Recensions

MONIQUE DONDIN-PAYRE desplaqa -10, amb la qual cosa es pe den Un d'épig aphie chssique: mol es egades dades impo an s en un- aspec s de l'oeu e des sa an s ció de l'em~la~amen . anCais dans les pays du bassin Un capí ol un xic nos hl~ic ens mos- médi e anéen . a que el cen ena i Année Epig aphique és l'dnica emp esa ancesa impo an Exposició o gani zada pel que pe iu en el camp de l'epig a ia des Cen ena i de Epig xic9 21-26 del segle x~x desp és que els co po a d oc ub e de 1988. P e aci de Jean concebu s a F anqa ossin du s a e me Ledan . P bleg de hia cel Le Glay. pe l'Acad8mia de Be lín. Malg a o , Pa ís, Ins i u de F ance, 1988, en o n de 1'Année s'edi ica una bona pa 72 pp. + un ull de co igenda de l'epig a ia ancesa. Es a ambé una epassada impo an a Una exposició o gani zada a an del l'e olució de 1'Année i els seus homes pe cen ena i d'una -discu ida pe b be- passa a con inuació a una isió hpida nemb i a- ob a dels epig a is es an- dels di e sos e enys i pa'isos que ha es- cesos: I 'Année Epig aphique amb la udia epig a ia amb incid&ncia mol im- col~labo ació de I'Associa ion In e na- po an a l'A ica omana. Hi ha ambé, ionale d'Epig aphie G eque e La ine és com no podia al a , un espai dedica a la el mo iu d'aques ca kleg. L'Ins i u de Gal.lia; i l'occiden és exempli ica pe F anqa hos a ja aques a ac i i a com- les exca acions anceses de la hispana plembn a ia del Col.loqui AIEGL o ga- Baelo. ni za pe celeb a l'e emb ide. J. Ledan Phgines glo ioses ens són e ocades des aca al p e aci que F anqa endega pe ima ges, peces, objec es i o og a ies i'Année Epig aphique al si de la Re ue i els di e sos co po a ancesos, com és A chéologique, ca els g ans co po a ha- el cas de Delos o bé igu es impo an s ien, malg a les inicia i es anceses, com L. Robe o el p ecu so A. Dumon . es a inicia s pe l'Acadbmia de Be lín. D'al a banda, l'epig a ia lla ina ens M. Le Glay des aca ins i ucionalmen els po a noms com Albe ini, Audollen , es o qos i les col~labo acions ebudes, a Besnie , Cagna , Ca copino, Duchesne, la qual cosa segueix l'ag a men de laco- Fabih, Gsell, Jullian, Le Blan , Me lin, missi ia M. Dondin-Pay e, que ho a no- Pa is, P laum, Renie en e mol s d'al- minalmen a o s aquells que han p o- es, que s6n i es inexcusables en el po ciona in o mació i ma e ials que han món de l'epig a ia d'a ui, seguida pe un e possible i'exposició. impo an i imponen nomb e d'epig a- Una in oducci6 his b ica plan eja la is es ancesos ac uals. Supe ada l'e apa his b ia de I'epig a ia g ega i lla ina a nacionalis a de l'epig a ia i en el ma c de F anqa ins al segle XIX. S'in en a a con- p ojec es in e nacionals, cal que o s e- inuació dona una pano hmica dels sis- em homena ge a aques a impo an a- emes del ecull de dades epig h iques dició. mi janqan els di e sos sis emes que an Les no ícies biog k iques s6n d'una del dibuix a les cbpies en guix, o pas- u ili a no able malg a algunes d'aques- san pe les di e ses o mes de calc i de es que hau ien pogu se més comple es. o og a ia; com ambé bcniques més De o a mane a cons i ueixen un ma e- des uc i es com és manlle a la pa ial de alo incon es able pe a una impo an d'un supo -l'ccelgismen (de pagina glo iosa de la cibncia ancesa i Lo d Elgin) ípic del segle XIX- o bé l'epig a ia. La il.lus aci6 ha es a ben iada, com ben p esen ada i documen ada ou l'exposició pe als qui ingue en l'ocasió a o unada de eu e-la amb de enimen . La modks ia del ca hleg és en aques cas in e samen p opo cional a la impo an- cia del ema. La comissh ia M. Dondin- Pay e ha aconsegui un esul a ex ao - dina i amb els mi jans de quk disposa i ha e hono amb una compe kncia mol no able a una,ma k ia i a una emp esa com 1'Année Epig aphique que me eix o a mena de conside acions pe pa de o s els que es dediquen a l'es udi del món an ic. Des d'aques es phgines ens olem suma i adhe i a la celeb ació d'aques Ú il i ja ene able ins umen de eball. M. Maye A. GRANDAZZI La onda ion de Rome. Ré lexion su l'his oi e. P é ace de Pie e G imal. Pan's, Les Belles Le es, 1991, 338 pp. Alexand e G andazzi p oposa una apassionan a en u a en el llib e que o- lem comen a aquí. Una a en u a esu- mida d'una mane a magis al en la ci a- ció de Vico que encap~ala el seu eball: <<Les choses se son succédé dans i'o d e sui an : d'abo d les b e s, puis les caba- nes, les illages, les ci és e en in les aca- démies sa an es,,. L'a en u a consis eix a e o na (una egada més!) als o ígens de Roma (de quina? se h una de les p e- gun es que in en a 2 espond e G an- dazzi, pe quk les ecRomes~ s'han succei' sense in e upció des que el p ime ccpas- o ,, a aixeca una ped a sob e i'al a en aquell ind e del Tíbe ) de la mh, pe una banda, de les da e es oballes a queo- lbgiques i, pe al a, de les gai ebé sem- p e conside ades ccpoc iables,, on s li- e & ies. Una a en u a que p en com a pun de pa ida celes h e s, cabanes e illages,, (=dades a queolbgiques), pe a iba a les ccacadémies sa an es,,, d'on a so gi l'hipe c i icisme que a des- ui la iabili a de les on s li e h ies so- b e els o ígens de Roma. Una a en u a, en i, que, conjugan aques s dos ipus de dada essencial, p oposa una no a e le- xió sob e el mB ode his o iog h ic i, pe a nosal es, sob e el mk ode ilolbgic. Dien -ho amb les p bpies pa aules de l'au o , ho a, com a ceexcusa,,, l'anhlisi dels P imo dia Romana i, pe du -la a e me, ccl'u ilisa ion aisonnée des pie- es e des ex es ... é ai non seulemen possible, mais aussi nécessai e), (In o- duc., p. 9). No ens enganyem, pe b. Els objec- ius eals de i'au o no són només els d'a- nali za l'o igen (o els o ígens) d'allb que anomenem Roma. P e én, i ho aconse- gueix, o aga an com a p e ex aques ema an deba u al lla g de segles d'e u- dició, cons ui o a una iloso ia de la cikncia his b ica que aspassi, com a model, el pun de pa ida i lími es ic e dels P imo dia Romana. El mk ode exposi iu que u ili za és el d'una g ada io ascenden , que ani h e- pe in sis emh icamen al lla g de les di- e en s pa s del llib e. Pa in d'una si- uació p i ilegiada que el a coneixedo de les no e a s a queolbgiques del Laci (no només de la ciu a de Roma) du an els da e s deu anys (i el p i ilegi im- plica no només el domini de la biblio- g a ia, sinó ambé l'accés a dades enca a no publicades), anali za en els p ime s capí ols del llib e i's a us quaes ionis so- b e els p imo dia, des de l'eda mi jana ins al segle xx i posa de mani es i'e o- lució (que no necessh iamen és posi- i a) de la c í ica cien í ica en e s les on s ( en un p incipi, única ia d'accés