Recensions

En o no a las mansiones Ba ba iana y Va eia se cen a un nue o conjun 0 epig á ico, si uado geog á icamen e en 10s cu sos bajos del Leza e I egua. Pese al ca ác e he e ogéneo que p esen a es e g upo, odos 10s ejempla es es án en unción de un mismo ac o , como son las ías de comunicación y las mansio- nes de la zona, asi el a a o i a de Mu i- 110 de Río Leza (núm. 15) en hono de Me cu io Compi alis, di inidad p o ec- o a del come cio, es quizá el mejo ejemplo de la inculación de es os epí- g a es a la calzada del Eb o. P oceden es de la an igua ciudad de Libia, en el e- i o i~ de 10s be ones, son un o al de ocho insc ipciones que, an o en cuan o a la o ma como al con enido, p esen an oda una se ie de simili udes con el ám- bi o mese eño. Las es elas de G á alos, Munilla, San Vicen e de Munilla y Valdeose a (núms. 69-72) o man el g upo epig á- ico del ámbi o pelendón, es ando em- pa en ada~ con 10s ejempla es so ianos de Velosillo, Yanguas y Vizmanos, y mos ando, po an o, un ambien e so- ciocul u al bas an e di e enciado del que e lejan, po ejemplo, 10s epig a es de Came o Nue o. En dos apa ados se e- Úne la epig a ia de G acchu is (Al a o) y Calagu is (Calaho a) que, siendo 10s mayo es exponen es de la ida u bana de es a egión, sin emba go y al con a- io de 10 que cab ía espe a , han p opo - cionado un escaso núme o de epíg a es. Independien emen e del ca álogo po conjun os epig á icos lle ado a cabo, se ecogen ambién en sus espec i as sec- ciones aquellas insc ipciones desapa e- cidas sin ansmisión del ex o, las in e - polada~, alsas y 10s ins umen um domes icum, pa a e mina ealizándose, y a modo de conclusiones, un b e e aná- lisis sob e 10s ma e iales, ipologia y c onologia de 10s epíg a es egis ados, más unas conside aciones sob e admi- nis ación, ins i uciones municipales, población, e c., que de dicho in en a io se de i an. Finalmen e, con unos com- ple os indices más el co espondien e apa ado bibliog á ico y un obligado apéndice de láminas, se concluye es a ob a que ep esen a, a nues o juicio, una nue a con ibución al co pus his- pano de epig a ia la ina, pe mi iendo además mejo a el conocimen o de as- pec os an o his ó icos (ins i uciones, e - cé e a) como ilológicos (an oponimia, oponimia, e c.) de la Rioja. G. Ca asco Se ano C. MIGUELEZ RAMOS El id io omano en el Museo del Puig des Molins Ei issa, Conselle ia de Cul u a, Educació i Espo s. Go e n Balea , 1989. T abajos del Museo A queológico de Ibiza, núm. 21, 210 pp. y 8 láminas. El eball del Museu d' A queologia #Ei issa ens o e eix a a un nou ui . La e isió, com ens indica l'au o a, dels ons p oceden s de les an igues exca a- cions, cons i ueixen una so p enen on d'in o mació pe qui com ella aplica una me odologia acu ada i igo osa. Una pe- i a essenya sob e el con ex a queolb- gic de la nec bpolis del Puig des Molins i de les se es ases a d'in oducció en aques es udi, que es anca amb unes no- es sob e la omani zació d'Ei issa. Els ma e ials són classi ica s i es- udia s a enen a cinc padme es: ca- ac e ís iques mo olbgiques, ipologia, con ex a queolbgic, da ació i pa al.lels als quals segueix amb cos més pe i l'in en a i de cada ipus. Aques s in- en a is a iben ins a dues-cen es deu peces excel.len men desc i es. Po se només cald ia e l'obse ació en la desc ipció dels colo s -la qual cosa no es po e e i Únicamen a aques e- ball- que segu amen ó a més acil e - se'n una ima ge adequada si s'adop és la classi icació d'algun dels ca hlegs de colo s a ui publica s; és ben ce que cald ia una con enció uni e sal al es- pec e i no només en el camp dels i- d es, pe b al la pena e una campanya de sensibili zació pe al d'ana -ho aconseguin . Les conclusions són ben plan eja- des en un hmbi gene al que pe me de eu e la pe i bncia i eu ili zació de la nec bpoli més enlla del segle I, a més de les conclusions bcniques adien s i de l'exis bncia d'una p oducci6 p bpia d'Ei issa. El segle p ime dC és el mo- men d'apogeu d'aques s p oduc es, que con inuen amb o ~a al segle 11 i desapa- eixen en el IV dc. Un quad e es adís ic e lec eix el pe cen a ge dels di e sos i- pus d:ungüen a is. Es impo an , doncs, la publicació dels ungüen a is i les u nes i els ag- men s del Puig des Molins amb igu es ben delineades i una il.lus aciÓ en colo més que no able. Solamen una pe i a ema ca, pel que a a la bibliog a ia comple a i ben documen ada: s'ha in- odui' el malhau adamen eqüen e o de denomina Jo ge Ala cao -una egada més- com a J. Ala ~ao, Agen e pe A gen e, aixi ma eix R. Gudiol és indica com R. Budiol, a més d'e o s com Baeolo pe Baelo, manques d'ac- cen uació i d'al es al es sense im- po ancia que, de o a mane a, no euen alo a una monog a ia que posa a l'abas dels especialis es una col~lecció de g an alo i que ha d'ésse pun de e e kncia pe a eballs sob e aques ema. M. Maye F. BERTRAN LLORIS, F. MARCO SIM~N A las de his o ia an igua Za agoza, Dipu ación Gene al de A agón, Lib os Pó ico, 1987, 127 pp. Hem de saluda com es me eix una ob a ú il i necessbia que, amb se an a- dos mapes, ens explica l'essencial del que hem de conbixe des de la his b ia an iga dlO ien al 111 mil.leni abans de la nos a e a ins a l'impe i de Jus inih a l'en o n del 565. To aixb complemen a amb un índex d'e nbnims i opbnims (amb c i e is explici a s pe la o ma en qui: són dona s) que acili a la consul a de l'ob a. El seu o ma és l'adien (un xic supe io al oli) i u ili za, en cas de necessi a , la doble phgina, amb els p o- blemes que aixb compo a. Una concisa in oducció pe me als au o s de p ecisa les se es in encions, an d'abas com de ni ell, i al lec o d'a alua els lími s de l'ob a que ol se un elemen auxilia de la docbncia i una ia d'in o mació se- gu a. Aques p ime a las del món an ic en llengua espanyola és una i a que cal alo a i que g h ica nen 4s au o s des- aquen el eball de M.T. Solanilla- aconsegueix l'impac e isual busca . No ocul en els au o s el seu deu e amb els a les an e io men publica s i an palbs que segueixen la communis opinio cien- í ica pe a les ma k ies ac ades, la qual cosa e i a un apa ell c í ic o bibliog h ic als mapes. Hem de des aca l'es o g de- dica a la Península Ibb ica i, mol espe- cialmen , a la Hisphnia omana, bé que G kcia, I hlia i la Peninsula ana blica hi inguin ambé el ac amen p i ilegia co esponen . Cal eu e especialmen mapes, com el núme o 43, amb la ep e- sen ació dels pobles indígenes de la Pe- nínsula Ibb ica, o els dedica s a la con- ques a -46 i 47-, aixi com el plan ejamen al núme o 58 de les ci -