Una traducció d'un poema de Catul per Carles Riba

UNA TRADUCCIO D'UN POEMA DE CATUL PER CARLES RIBA Ramon Torn6 i Teixidó* IB Lluís de Peguera (Manresa) ABSTRACT A catalan translation, in elegiac couplets, of Catull's Carmen XCVI by the poet and humanist Carles Riba. Tret de la versió que el jove Riba féu del Cant de Noces i premiada als Jocs Florals de Girona del 19 11 ', no són molts els llocs de la seva obra que ens parlen del poeta roma Catu12. Ara bé, a 1'Arxiu Riba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha, enmig dels esbossos d'altres peces i traduccions, un foli mecanogafiat (amb * L'autor agraeix a la Fundació Caixa de Sabadell l'ajut atorgat per dur a terme aquest i altres treballs sobre l'obra de Carles Riba. ' Cf. MOLAS, J. i MEDINA, J. <(Carles Ribai els cl&sics: les primeres traduccions (1911-1917)>, Actes del Simposi Carles Riba (Barcelona 1986), pp. 144-145 i 148-151; BALASCH, M., ((Sobre la traducció ribiana de I'Epitalami de Catub, Carles Riba, heblenistu i humanista, Barcelona, 1984, pp. 169-170. Comptem, perb, amb els corresponents llocs que li dedica a Nocions de literatura llatina (Barcelona, 1917). pp. 7 i 17 (traducció en prosa del Camen III); com també al Resum de literatura llatina (Barcelona, 19332), p. 30: ((En els 116 poemes que tenim d'ell, corre tota la gamma: de la peqa preciosa o erudita a I'epigrama brunzent com un fuet, de la tendresa enjogassada ai patktic més profund. Quan parla d'ell, és el mateix art fet doll de naturarn. Igualment, al Prefaci del llibre de poemes de Rosa Leveroni Epigrames i cangons (1938) que escriví Riba, hi ha unes reflexions sobre la poesia lírica on apareix citat, entre d'altres, el nom de Catul, com també un vers del Carmen LXXXVII: <<Penseu en Safo, a qui ha d'ésser referida tota poesia femenina -? hi ha qui afirma, i jo estic per aprovar-ho, tota lírica tot curt-. Es la forqa del millor Catul. Es el miracle de les canqons jovenívoles de Goethe; pels elements femenins diguem-ho així, també per entendre'nsque hi havia en aquella prodigiosa completesa de personalitat humana, es renova la poesia lirica a Europa. Skviarnent se n'ha dit: són l'esdevenir de I'knima, ell mateix paraula. Just: els altres poetes de tipus masculí, per expressar-se, fan la volta per complicats sistemes de referkncies. Jo resumiria: per l'ofici; més que esperar la forma, la cerquen, l'afaiqonen. En canvi ... aEramdn men eg8 sethen, Atthi, palai pota,. O bé: aNulla potest mulier tantum se dicere arnatarn,), etc. O bé: a0 Miidchen, Madchen, / Wie lieb ich dich / Wie blickt dein Auge! / Wie liebst du michs. [cf. ... Més els poemes (1957), Obres completes IIi Critica 2 (Barcelona 1986), pp. 240-2411, correccions afegides després) que conté el poema catul.lih que transcrivim més avall. Per la data que figura al peu (i cal recordar, només de passada, que en aquells moments Riba estava en ple treball sobre les Estances), es tractaria de la seva primera composició en dístics elegíacs3, provatures que prosseguí en alguns poemes de les Versions de Holderlin i que, anys més tard, acabarien cristal4itzant en les Elegies de Bierville. DE CATUL XCVI A CALVUS, SOBRE LA MORT DE QUINTÍLIA Si dins les tombes mudes res de plaent i agradívol Pot arribar-hi mai, Calvus, del nostre dolor, I de l'enyor amb qu8 renovem les amors esvdides I plorem els amics temps era temps bandejats, Cert, la teva Quintília no té de sa mort prematura Tanta recanga, com té joia d'aquest amor teu. 6 de maig de 1918 [Carles Riba] Al títol ha afegit la coma després de Calvus II v. I abans d'agradívol, d'ratllada II v. 6 ha afegit té. Per a més dades, cf. TORNB, R., aNotes a la versió d'una elegia grega per Carles Riba)), Annals de l'lnstitut dlEstudis Gironins XXXI, 199011991 (=Actes de 1'Homenatge a Dolors Condom), pp. 224-225.