L'ús d'"An en l'obra de Sòfocles. "An com a indicador de potencial de passat/irreal (I)

LIUS DI"AN EN LIOBRA DE SOFOCLES. "AN COM A INDICADOR DE POTENCIAL DE PASSATIIRREAL (1) Jo di Co s i Meya ABSTRACT The au ho , in un in oduc o ypa , p esen s he uses o d in he comple e wo ks o Sophocles (se en agedies and agmen s), including he uses o d om co ec ions o conjec u es. Then, in he i s pa , he deals wi h he uses o 6 beside he e b in he indica i e mode. Finally, in he second pa , he analyses, in i e sepa a e g oups, he cases o pas po en ial. El ecu s de l'& és mol ic en possibili a s exp essi es i, d'aixb, la u i- li zació que en a Sb ocles cons i ueix una cla a p o a, unida a an es d'al- es, del seu domini dels mecanismes que con ibueixen a e de la llengua una eina p ecisa al se ei d'una p oducció li e i ia i pok ica de g an quali- a . En les me es so in ejades lec u es de Sb ocles, an les pe sonals com les des inades a la dockncia, aques e a un aspec e de la llengua so dclia que semp e m'ha ia admi a . A poc a poc, doncs, i a esa la manca d'es udis es- pecí ics ecen s dedica s a un ema que cada egada em sembla a de més in- e ks, gai ebé sense adona -me'n em aig eu e imme s en una hplia e- ce ca de ex os, que a ia aig decidi que os el més exhaus i a possible, amb l'objec iu d'abo da una anidisi de inguda de l'ús de la pa ícula & en el conjun de l'ob a de Sb ocles. Acabo d'apun a la mancanqa d'es udis especí ics ela ius a aques a qües ió conc e a, bé que cald ia a egi que des d'un pun de is a més genk- ic obem, en can i, una ela i a abundhcia de sín esis sob e la pa ícula & i la se a sin axi dins les g ans ob es de g ami ica g ega1 i, així 'ma eix, E ec i amen , el ema ha es a ac a amb ampli ud i p o undi a en les ob es g ama icals més gene als: GOODWIN, W. W. G., Syn ax o he moods and enses o he G eek e b, Lond es 1889; GILDERSLEEVE, B. L. G., Syn ax o Classical G eek, No a Yo k 1900-191 1,2 ols.; KUHNER, R. - GERTH, B., Aus ich liche G amma ik de g iechische Sp ache: Sa zleh e, 2 ols., Le e kusen 41955 ( p. de 1897); WACKERNAGEL, J., Vo lesungen iibe Syn ax, 2 ols., Base1 '1926-1928 (31981); SCHWYZER, E. - DEBR~TNER, A., G iechische G amma ik, ol. 2: Syn ax und syn ak is- che S ilis ik, München 51988; HLMERT, J., Syn axe g ecque, Pa ís '1954; Sm, H. W., G eek G amma , e . pe G. M. Messing, Camb idge, Mass. 1959; BRANDENSTEIN, W. B., G iechische Sp achwissenscha , ol. 3: Syn ax, Be lín 1966; DELAUNOIS, M., Essai de Syn axe g ecque enim a l'abas o qa monog a ies o eballs de ece ca que en donen una i- sió global o bé que oquen pun s elaciona s amb aques a emh ica2. De e , pe b, l'únic eball ecen especí icamen sob e l'b en Sb ocles es h cons- i ui' pe alguns capí ols que Moo house hi dedica en la se a excel.len sin- axi, anma eix no d'una mane a di ec a, sinó dins el ma c més ampli de l'es- udi dels dis in s modes i de di e ses clhusules subo dinades, sob e o les condicionals3. An e io men , ens hem de emun a al lkxic d'Ellend , pe més que no es ac a d'un es udi sin hc ic, sinó d'una llis a p bpia d'un dicciona i, d'al a banda minuciós i ben elabo a 4. classique. Ré lexions e eche ches, B ussel.les-Lou ain 1988; ADRADOS, F.R., Nue a sin a- xis del g iego an iguo, Mad id 1992; MEIER-BRUGGER, M., G iechische Sp ackwissenscha , Be lín-No a Yo k 1992,2 ols. T ac a ambé succin amen d'aques a qües i6 en gene al, en- ca a que l'ob a no abo di la sin axi de la ase i la subo dinació, ALFAGEME, I.R., Nue a g a- ma' ica g iega, Mad id 1988. A més, des d'un pun de is a més especí ic, BERS, V., G eek Po- e i~ Syn ax in he classical Age, New Ha en-Lond es 1984, o i que es ingeix I'exposici6 de l'a a la se a elació amb el subjun iu i l'op a iu. Finalmen , pe les se es connexions amb la sin axi pos e io , no podem deixa de ci a CHANTRAINE, P., G ammai e homé ique, ol. 2: Syn- aue, Pa ís 1953. Vegeu, p.e., CHASSANG, A. - GEORGE, R., Syn me de d , Pa ís 1967; BASSET, L., (<Valeu s e emplois de la pa icule di e modale en g ec ancien,, Kiihne -Colloquium (Ams e dam 1988) 27-37; BRUNEL, J., ((Les pé iodes condi ionnelles du g ec e le p oblkme de l'op a i )), BSL 75 (1980) 227-266; CAMERER, R., ~(Die Behandlung de Pa ikel B in den Sch i en des Apollo- nios Dyskolos)), He mes 93 (1965) 168-204, i ((Übe den 'empha ischen G undwe ' de Pa - ikel a , Glo a 46 (1968) 106-1 17; CRESPO, E., aIn ini i o modal sin a en g iego,, Apopho- eca M. F. Galiano I, Mad id 1984, 67-73; DUNKEL, G.E., <(Jacob Wacke nagel und die idg. Pa ikeln *só, *ke, *kem und *un)), Kolloquium Base1 (Wiesbaden 1990), 100-130; DELAUNOIS, M., (<Con ibu ion a l'é ude de la no ion de possible du passé en g ec classique,, LEC44 (1975) 5-19; ELFERINK, L. J., De po en ialis in he G ieks, Den Haag-She eningen 1968; FORBES, K., <(The ela ions o he pa icle a wi h XE(V) na na *, Glo a 37 (1958) 179-182; HOUBEN, J. L., The condi ional sen ence in ancien G eek, esi doc ., P ince on Uni e si y, New Je sey 1976; HULTON, A. O., a"A wi h he u u e: a no e,, CQ 7 n.s. (1957) 139-147; KRISCHER, T., ~Die Rolle de i ealen Bedingungssa ze in de Geschich e des g iechischen Denkens,, Glo a 57 (1979) 39-61; LANDRETH, M. C., ~The Posi ion o he Pa icles b and ne( ) in Pinda n, E a- nos 76 (1978) 13-18; LEE, D. J. N., aThe Modal Pa icles & XE(V) nau, AJPh 88 (1967) 45- 46; MCKAY, K. L., aRepea ed Ac ion, he Po en ial and Reali y in Ancien G eekn, An ich on 15 (1981) 36-46; MOORHOUSE, A. C., (("A wi h he u u e,, CQ 40 (1946) 1-10, i <(A eply on b wi h he u u e,, CQ 9 n.s. (1959) 78-79; MuÑoz VALLE, I., ((Las oposiciones en e el op- a i o y el indica i o modal en g iego an iguo y es pasajes de la Odisean, Eme i a 38 (1970) 95-1 11; F'INO CAMPOS, L. M., <(Pe iodos condicionales g iegos. Es udio c i ico)), EClás 31/96 (1989) 75-95; POIRIER, M., ~Subjonc i e op a i en g ec ancien classique. Pou une meilleu e app oche de la dis inc ion en e é en uel e po en ieb, REG 92 (1979) XIII-XIV; SANSPEUR, C., aLe po en iel en G ec,, LEC 31 (1963) 43-51; STEF, A. F., L'é olu ion de lapé iode con- di ionelle g ecque depuis la pa a axe jusqu'a l'hypo axe, Buca es 1973; WAKKER, G. C., ~Po- en ial ad Con a y-To-Fac Condi ionals in Classical G eek,, Glo a 44 (1986) 222-246; Zuc- CHELI, B., "b con pa icipi0 nella p osa an ica e neli'uso ucidideo)), RIL 97 (1963) 421-440. MOORHOUSE, A. C., The syn ax o Sophocles, Leiden 1982; c ., esp., pp. 214-217,222-236, 248-254,277-300,310-311, ELLENDT, F. - GENTHE, H., Lexicon Sophocleum, Hildesheim 1965 ( p. de '1872; 1835); c . pp. 43-51. A a bé, les dues ob es especí iques acabades d'esmen a demanen, en el segon cas, una p o unda e isió i ac uali zació5 i, en el p ime , una majo apo ació de ex os com a base pe comple a i p ecisa la sín esi que o e- eix6. A pa i , doncs, d'aques es cons a acions i d'aco d amb el que s'ha co- men a més amun , he op a pe e una ece ca exhaus i a de les incidkncies d'& en o a l'ob a conse ada de Sb ocles. Aixb ha es a du a e me con- c e amen aplegan o s els casos d'& en els qua e edi o s més ecen s de les agkdies conse ades comple es d'aques au o a enks7 i en dos dels edi o s més ecen s dels agmen s conse a s de la es a de la se a ob a8. A més, a a és dels apa a s c i ics, s'han aplega ambé o es les incidbncies no eco- llides pe aques s edi o s en els seus ex os, an si cons en en els manusc i s o en algun escoli com si són el ui de co eccions o conjec u es dels ilb- L'any de la se a publicació ja a pensa -ho, ca ha passa més d'un segle des de la segona edició. Tanma eix s'ha de econbixe d'en ada l'ingen es o $ eali za amb els mi jans d'aquella &poca: esmen a di ec amen , amb g an cu a i no malmen amb mol a p ecisió, gai ebé el 90% de les incidbncies d'a en I'ob a de Sb ocles edi ada en el seu emps. Aques pe cen a ge queda edu'i ins a menys del 80% si compa em les ci acions d'Ellend - Gen he (480 ap oxi- madamen ) amb les que a a hem oba a pa i de les edicions ac uals, com eu em més enda- an (623 casos); en conc e , pel que a als agmen s, n'u ili za uns 25, men e que a a n'han so i 66; ampoc no emp a almenys una in ena de conjec u es o co eccions de ilblegs que ambé s'han ecolli pel seu in e bs, o i que en a se i algunes al es. Finalmen , espec e del con in- gu del seu esquema i exposició, al a di que és mol accep able, bé que són discu ibles algunes subdi isions i classi icacions i, sob e o , ce es explicacions eb iques, com, p.e., la de <<jus i i- ca n que h acompanyi els pa icipis (4 dels 5 que adme , malg a que a a n'hem oba 7) pe - qu& es ac a de pa icipis comple ius (pa al.lelamen al que s'esde é quan acompanya els in ini ius, segons ema ca al p incipi); pe b, de e , dels qua e pa icipis només un és comple iu (PH 407), men e que els al es es (OT, 11; OC 761,965) no ho són ni de bon os i s'expli- quen d'al es mane es (geni iu absolu el p ime , i equi alen s a o acions de ela iu els dos úl ims). L'ob a es l mol ben e a, es & al dia bibliog l icamen i p esen a una labo de sín esi p e- cedida de la co esponen aniiisi dels pun s objec e de discussió. Respec e de l'a , pe b, li al a in o mació, p obablemen pe qu& no ha oba eballs monog l ics que li acili essin les da- des. A all d'exemple, pel que a als usos d'6 amb indica iu, ci a i a se i uns 20 casos, la cin- quena pa dels que pod ia u ili za . A a bé, a pa d'algunes classi icacions discu ibles, degu- des possiblemen a la manca ja comen ada de su icien in o mació, al a di que dissen eixo de la se a exposició de la sin axi de I'a p incipalmen pe mo ius o mals i no pas de con ingu , en pa icula pe quk es a eali zada de mane a massa dispe sa, o i que es a ben enquad ada en els co esponen s capí ols, i es a, doncs, di ícil de segui pe al d'ob eni -ne una isió de con- jun ; sob e o a causa de I'abskncia d'un índex de mo s g ecs, esul a, a més, excessi amen la- bo iosa la locali zació de o s els casos d'b comen a s. DAIN, A. - MAZON, P. (eds.), Sophocle, 3 ols., Pa is 1955-1960 (1967-1968); DAWE, R. D. (ed.), Sophocles, T agoediae, 2 ols., Leipzig 21984-1985 (1975-1979); LLOYD-JONES, H. - WLSON, N. G. (eds.), Sopoclis Fabulae, Oxonii 1990; PEARSON, A. C. (ed.), Sophoclis Fa- bulae, Oxonii 1967 ( p. de 1928; 1924). * NAUCK, A. (ed.), T agico um g aeco um agmen a, Hildesheim 1964 ( p. de 21889; 1856); RADT, S. (ed.), T agico um G aeco um F agmen a. 4. Sophocles, Go ingen 1977. legs. Solamen s'han exclbs, en p incipi, els 1Gy epe i s (és a di , els segons b d'una cons ucció) que ho se ien només a causa d'una co ecció o con- jec u a que no ha a iba a se ecollida en el seu ex , enca a que sí en l'apa- a c í ic, pe cap dels qua e, o dels dos, edi o s (pe exemple, OT 1348; PH 701; ag.524,7). S'ha d'ad e i inalmen que hi cons en o s els ex os on su b sol o pa icipan en algunes c asis (conc e amen , amb 13, xai, ~CYTOL, TOL). Més enda an , en ac a d'b + subjun iu, s'hi a egi an al es casos d'b en composició amb conjuncions (com a a ei7 TE, Ene~6i). El esul a han es a 623 ex os que con enen almenys un a , dels quals 55 el enen epe i dues egades i 3 l'hi enen es egades. Comenga é pe dona la llis a comple a d'aques s ex os, p ecedida pe unes b eus obse a- cions explica i es dels signes u ili za s. D'en ada s'ha de e cons a que, en aques a p ime a llis a, només hi igu en els e sos p ecisos que inclouen algun b , deixan a pa de mo- men el con ex . Si algun e s su dues egades signi ica que s'hi han o- ba dos a , pe b independen s l'un de l'al e, pe anyen s a cons uccions di e en s. A més, da e a el núme o d'un e s, un 2 o un 3 ola s indiquen, espec i amen , que en la ma eixa cons ucció sin hc ica l'b es epe eix dues o es egades, e que so in compo a que la ci ació s'amplii' ins al e s o dos e sos següen s (amb s o SS) si és allí on es dóna la epe ició es- men ada de l'b . Finalmen , l'equi albncia dels signes que hi ha da an de la sigla iden- i icado a de la agbdia o del núme o indicado del agmen (segons la nu- me ació de Rad ) és la següen : + l'b igu a en algun(s) manusc i (s), pe b no ha es a ecolli en el seu ex pe cap dels 412 edi o s (12 casos: 1,92%) * l'b és una conjec u a o co ecció d'algun ilbleg i ha es a ecolli en el seu ex almenys pe un dels 412 edi o s (16 casos: 2,56%) - l'b és una conjec u a o co ecció d'algun ilbleg, pe b no ha es a e- colli en el seu ex pe cap del 412 edi o s (21 casos: 3,37%) O l'b igu a en algun(s) manusc i (s), pe d els edi o s només n'usen una lli~ó co egida o n'adme en una senzilla in e sió (5 casos: 0,8%) +' *' O' els signes co esponen s es e e eixen a un 2" b pe anyen a la ma- eixa cons ucció sin hc ica ( espec i amen , 5,2 i 3 casos: O$%, 0,32% i 0,48%) #* #- conjec u a o co ecció innecessa ia: en un lloc on no cald ia pe qub es po conside a cas especial sense di , del qual ac a em desp és (sen- gles casos: 0,16% + 0,16%) cap signe l'b igu a en algun(s) manusc i (s), i ha es a ecolli en el seu ex almenys pe un dels 412 edi o s (557 casos: 89,4%) D'aques s signes, podem o e i -ne un quad e, com a esum: en mss. cap signe si + / +' si /si 2" * / *' en ex d'al- conj. o co ecc. gun edi o (in e sió) si no /no 2" si /si 2" si /si 2" no si si /si 2" + sll(sí) /sll(sí) 2" si si <innec.> no si <innec.> P ime a llis a: o s els casos d'8 en Sd ocles AI, 0015 AI, 0045 O' AI, 00822 AI, 0086 AI, 0088 AI, 0088 AI, 0107 AI, 0108 AI, O1 19 AI, 0155 AI, 01S2s AI, 0160 AI, 0170 * 4,0182 AI, 0185 .AI, 0213 AI, 0218 AI, 0263 AI, 0265 AI, 0345 AI, 0377 AI, 0378 AI, 0388 AI, 0408 AI, 041 1 AI, 0430 AI, 0444 AI, 0448 AI, 0456 AI, 0469 AI, 0477 AI, 0518 AI, 0524 AI, 0525 AI, 0526 AI, 0526 AI, 0534 AI, 05372 AI, 0551 AI, 0571 AI, 0655 AI, 0657 AI, 0691 AI, 0715 AI, 0767 AI, 0778 AI, 0810 + AI,0812 AI, 0816 AI, 08792 + AI, 0886 AI, 0917 * AI, 0921 AI, 0950 AI, 0963 AI, 0969 AI, 1009 AI, 1037 AI, 1042 AI, 1051 AI, 1058~s AI, 1060 AI, 1068 AI, 10732s AI, 1075 AI, 1077 AI, 1078 AI, 1078 - AI, 1082, AI, 1085 AI, 1086 AI, 1093 AI, 1117 AI, 1117 AI, 1119 AI, 1122 AI, 1123 AI, 1130 AI, 1137 AI, 1 1442 AI, 1148 AI, 1184 AI, 1229 AI, 12462s AI, 1262 AI, 1305 +' AI, 13302 O' AI, 13392 AI, 1342 AI, 1344 AI, 1369 AI, 1371 AN, 0035 AN, 0040 AN, 0069 AN, 00692s AN, 0080 AN, 0176 AN, 0185 AN, 0187 AN, 0215 AN, 0218 AN, 0236 AN, 0240 AN, 0260 AN, 0308 AN, 0314 +' AN, 03902 AN, 0444 AN, 04662ss AN, 0476 AN, 0502 AN, 0505 AN, 0552 AN, 0563 AN, 0584 - AN, 0605 AN, 0646 AN, 0652 AN, 0668 AN, 0669 AN, 0670 AN, 06802 AN, 0686 AN, 0687 AN, 0731 + AN, 0734 AN, 0739 O AN, 0747 AN, 0755 AN, 0773 AN, 08842 AN, 09052ss AN, 0909 AN, 0912 AN, 0926 AN, 0952 AN, 1057 AN, 1108 AN, 1156 AN, 1157 AN, 1171 AN, 1194 AN, 1244 AN, 1339 EL, 0025 EL, 0041 EL, O105 EL, 0226 EL, 0249 EL, 0258 EL, 0312 EL, 03 14 EL, 0323 EL, 03332s EL, 0348 EL, 0353 EL, 0359 EL, 0365 EL, 0373 EL, 0377 EL, 0394 EL, 0413 EL, 043g2ss - EL,0517 EL, 0548 EL, 0555 EL, 0557 EL, 05582s EL, 0583 EL, 0591 EL, 0605 EL, 0615 EL, 0627 EL, 0633 EL, 0637 EL, 0660 EL, 06972 EL, 0756 * EL, 0773 EL, 0797 EL, 0799 * EL, 0800 EL, 0875 #* EL, 0914 EL, 0943 EL, 0946 EL, 0993 EL, 1022 EL, 1081 * * EL, 1082 - EL, 11032 EL, 1189 EL, 1203 EL, 1254 O' EL, 12602s EL, 1279 EL, 1281 +' EL, 12872 EL, 1292 EL, 1304 EL, 1305 + EL, 1313 EL, 1316 EL, 1320 EL, 1320 EL, 1324 EL, 1325 * EL, 1332 EL, 1344 EL, 1372' EL, 1436 EL, 1437 EL, 1447 EL, 1448 EL, 1450 EL, 1457 - EL, 1483 EL, 1485 EL, 1489 EL, 1491 EL, 1496 EL, 1507 OC, 0013 OC, 004 1 OC, 0042 OC, 0045 OC, 0048 OC, 0070 OC, 0072 OC, 0074 OC, 0098 OC, O1 14 OC, 0126 OC, 0146 OC, 0189 OC, 0205 OC, 0230 OC, 0252 OC, 0252 OC, 0256 OC, 0272 OC, 03912 OC, 0403 OC, 0405 OC, 0425 OC, 0426 OC, 043 1 OC, 045 1 OC, 0491 OC, 0492 OC, 0501 OC, 0507 OC, 0560 OC, 0565 OC, 0575 OC, 0580 OC, 0590 OC, 0602 OC, 0606 OC, 0631 OC, 0647 OC, 065 1 OC, 0664 OC, 0725 OC, 0748 OC, 0760 OC, 0761 OC, 0764 OC, 07802 OC, 0796 OC, 0798 OC, 0815 OC, 0826 * OC, 0861 OC, 0882 OC, 0906 OC, 0909 OC, 0921 OC, 0924 OC, 0927 OC, 0942 OC, 095 1 OC, 0956 OC, 0965 OC, 0966 OC, 097 1 oc, 09772 OC, 0993 OC, 0994 OC, 0996 OC, 0999 OC, 1041 OC, 1076 OC, 1100 OC, 11 102s OC, 1132 OC, 1166 OC, 1168 - OC, 1172 OC, 1174 OC, 1197 OC, 1218 OC, 1229 OC, 1332 O OC,1351 OC, 1361 OC, 1366' + OC, 1407 * OC, 141819 OC, 1439 OC, 1457 OC, 1488 OC, 15283s OC, 1535 OC, 1565 OC, 1579 OC, 1634 OC, 1656 OC, 1666 OC, 1678 OC, 1769 OC, 1773 OT, 001 1 OT, 0012 OT, 0077 OT, 0077 + OT, 0082 OT, 0082 OT, 0088 OT, 0095 OT, 01 17 OT, 0120 OT, 0125 OT, 0139's OT, 0174 OT, 0205 OT, 0218 OT, 0220 OT, 0261's OT, 0281 OT, 0281 OT, 0282 OT, 0285 OT, 0307 OT, 0318 OT, 0329 OT, 0333 OT, 0334 OT, 0339' OT, 0341 OT, 0343 OT, 0349 OT, 0375 OT, 0403 OT, 0432 OT, 0434 OT, 0446' OT, 0461 OT, 0502 OT, 05042ss OT, 0523 OT, 0561 OT, 0570 OT, 0573 OT, 0580 OT, 0584 OT, 0591 OT, 0599 OT, 0600 OT, 0602' OT, 0615 - OT, 0624 OT, 0672 OT, 0693 OT, 0724 OT, 0749 OT, 0765 OT, 0772's * OT,0815 OT, 0816 OT, 0828's OT, 0834 OT, 0840 OT, 0845 OT, 08573s OT, 08622 OT, 0924 - OT, 0936 OT, 0937 OT, 0964 OT, 0970 OT, 0977 OT, 0984 OT, 1004 OT, 1032 OT, 1046 OT, 1053' OT, 1058 + OT, 1062 OT, 1065 OT, 1084 OT, 1116 OT, 1122 OT, 1172 OT, 1182 OT, 1227~ OT, 1348 OT, 1354 OT, 1356 OT, 1357 - OT, 1359 #- OT, 1368 OT, 1372 OT, 1387 OT, 1438' OT, 1445 OT, 1455 OT, 1456 OT, 1461 OT, 1469 OT, 1492 OT, 1512 OT, 1529 PH, 0020 PH, 0041 PH, 0046 PH, 0064 PH, 0086 PH, 0103 PH, 0115 *' PH,0116' PH, 01 18 PH, 0119 PH, 0129 PH, 0222's + PH, 0253 PH, 02902ss PH, 0294 PH, 0295 . - PH, 0305 PH, 0306 PH, 0310 PH, 0332 PH, 0407 PH, 04 12 * PH, 0422 PH, 0427 PH, 0443 PH, 0464 + PH, 0493 PH, 0517 PH, 0531 PH, 0536 PH, 0572 " PH, 0574 PH, 0629 PH, 0631 - PH, 0645 PH, 0659 PH, 0661 PH, 0673 PH, 0674 PH, 0702 PH, 0794 PH, 0826 PH, 0844 - PH, 0852 PH, 0869 PH, 0880 * PH, 0895 PH, 0947 PH, 0948 PH, 1000 PH, 1037's PH, 1044 PH, 1047 PH, 1051 PH, 1058 PH, 1061 PH, 1072 PH, 1078 PH, 1214 PH, 1219 PH, 1222 PH, 1239 PH, 1259 PH, 1260 PH, 1276 PH, 1278 PH, 1302 PH, 1309 * PH, 1329 PH, 1330 PH, 1332 PH, 1383 PH, 1393 PH, 1409 PH, 1431 PH, 1444 PH, 1444 TR, 0002 TR, 0002 TR, 0O2l2s TR, 0023 TR, 0071 TR, 0087 * TR, 0114 - TR,0148 TR, O151 TR, 0164 TR, 0197 TR, 0279 TR, 0287 TR, 0293 TR, 03 14 TR, 0387 TR, 0399 TR, 0415 TR, 0458 TR, 0462 TR, 0545 TR, 0593 TR, 0597 TR, 0618 TR, 0624 TR, 0630 TR, 063 1 TR, 0669 + TR, 0672 TR, 0687 TR, 0700 TR, 0707 TR, 0715 TR, 0729 TR, 073 1 TR, 0734 *' TR, 07432 + TR, 0767 TR, 0828 TR, 0835 TR, 0897 TR, 0991 +' TR, 1003z - TR, 1018 TR, 1072 TR, 1107 TR, 1108 TR, 1118 TR, 1134 TR, 1154 - TR, 1160 TR, 1210 TR, 1214 TR, 1231 TR, 1235 TR, 1250 0010, b-10 0023,002 0084,004 0088,008 0149,002 0174,001 . 0213,II-7 Da an d'un ma e ial an abundan s'imposa a d'an u i la necessi a de p ocedi a una p ime a classi icació pe al de eni els ex os disponibles pe abo da amb ells una e isió, el més comple a possible, al com apun h em més amun , de les sín esis que se'ns han ansmks sob e l'ús de la pa ícula & en o el que a e e kncia a l'ob a de sb ocles9. Hem usa com a sis ema Ja hem comen a més amun ( egeu les no es 5 i 6) els aspec es e isables de les ob es ci- ades ~'ELLEEU~T - GENTHE i MOORHOUSE, sob e o si hom comp a amb un majo nomb e de da- des que el que aques s au o s han ingu a I'abas . Respec e d'al es au o s, so p en que RADT, en la se a magní ica edició, T agico um G ae- co um F agmen a. 4. Sophocles (Go ingen 1977), no aci cons a dins el seu índex, concebu com a suplemen del Lexicon d'Ellend (c . p. 659), ni la mei a dels casos on su l'h, en e el ex i l'apa a , en els agmen s que ell ma eix edi a: dins les en ades & [amb 6h i xa ] (p. 660) i 8á -que no inc en comp e pe qu ampoc no p enc en conside ació de momen aques mo en la me a llis a, com he explica més amun - [amb a i xa -que, na u almen , sí que inc en comp e-] @. 664), esmen a només, en e els agmen s edi a s, 25 ex os que inclouen h , quan, el c i e i adicional, basa en els modes del e b -incloen -hi l'in ini iu i el pa icipi- que acompanyen la mencionada pa ícula. Alho a que clas- si ichem, hem ana delimi an el con ex de cadascun dels casos que hem oba d'b , o des acan -hi alguns elemen s de l'esmc u a sin hc ica que ens han sembla d'in e &s com a possibles senyals dis in ius pe u ili za du an el p océs de e isió menciona . 1. "AY amb el mode indica iu. Al es cons uccions equi alen s A causa de la se a magni ud, di idi em l'exposició d'aques a classi i- cació i anillisi en di e ses uni a s i, a mesu a que el ma e ial classi ica i ana- li za ho pe me i, pod em abo da pe pa s ¡a e isió de les sín esis ans- meses. Aquí o e i em a a, en p ime lloc, una segona llis a: casos d'& , amb el seu con ex , quan a acompanya del e b en mode indica iu, i quan hi a amb el e b en in ini iu o en pa icipi com a subs i u s de l'indica iu; hi a e- gi em, a més, una al a llis a, pe i a, aques a egada només a all d'exemple, no exhaus i a, de casos especials: usos modals de l'indica iu, equi alen s a indica iu + b , pe a sense a , i USOS modals de l'op a iu + a equi alen s a indica iu + & lO. En segon lloc, com a inici de l'es udi me bdic que el ma- de e , n'hi ha 66 ( egeu el inal de la llis a ci ada més amun en el nos e ex ). D'en ada no s'en én gai e que en una ob a an ex ensa no hi hagi un índex comple de les pa aules emp a- des, la u ili a del qual és an e iden que no al la pena insis i -hi; aixb, a més, es podia com- pagina amb el p ojec e exp és d'o e i un suplemen del Lexicon, amb el simple ecu s de e se i un nou signe pe posa en elleu, p.e., les ci acions ja inco po ades en l'ob a ~'ELLENDT o, a l'ime és, les no inco po ades. A a, en can i, l'índex que hi ha esde é inú il pe incong uen , com comp o a em de seguida, i, ins i o , pe judicial pe qui: po con ond e el lec o que, en- ganya , espe i oba -hi la o ali a d'incid ncies d'un mo conc e . Finalmen , al a di que el con ingu de l'índex no espon a allb que ja hem menciona i que p ome el í ol que i'encap~ala (Supplemen um Lexici Sophoclei a F ide ico Ellend composi i e ... : p. 659). cosa mol més g eu. Tanma eix s'ha de con eni que hi espon pa cialmen (mal- g a que no sigui gens acil d'a iba a sabe exac amen els ex os dels agmen s u ili za s en el Lexicon, si no és que es busquen amb paci ncia un a un): en e ec e, no inclou en i'index cap dels ex os que hem comp o a que ELLENDT u ili za (conc e amen 25, sense comp a algun al- e que RADT classi ica a pa ) i, pe con a, hi inclou o s els ex os que ell inco po a a l'edició que comen em (any 1977) desconegu s pe NAUCK (21889) i10 DINDORF, W. (Sophoclis ago- ediae supe s i es e depe di a um agmen a ex ecensione -, Oxonii 31860) i, consegüen men , pe ELLENDT (en o al, 19). A a bé, i aquí au la incong ukncia, hi inclou sis casos conegu s pe DINDOW i NAUCK i, pe an , alesho es ambé pe ELLENDT (enca a que no els u ili zi), men e que, en can i, no hi inclou els al es se ze casos que es oben en les ma eixes ci cums hncies: el c i e i en el p ime cas és pe qu Ellend no els u ili za i en el segon pe qui: els ha de conki- xe i aixb equi al a u ili za -los? No s'en én gai e. To plega a que esul i o ~a es anya la con- igu ació d'aques índex en una ob a, d'al a banda, an minuciosa i ben elabo ada; i, alho a, a que esde ingui p ou cla a la con eni ncia de la e isió que es em p esen an . 'O Cal insis i que es ac a d'una llis a apo ada a all d'exemple. N'hi ha, mol p obablemen , més casos. De momen anma eix podem p esen a aques s. Sob e o pel que a a l'op a iu, la OT, 01 17a (01 16-01 18) {OI.) 066' ayyeM~ y o66B oupn;~&x o~ 6600 xazei6' ij ou TLS knpa 3O Ex~ iaa~' & ; 2 I cap missa ge , cap company de ia ge no a eu e es que algú, sa- ben -ho, podia ha e u ili za ? TR, 0707s (0706-0708) IIÓOEV ya~ b JCOT', & ~i o0 &~OXOY [Dl&?ja~~~ ] 6 34~ Epoi Xa~Éax' eii o~a , ig &@ yox' CXEQ; ¿Pe qud, doncs, pe quina aó, en mo i , el Cen au e em podia ha e mos a ben olenca, quan mo ia pe causa me a? Desp és d'aques p ime g up de sis ex os in e oga ius, passem a un se- gon g up, que cons a de qua e ex os, o qa di e en s en e ells en els pe i s de alls de l'es uc u a, pe b que enen en comú, a més de se emps de pas- sa d'indica iu amb a , el e de no se apbdosi de cap pe íode condicional, sense cap p b asi sob een esa, ni se in e oga ius, amb un con ex que con- ida a in e p e a -10s com a po encials de passa lg. Comenga é pe dos d'aques s ex os, que enen una es uc u a pa - cialmen igual. L'a acompanya un ao is d'indica iu, que é com a objec e di ec e un in ini iu subo dina , comple iu. Aixb en el p ime cas, de 1'Edip a Colonos. En el segon, del Filoc e es, aques a pa esmen ada de l'es- uc u a és la ma eixa, pe b desp és augmen a en complexi a , ja que l'in- ini iu comple iu é, al seu om, un al e in ini iu comple iu objec e di ec e, el qual, a més, é dos pa icipis subo dina s, complemen s p edica ius del subjec e: OC, 0748as (0747-0749) (...) T~V kyO z&ha~ Io6n b XOT' ES zoao0 o ainias neoei E60 1, ijao ~Én oxe 46~ Gi apoeo~, Mai no podia ha e pensa , is de mi, que en una desg acia an ex- ema caigués, com ha caigu , aques a malau ada l9 Hi ha un ex més d'es uc u a ex e na en pa semblan , pe b que és millo no ba eja - 10 amb els al es qua e. De e , o i se l'B una lec u a dels manusc i s, cap edi o no ha e- colli aques a lec u a en el seu ex , sinó que n'han p e e i una al a sense B , ambé dels ma- nusc i s. A més, ni an sols els comen a is es especí ics (p.e., MOORHOUSE, os., o bé KAMERBEEK, The plays ... II. The T achiniae, Leiden 1959, pp. 166-167) esmen en pe es aques B . El con ex cla amen no és ni po encial de passa , ni i eal, ni sembla ampoc i e a- iu; és, pe an , p e e ible no accep a la lec u a de I'&: TR, 0767as (0765-0768) 8nw5 66 oep O 6~yiw 66aie~o / phoE aiya~qea (...) 1 i8eQ~ EL Lmss. -/& {&L xew~i xai ~c~ouazuuuezo [PW/..~a~] D nhe ~aio~ ... Pe d men e s'ab anda a la lama dels augus os i usplena de sang [...I, una suo li puja a a la pell i [...I s'a apa a als seus lancs. PH, 0869s (0869-087 1) oi yá~ no ', 6 nai, oij ' B EEq6xqo' Eyh h j ai o' Eh~il Q~ (...) I p~i ai na~ol a xai ~u wq~~ko~ & pol. No, mai, ill meu, no podia pas ha e c egu que u ind ies el alo de queda - e (...) p op meu amb an a llbs ima i p es an -me el eu aju . Els al es dos ex os enen d'en ada en comú un e que els di e encia dels dos an e io s: la lec u a de I'& no p o é dels manusc i s, sinó que es ac a de lec u es de ilblegs. El segon, del Filoc e es, és de cons ucció mol senzilla: l'b acompanya un ao is d'indica iu. Malg a que cap dels qua e edi o s no ecull la lec u a d'He mann en el seu ex , c ec que és de ensable i és an o més cohe en amb el con ex que l'al a lec u a. El p ime , de YA- jax, é una es uc u a simple que ja hem is més d'una egada: l'b acom- panya un ao is d'indica iu i el subjec e é un pa icipi complemen p edica- iu, p esen . C ec que ambé es de ensable la lec u a pe qub espec a el con ex ; en aques cas, al capda all, la ecull un edi o , Dawe, el ma eix ilb- leg que l'ha p oposada: AI, 0182s~ (0182-0185) 05 n0zE [PDW/~ "~~~&] yhe [D/~6~ DAWE] C~QEVO~~EY y' En' &QLOTE@~~, xai T~hapQ o~, &Pas 1 oooo k noip a g ni w . Pe qub mai, el que és pe p opi impuls, ill de Telamó, no podies ha e ana almen o a de aó, que caiguessis sob e uns ama s. PH, 0305s (0304-0306) Táx' O& [-/& HERMANN] ZLS ~XWV &OXE' nohhdc yhQ &6& E Q paxeQ yÉ oa' a & i~L;)nw XQOV~. Po se pe o ~a podia ha e -hi a aca algú; són coses que poden pas- sa mol , en el lla g camíde la ida ... Un e ce g up el o men es ex os que p esen en una di icul a d'in- e p e ació més g an pe qub, jun amb el alo de po encial de passa , el p e- e ible en o s es casos, es po de ensa ambé un alo i eal, com a apb- dosi d'un pe íode hipo b ic i eal. Aques a segona opció és menys cla a en els dos p ime s casos ja que la p b asi i eal co esponen es a ia sob een- esa. El p ime ex , de l'Elec a, p esen a dos ao is os d'indica iu coo dina s amb un sol & ; són po encials de passa , amb un passa que a iba ins al p e- sen , com ajuda a eu e el con ex més ampli (que aquí ambé ci a é). Hi ha la possibili a , com deia a a ma eix, de sob een end e una p b asi i eal (del ipus ccsi hagués pogu sola>>) que con e i ia el ex en apbdosi i eal, pe b c ec que és més exp essi a pe con ex la me a conside ació de po encial de passa ; aixb, a di e bncia de la ase an e io del con ex més ampli acaba d al.ludi , on si que s'ha de sob een end e la p b asi i eal, de passa -p esen , implíci a en pd y (ccsi haguks es a sola>>): EL, 1320s (1319-1321) 06% B 8uoT' ipag~o - 4 y&g B xaA.65 Eooa' Epa .j , i xah6g &xohÓpq . (a~x' a6zog 6s [D/~ ] aol6upóg. hg Eyb pó q 06% B 8 oi ipag o . i y&~ B nah6g &oma' ipau .j , 4 nah ig &xmhopq .) (... Si jo hagués es a sola,) no hau ia pas e a de dues l'una: o podia ha e -me sal a amb gld ia, o amb gld ia podia ha e sucumbi . El segon ex , de l'Edip Rei, ambé és p e e ible conside a -10 po encial de passa , pe quk la possible p h asi i eal, sob een esa i implíci a, en o cas, en adzóq o bé en Exo , c ec que no és el que demana el con ex , sinó que més a ia cal en end e aques s dos mo s com a p edica ius que ma isen (amb un sen i causal- empo al o, ins i o , condicional, pe 6 eal) la po enciali a de passa -p esen exp essada aquí pe un impe e d'indica iu + b 20: OT, 0220s (02 19-022 1) EÉ og ai: o% x~a~6É og. 06 yh~ B pan~& ix e o a6205 [W/adzÓ], p i 06% &xo TL 02jppoho . i es any al c im ma eix; pe qu2 no podia ha e ana (/no pod ia a a ana ) gai e lluny en la ece ca jo ma eix o sol, no almenys sense pos- sei cap indici. El e ce ex , de l'~jax, amb ao is d'indica iu acompanya d'b ( epe- i o no segons la lec u a que s'accep i), é una subo dinada ci cums ancial empo al amb impe e . C ec que és més adequada a la desc ipció de l'escena la conside ació d'aques a subo dinada sense alo de p h asi condicional, so- b e o a esa l'ad e sa i a que hi es a coo dinada. A a bé, al a di que aques alo ambé és de ensable, ins i o com a condicional i eal, la qual cosa con e i ia el nos e ex amb b en apbdosi i eal. Tanma eix p e e eixo la p ime a opció: AI, 1144s~ (1 143-1 146) 6 p6Éyp1 B 06% & q jge~ LWECKLEIN 6~~q W/i ~üeeq "*R- TUNG], l in' i nan@ xe~p6 og e ~&~', &hhl b p' ei'pazog n~u peig (...) xag~ixe No li podies pas ha e (/hau ies pas) oba la eu quan es a a (/hagués es a ) al o de la empes a, sinó que a upi so a el man ell, es deixa a ... 20 Cal ad e i d'en ada que el pa icipi Exw no po se condicional, i menys condicional i eal, pe la negació 06%. Tanma eix aixb no ol di que, jun amb el alo causal- empo al, pu- gui eni impiíci un alo condicional eal. D'al a banda, pe o el que a e e kncia a aques ex , egeu, p.e., Gooowm, o.c., 851 1; ambé, KAMERBEEK, The plays ... W. The Oedipus Ty annus (Leiden 1967), pp. 69-70, que in en en acla i -ne la complexi a ; dissen eixo d'ells, pe b, pe qub no acaben de de ensa -ne p ou cla amen l'opci6 de po encial de passa com a opció de conjun . Un qua g up el o men es ex os en qui: I'a acompanya un in ini iu o un pa icipi?l pe més que en dos d'aques s casos hi ha l'al e na i a que l'a acompanyi un emps de passa d'indica iu. El p ime ex , de llAn ígona, é una doble possibili a d'in e p e ació: que l'b acompanyi un impe e d'in- dica iu o bé un in ini iu u u . En la p ime a hipb esi, enim aqui una cla a cons ucció de po encial de passa , amb impe e + a i amb una subo di- nada d'in ini iu comple i a objec e di ec e. L'al a hipb esi, igualmen de- ensable pe con ex , és mol di e en : aques in ini iu, que és u u , a acompanya di ec amen de l'a i, en can i, ja no hi a l'impe e d'indica- iu, que així passa a se simplemen un emps de passa amb alo aspec ual du a iu. Alesho es, pe b, no enim cap po encial de passa , ni i eal, sinó un simple u u e o ~a pe l'b , eminisci:ncia en la llengua clissica de l'ús bpic; exp essió aqui edi ica i de o c01.loquial~~: AN, 0390as (0389-0391) Enei / oxoh j no6' L,,,. -/y ' b ,,, d,] ~EELV 6& iQ & kZ,q~ ~~ow 2yd.1 zaE~ ociis &ne~hcli;~ ai5 E~~ipcio iq TOTE. Pe qu jo di cilmen podia ha e c egu que (/jo c eia que di cilmen ) o na ia mai aquí, pe les e es amenaces, amb qu sua a m'ha ia is amenaCa . El segon ex , de 1'Edip Rei, ambé adme dues in e p e acions: l'a po acompanya un pa icipi ao is passiu, complemen p edica iu del subjec e; o bé, po acompanya un ao is indica iu, el subjec e del qual é com a com- plemen p edica iu el pa icipi esmen a , amb alo causal. En aques segon cas, enim un cla po encial de passa . A a bé, p obablemen és p e e ible la p ime a opció, pe qui: és més exp essi a i pe qui: l'o d e dels mo s con ida a lliga ax' & amb P~ao iB , més a ia que amb ih i~, d'al a banda ma - ca pe un pk que po conside a -se com a soli a ium; amb o , aixb no és obs acle pe con inua in e p e an l'a com a indicado de po encial de passa , que a ec a o a la p op~sició~~: '' Com ja s'ha apun a més amun , queden mol s més ex os amb indica iu i ambé alguns amb in ini iu o pa icipi equi alen s. Tenen alo i eal. Els ac a em a pa en la p ope a a- mesa, semblan men subdi idi s en di e sos g ups. 22 Vegeu MOORHOUSE, o.c., p. 216, on ac a d'aques ex amb una ela i a ex ensió, i es de- can a cla amen pe l'opció de l'in ini iu; en can i, al es au o s adme en les dues possibili a s: p.e., GOODWIN, o.c., $208 i 243, i ambé KAMERBEEK, The plays ... III. The An igone (Leiden 1978), p. 88. 23 Pe o aques ex , egeu KAMERBEEK, Theplays ... N. The Oedipus Ty annus (Leiden 1967), p. 123; ambé, MOORHOUSE, o.c., pp. 215-216; o dos es decan en pe l'opció del pa - icipi. GOODWIN, en can i, es decan a pe l'opció de l'ao is d'indica iu (c : o.~., $244). OT, 0523s (0522-0524) {XO.) 'Ahh' qh6e pb 6 i oüzo zoihe~60~ d x' a [W/d 6'1 6~yj p~aoi3b pahho i y hp1;) ~QQEYQV. Aques a injú ia li ha ingu pe ha e es a o gada po se (/deu ha e ingu o gada) pe la i a més que no d'una con icció del seu unim. En el e ce ex , de 1'Edip a Colonos, enim un cas senzill d'a que acompanya un pa icipi. L'es uc u a, amb la p esbncia -p ope a al pa i- cipi- de zd x' b , és mol semblan a la del ex an e io , amb la di e kncia que aquí no hi ha doble opció, cosa que e o ~a la in e p e ació que allí s'ha e . El pa icipi, equi alen a o ació de ela iu, a de complemen p edica iu del da iu pe sonal complemen d'q piho . També ens obem amb un cla po encial de passa 24: OC, 0965a (0964-0966) q eyxo &xo 6eoZs y&@ q oÜzo piho , z&xl & TL pq iouo~ eis [PW/Zg] ~ÉVOS naha~. he so e ben de mal g a meu; pe 6 així a plau e als déus, que po se es a en i i a s con a la me a uga eia emps. Un cinquk i da e es a compos pe es ex os, o s es p oce- den s de la llis a especial. Són casos p~culia s pe qui: la po enciali a de pas- sa es a exp essada amb op a iu + a . Es un Ús espo adic en la llengua g ega de 1Zpoca clhssica, he edi a i de l'ús ampli de l'op a iu po encial, ap e pe in- dica an la possibili a de p esen - u u com la possibili a de passa , p opi d'es adis més a caics de la llengua i que és ben iu en l'ob a homb ica i, ambé, en He hd~ .~~ 24 C . el que s'ha di i els au o s ci a s en la no a an e io ; pe b, pel que a a KAMERBEEK, The plays ... VII. The Oedipus Coloneus (Leiden 1984), p.139. D'al a banda, egeu ELLENDT, F. - GENTHE, H., Lexicon Sophocleum, Hildesheim 1965 ( p. de 21872; 1835), pp. 48-49, on (com ja hem comen a més amun , no a 5) in en a p esen a aques pa icipi, al com els al es que an acompanya s d'B , com a comple iu (!). 25 Po se pod ien ac a -se enca a, en aques a p ime a pa del eball sob e l'ús d'a en l'o- b a de Sb ocles, qua e ex os més: AN, 0260s (0259-0261); PH, 0443as (0442-0444); OT, 1392as (1391-1393) i OT, 1389aa (1386-1389). Aixb no obs an , els deixa em pe a una pa pos e io ; d'una banda, sob e o , pe quk enen conno acions que poden se objec e d'un examen més comple en un al e con ex que el dels ex os anali za s en aques a p ime a pa ; d'al a banda, pe b, pe qu no s6n p imo dialmen ex os po encials de passa . Els dos p ime s, de l'An- igona i el Filoc e es, enca a que poden se in e p e a s com a po encials de passa , adme en ins i o més, especialmen el segon, la in e p e ació com a i e a ius, cosa que aconsella d'anali - za -10s amb els al es ex os, en conjun pocs, que només són i e a ius. Els dos úl ims, de l'E- dip Rei, són ex os especials sense B , inals en un con ex i eal; si hi ha alguna possibili a d'en end e'ls com a po encials de passa , aixb s'ha d'anali za dins aques con ex seu, i amb al- es ex os i eals. 26 Sob e aques ema, pe ci a només les apo acions més especiali zades o algunes gene- als pe a ecen s, egeu, p.e., P. CHANTRAINE, G ammai e home' ique, ol. 2: Syn aue, Pa is Els dos p ime s ex os, de l Elec a, són in e oga ius, ma c especial- men adequa pe a l'exp essió de la po enciali a de passa , com hem di més amun z7. El e ce , de l'~jax, no és apbdosi de cap pe iode condicional i no s'hi copsa cap p b asi sob een esa. To s es enen en comú que el con ex en qui: es oben con ida a in e p e a -10s com a po encials de passa .28 En els dos p ime s hi ha ao is os d'op a iu acompanya s d'b , simplemen pe e- ma ca l'aspec e pun ual que el con ex demana; el p ime , a més, é una me a o ació de ela iu, amb el e b en p esen d'indica iu, que no can ia es de l'es uc u a del po encial. El e ce , que és la con inuació d'un ex exa- mina an e io men en el segon g up -na u almen d'b amb indica iu-, cons a de p esen d'op a iu + b ; a con inuació hi ha un op a iu de desig de p esen - u u , pe 6 sense cap elació que modi iqui el sen i del ex que ens ocupa, sinó que, al con a i, més a ia a que el con ex el con i mi: EL, 0875as (0873-0876) TÉQW (...) xix dlnauha &V /JG&QOL~EV ~XES (...) ~CC(X&V. {HA.] IIO~EV ¿i1 & EÜ~OLS 0 Cp0 06 nqpdl w GQ~~LV, 01s iaoi [PDWKaa~q] 06% ... E po o (...) i la i dels mals que enies ins a a (...). ¿D on podies ha- e e u un soco s, un soco s con a les me es penes, quan no s'hi (po eu e) emei? EL, 1081a (1080-1082) (...) 6~6úpa Ehoíja' del- ú . i~ a E~~Z~ZQLS &E Bhdla o~; (...) així que hau a enCu les dues i ies. Qui podia ha e nascu mai que os an digne d'un noble pa e? 1953; I. MuÑoz VALLE, aLas oposiciones en e el op a i o y el indica i o modal en g iego an iguo y es pasajes de la Odisea*, Eme i a 38 (1970), esp. pp. 95-99; J. BRUNEL, <<Les pé- iodes condi ionnelles du g ec e le p oblkme de l'op a i ,,, BSL 75 (1980), esp. pp. 235-236, 240-241; A.C. MOORHOUSE, The syn ax o Sophocles (Leiden 1982). pp. 229-231,281; I.R. AL- FAGEME, Nue a g amci ica g iega (Mad id 1988), pp. 222-223; F.R. ADRADOS, Nue a sin axis del g iego an iguo (Mad id 1992), pp. 513-515,533,537. 27 Vegeu l'inici de l'apa a 2": =A com a indicado de po encial de passa , i la no a 15. 28 N'hi ha al es de ca ac e ís iques semblan s, algun dels quals igu a en la llis a especial ambé amb el signe CC#?,, pe b que enen, o s'ha de ensa que enen, un alo i eal; pe aixb se an anali za s en una pa p ope a, jun amb els al es casos i eals més no mals, els d'indi- ca iu. Sens sub e és ambé possible que, de po encials de passa amb op a iu com els es que ens ocupen i d'i eals amb op a iu com els que acabem d'apun a , se'n obin més en l'ob a de Sb ocles. Cal es a a l'aguai i sabe que és un e que es d6na, bé que esidual i espo Ldic; la llls ima és que la majo pa d'es udiosos ni esmen en el ema i sembla que conside in que es ac a d'un e sin lc ic absen de les agkdies so bclies. GOOD~IN, o.c., $443, ho esmen a, i MOORHOUSE, o.c., 281, en pa la b eumen , pe b de ex os, en o cas, i eals, que no és el mo- men , com hem di , de comen a aquí. AI, 0185as (01 82-0186) O6 noze [PDW/o "noze] ya~ [D/zb ] (.. I..) &pas / zóooo 8 xoíp c y xíz o yhg B O~ía óoos. Ghh' Gxe~6xoi xai ZE+~ (...) xai Qoipos ... Pe qu mai (...) no podies ha e ana almen (...), que caiguessis sob e uns ama s. E deu ha e ingu un mal en ia pel cel. Ah, que Zeus i Fe- bos apa in . . . Desp és d'una lla ga in oducció, necessh ia pe dona la in o mació im- p escindible sob e l'b en l'ob a de Sb ocles, amb la llis a bhsica de o es les incidbncies d'una al pa ícula en el nos e au o , hem ana o gani zan o a aques a allau de dades amb la in enció de e -les més manejables. Així, una segona llis a, na u almen més b eu, ens ha in odu'i en la isió gene al dels usos modals d'& amb indica iu i pa icipi o in ini iu equi alen s, amb l'ad- dició d'una pe i a llis a de casos especials, o bé pe la manca d'& - o con- se an alguns alo s modals de l'indica iu- o bé pe l'exp essió d'alguns d'aques s alo s a a és d'a amb op a iu. Finalmen , hem comenGa l'exa- men de ingu dels ex os, o denadamen , p enen com a pun de pa enGa els casos de po encial de passa , a iban ins i o als casos insbli s, i apa en - men inbdi s en aques a classi icació, d'uns quan s po encials de passa cons- uii s amb a i op a iu. En p ope s eballs con inua em aques a andisi i, a mesu a que inguem su icien ma e ial comen a , pod em ana sin e i zan i aien conclusions. De momen , pe b, en podem eu e dues de ben pa en s: 1. El nomb e i la a ie a de casos d'a en l'ob a de Sb ocles és més g an del que hom podia in ui i del que deixen en e eu e les monog a ies; de al mane a que p obablemen hi són ep esen ades o es les a ian s d'aques a cons ucció sin hc ica es imoniades en bpoca clhssica. 2. Com a exemple conc e d'aixb, l'ob a so bclia po o e i uns quan s ca- sos d'una cons ucció esidual, la p esbncia de la qual es econeix mol poc en els au o s de la se a bpoca; i enca a, ho a buscan la a ie a , e i- an epe i els p opis esquemes. Em e e eixo, bb iamen , als da e s casos anali za s: po encials de passa aconsegui s, jun amen amb l'a , a a és d'un elemen no habi ual en aques a unció: l'op a iu.