avanqades i amb una elevada orooorció d'autbnoms i de I I tkcnics i professionals, la regularització de 199 1 no només duplica I'estoc legal de treballadors immigrants (es van regularitzar 1 10.1 13 peticions de 128.000 sollicituds), sinó que legalitza, bisicament, la situació d'estrangers de paysos tercers, malgrat que una part important d'aquestes regularitzacions no hagin estat després renovades (només hi ha hagut 82.000 renovacions). Es tracta d'una població majoritiriament masculina, jove i soltera, inestable socialment i familiarment, assalariada preckriament en els sectors de l'agricultura, la construcció i els serveis personals no qualificats. També trobem la prestncia de dones, gran part d'elles sud-americanes, que treballen al servei domkstic i a la restauració i que estan fortament sobrerepresentades a la Comunitat Autbnoma de Madrid, la qual concentra un 25% de la població immigrant espanyola. Es tracta d'un corrent migratori que ha arribat al nostre país malgrat la crisi, mitjanqant xarxes migratbries sustentades 298 Papers 51, 1997 Recensions per la família, i que tenen voluntat de quedar-se permanentment al nostre país. Pel que fa al paper de l'opinió pública davant la immigració, A. Izquierdo Escribano es basa en els resultats de les enauestes realitzades pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), durant el bienni 1990- 1991 i l'any 1993 i les obtingudes pel Centro Investigaciones sobre la Realidad Social (CIREM), durant 1991, 1992 i 1993. S'aprecia una escassa disposició a facilitar la integració dels immigrants i forts prejudicis al voltant de la seva vinculació a la droga, a la violkncia i a la inseguretat ciutatadana, especialment respecte dels col.lectius irabs, així com un fort convenciment de la seva responsabilitat en l'agreujament de l'atur, en la poca diseonibilitat &habitatge i en la crisi de les " prestacions de l'estat del benestar. La població percep que hi ha una ((sobreestrangerització)), unida a una manca d'acció per part de les autoritats; és per aquest motiu que creixen les demandes d'aplicaci6 de mesures restrictives, mitjan~ant l'aplicació de quotes anuals i de sancions. Aquestes opinions varien en funció de la conjuntura econbmica i, segons l'autor, són una resposta davant la permankncia &una població que, fins fa poc, venia de pas, perb que ara té la intenció de quedarse definitivament, si s'ha de jutjar per l'increment de permisos de treball de llarga durada (de cinc anys, sigui com a assalariats o com a autbnoms) que s'esti produint darrerament. Davant aquesta constatació, l'autor vol contribuir a canviar la mentalitat d'un país com Espanya, tradicionalment emigrant, que ha de saber transformar-se en un país d'acollida tolerant i integrador. D'una banda, A. Izquierdo apunta que un 2% d'immigrants dins la població activa espanyola és escis si el comparem amb el 4% que trobem com a mitjana en els paisos europeus. D'altra banda, també ens demostra la manca de fonament dels prejudicis esmentats, i propugna la complementarietat i la dependkncia dels immigrants per al nostre sistema productiu, ja que són necessaris per a la supervivkncia de les petites empreses i dels sectors tradicionals. Pel que fa als il.legals, aquests s'ocupen en activitats subcontractades -fora de l'activitat assalariada, estable i reglada-, que abans de la crisi eren assumides per l'empresa. En definitiva, doncs, ens trobem davant una immigració que, lluny de treure llocs de treball a la població autbctona, contribueix a la reestructuració del seu aearell productiu i, a més a més, actua com a estímul del consum interior. Aauesta idea segueix la mateixa línia que la tesi defensada per altres estudiosos de la immigració, com Carlota Solé, que a Discriminación racial en el mercado de trabajo2 sostk que la població immigrant és funcional al nostre sistema, en tant que actua com a ccexkrcit de reserva)) i desenvoluoa aauelles 1 A activitats rebutjades els autbctons, la realització de les auals és totalment imerescindible per al1bon funcionament de les societats desenvolupades. D'aquesta manera, se'ns ofereix una explicació a la paradoxa entre l'atur estructural de la oblació autbctona del nostre país, protegit per l'estat del benestar i la preskncia simultinia &immigració &legal. Cobra &A. Izquierdo analitza les politiques &immigració aplicades pel govern socialista durant el període estudiat i constata grans carkncies, com ara l'abskncia d'una direcció política clara, una manca de coordinació entre les diferents administracions i la poca comprensió del fenomen. Aauestes s'evidencien a través de la segmentació de la immigració en categories en funció de la nacionalitat, o de la no existkncia de concordanqa entre SOLB, Carlota. Di~criminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo Econórnico y Social, 1995. Colección Estudios, 14. Recensions la política de control de fluxos i la disponibilitat de mitjans (habitatge, places escolars, cursos &espanyol.. .), per tal &evitar l'exclusió social dels admesos. L'autor realitza una a~ortació molt interessant quan demostra al lector, per diverses vies, com les accions del govern estan, en gran part, condicionades pels sondejos d'opinió. D'entrada, ens trobem davant unes mesures governamentals que, a causa de la pressió de l'opinió pública, intenten reduir restabliment definitiu dels &immigrants i són molt més permissives davant la immigració temporal. Des d'aquests plantejaments, l'autor denuncia que no es pot parlar de voluntat &integració des de I'Administració i que s'esti girant l'esquena al fet que prop d'un 60% dels immigrants volen quedar-se definitivament a Espanya. A més a més, els contingents aprovats durant els anys 1993, 1994 i 1995 confirmen el seu caricter cdexercit de reserva)) i s'han dirigit vers activitats temporals, bisicament als sectors de I'agricultura i als serveis domtstics, amb poca concurrencia per part dels autbctons. En conseqütncia, la política de contingents és ben vista per aquests, ja que no treu llocs de treball i evita tant les rigideses com I'estrangulament del mercat de treball. Un altre aspecte que emfasitza l'autor, com a pas previ per poder dissenyar una política &immigració correcta, és la necessitat de dis~osar &un sistema estadístic objectiu, centralitzat i adequat, que permeti registrar el fenomen de la immigració amb exactitud -tant els regulars com els irregulars- i establir comparacions en l'imbit europeu, de manera que no siguin els criteris polítics els que facin que la població immigrant surti a la llum o romangui oculta. Ara per ara, la millor aproximació als immigrants en situació legal la constitueix l'Estadística depermisos de treball a estrangers del MTSS, perb es tracta de dades insuficients aue no reflecteixen la realitat, ja que no inclouen els immigrants comunitaris ni, per descomptat, els immigrants il.legals; aquests darrers, tal com mostra A. Izquierdo, presenten una composició sociodemogrifica característica i s'ubiquen en sectors productius diferents. L'autor considera que cal anar més enlli &un simple registre administratiu de la població immigrant, ja que és indispensable mesurar variables com ara els motius &entrada, el projecte migratori, I'atur i l'escolarització, per mitji de ttcniques qualitatives. Al llarg de tota lobra, A. Izquierdo llanqa propostes &intervenció i recomanacions que permetin millorar la vigent Llei &Estrangeria espanyola i que presenten gran interts: des de potenciar el reagrupament familiar com a mesura que facilita la integració de l'immigrant a la societat receptora, fins a accions positives com ara l'establiment de quotes d'immigrants a l'ensenyament secundari i a les guarderies i l'obstaculització de la formació de guetos en I'habitatge, passant per l'accés de la població immigrant a la participació política i sindical, per tal que la seva aportació vagi més enlli de l'esfera econbmica i sigui també política i cultural. L'autor conclou I'obra amb una clara referencia a la causa rim era de la immigració, és a dir, als problemes tant econbmics com demogrifics que sofreixen els paysos tercers i que no poden ser ignorats si volem aconseguir una política d'immigració amb exit. A. Izquierdo propugna la necessitat &establir acords bilaterals i programes de cooperació, així com de proporcionar ajuts orientats a la planificació de la població d'aquests pdisos, de manera que, malgrat que pugui semblar utbpic dins una economia tan globalinada com l'actual, els professionals no abandonin els seus paysos d'origen i es camini vers una millora del nivell de vida dels seus habitants. De La inmigración inesperada, a més a més d'una pulcra aproximació a la realitat de la població immigrant a Espanya, se n'extreu la total manca d'una política explícita d'integració, per part de 1'Admi- 300 Papers 5 1, 1997 Recensions nistració espanyola, a hores d'ara. No se sap si han de ser els ajuntaments el seu puntal o si han de ser serveis comunitaris o especialitzats els que han de portar a terme la tasca. Davant d'aixb, A. Izquierdo advoca pel municipi com a observatori idoni, ja que és d'aquest nivell des d'on es pot incidir amb més eficicia sobre la vida quotidiana dels immigrants. En aquest sentit, les mesures aplicades a pa~sos de la UE com Franqa, Alemanya i Itilia, els quals presenten més tradici6 immigratbria que Espanya, poden resultar un bon punt de referencia. Seguint la línia d'A. Izquierdo, autors estudiosos de les polítiques d'estrangeria i de la multiculturalitat als pa~sos comunitaris3 consideren que el municipi, des d'unes kees específiques, hauria d'assumir plenes competencies en una strie de camps d'actuació que permetrien abastar la integració d'una manera planificada: creació d'una infraestructura cultural i social que donés resposta a les necessitats de les minories, planificació de la multiculturalitat i de la consecució de la tolerincia, representació democritica de les minories etniques a les eleccions municipals, contribuir a la coordinació i cooeeració de tots els actors implicats.. . En definitiva. doncs. l'interts d'aauest estudi rau en el fet que dóna resposta a les necessitats urgents &una societat com la nostra que, d: sobte, ha d'aprendre a assumir la immigració no pas com un fenomen conjuntural i transitori, sinó com un canvi irreversible en la seva composició que exigeix afrontar-s'hi des de la integració. Paradoxalment, tal com fa pales I'autor, ni les actituds dels espanyols ni les polítiques del govern semblen haver fet aquest pas encara; per tant, anilisis com la d'A. Izquierdo, més enlli de la seva enorme vilua en el terreny de la sociologia, poden exercir de catalitzadors de I'aparició d'una nova mentalitat que ens converteixi en país d'acollida. Sdnia Parella Rubio PONT, Josep. aPoliticas municipales de extranjeria y multiculturalidad en Alemaniaa. Papers, 1994, núm. 43.