Recensions

Recensions - Papers 5 1, 1997 293 VVAA. Extranjeros en elparaiso Barcelona: Virus, 1994. 302 pagines Existeixen poques publicacions en el mertats de les races humanes -justificacions cat editorial sociolbgic que, com la que actualment desfasadesi, segon, ens fan ens presenta l'editorial Virus, apleguin un parar atenció en el perill que té l'emfasi conjunt tan ampli d'autors i un complex que avui es posa en el que és diferent de la tan plural d'idees. identitat, de les tradicions i del patrimoUna primera ullada als 24 articles que ni cultural entre grups i que assumeix la trobem en el llibre ens fa adonar que exisdelimitació de la cultura pel territori. teixen dos denominadors comuns -a Evidentment, també s'intenta de fer aflobanda de les diferencies referents a les rar les grans dificultats que suposa ententemitiques, al tractament dels temes, dre la diversitat cultural sense perdre de etc.- que li donen la unitat i I'interes de vista la humanitat compartida. De fet, reunir-10s en una publicació. El primer, s'expressa una preocupació per la tendknel grau de maduresa que en tots i cada un cia a contraposar l'enaltiment de la idendels articles traspua. El segon, la unanititat nacional a I'exclusivitat cultural; mitat en el tracte d'una tematica que, si aquesta exclusivitat ((que pretén deixar de btS esta de moda i, per tant, es troba subser quelcom que necessitem per converjecta a múltiples interpretacions, és unitir-se en quelcom que ens impedeix sen, en direccional en l'objectiu de totes i cada paraules de Verena Stolcke. una de les seves aportacions, tal i com es Una altra de les constatacions que recull en la introducció que signa el aporta el llibre és la &evidenciar que les col.lectiu que I'ha fet possible: ((trencar justificacions i les interioritzacions que certs tbpics entorn de la migració i el racisacompanyen els discursos respecte de les me, i reflexionar més enlli de les concepdesigualtats etniques, creixen de forma cions, els punts de vista i les mentalitats alarmant. Són legitimacions constru'ides dominants)). socialment, sobretot a través dels mitjans A partir d'una mirada atenta podem de comunicació -principal vehicle de destacar altres matisos mes subtils que comunicació de l'exclusióperb també podríem resumir manifestant la sensibia través de les legislacions a l'h i, sobretot, litat perceptiva i la valuosa aportació d'almitjanqant polítiques concretes sobre guns autors sobre aspectes que, sovint, no I'ocupació, l'habitatge, I'escolarització, la es tracten quan es vol estudiar la prosalut, etc. blemitica de I'estrangeria: les dimensions La utilitat d'aquest llibre, doncs, és econbmiques d'imbit mundial implíciprou evident. Alguns dels articles que tes, o la transcendkncia del genere, o la aplega ja han estat editats anteriorment mirada des de la poblaci6 reclusa o refuen diversos paysos i en diverses llengües, giada, o des de la perspectiva professiocom diversa és també la procedencia dels nal, o la peculiar construcció que els seus autors, perb cal agrair I'esfor~ per mitjans de comunicació fan de les persoaplegar-10s en una única publicació pernes estrangeres segons el seva procedenque, de fet, es convertiri en una eina molt cia, entre altres. útil per conduir-nos vers una certa relaTots ells, perb, aporten des de les difetivització en I'autocomprensió de la nosrents temitiques una andisi rigorosa sobre tra cultura que situ'i el coneixement la la nova retdrica de l'exclusid; pretenen nostra estructura social en la mateixa allunyar-se de les afirmacions que, priposició analítica que la de qualsevol altre mer, s'escudaven en les diferents capacipaís. També cal dir que tots i cada un dels 294 Papers 51, 1997 Recensions articles són acompanyats d'una amplia referencia documental, tant d'autors com de relats de la realitat que de ben segur són útils quan ens plantegem la docencia i la recerca sociolbgica sobre aquests temes. No cal dir que el llibre a cada pas reconeix que no pretén ni pot aportar solucions, perb el mtrit ~rincipai que té el llibre que ens ofereix l'editorial Virus no és altre que el de mostrar oposició a la fortalesa europea de les ((phtries)) i apuntar, potser, cap a una república multietnica -una proposta entre altres, com esmenta I'autor de l'últim articleon sigui possible el diAeg cultural i es faci realitat una vertadera cultura de la tolerincia intercultural. Josefina Recasens GOBERNADO ARRIBAS, Rafael (Coord.) Ana'lisis cornparado de las estructuras sociales de Andalucía y Catalun'a Málaga: Universidades de Málaga y AJmeria, 1996. El lector de esta obra, Análisis comparado de las eStTUCtUMS sociales de Andalucía v Catalun'a, se encontrará con el resultado del trabajo de un equipo de investigadores centrado en la Universidad de Málaga. El sociólogo Rafael Gobernado es el coordinador del grupo de expertos formado por: Encarna Herrera, Ramón Hidalgo, Félix Requena y Gonzalo Herranz. El Instituto de Estadística de Andalucía (IEA) colabora impulsando el proyecto y el Centro de Investigaciones de la Realidad Social (CIRES) proporcionando el material empirico. Carlota Sol6 epiloga la obra. " La publicación de este estudio coincide en el tiem~o con la reaDertura del debate política, en el marco de la Espafia de las autonomias, a propósito de las diferencia~ entre comunidades y sobre su tratarniento politico: igualdad y desipaldad. Voces desde el norte invocan la diferencia, voces desde el sur, apelan a la igualdad. Participar en el debate requiere conocer y explicar las diferencias que se dan entre las distintas comunidades autónomas tanto en 10s ámbitos espacial, olitico, económico, cultural y social. Y es esto 10 aue fundamentalmente se consigue con ksta obra. El objetivo general del trabajo consiste, segun Gobernado, en el estudio comparado de las estructuras sociales de las comunidades autónomas de Andalucia y Cataluña. Y junto a este interés práctico, un objetivo teórico. Un leit motiu teórico, la modernización, constituye el punto de arranque del proyecto y determina verdaderamente el alcance de la investigación. Mediados 10s ochenta, la teoria de la modernización abandona 10s supuestos teóricos que fueron clásicos, a saber: la preeminencia de alguna de 10s factores de cambio social, sean estos económicos, politicos o culturales sobre 10s demás, y la concepción lineal de la modernidad. Las mis recientes teorías de la modernización, tanto si analizan la sociedad como formación económica y social atendiendo a factores organizativos, como si tienen en cuenta su dimensión cultural y ponen de relieve 10s factores de integración, tienen en común el considerar que la modernización afecta a la dirección del cambio social. Como afirma Carlota Solé, a propósito de la concepción de modernidad reflexiva de Beck, la sociedad industrial y la sociedad del riesgo son dos formaciones económico-sociales distintas. Sociedad del riesgo frente a sociedad