Recensions

en la se a p incipal especiali a . Com a complemen , A. Balil (pp. 33-35) a un in en d'in eg ació del documen en el con ex de las abu- lae de la conca del Due o, que, sem- p e segons la nos a opinió, esul a hipo eca pe la dolen a comp ensió ex ual anali zada més amun . El ma eix au o ac a (pp. 36-40) a con inuació de la u bani zació de la conca del Due o, i R. Ma in Valls (pp. 41-43) de la ubicació d'Amallo- b iga, que posa i a la p ime a pa . Unes conside acions inals (pp. 95-98), a ca ec d'A. Balil i R. Ma - ín Valls, on es a un esum b eu del ac a , ce ca d'uni ica els es o ~os indi iduals dels especialis es que, de mane a desigual, han col.labo a en una ob a que é el m& i onamen al de posa -nos a l'abas , pe p ime a egada acu adamen , un documen de g an in e ks pe al coneixemen de les elacions d'hospi ali a en epoca la ia, i d'a egi -hi el con ex a - queolbgic, semp e ú il a l'ho a d'in- e p e a els ex os epig h ics. Ja ie Velaza F ias al, dedicada, en p incipi, a l'exkge- si de 1'Apocolocyn osis diui Claudii de S neca. Un eball d'aques a mag- ni ud i ca ac e ís iques exigeix sem- p e la p ecisió d'alguns pun s de e- e ncia ap io ís ics. El p ime d'ells, i que R, Co és é ben p e- sen , és el de la li e a u a c i ica es- c i a sob e la d i a senequiana. En aques sen i , I'úl im eball de con- jun impo an sob e aques a ob a e a el d'O. Wein eich, Senecas Apo- colocyn osis, Be lin, 1923, la qual cosa ol di que el llib e de R. Co - és p e én ompli , ambé amb un eball de conjun , el bui empo al que a de 1923 a 1985 i, a més, eco- lli o a la li e a u a cien í ica a - cia1 que, incessan men , ha ana apa eixen sob e el ema, pe u ili - za -la en aques a anhlisi. El segon pun de e e ncia, p o- bablemen imp escindible (es obi o no explici a en un llib e d'aques- es ca ac e is iques) pe a aques ipus d'anhlisi, és el del onamen eb ic sob e el qual es basa aques a anhlisi. Quk diu la eo ia li e h ia an iga i mode na sob e el gkne e al qual pe any I'ob a mo iu d'es udi? R. CORTES, Teo ia de la sá i a. Análisis de Apocolocyn osis de Séneca, Se icio de Publicaciones de la Uni e sidad de Ex emadu a, Cace es 1986.320 pp. Rosa io Co és, p o esso a de la Uni e si a d7Ex emadu a, p esen a amb aques llib e la se a esi doc o- necessa i eplan eja -se el co- neixemen eb ic sob e el gkne e li- e a i ccsa i an i o s els seus possi- bles e s dis in ius, o podem sim- plemen assumi el que s'ha esc i ins a a i aplica -ho a l'analisi de l'o- b a sense més dilació? Ambdós p essupbsi s han es a con empla s com a lei -mo i s, gai- ebé. e R. Co és en el desen olu- , . pamen del seu llib e, i aques a con- emplació l'ha du a a aplica -10s d'una mane a exhaus i a. ~n e ec- e, l'au o a mani es a la se a olun- a (p oleg, p. 11) d'in en a ecolli o a la li e a u a pa cial p odui'da sob e 1'Apocol. des de Wein eich (seixan a anys de li e a u a cien í i- ca!), pe aplica la in o mació que se'n desp engui c í icamen a l'ana- lisi del ex i, a més, p e én e -ho des d'una pe spec i a no a, eela- bo an (o ein e p e an ) la eo ia li- e a ia sob e la sa i a a pa i de la e isió dels esc i s dels e udi s g ecs i lla ins, pe o ambé dels mode ns i con empo anis. Dos aspec es, doncs, mol ambiciosos que de ineixen I'es- udi i que I'au o a in en a desen o- lupa en la se a ob a d'una mane a o amen di e enciada. La p ime a pa del eball desen- olupa una analisi de eo ia li e a ia sob e la sa i a gai ebé exhaus i a, en qui: s'in en a, al capda all, deli- mi a -ne les ca ac e ís iques dis in i- es pe pode -les aplica desp és a la in e p e ació especi ica de 1'Apocol. 6s una ex ensa p ime a pa d'in o- ducció eb ica, en la qual es comen- $a in en an dis ingi , ja a pa i dels es udiosos an ics, en e sa i a i in- ec i a (I. His o ia y eo ia de sá i a e in ec i a en la Li e a u a La ina, pp. 17-37), amb una desc ipció del que an esc iu e sob e el ema (di- ec amen o indi ec a) Va ó, Lucili i Ho aci (I.B. Sá i a e in ec i a: Va- ón y Lucilio, pp. 19-30 i I.C. Ho a- cio y su eo ia, pp. 30-37). Segueix aques a p ime a pa anali zan les doc ines e o iaues sob e el idicu- lum i la in ec i a ( onamen almen : Cice ó i Quin ilia), les quals, si bé no enen una elació di ec a amb el g&ne e li e a i de la sa i a pe qui: es an en ocades semp e des del pun de is a de la u ili zació ica pe pa d'un o ado , si que poden apo - a llum sob e com són in e p e a- des pels au o s anali za s (11. Re ó i- ca: su apo ación al es udio de la sá i a y la in ec i a, pp. 37-77, amb es subapa a s dedica s a A. Doc- ina e ó ica del idiculum; B. La in ec i a en la Re ó ica i C. P ocedi- mien os del idiculum en Cice ón y Quin iliano). Acaba aques a p ime a pa ana- li zan les eo ies ac uals sob e la sa- i a, la i onia i la pa odia. Reali za l'au o a un eco egu c í ic pels di- e en s es udiosos que s'han p eocu- pa del ema (F ye, Ke nan, Rosen- heim, Mack, Paulson, e c.), eco - egu que, pa in ja de la p bpia base de la se a exis encia i la elació amb el con ingu de I'es udi (alb que s'amaga i in e p e a ac ualmen da e e de pa aules com sa i a o i o- nia no és elma eix que s'hi amaga a quan Si:neca esc i ia el seu a ac con- a Claudi), conside em innecesa i en un es udi exegk ic sob e 1'Apoco- locyn osis diui Claudii, la qual cosa no ol di que, pe se i en un al e con ex , no sigui aluós (111. Teo ia ac ual, pp. 77-125). El lla g eco egu eo ic desem- boca en l'analisi de l'ob a de S&ne- ca, la qual, al lla g de o a la segona pa del llib e (Anblisis e in e p e a- ción, pp. 127-282), és disseccionada seguin la seqüi:ncia dels di e en s episodis que la componen (I. Ti ulo, p oemi0 y ma co empo al; 11. Mue - e de Claudio y alabanza de Ne ón; 111. A las pue as del Olimpo; IV. Concilium Deo um; V. Viaje a 10s in ie nos: une al de Claudio i VI. Claudio en 10s in ie nos), amb l'aju- da i la in e p e ació cons an de la li- e a u a cien í ica p oduida des de Wein eich i in en an esb ina -ne, sob e o , els di e en s elemen s dis- in ius de ini s en la p ime a pa del eball, quan a sa i a. Les conclusions, amplíssimes (pp. 283-293), in en en ((de ini , una mica que és Apocolocyn osis diui Claudii de Seneca i in en en, a més, aplica els coneixemen s ex e s de l'analisi exege ica d'una única ob a an iga com és aques a, a d'al es ob es an igues amb ca ac e ís iques semblan s, pe b ambé a ob es que pod íem anomena successo es con- empo inies de la adició ep esen- ada aquí pe Seneca, mol en la línia ja desc i a al inal de la p ime a pa del eball, d'in en a lliga es- udis i coneixemen s sob e sa i a an- iga i mode na. En esum, un llib e que, a pesa d'alguns pun s que es pod ien consi- de a accesso is-(i no hem olgu en- a en qües ions de de all d'in e - p e ació semp e discu ibles, com a pe exemple R. As bu y en la se a ecensió de la Classical Re iew de 1988, pe que c eiem que no co - esponen a un comen a i gene al com aques ), es cons i ueix, a pa i de la se a apa ició, en e e encia in- subs i ui'ble dins de la li e a u a cien í ica de 1'Apocolocyn osis de Sheca, an pel que signi ica de e- co egu c í ic a a és d'aques a li e a u a, com pe les p bpies ob- se acions, in e p e acions i in o - mació de la D a. Co és, semp e a en a a la e isió aonada i c í ica del que s'ha esc i abans de I'apa i- cio del seu llib e, o e eix de la se a p bpia colli a. Joan Gómez Palla es P. V. COVA-R. GAZICH- G. E. MANZONI-G. MELZANI, S udi sulla lingua di Plinio i1 Vecchio, Pubblicazioni della Uni e si a Ca olica del Sac o Cuo e, Mil2 1986,233 pp. S udi sulla lingua di Plinio i1 Vec- chio ecull qua e eballs dedica s monog i icamen a I'es udi de la llengua de la Na u alis His o ia de Plini, des de di e en s pun s de is a i ocan aspec es pa icula s de I'o- b a. Els eballs, i ma s pe Pie Vincenzo Co a, Robe o Gazich, Gian En ico Manzoni i G aziano Melzani ( o s ells lliga s d'alguna mane a a la ci ed a de Lla í de la Facul a de Magis e i de la Uni e si- a Ca blica a B escia), enen com a nexe comú p incipal, al nos e en- end e, la ma b ia mo iu d'analisi i la docbncia compa ida dels seus au- o s, pe o poca cosa més: o i ac- a -se de I'edició d'un olum uni a i sob e un sol ema i, diu l'qd e i- men del comeqamen del llib e, des d'un pun de is a me oPologic homogeni, no hem ad e i nosal- es cap olun a eal ni cap esul a especí ic que pe me i di -nos que el llib e é una línia es uc u al de ini- da cla amen , que s'inicia amb el p ime eball i acaba amb unes con- clusions gene als, apo ades a pa i de les concFusions pa icula s de o s qua e au o s. No es ac a, ni mol menys, de c i ica nega i amen aques aspec e gene al del eball (pa la em b eumen més enda an dels esul a s pa icula s de cada es-