Recensions

lie e les documen s géog aphiques du emps d'Augus e~, que p opo ciona el ma c eb ic i concep ual sob e el qual eballa en els an ics gebg a s. Un dels a icles més in e ssan s és <<La Via Ap- pia nella poli ica espansionis a di Roma*, pp. 21-28, ob a de G. Ugge i, que sub a lla els condicionan s mili a s i de polí ica ex e io que p o oca en la cons ucció i la p og essi a ampliació i millo a dels dis in s ams de la cbleb e u a. En el seu inici, ou concebuda com una ia de pene ació a a és del bel.li- cós Samni en di ecció a Ta en ; en una segona e apa, se i com a pun de supo de les expedicions #O ien , ci cumsc i- es en un p ime momen a la conques a de G bcia i Asia Meno du an els se- gles 11-1 aC i ampliades pos e io men pe les expedicions de T ajh a la Dhcia i a la Ph ia. No cal di que Ne a i T ajh p en- gue en cu a amb especial diligbncia d'a- ques a essencial ia de comunicació, com ho posa en elleu l'apo ació de G. Di Vi a-E a d, cdnsc ip ions ou ib- es de Ne a e de T ajan su 1'Appia Pon ine,,, pp. 73-94. Des aquem ambé la con ibució de W. Eck, aDie Admi- nis a ion de I alianischen S assen: das Beispiel de Via Appiaa, pp. 29-40, que con é especials e e bncies als cu a o es iae Appiae. Digne de menció en el camp bcnic és <<I1 e i ilo della Via Ap- pia a Roma e Te acina: la ecnica cos- u i an, a chec de L. Quilici i <<I1 e- i o i~ pon ino e la Via Appia~, de M. Canciellie i, en el qual es demos a que el am pon í de la Via és pos e io a la dis ibució i locali zació de la zona. En de ini i a, aques núme o di ui dels Quade ni AEL, és una bona mos a de l'en ocamen in e disciplina i dels es- udiosos ansalpins. L'es udi conjun dels ex os i de les on s epig i iques, l'obse ació de les dades a queolbgiques i la compa anqa amb pe i bncies a - doan igues, medie als i mode nes es complemen en en aques a ob a, digne exemple d'homena ge i g a i icació al mes e d'e uscblegs. F. Xa ie Espluga A. LÓPEZ LÓPEZ, Fabula um Toga a um F agmen a (edición c i ica) Salamanca, Ediciones Uni e sidad, 1983 L'ob a que essenyem aquí ep esen a la p ime a edició española dels ag- men s de la abula oga a i cons i ueix la esi doc o al que, di igida pel p o esso A. Pociña, l'au o a a p esen a a Sala- manca el 1979. Es ac a d'una edició c í ica de o s els agmen s de la oga a, que s'a egeix a les edicions de agmen s de cbmics meno s de l'A ellana, de P. F assine i (Roma, 19692). L'edició és di idida en les es clhssiques pa s de les edicions c í iques, és a di , in oduc- ció, edició dels agmen s, aducció i no es. A la p ime a pa o in oducció (pp. 15-46) l'au o a a algunes conside- acions sob e la de inició, el naixemen i els con eado s de la abula oga a; sob e les edicions p eceden s de la oga a, o comenqan pe algunes edicions impo - an s del s. XVI ins a iba al s. XIX, en qub n'apa eixen les g ans edicions de Bo he, Le ée, Neuki ch i Ribbeck; sob e la ansmissió dels agmen s (Noni, Fes , Ca isi, Cice ó, e c.) i, inalmen , sob e la se a edició. La segona pa cons i ueix l'edició dels agmen s (pp. 47-161), que comp bn ex lla í, es imonia i apa a c í ic. En la pa de es imonia, a més d'o e i -s'hi el ex de l'au o o au o s que ens han conse a el agmen , s'in- clouen en e pa bn esis ce es lliqons quan a ec en el nom del comedibg a o el í ol de la comkdia. L'apa a c í ic, po- si iu, és cla i concís i, a més de les lligons o nides pe la adició manus- c i a dels au o s que ens han ansmks el agmen , s'hi d6na en ada a la adició de les edicions de la oga a, ccsin p es- cindi de ninguna lec u a in e esan e de Bo he, Neki ch y de las di e sas edicio- nes de Ribbeckn (p. 44). Pel que a a la ixació del ex , el p incipi mhxim que p esideix l'edició és <cel espe o máximo de las lecciones de 10s manusc i os, que s610 en con adas oacsiones nos hemos pe mi ido co egi , (p. 42); així, l'au o a s'allunya del ex de Ribbeck en mol s casos: pe exemple, dels 21 e sos con- se a s d'A a, se n'apa a en els ag- men s 3, 4, 5, 6, 10, 14, 16-17. Quan a l'o denació, els agmen s s'ag upen al ol an dels es au o s de la oga a -Ti- ini, A ani, A á-, que és la successiÓ c onolbgica de ensada pe la majo pa de la c í ica con empo hnia, i, dins de cada au o , les combdies apa eixen se- gons l'o d e al abk ic adicional des de les edicions dels humanis es, i en l'o de- nació dels agmen s de les oga ae de Ti ini i A ani, l'au o a aplica l'anome- nada ccllei Lindsay,,, és a di , segons l'o - d e en qui: apa eixen ci a s en l'ob a de Noni Ma cel, en aquells casos en quk és aplicable l'esmen ada llei, segons l'o d e a bi a i de Ribbeck en la majo ia dels casos. L'edició dels agmen s és p ecedida d'un pe i capí ol i ula Siglo u n codi- cum conspec us e sc ip o um edi iones quae in appa a u c i ico laudan u , que inclou l'edició i els manusc i s de les ob es ci ades a l'apa a c í ic, amb la si- gla dels manusc i s, llu denominació comple a i llu da ació. Aques a llis a de manusc i s amb llu s co esponen s si- gles és o ga ú il pe segui la lec u a de l'apa a c í ic, si hom é en comp e, a més, que hi igu en egis ades, en el conspec us, ob es poc assequibles al lec- o , com a a el Comen a i a Ho aci d'A- c ó i Po i ió, els Anecdo a Hel e ica, l'anbnim De dubiis nominibus, els Esco- lis a la Gue a Ci il de Luch, e c. Els qui pe aons escola s hem hagu d'usa el Recueil de Tex es La ins A cha ques, &A. E nou , on l'apa a c í ic p esen a nomb oses sigles de manusc i s sense in- dica -ne la iden i a i el alo , hem de econkixe la u ili a d'aques a llis a i la einada que ep esen a. Finalmen , se- gueixen l'edició dels agmen s un o igi- nal apa a i ula Fas i oga a um, sense p eceden en edicions an e io s, que cons i u eix una b eu his b ia c onolb- gica de la oga a a a és de les se es on s (c. 218 aC al s. VIII dC), i qua e ú ils índexs: l'lndex me o um, l'lndex ue bo um, la Conco dan ia cum Rib- beckiana edi ione e ia i l'index Fabu- la um. La e ce a pa és la aducció dels agmen s. Es %ac a de la p ime a a- ducció comple a a una llengua mode na i esul a més me i b ia si hom é en comp e l'eno me di icul a que ep e- sen a adui passa ges d'un sol e s i, ins i o , de menys d'un e s, sense con- ex acla a o i mol es egades i sense con ingu comple d'al es. Tanma eix, malg a aques es di icul a s, l'au o a ha eeixi en l'emp esa. El esul a és una aducció mol ajus ada i desimbol a al- ho a, la lec u a de la qual es a mol ag adable, al com es dedueix d'alguns passa ges: Ti ini, ag. 25-26: Si alguien excep o és a apo ea nues a pue a, le ha é pe- dazos la cabeza con es a anca; ag. 43: pe o si soy desag adable ísicamen e, que le gus e al menos a mi ma ido po mis mane as; ag. 137: ¡Meadamen e! -Me impo a un hbano- iLab ado de culo! A ani, ag. 50-52: Soy despie a y hábil, sob ia, sana, ugal; no soy bus- cona, y si 10 soy, no me al an quienes me obsequien de buen g ado: es oy en la lo de la edad, de bas an e buen e , ags. 160- 16 1. Que se case con un mo- line o. -i Po qué no con un pas ele o, pa a que le mande pas elillos al hijo de su he mano?; ag. 275: Es bas an e si ú conse as a es e eje e, ieja; ags. 309- 310; Mad e, no quisie a que e pelees con mi pad e es ando yo p esen e.- No, si no quie es, miel mía. Finalmen , anca l'edici6 una selec a bibliog a ia d'au o s clissics, edicions de agmen s i au o s mode ns. En el clissic capí ol d'e a es, se n'ob- se en mol poques en la imp essió del llib e: p. 15 diu 1834, en lloc de 1824; p. 39 diu c i ia, en lloc de c i ica; p. 41 diu odaga, en lloc de ogada; p. 59 diu 1888, en lloc de 1898; p. 226 diu león, en lloc de lenón; p. 228 diu lad ona, en lloc de la lad ona (?); p. 230, no a 2, diu explicación Ca isio, en lloc de explica- ción de Ca . (?). En esum, som da an una excel.len edici6 c i ica dels agmen s de la abula oga a, e a amb un impecable igo cien í ic, de l'apa ici6 de la qual ens hem de elici a o s els lla inis es. AGOSTINO NIFO, Sob e la belleza y el amo , T aducción, es udio p elimina y no as po F ancisco Socas, Publicaciones de la Uni e sidad de Se illa, Se illa, 1990, XXII + 477 pp. F ancisco Socas p esen a en es e lib o una e si6n cas ellana del De pulch o e de amo e, compues a po el il6so o enacen is a Agos ino Ni o (1474- ca. 1540), il6so o adsc i 0 a la escuela a is o élica-a e ois a y desdeñoso con Pla ón y 10s (neo)pla Ónicos. Socas ea- liza un es udio p elimina , que a a sob e la ida y amo es de Ni o; comen- a ios, polémicas y mo alidades; la e o- odidaxis enacen is a ( é mino p opio de Socas y que en 10s manuales se deno- mina philog aphia); po úl imo se in oduce en el análisis del De pulch o e de amo e compa ándolo con o os a a- dis as del Renacimien o, hablando sob e el p ólogo y dedica o ias y sob e la com- posición y esquema a gumen al. Des- pués de una se ie de conside aciones sob e el a ado y la iloso ia que plasma, Socas p esen a un boce o de la ascen- dencia de es a ob a en es au o es: el a adis a Maximiliano Cal i, el poe a To qua o Tasso y el ilóso o Gab iel Naudé. En es a in oducción, cla a y mny asequible, la in o mación biog á- ica sigue muy de ce ca a P. Bayle, Dic- ionnai e, como se nos dice en una no a a pie de página. Hay que apun a que es- as no as explica i as a pie de página son abundan es y icas. Con asgos de es- pon aneidad en sus e lexiones, Socas comen a la sociedad galan e del mo- men o y el compo amien o de Ni o an e és a, llegando a compa a le con D. Qui- jo e, que di ie e a la nobleza con sus chaladu as. Socas llega incluso a se i 6- nico cuando habla sob e la muje del ilóso o: acla o que es o 10 con aba Ni o en lib os e udi os esc i os en la in, siendo poc0 p obable que su muje me- ie a las na ices en ellos,, (p. 6). En opinión del edi o , el De pulch o e de amo e no pa ece gua da ninguna elación con 10s Asolanos de Pie o Bembo ni con 10s Diálogos de Le6n He- b eo; sin emba go p esen a pun os de con ac o con el De na u a d'amo e de Ma io Equíloca, a quien llega a co- egi y c i ica algunas cosas po pa e- ce se mucho a su p opio lib o. Ni o, en su a ado, no ac úa como 10s au o es medie ales, pues a a di ec- anien e las uen es; su mé odo es el e-