El glossari llatí en escriptura visigòtica de la Burgerbibliothek de Berna, ms. A. 92.3

EL GLOSSARI LLATI EN ESCRIPTURA VISIGOTICA DE LA BURGERBIBLIOTHEK DE BERNA, MS. A. 92.3 Jesús Alturo i Perucho Universitat Autbnoma de Barcelona ABSTRACT The palaeographical analysis of the ms. A.92.3 of the Burgerbibliothek Bern, a glossary in visigothic script, reveals its Septimanian origin and that it was written circa s. mn, probably about thefirst decade. The glosses, which are edited, are of Abstrusa type. Des de fa temps hom coneix el glossari transmbs pel manuscrit A.92.3 de la Burgerbibliothek de Berna, per al qual hom ha proposat un origen aquitil i septimi2. De fet, el glossari en escriptura visigbtica presenta diverses a carolines i alguna g semiuncial, fa ús de la lligadura ct, tan prbpia, en el camp librari, de la nova escriptura continental, i de vegades se serveix també d'una sola ratlleta per tal d'indicar abreviatura fins i tot amb valor de nasal. El professor M. C. Díaz y Díaz3 ha observat, així mateix, influbncies carolines en una correcció textual. Aquestes influhncies carolines esmentades, per petites que siguin, evidencien, en un manuscrit en visigbtica, clarament del segle IX, que el glossari només pogué ésser copiat en terres septimano-catalanes, les primeres del domini de l'escriptura visigbtica a rebre la influbncia de la nova continental, que acabi despla~ant aquella abans de finir el segle. Ara bé, segons ens inclinem a situar la cbpia del manuscrit a una banda o altra dels Pirineus, la cronologia pot variar una cinquantena d'anys: els que la Septiminia portava d'avantatge a Catalunya en l'acceptació de l'escriptura minúscula carolina4. Vegeu A. M. MUNDO, <<El Commicus palimpsest Paris lat. 2269. Amb notes sobre litúrgia i manuscrits vivigbtics a Septimlnia i Catalunya,, Liturgica I. Cardinali I. A. Schuster in memoriam, Abadia de Montserrat, 1956, p. 176. M. C. DiAz Y Dí~z, Las primeras glosas hispánicas, Bellaterra, 1978, p.12. Ibidem, p. 11-12, nota 7. Vegeu A. M. Mmo, cit., p. 181. D'altra banda, per a la cronologia precisa de la introducció de l'escriptura carolina a Catalunya, vegeu A. M. MUNDO i .T. ALTURO, <La escritura de transición de la visigótica a la carolina en la Cataluña del siglo IX,, Actas del viii Coloquio del Comité Internacional de Paleografia Latina, Madrid, 1990, p. 131-138. Pel que fa a la subs- Una atribució catalana del cbdex ens obligaria a pensar en un cas d'arcaisme grafic, ja que la presbncia de la lligadura ct es troba per primera vegada, en la documentació catalana original conservada, en un diploma del 7 del 7 de setembre del 873, posat per escrit per Bellus, prevere urgel.lit8. Mai abans. Aquesta constatació ens duria a situar la cbpia del manuscrit, tardanament, en aquest decenni, moment en qub ja s'emprava a Catalunya amb total evidbncia i amplia difusió una escriptura mixta visigbtico-carolina que a comenq de la dbcada dels vuitanta evoluciona, en els ambients més oberts a innovacions culturals, cap a una minúscula carolina amb petites supervivbncies visigbtiques al comenqament, perb ja pura abans d'acabar la d&cada5. L'atribució, doncs, de la data d'aquest cbdex cap a l'any 870, si fos catala, a qub, com dic, ens obligaria la lligadura ct, sols podria explicar-se per un fenomen d'arcaisme grafic; fenomen, d'altra banda, no infreqüent i que en el mateix segle IX hom constata al nostre país en un document de Sant Climent de Codinet del 30 de novembre del 857-858, escrit pel prevere Tractemirus, un bon cal.ligraf que se serveix encara de la visigbtica en una variant librkia ben pura. Tot amb tot, la morfologia de l'escriptura m'inclina, en aquest cas, a pensar abans en un vertader arcaisme que en una supervivbncia arcaica, cosa que em fa situar la producció del cbdex en un centre escriptbric septimd, regió que, com he recordat, portava mig segle d'avantatge a Catalunya en l'evolució grifica cap a la minúscula carolina i on, en cas d'ésser certa la meva hipbtesi, s'hauria efectuat la cbpia a comenqament del segle IX, i segurament dins el seu primer decenni6. El glossari és de tipus Abstrusa7, cosa que prova la varietat i riquesa de reculls lkxics que van circular per les terres del nord-est dels Pirineus ja des titució de la visigbtica per la carolina a Septimlnia, vegeu J. ALTURO, aLos manuscritos en escritura visigbtica de origen transpirenaico. Una aproximación a sus particularidades, (en premsa). Vegeu A. M. MUND~ i J. ALTURO, (<La escritura de transiciónn, cit., p. 135. M. C. Df~z DÍAz, op, cit., p. 11-12, en ocupar-se d'aquest manuscrit, del qual dóna per primera vegada una reproducció fotogrlfica, diu d'ell: ~sus glosas, muy deturpadas, se emparentan con las que transmiten 10s glosarios del tip0 Aa. Los caracteres paleogrkficos y codicológicos nos llevan a la Septimania como lugar de origen del rnanuscrito; por 10 que hace a su tiempo, 10 situaremos con toda seguridad a mediados del siglo IX,. Per als criteris que em mouen a discrepar en uns pocs anys de la datació proposada pel professor Diaz, remeto al meu estudi (<Las manuscritos en escritura visigótica de origen transpirenaicoa, cit. Per a la discordan~a sobre el tipus de glossari amb qub cal emparentar el nostre, vegeu infra i l'aparat de fonts. Aquesta identificació ja era coneguda per G. GOETZ, Corpus glossariorum latinorum, vol. IV, Lipsiae, 1889, p. XIII, i per l'altre editor d'aquest glossari, H.J. THOMSON, Glossaria Latina reimpr. Hildesheim, 1965, p. 1-90, perb ni l'un ni l'altre no se serveixen del text aportat pel manuscrit de Bema. del segle 1x8. Només en tres casos la font de la glossa és d'inspiració distinta (4, 14 i 86). D'altra banda, pel que fa a l'ordre que presenten les glosses, llevat dels casos de supressió d'alguna glossa de 1'Abstrusa o d'algun afegitó, es manté com en els altres cbdexs portadors d'aquest tipus de glossari. Solament en els lemmata 15 i 23 s'inverteix aquest ordre. Les variants textuals del nostre manuscrit, d'altra banda, el fan prbxim als cbdexs Paris, Bibl. nat. lat. 2341 i 7961 (també septimano-catalans?), agrupats sota la sigla B pel seu editor H. J. Thomson9. Vegeu, per exemple, la coincidbncia en l'omissió d'alguns mots de les interpretacions en les meves glosses números l (tulta), 2 (arte qualibet), 8 (uel periculum), 9 (mortale), 35 (praecipuus, nobilis, decorus), 49 (emittentem), 64 (usus uel consecutus), 70 (uel lugubris), 87 (pelliceos), 100 (Graece) i 105 (longaeuus). També hi ha coincidbncia entre el nostre glossari i B en l'omissió d'una glossa entre els meus números 59 i 60, en les variants textuals de les glosses 46 (perduxisset) i 47 (Exedendus: deuorandus), i en la conversió en una nova glossa d'una part de l'explicació d'una altra, com queda palbs en el número 68 (Funus curat). Perb, en front d'aquestes coincidbncies, presenta també particularitats prbpies. Així, en l'omissió d'algunes glosses (entre els meus números 5354,69-70, 77-78 i 100-101) o, al contrari, l'afegit d'algunes glosses noves (4,14 i 86), que manquen en tots els altres cbdexs portadors de 1'Abstrusa; en aquest punt, s'aparta especialment de B en incloure la glossa 15, que sols B omet, i en la petita variant textual exulitus respecte a exolutus, que només presenta B (27). Tot fa pensar, doncs, que B i el nostre cbdex deriven d'un model anterior, del qual s'aparten per canvis substancials diversos, tan propis, d'altra banda, dels textos de tradició oberta. A més a més, el manuscrit de Bema ofereix un bon conjunt de variants textuals prbpies, no merament ortogrhfiqueslO. Són aquestes: iam en compD'altra banda, cal assenyalar un indici de presencia del glossari Abstrusa per terres ja prbpiament catalanes, car dues glosses d'un petit conjunt de sis, que hom troba espargides pels marges del cbdex París, Bibl. Nat. lat. 2306, d'origen catal&, tenen aquesta font. Vegeu al respecte J. ALTURO, <El glossari contingut en el manuscrit París, Bibl. Nat. lat. 2306n, Espacio, Tiempo y Forma, serie 111, 3, 1990, pp. 11-19. Vegeu la nota 7. 'O Considero variants ortogrSiques les següents: Exemta: subblata (I), Exerte (3). expoliauit (5), Exaustus: consustus (6), entat (7), Exobtat (10), disrubta (13), conposuit (15), nobissimun (17), Execratur (19), Exanguis (20), Exagerat (26), Exortatur (30), Exinuat (31), Exequitur (39), Executus (40) ispergefacti (43), Exequie (44), Exallantem, ispirantem (49), liueror (50), Flux (55), Fugitibus (59), cuuilia (62), amiculus (63), Functos (64), sepellit (69), exolutio (71), umo (72), temperate uite (76), Furba (80), Furtibum (83), Fottilis (85), Galecinium (88), istricta (89),flaba ... rubia (92), luxoriosus (97). Gnalbus (99), predo ... omicida (104), anticus (105). tes de aut (16), pallidi/pallidus (20), iniuriam facit/iniuriis agit (22), exilio/in exilium (23), certiorem redokertior reddor (24), uel parudperparua (25), grandem facit/grandefacit (26), duuito/deuito (29), examusce/examusim (34), iudicio discusso/iudicium, discussio (38), causdcausam (40), exeniudescae nimium (41) Excudisset/Exciuisset (46) totum uenire/excitatum uenire (46), Expunctdexta (52), pectoris/pectorum (52), qua canapo nominauerunt/quam ueteres canapum nominauerunt (53), sapientiae/sapientia (54),fZuenta/Jluentae (57), amiculus/adminiculum (63), Funebrus: luctuosuslFunebre: luctuosum (66), lamentatio/elatio (67),fZetudplanctum (68), limfaticisllymphatici (Fil), furuol'ruum (82), amorelamorem (83), Frutratus: eludituslFrustratur: eluditur (84), clutinatdglutinosa (89), spectaculi ... sede/spectaculis.. . se caede (90), Glauilis/Glaber (91), uel/aut (95), GraditudGratuitum (106), Grandinatui: ex grande gerenati/Grandenatus: ex nobile natus (107). En algunes ocasions el nostre glossari es mostra més complet que els altres cbdexs transmissors d'Abstrusa, com en els afegits aut (6,62, Iol), certior efficior (24), a (23), id est (52), uel ugenarium (67), uibens (76). En canvi, en altres casos omet alguns termes. Aquest és el cas de horret (19), est (40), ueteres (53), sepultus [aut] <Funeraticius> locus: obscurus, (65) i occidat (72); a més de les omissions de glosses senceres ja esmentades coincidents amb B o preterides per ell sol. Cal notar un canvi d'ordre dels mots en la glossa 95: Ganea uel ganeo en lloc de Ganeo uel ganea. Atks que encara no he pogut examinar in situ el cbdex, no m'és possible de donar-ne ara una descripció codicolbgica directa, per6 si determinar que la composició dels quaderns era de quatre bifolis, dels quals el que s'ha conservat constitula el bifoli exterior, tal com ja assenyalh M. C. Diaz y Diazl l. " Op. cit., nota 7. Per a una altra breu descripció codicolbgica, vegeu O. HOMBLRGER, Die illustrierten Handschriften der Burgerbibliothek Bem, Bema, 1962. 1 Exemta: Exacta: Exerte: Ex: 5 Exuit: Exaustus: Exuberat: Exitum: Exitiale: 10 Exobtat: Exutus uinculis: Exotico: Exussa: Extorrens: 15 Exaltemeron: Exeda: Extremum: Exilium: Execratur: 20 Exanguis: Exanirnis: Exprobat: Exul: Experior: 25 Exigua: Exagerat: Exulitus: Extrudo: Exuito: 30 Exortatur: Exinuat: subblata. peracta, explorata. euidenter prespicue. ualde. deposuit aut expoliauit. consustus aut inanis. tumet, extat. mors. mortiferum. desiderat. nexo liberatus. odibile. disrubta. disrubta. librum unum conposuit. basterna. summa cute iarn nobissimum. darnnationem. detestatur. sine sanguine aut pallidi. sine anima inproperat, iniuriam facit. a patria pulsus, exilio trusus. certiorem redo, certior efficior. modica uel parua. grandem facit. uanus, solutus. depello. deuerto, duuito. prouocat, consolatur. exemplat, exaperit. 1. tulta add. Abs., om. B. I1 2. arte qualibet add. Abs., om. B. /I 3. perspicuae Abs. 11 6. aut om. Abs. N 7. Extuberat Abs. N 8. Exitium Abs., uel periculum add. Abs., om. B. l/ 9. mortale add. Abs., om. B. I1 11. nexu Abs. N 12. Exoticum (-osum) Abs., odibile corr. ex odibe. I1 13. Excisa Abs. N 15. om. B. N 17. cutem aut Abs. I1 19. horret add. Abs. 20. pallidus Abs. I1 22. Exprobrat ... iniuriis agit Abs. I1 23. in exilium Abs., a om. I1 24. certior reddor Abs., certior efficior om. l/ 25. perparua Abs., uel om. /I 26. grandefacit Abs. I1 27. Exoletus Abs., Exolutus B. N 29. deuito Abs. N 30. corr. ex probocat.. Explicitus: Exceptoria: Examusce: 35 Eximius: Expungitur : Exipiatur: Examen: Exequitur: 40 Executus: Exculentus: Extrusa: Experrecti: Exequie: 45 Exanclandi: Excudisset: Exedendus: Expromere: Exallantem: 50 Expedior: Expeditus: Expuncta: Excreta: Experientia: 55 Fluit: Flux: Fluenta: Fulcit : Fugitibus: 60 Fuluida: rubea. Fulsere: Fulcra: expeditus. cisterna. ex toto. magnificus. efficit, peragit. supplicio purgatur. iudicio, discusso. inssistit negotio. obtinuit causa. exenium, inportunus. longe ducta. ispergefacti. prosecutio funeris. peragendi. perduxisset, totum uenire fecisset, deuorandus. proferre. ispirantem liueror. explicitus, liber. id est, fibras pectoris. plena malitia, hoc est, ira qua canapo nominauerunt. efficacia sapientiae. soluitur. decus, ornamenta. aque. substituit, firmat. interdum qui fugit. coruscare. cuuilia lecti aut ornamenta. 34. Examusim Abs. N 35. praecipuus, nobilis, decorus add. Abs., om. B. N 38. iudicium, discussio Abs., iudicio B. l/ 40. Exsecutus est ... causam Abs. N 41. escae nimium Abs. 11 46 Exciuisset: produxisset, excitatum Abs., perduxisset B. I1 47. Exedendos: deuorandos Abs., Exedendus: deuorandus B. I1 49, emittenten add. Abs., om. B. /I 52. Exta ... pectorum Abs., id est om. N 53. Excetra ... quam ueteres canapum nominarunt Abs. /I 54. sapientia Abs. N 62. aut om. Abs., add. B. Fulrnentum: Functos: 65 Funeratus: Funebrus: Funus: Funebris: Funus curat: 70 Funestus: Functio: amiculus, fulcimentum. gerens, agens. sepultus. luctuosus. lamentatio defuncti uel ugenarium (=imaginarium?). funeri deputatus. defunctum sepellit aut fletum celebrat. crudelis. exolutio tribulatorum. Fundat: umo prosternat. Fructurus: fruiturus. Frugi: modeste, temperate. 75 Frugalitas: temperantia. Frugalis: temperate uite uibens homo. Frustra: inaniter, sine causa. Furfuraculum: tenebras. Furor: irati animositas. 80 Furba: fusca. Furbentes: cum impetu mentes, id est, limfaticis. Furuo: nigrum. Furtibum arnore: adulterium. Frutratus: eluditus aut eludit. 85 Fottilis: inutilis, inanis aut fluctuans. Fex: ultimum iudicii. Galeros: calamaucos. Galecinium: cantus gallorum. Glarea: istricta clutinata. 90 Gladiatores: qui in spectaculi mutua sede trucidant. Glauilis: caluus, lenis, tener. Glauca: flaba aut rubia. Ganeo: tabernio. 64. usus uel consecutus add. Abs., om. B./ 65. [aut] <Funeraticius> locus: obscurus add. Abs., obscurus om. B N 66. Funebre: luctuosumAbs.ll67. Funus corr. ex fumus, elatio Abs., uel ugenarium om. Abs./ 69. planctum Abs.// 70. uel lugubris add. Abs., om. B.11 71. tributorum Abs.11 73. Prima r in corr.1176. uibens om. Abs.11 81. Furentes ... lymphatici Abs.11 82. Furuum Abs.// 83. amoren Abs.11 84. Frustratur: eluditur Abs., Frustratus B.// 87. pelliceos add. Abs. Il 89. glutinosaAbs.ll90. spectaculis ... se caede Abs.11 91. Glaber Abs., leuis add.