Recensions

p incipals: la p ime a (p. 10-36) es dedi- ca als segles i i o e eix una pano i- mica dels p incipals esc ip o s isigb ics: Jus d'u gell, Eu opi de Valencia, Joan de Bícla o, Ma í Du niense, Leand e de Se illa i Vale i del Bie zo, en e d'al es, amb especial a enció a San Isido . El segon bloc ema ic s'ocupa de l'any 71 1 dins el capi ol dedica a l'any 1000 (p. 37-72): pe aques des ilen u- gaqmen E anci, Elipand i el Bea de Liébana, Euloe (del qual l'au o ei in- dica la igu a), Al a de Cb do a i Sam- son, admi ado s de l'aba Espe andieu, conse ado de la cul u a isigb ica a Có do a. Amb una mica més d'a enció es ac a de la poesia en 1'Espanya del segles VIII i IX (p. 51-56), els au o s de la c diispo a)) (p. 56-61) i el lo imen de la c onica com a gene e. Ge undi del Bie zo i una e e encia a l'escola de Ri- poll conclouen el capi ol. El pe iode en e l'any 1000 i el segle XIII és l'objec e de la e ce a pa (p. 73- 119). Hi obem la C bnica de Sampi o, el Camen Campidoc o is, p ime poema sob e el Cid, p obablemen degu a un monjo de Ripoll; la Ga cineida, de g an o iginali a en una li e a u a lla ina medie al de egades excessi amen uni o me; G imaldo, la Vi a Rudisendi d'Es e e de Celano a, les Ch onica Mi- no a, Gundisal o i l'escola de aduc- o s de Toledo, el Libe Sanc i Iacobi, Gelmi ez i el Regis um, Ped o Al onso, San Ma ín de León, la Ch onica Ade- onsi Impe a o is, la Ges a Rode ici, la C bnica Silense, el Co puspelagianum i la C bnica Naje ense, o en una seqiikn- cia que, pe momen s, es a mancada d'un lligam discu siu p ou cla . L'ob a p esen a ambé un índex de bibliog a ia isigb ica o qa comple , que s'hau ia e igualmen necessa i pe a la es a de les pa s del llib e. Indub ablemen , l'es o q d'esquema- i zació eali za pe S. Bodelón es im- po an , malg a que de egades aixb esde engui un pe judici pe a un lec o que es p e én uni e si a i. Les in o- duccions a cadascun dels capí ols, pe exemple, són excessi amen b eus - o- almen inexis en en el cas del e ce -, i el c i e i de ac amen d'alguns au- o s po dona una alsa imp essió del seu impac e e i able sob e l'ambien cul u al de l'epoca. Ens sembla ambé desigual la u ili za- ció de on s i de bibliog a ia; aques a és ins i o exhaus i a en el cas de ce es pa s del llib e, pe o p esen a de icien- cies impo an s en d'al es -pe exemple en la que a e e encia a l'escola de Ri- poll, sense ci ació de mol s eballs e- cen s sob e el ema-. D'al a banda, es pe cep una excessi a dependencia bi- bliog a ica de ce es ob es i manuals, e que esde é més pa adoxal enca a, enin en comp e la inexplicable no ci ació d'al es es udis econegudamen ona- men als, com els de Cu ius. Pe o aixb, l'ob a sembla desigual, pe quan el ca ac e di ulga iu no jus- i ica de cap mane a l'obli de ce s pa ame es basics en un es udi conce- bu com a manual uni e si a i. Ja ie Velaza A. GIARDINA (ED.) L'Uomo Romano Edi o i La e~za, Ba i, 1989. XIX+417p. L'edi o ial La e za de Ba i a una asca impo an pe als nos es es udis classics, an des del pun de is a quan i a iu com quali a iu; edi a mol i ia bé els seus col.labo ado s. Un dels més p olí ics és el p o esso d'his o ia an iga de la Uni e si a de Roma ((La Sapienza)), And ea Gia dina, a qui ha es a enca egada la coo dinació d'aques olum que a a ecensionem, dedica a pe ila qui: e a i qui e a l'home oma ( onamen almen aixb, pe qui: enca a que la dona ingui un pape no gens desp eciable en mol es pa cel.les de la ci ili zació omana, en aques llib e no és es udia pe se i l'bp ica dominan , com ja ho e a al món oma ma eix, és la masculina). El llib e s'emma ca en una in e es- san íssima sub-se ie de la col~lecció ((S o ia e Socie a)) que, ins al momen d'esc iu e aques es línies (desemb e de 1990), ha publica dos al es í ols dedi- ca s a es udia l'home medie al (L'Uomo medie ale, a cu a de J. Le Go , Ba i, 1989 -p ime a edició de 1987 i la de 1989 ja és la desena-) i l'home del Renaixemen (L 'Uomo del Rinascimen o, a cu a d'E. Ga in, Ba i, 1988). Se'n p epa en dos al es o- lums: l'un pe pa la de l'home g ec (ed. J.P. Ve nan ) i l'al e, de l'home egipci (ed. S. Donadoni). Fem aques mínim excu sus con ex uali zado pe - qui: alguns dels comen a is que ens susci a el nos e Uomo Romano són ex- ensibles al que se ien els mínims co- muns denominado s dels llib es ins a a publica s i pe nosal es conegu s en aques a sb ie. Sense imposa un c i e i, una bp ica iden ica, a o s els col.labo ado s ( ambé en aixb, ai las!, és aques un lli- b e masculí), Gia dina ens p oposa una col.lecci6 de ex os que pa len de di e- en s ((homes omans)). Ce amen , en aques s dos aspec es (no ixació d'un únic c i e i i no p e ensió de de ini un sol home oma) au el p incipal mhi del llib e com a conjun (a més, na u al- men , de la idone'i a en la ia dels es- pecialis es), pe que, al nos e en end e (i al de Gia dina) és impossible una única de inició sa is ac o ia de l'home oma. Impossible pe que no n'exis eix un de sol: n'hi ha mol s, diac onica- men pa lan (que é en comú un home del segle III aC amb un del segle IV dC?), dia bpicamen pa lan (quina ela- ció hi po ha e en e un esclau gal que eballa a una uilla del Laci en el segle I aC i un e o no d-a iica del segle 111 dC?), i des de qualse ol possible pun d'anhlisi que es pugui con empla , ni l'idioma ic se ia su icien pe uni ica el concep e a sa is acció de o hom. Tampoc els di s ((Romans)) no es posen d'aco d a l'ho a de de ini qui: els pugui aplega so a una comuna Roma- ni as (c . p. IX: Nemmeno gli s essi Ro- mani ... e ano semp e conco di nel giu- dica e que110 che e a ipico della Romani u). Pe aques es aons (i pe o el que impliquen d'analisi sob e uns emps i una gen i uns espais de e mi- na s), qualse ol opció només pod a o e- i una isió més o menys comple a d'un de e mina aspec e i, pe an , pa - cial espec e del conjun . En aques camí de e lexió, Gia dina op a pe o e- i una isió, no an a pa i de l'es udi d'una se ie de uncions conc e es (que ambé ho a), sinó a a és d'un en oca- men conc e del enomen global de la ci ili zació omana; l'unico modo pe aggiunge e ccl'uomo omano)) indi i- dua e uno ccs ile)) della s o ia omana. La se a isió (com o es, i pe de ini- ció, incomple a) és la d'es udia els ipus més signi ica ius des del pun de is a de la se a impo ancia social i del pape de e minan que, com a col.lec- ius, han juga al lla g de la ci ili zació omana (no pa lem de lími s c onolb- gics pe qui: no hi ha uni o mi a en les di e en s col.labo acions). Aques únic p incipi ec o s'a icula a a és d'assaigs e udi s sob e els di- e en s col.lec ius més ep esen a i us: I. I1 ci adino, i1 poli ico (Claude Nico- le ); 11. I1 sace do e (John Scheid); 111. I1 giu is a (Aldo Schia one); IV. I1 sol- da o (Jean-Michel Ca ié); V. Lo schia o (Y on Thébe ); VI. I1 libe o (Jean And eau); VII. I1 con adi- no (Je zy Kolendo); VIII. L 'a igiano (Jean-Pau1 Mo el); IX. I1 me can e (And ea Gia dina); X. I1 po e o (Cha - les R. Whi ake ); XI. I1 bandi 0 (B en D. Shaw) i XII. Humani as: omani e noi (com a colo ó, de Pau1 Veyne). Com es po comp o a pe la lec u a de la elació, o s ells són homes que han eballa especialmen sob e els seus emes amb an e io i a i que en els seus ex os o e eixen, en un ce es il assa- gis ic, esums més o menys comple s dels di e en s es a s de la qües ió. Ca- ac e ís ica impo an és, pe an , la manca de no es a peu de plana i l'unica inclusió d'una pe i a bibliog a ia al inal de cada apa a , la qual només en alguns casos s'ha u ili za pe a la p e- pa ació especi ica de les pagines que la p ecedeixen (no malmen és un com- plemen , no semp e comen a , al que s'ha llegi ). El olum ampoc no dispo- sa de cap mena d'index (ni in oduc o- i, de sub emes ac a s a cada apo a- ció, ni inal, de noms p opis, e c.). Aques es ca ac e ís iques an, sens dub e, una mica di ícil l'accés al con- ingu eal del llib e i obliguen (cosa no semp e imp escindible en un olum misce1,lani) a una lec u a concen ada i p o unda de p ime a ma, que po se no o hom pod a o old a eali za . En aques sen i , pensem que semp e és millo d'o e i unes bones eines d'accés que siguin ( ex emes)) a la lec- u a in inseca. Pe al a pa , els con ingu s són, en- ca a que s'hagi p e ks un mínim comú denominado , ambé di e sos, pe qu di e sos són els in e essos dels qui han esc i sob e el ema abans d'a iba aquí, i di e sos els objec es ma eixos d'es udi. Aixb, sens dub e, p odueix una ce a sensació de desni ell i de no- igual a en e ells. No és la nos a in- enció e isa -10s o s en aques es li- nies; només old íem e -ho, a all d'exemple, amb dos dels que més ens han c ida l'a enció. En el capí ol dedica a I1 me can e (p. 271-298), esc i pe And ea Gia di- na, l'au o es p eocupa an pe desc iu- e la in inseca ac uació dels come - cian s en l'an igui a (no sols pa la de Roma) com pe pa la -nos de la epe - cussió d'aques a ac uació en la socie- a , indican , a a és de l'analisi de les on s (li e a ies i no) com és is a i sen- ida. La idea onamen al (que no ha can ia amb el pas dels segles) a iba amb cla eda : el come cian busca, pe sob e de o , el bene ici i aixb el duu a una compe i i i a i ambició o a mida (només compa able al pi2 agonis ico dei mes ie i: que110 d'a le a -p. 276-), basada en la ece ca de l'opo uni a més a o able, de la debili a dels al es i, sob e o , en una' elació as u a amb els seus ccclien s)): i1 peso del1 'ingagno, della menzogna ... a gli uomini (p. 278). La p ime a pa del eball de Gia di- na busca, doncs, ex os (des de Cice ó ins a Odó de Cluny) que mani es in aques s sen imen s dels omans (com eiem, d'un amplissim espec e c o- nolbgic) en e s els seus conciu adans come cian s: el sen imen que, d'una mane a ine i able, el Iuc um del co- me cian es a lliga al aus, a a és de l'as úcia (male in inseco al comme - cio -p. 281-). En aquells casos de g an come C ( anspo pe ma a g an esca- la, onamen almen ), I'as úcia i l'en- gany queden media i za s pel alo que han de demos a els come cian s pe e -se a la ma i pe ccl'ac i ud cí ica)) que han de eni da an la esposabili- a d'ha e d'alimen a , amb els seus anspo s, una ciu a . En aquells al es casos de pe i come g, en can i, el au i la pica dia s'exp essen en el seu as- pec e més pu (p. 280-281, explica amb mol a g acia pe Gia dina). D'aques a p ime a pa , se'n desp en una ima ge ine i ablemen dolen a dels come cian s (que és, pe o, la que enien d'ells les se es c ic imes))), que Gia - dina cccompensa)) dedican mol sa ia- men la segona pa del seu ex a ana- li za l'al a ca a de la moneda: explica, sob e o a a és de la documen ació epig a ica, quina ima ge enen els co- me cian s d'ells ma eixos (sens dub e, mol millo que la dels seus conciu a- dans). Aques s li elli di au o app esen a- zione, com ell en diu, (p. 287) són es: 1. Po encien al maxim les poques coses bones que la gen eia en ells (pe exemple, el ema del alo del come - cian ma í im, mol alo a si pensem en el panic gene al que p o oca en els ia ges pe ma des d'oc ub e ins a ma g-ab il: només cal pensa en la c e- Iació)) d'un Ho aci o un O idi amb el ma ). 2. Els come cian s ma eixos es dediquen ambé a eba e les c i iques més dominan s i a eu e coses bones alli on els al es euen coses dolen es (pe exemple, la g an insis bncia, com d'excusa no demanada -ja se sap, ex- cusa io non pe i a, accusa io mani es- a-, en els epi a is de pe i s come - cian s -alla on l'engany s'exp essa a en es a més pu - en I'hones eda de les i ansaccions e es o en l'in e es pe la gen menys a a o ida economicamen ). 3. El e ce ni ell és el de la mani es a- ció de ccclasse social)) del g emi, di e- encia (a egades, a pesa seu) de les al es capes socials, pe la ece ca ob- sessi a (diguin el que diguin ells) del luc um. El capí ol (absolu amen ecomana- ble) conclou amb una pe i a bibliog a- ia que, a di e encia d'al es ( ampoc aqui no hi ha aco d), es a una mica co- men ada. L'al e capí ol que ens ha in e essa especialmen és el dedica pe Jean- Pau1 Mo el a L 'a igiano (p. 235-268). Com en el cas an e io , pe o aqui d'una mane a mol més d ama ica, ens o- bem da an d'un s a us labo al i social p o undamen desp ecia i ma gina pe les capes dominan s (aquelles que sem- p e con olen -amb poquissimes ex- cepcions- els mi jans de comunicació social) pe una aó cla a (c . p. 237): allb que de meix la eina de l'a esa (mol di icil, a Roma, pode dis ingi e minologicamen en e a esa, ecnic i a is a) és de se pu amen p ac ica, men e que el que de ineix la (( eina)) (ells no adme ien aques a pa aula) d'un home lliu e és el plae i con eu de l'espe i , sense una inali a conc e a (aques a mínima de inició ja alla pe la se a base, pe qu , com és sabu , no o s els a esans omans e en esclaus, i homes ecnicamen lliu es es dedica en ambé a aques es qües ions). Aques a ba e a (que no és la de la manuali a de la eina ni la de l'es o g que s'hi emp a, pe o si la de la inali a p ime a d'aques es o g) és la que ha ma gina l'a esa i li ha impedi de dona -se a coneixe a a és de ex os (seus o d'al i), com podia passa , pe exem- ple, amb els come cian s. La manca de e e hies, doncs, a gai ebé impossible, i d'aixb es queixa di e ses egades Mo el, un bon conei- xemen de les condicions socials i la- bo als d'aques col.lec iu, an di e s en ell ma eix (pe la a ie a de eines, de ipus de gen implicada, de capaci a economica desen olupada...). L'analisi de Mo el in en a des ia els ipus d'a esa a a és de la e mi- nologia que els és aplicada, a a és de la se a capaci a d'inicia i a din e del c negoci)) (des del simple esclau dedica a la p oducció ce amica ins al que po- d íem anomena a ui ((indus ial)), al capda an d'una p oducció) i a a és del dine que mouen (sens dub e, quan- a més capaci a econbmica enien, més podien in en a de se accep a s i eco- negu s). Especialmen in e essan s són les pa- gines dedicades a desc iu e el p océs d'especiali zació, concen a , com an- es al es coses en la ci ili zació oma- na, a les ciu a s (hom ha de llegi a en- amen les p. 260-263, on Mo el desc iu g a icamen el p océs d'ins- al.lació i de concen ació dels di e- en s a esans a la ((g an ciu a )) i la llui a en e ells i l'ad ninis ació públi- ca, pe que els uns olen semp e exe ci la se a unció el més a la o a possible del clien , men e que els al es in en- en impedi -ho sis ema icamen ). El ex acaba insis in en l'au oiden- i icació del col.lec iu a a és del eno- men, p o undamen oma, de l'associa- cionisme: el pape dels collegia en aques s g emis és especialmen signi i- ca iu de la necessi a que de ien sen i , a més d'o gani za -se, de p o egi -se del ebuig ex e io . En esum, de les pagines de Mo el es desp en que l'a esa oma és enca a un home (com semp e, ambé en aques cas poquíssimes dones su en a la llum -c . p. 245-247- i gai ebé semp e dedi- cades al sec o ex il) mol desconegu pe aó de la na u alesa de la se a eina i del menysp eu públic a qui: ou so - mesa. Pensem que el camí pe ana so- lucionan aques a manca de dades (Mo el la u ili za poquissim -c . p. 298-299-, p obablemen pe que enca a no hi ha gai e eballs ecen s i ben do- cumen a s sob e la qües ió), dona que els ex os no ens poden ajuda gai e, és el de (( e pa la )) mol més al10 que po- d íem conside a el ex de l'a esa, és a di , la se a p bpia ob a. En aques sen i , pod ia esul a pa adigma ic un llib e de Michael Donde e , de l'any 1989', on les on s d'es udi pe a iba a conclusions sob e el col.lec iu dels musi a es lla ins i g ecs són, na u al- men , els mosaics ma eixos (en aques cas, els mosaics amb insc ipcions d'au o , pe que a pesa del que digui Mo el a la p. 240 -pe i Romani, in a - i, i1 e o au o e d'un monumen o non d colui che la oggia o.. l'au o e d piu- os o ilpe sonaggio che ne ha chies o e paga o l'esecuzione-, aques s cc ex os)) demos en que els musi a es se sen en au o s de les se es ob es). El olum es comple a, com deiem abans, amb d'al es apo acions, ona- men almen desiguals: des d'un pu as- saig sob e el concep e de Romani as (P. Veyne), passan pe b eus desc ip- cions de la p oducció u al (J. Kolen- do) o de la pob esa (C.R. Whi ake : no deixa de se cu iós aques capí ol dedi- ca al oma pob e, en un llib e on ambé hi ha apa a s dedica s a l'esclau, al llibe o al bandi ) i acaban en au en iques minihis o ies de l'e olució de col.lec ius com el sace do al (J. Scheid) o el mili a (J. M. Ca ié). De la lec u a del llib e, en el seu conjun , se'n poden eu e poques con- clusions globals sob e l'home oma pe que, senzillamen , el mo iu d'es udi no ho pe me . Po se la més impo an se ia cons a a la necessi a que sen (sigui quina sigui la capa social de que es pa li o la anja c onolbgica que ' Es ac a de Die Mosaizis en de An ilce und ih e wi scha liche und soziale S ellung. Eine Quellens udie, E lange Fo schungen, Reihe A, N. 48, E langen, 1989. s'es udi'i) d'o gani za -se i iden i ica - se en col.lec ius; com comen h em, la passió pe l'associacionisme. En qual- se ol cas, la millo mane a de e -se'n una idea és llegi el llib e, cces o p que al la pena de e i que és, sens dub e, aconsellable. Joan Gómez Palla ks C. GARC~A GUAL Y M. J. IMAZ La iloso ia helenís ica: É icas y Sis emas Ed. Cincel, Mad id 1986,232 p. Po p ime a ez, y casi simul anea- men e en el iempo, apa ecen en nues- o país dos ob as con un mismo obje i- o: el es udio del pensamien o ilosó ico en el pe iodo helenis ico. J. Mos e in publica en 1985 EI pensa- mien o clásico a dío, y s610 unos meses después sale a la luz edi o ial la ob a que ese iamos. Nos cong a ula- mos de que nues os mejo es especia- lis a~ dediquen su a ención a es e pe i- odo del pensamien o g iego, has a aho a s610 a ado ma ginalmen e en las His o ias de la Filoso ia. Los i ulos de es os dos lib os son muy signi ica i- os, pues e elan que sus au o es no conside an el pensamien o helenis ico como decadencia o apéndice de 10 cla- sico; an es bien, se sub aya en ambos, pa a deci lo con palab as de Ga cia Gual e Imaz, ((la madu ez c í ica)) de es e pe iodo del pensamien o g iego. Se ab e, asi, una nue a pe spec i a que, sin duda, se á ecunda pa a la comp ensión de la his o ia del pensa- mien o occiden al. C. Ga cia Gual y M. J. Imaz inician su ob a con una in e esan e in oduc- ción his ó ica del pe íodo helenis ico; sub ayan la impo ancia que u o la lengua común (koiné) en la g an expan- sión de la cul u a g iega desde Egip o has a la India; señalan la p epa ación cosmopoli a que supuso el helenismo pa a 10s ideales uni e salizado es de la Romanidad y el C is ianis no, y la con- moción espi i ual del ciudadano po la des ucción de la polis g iega y su an- siedad e inde ensión an e un nue o mundo, cuyos ho izon es se le escapa- ban y en el que hacia quieb a odo el sis ema de alo es adicionales. Los au o es dedican el capi ulo I1 a pe ila el ámbi o cul u al y poli ico en el que an a su gi 10s dos g andes sis- emas ilosó icos del helenismo, epicu- eismo y es oicismo, inse ándolos den- o de la adición del pensamien o g iego en e a la que se alza án c i ica- men e. Hacen hincapié en las semejan- zas de sus pun os de pa ida y plan ea- mien os, e incluso en su pa alelismo es uc u al. Común a ambos -explican- es su concepción de la iloso ia como un c mes e de sal ación)~ y su es ue zo po da una explicación eó ica del uni- e so y o ece un sen ido a la acción pe sonal. No es un aza -a i man 10s au o es- que su gie an es os dos sis e- mas en e la agonia de la polis y el es- ablecimien o del C is ianismo como eligión o icial. Sus di e encias en- d an ma cadas po las dis in as solucio- nes dadas a unos mismos p oblemas, y su ocaso, -señalan Ga cia Gual e Imaz- no se a sino c una de o a de las ideas acionalis as en e a 10s c edos ascenden esn. El capi ulo I11 es a dedicado a esas cc igu as ipicas del mundillo espi i ual helenis ico)) que son 10s cinicos, quie- nes con su echazo a la cul u a y a una ci ilización alienan e en oncan con