Les crítiques de Mn. Josep Perarnau a la meva edició del manuscrit barceloní del "Memorial del pecador remut" de Felip de Malla

LES CRITIQUES DE MN. JOSEPPERARNAU A LA MEVA EDICIO DEL MANUSCRIT BARCELONI DEL <<MEMORIAL DEL PECADOR REMUTn DE FELIP DE MALLA Manuel Balasch Al amen si a la ciu a exis eix ins i o un subjec e que sigui capas de ce ca pe o s els mi jans pe sones pe acusa -les, i que calumnii' els al es sense p eocupa -se de si ho a o no cau amen , no pod íem oba ningú menys ú il pe a si ma eix que aques A is ogi on. Pe qui?? Pe qu& el qui acusa els al es i a p ocessa o hom cal que sigui, ell ma eix, i ep o xable; si no os així la mal- da d'aques ipus a ia que els al es so issin absol s. Dembs enes, Con a A is ogi on, I, 39. Aquell de osal es que no ingui peca , que comenci a i a -li ped es. E angeli de san Joan VIII, 7 Mn. Josep Pe a nau ha aco a c í icamen di e ses egades la me a edició de l'ob a de Felip de Malla Memo ial delpecado emu ; la c i ica es e e eix als es p ime s olums, és a di , a la o ali a del meu eball sob e el manusc i ba celoni de l'ob a de Felip de Malla. La p ime a de les c í iques so i a la Re is a Ca alana de Teolo- gia VIII (1983), pp. 475-478. No s'ocupa dels aspec es ex uals, sinó del con ingu i del alo i del sen i de l'ob a, i els elogis que a de la me a asca, e -10s aqui: <<Ningú no li pod i discu i l'elogi subs an- iu (en compa ació amb el qual les possibles c i iques són au en iques pe i eses) d'ha e posa a les mans del possible lec o una ob a de p ime a, pe no di de p ime issima, ca ego ia, abans d'ell inaccessi- ble. Pe aixb, mol es g icies,,. Déu meu, i com can ien les coses! Pensi's que pel e ce olum, ob a en les se es ca ac e ís iques exac a als dos p ime s olums esmen a s, Mn. Pe a nau em blasma de ma- ne a an ag a com imme escuda. La p ime a de les c i iques que aqui in e essen di ec amen so i a 1'A xiu de Tex os Ca alans An ics 3 Ba celona 1984, pp. 290-293; s'o- cupa dels dos p ime s olums. La ecensió e a pe Mn. Pe a nau dels dos p ime s olums és objec i a i co dial. Assenyala e ades de ansc ipció i alguna hipo k ica dissonancia en e la a io eb ica es a- ble a en el p bleg del p ime olum (pig. 56), de la qual a anqo ja que ou edac ada pe sonalmen pe l'edi o S . Josep M. de Casacu- be a, de san a memb ia, i el meu ex . També p oposa alguna lec u- a com a conjec u a. I aquí ma eix ull obse a que Mn. Pe a nau a una llis a de lec u es e ades, pe mi, i de la lec u a del seu edac a sembla que se'n desp engui que l'addui pe ell és només una mos a, pe 6 quan esc ic aques es a lles (maig del 1988) inc mo ius pe c eu- e que allb que ell epo a és o el que ha oba . La impo hncia o- lumk ica del ui de la se a ece ca no sembla gens decisi a. Pe b aquí hi ha una ase que po se anuncia el u u : *Si dedico una ce a a enció a possibles al es és pe qui! es ic segu que aixb con ibui a a e enca a més accep ables els olums següen s, (p. 291). 6s impo - an pe a mi e una exegesi d'aques a ase, que hau ia hagu d'em- ma ca la c í ica següen , la del e ce olum: Mn. Pe a nau pa la, amb una con enció ence ada, de << al es possibles,,. I adme que els meus olums son <<accep ables>>. MCs enca a, a la ma eixa pagina 291, una mica més amun , hom llegeix: <<La einada que aixb (el conjun del meu eball de l'edició) hau a ep esen a pe a Ma- nuel Balasch, que esul a ben pa en en les phgines d'aques s dos olums, és me eixedo a de o a mena de g a i ud i d'enho abona,,. De o a mane a, Mn. Pe a nau m'ha ia assenyala unes e ades de ansc ipció que jo mai no ha ia e i ica , con engu de la solidesa de la c í ica, i en gene al del eball, del canonge de Sogo b-Cas elló. Pe o amb el emps aques a me a segu e a ha ia de eb e una p ime- a so agada, i no l'úl ima, pe descomp a . Quan aig comenqa a ansc iu e el manusc i alencia de Felip de Malla em aig posa al cos a la ansc ipció que Mn. Pe a nau a publica I'any 1978 de I'ini- ci del ex del manusc i en el seu llib e Felip de Malla. La co espon- d2nciapolí ica. I aig descob i , amb g an so p esa i decepció, que hi ha ia e o s g eus, i en llocs no di ícils, la lec u a dels quals hom po e amb dih ana cla eda . Pe b aques ema, el deixo pe a desp és. Recen o, doncs, el ema. Dolgu pe la inaccep able c í ica que Mn. Pe a nau a de la me a edició del e ce olum de Felip de Malla m'he posa a comp o a , una pe una, les hipb e iques e ades que descob eix en el meu eball. Aquí exposo el esul a de la me a acu- ada ece ca. a) Llocs on les esmenes de Mn. Pe a nau són co ec es. 1) Vol. I, p. 124, línia 358, lloc del manusc i IOC, diu: eco co meu inci il>> - ha de di : eco co meu du , inci il,,. 2) Vol. I, p. 165, línia 336, 1l.d.m. 20c, diu: ccana on lo>> - ha de di : ccana no lo~. 3) Vol. I, p. 181, línia 279, 1l.d.m. 25a, diu: cep epes,, - ha de di cepe p esa>>. 4) Vol. I, p. 182, línia 810,ll.d.m. 25a, diu: cequi us ha de dal >> - ha de di ccqui.ns ha d'al >>. 5) Vol. I, p. 198 (aqui el ma eix Mn. Pe a nau s'equi oca, pe quk posa 189. Ell m'hau ia de concedi que algun pe i e o ipog a ic po se pe donable. Pe o no, ho ap o i a o .), línia 353,ll.d.m. 29d, diu: apassa pe plases>> - ha de di : ccpassa pe plasa,. 6) A a e un e o mol g os, del qual no em sen o esponsable, ol. 11, p. 107; manca una línia de l'o iginal, com a assenyala Mn. Pe a nau, de mane a que el ex ha de queda : línia 288 (aques a és co ec a i igu a a 170 iginal): cela pena pe 10 en enyo,,, a a el ex que manca: cemen , bé saps u que amo a o eix o a iga e o >> aqui s'acaba el ex omes, i con inua el ex , línia 889: cesepa amen ...>>. Em sembla, ho dic humilmen , que un e o aixi, en la co ecció de compaginades, no se m'hau ia escapa . En i, diguem que en Úl im e me n'accep a ia la esponsabili a . 7) L'e o an e io és g os, i ja he di el que en penso; en can i d7aques d'a a dic sense dub a -ne que no és meu. A la p. 122 del segon olum, o pe qui: els a cau e, o pel que sigui, que no ho a ibo a ende ina , als ipog a s se'ls a pe d e l'úl ima a lla (la 418). Ad- e i en l'e o , pe o no es i ul en el ex co ec amen , que ha de se aixi, a lla 417: ccca i a , que és, a lla 418 e ada o almen ; ha de di : cc egina e maes essa nos a, que o aman no sen les sues>>, línia 419: cedolo s,>> e c. I ja en aques pun haig de di que la minucio- si a de Mn. Pe a nau és excessi a; amb mínimes a ian s, i o pe - quk a ec a més d'una a lla, aques e o me l'assenyala dues ega- des, una que jo dic que és la alida o cen al, i una al a (quina insis- kncia!) quan diu, cap al inal de la p. 291 del olum 3 de l'ATCA, de les línies 418 de la p. 122 de la me a edició i 446 de la p. 123 que són epe ides. Fen aixo, in la l'en i a olume ica de les e ades, i l7e- ec e en el lec o o possible in es igado depassa el lími jus . b) E o s de Mn. Pe a nau en esmena -me 1) Con a el que Mn. Pe a nau diu, a ol. i, p. 191, línia 143, 1l.d.m. 27d, la lec u a inequí oca és la me a: <<Ca age na>> i no aca agbnian que llegeix Mn. Pe a nau; m'es al io aons de ipus onb ic i d'his b ia de la llengua que abona ien la lec u a genui'na del manusc i . 2) Mol més g os és l'e o de Mn. Pe a nau en el que segueix. Al ol. I, p. 216, línia 868,ll.d.m. 35 b, su dues egades, mol a p op l'una de l'al a, el mo ccsimulaciÓ>). En Pe a nau només el eu una egada, a la 'línia 868, i m'esmena dien que cal llegi ccs imulaciÓ.>> Doncs no, l'dnica lec u a co ec a i possible és la me a, i del manus- c i . Esc iu Felip de Malla: ecaques a simulació e a en 10s juheus c u- ci ixós de Jhesds: se eye ha e i a con a Jhesus pe zel de la ley e de Moysbs, e ha ien-la pe odi e anco de la sua pe sona...>>. Pe b la cosa no s'acaba aqui, només una mica més amun , a la línia 860 de la p. 216 ja su aques e me: la supb bia pe soni icada, ens explica Felip de Malla, ccca alle ej8 e s'es o sa en la mo de Jhesús palessa- men com en aquells qui c ida en 'c uci ige, c uci ige' e ab simulació, com en Cay as>>. I només una línia més a all: <<I a ca alca sob e un s us, el qual així ma ex designa simulació>>. El nos e canonge de So- go b-Cas elló hau ia hagu de ixa -s'hi més. 3) En el ol. 11, p. 65, línies 665-666,11.d.m. 59b Felip de Malla es- c iu: <( o 10 co s>>, i Mn. Pe axnau m'esmena ama en ; segons ell cal llegi : ce o 10 cos>>. Déu meu! Com qui no ha llegi el manusc i alen- ci8 del Memo ial, on la g a ia cons an d'aques mo és <<co s>>, amb el plu al co esponen <<co sos>>. Mn. Pe a nau ec i ica eme a ia- men , quan en aques s casos la conduc a més p uden és espec a la g a ia del manusc i i eu e-les a eni . 4) I un al e lloc ben ins uc iu. En el ol. 11 ambé, p. 225, línia 15, 11. d. m. 107b dono el ex següen com a lec u a del manusc i : <<en il loch com és Cal a i mon ,, que Mn. Pe a nau m'esmena: ceen il loch com és Mon Cal a i,,. Bé, el que aqui passa és que hi ha un e o de copis a, que esc iu dues egades la pa aula <<cal a i>>, abans i desp és de cemon ,,. Mn. Pe a nau sos é que el mo <<mon >> desp és de <<Cal a i>> ha es a a lla , pe 6 sóc incapas de eu e la a lladu a, i a més a més em sembla cla que aquí el e me <<cal a i>, és un adjec- iu, pe l'elemen al aó g ama ical que cemon >> és un subs an iu, i en aques cas l'hipb ba on que esul a de posa l'adjec iu da an del subs an iu encaixa mol més en l'es il del nos e ebleg. És qües ió de sensibili a en la jus esa de dicció. c) Al es minúcies Res a enca a algun lloc, pe qub Mn. Pe a nau no deixa es pe e d, que m'impu a com a e o de ansc ipció, quan són is os, is os, sí, e o s ipog a ies. 1) Vol. I, p. 197, línia 318,ll. d. m. 29c, diu: <<a an icipa )) i ha de di : c<e an icipa *. 2) Vol. I, p. 242, línia 673, 11. d. m. 43a, diu: << ilil)> i ha de di : << ill)>, 3) Vol. I, p. 274, línia 799, 11. d. m. 52d, diu: cca sa is e , i ha de di : cce sa is e ,. 4) Vol. 11, p. 144, línia 185,ll. d. m. 82a, diu: celu a es)) quan ha de di : c<lu s a es)>. d) Un e o no is pe Pe a nau I pe qub el conjun de la me a edició sigui idedigna al maxim, as- senyalo un e o g eu de pun uació que se'm a escó e , i que cal es- mena . Al ol. I, pp. 88-89,ll. d. m. 22b cal sup imi el pun i a pa de la línia segona de la p. 89, subs i ui -10 pe una coma i esc iu e se- guidamen cesi donchs.. .>>. Fins aqui la c i ica que aig a la c í ica de Mn. Pe a nau. El o d'a- ques a ecensió, no an co dial com el de la Re is a de Teologia Ca a- lana, no a eny anma eix cap ni ell que sigui moles . De o a mane a al a di que la c i ica no m'ag adh, pe 6 no la aig comp o a en els seus de alls pe qui3 alesho es jo es a a con enqu de la solidesa mas- sissa del eball de Mn. Pe a nau. El que més em a dold e ou que denegués a la me a edició la quali a de c i ica, p. 291 de 1'A xiu.. .: ccel ex dels dos p ime s olums no es po conside a de ini iu pe que p esen a alles, de egades d'un ce g uix.* No ha ia di a la ecensió de la Re is a Ca alana de Teologia que són ccpe i esesn? En qub quedem? Reconec humilmen els meus e o s, pe o a pa i d'ells, a a i aqui, a iba a la conclusió que la me a edició no és c í ica, que no po se inguda pe al, aixb és excessiu. En la me a ja lla ga expe iCncia de e iso de ex os a la Fundació Be na Me ge assegu o since amen que he oba edicions c í iques amb mol es més al es (i alguna ega- da en ex os més b eus) que les que e i ablemen aqui se'm poden ce i ica , i puc hdhuc decla a que en les edicions més acu ades sem- p e s7hi oba algun e o , que jo he subsana , na u almen , en passa el ex a la Fundació, de mane a que la nos a, modes a a ni ell in e - nacional, Fundació Be na Me ge p esen a en alguns olums de Tu- cidides i de Demos enes, de Pla ó, ex os g ecs un p l més exac es que el d'algunes g ans edicions alemanyes o angleses, po se no e i- sa s amb an d'amo . La me a edició del ex de Felip de Malla en el Memo ial del pecado emu és ben c i ica, i com a al po ésse manejada. Acabada l'edició del manusc i ba celoni calia ence a la eina del manusc i alencia. Moss n Vicenq Rocosa, pe sona e i ablemen expe a en l'a de la o og a ia, es a p es a amablemen a ia ja a Val ncia pe mic o ilma el manusc i , i un cop ja en possessió me a aig comenqa a ansc iu e'l, i pe guia -me ins on os possible, aig aga a la ansc ipció que del p incipi del ex del manusc i Mn. Pe - a nau n'ha ia e al seu llib e Felip de Malla. Co espond ncia polí i- ca, pp. 102-105. I em obo: 1) p. 102: cespe an e op an la mia a den e inquisi i a calo pe eni a no ícia ... D. L'e o és e iden , l'in ini iu és ccpemeni >>. 2) El segon e o que descob eixo és mol g os. Som ja a la p. 103, on llegim en la ansc ipció de Mn. Pe a nau: <<empe o, ca 10 Pa e dels lums qui habi a en 10s cels eblani de la nos a igno ancia, dupli- cada il.lus aci6, co és de e e de ahó, p emis al on. ..P. Aques ex ansc i aixi és un galima ies inex icable, no ol di es de es. I Mn. Pe a nau hi passa, i i enda an , pe o el nyap solemne aquí oma- nia. El ex del manusc i diu: cedel Pa en. Jo no sé si Mn. Pe a nau el subs i uí anguniosamen pe cclon pe mi a de sal a una mica un ex que no en enia gens, o si ou un e o que li passa desape cebu . La clau de ol a és la se a mala lec u a ce eblani >> que cal llegi : c eb la ni >>; la lec u a co ec a és aixi: ccempe b, ca del Pa e dels lums eb la ni de la nos a igno ancia duplicada il.lus ació.. .>>. 3) Qua e línies més a all llegim: aNecessi a e jus ícia manen a la ua acional c ea u a ab (sic: o) omnipo en p íncep,,. Bé, si hi hagués hagu la p eposició <cab>> la in uició de Mn. Pe a nau hau- ia es a exac a. Pe 6 és que en el manusc i hi ha la in e jecció <<o>>. 4) A la ma eixa p. 103, bas an més a all Mn. Pe a nau ansc iu: <ce eu és e de u o quan me p omeu [sic: p omou?] Pe 6 la lec u a p oposada és alsa; cal llegi ccp om n>> i el ex co e lui'damen : c<e eu és e de u o quan me p om n a la ua dilecció ... >>. 5) L'úl ima pa aula d'aques a pagina és ambé una lec u a e a- da; el manusc i no diu: <<a peu de descalp) com posa Mn. Pe a nau, sinó <ca peu e descalsn, que és la dicció que, a més a més, eclama el geni de la llengua. 6) Som a la p. 104, una mica més a all del seu mig. El ex d'a a és lla i: <<e exis ima en quod con es im egnum Dei mani es a e- u >>. El ex lla i és co ec e, pe b és que el manusc i no diu ccquod , diu <<pe >). Mn. Pe a nau l'ha subsana co ec amen , pe d ho ha ia d'ad e i d'alguna mane a. O és que aqui s'ha oblida del co có que li és la se a ak ibeia? 7) Dues línies més a all llegim: aco egi de lu e o ,) quan el ex del manusc i és: aco egi de la lu e o n. 8) A la ma eixa p., a la línia cinquena comensan pe baix: <<Aques )>, quan el ex del manusc i és: <<E aques ,). 9) Al inal d'aques a ma eixa línia Pe a nau ansc iu: alo Xe dia de la p ima lunació.,, Diu el manusc i : <<. . . de la di a p ima lunació)). 10) A la p. 105, cap a la mei a , Pe a nau ansc iu: <<e en de ell, mani es an )>, quan al manusc i hi ha només: <ce mani es an )). 11) A la ma eixa línia llegim < longamen )> quan al manusc i el mo cons a: <<longuamen n. 12) 1-una al a e ada massa g ossa. Quan a la p. 105 ens dóna l'ex- plici del manusc i alencii: <<O glo iós mi acle de mon senyo Jhe- sús, p es a són de da esponsió. ..D. La <<o)) del ex de mossbn Pe a - nau sembla que cal in e p e a -la com una in e jecció. Ti em enda- an : <<p es a són de da esponsió>). <<Són)>, així accen ua , és e ce a pe sona plu al. I on és el subjec e? En o cas se a singula , algun subs an iu del qual <<p es a>) és p edica nominal. On és aques subs- an iu? En la ansc ipció de Mn. Pe a nau no apa eix pe enlloc. El que aqui oco e és que la ansc ipció ha es a e a a o a eloci a , sense cap ni peus, sense ixa -se en absolu en el con ingu e i able del ex , que Mn. Pe a nau hau ia hagu de comenga a ansc iu e més amun . La Teologia pe soni icada s'ad esa a Felip de Malla: <<E p epa a, ill meu, de o amen on co e a lengua a e -me al a de- manda, ca pus que sia de alguna cosa conce nen la Dei' a , o la hu- mani a , o alguna ob a o glo iós mi acle de mon senyo Jhesús p es a son (sense accen !) de da esponsió...>>. Na u almen , la <<o)> a qui: aleludíem és conjunció copula i a disjun i a. M'es al io qualse ol comen a i. I a a a ibem al pun e i ablemen enu jós d'aques a his o ia, la despec i a c í ica que a I'ATCA 6, pp. 362-364 Mn. Pe a nau e ziba al e ce olum de la me a edició c í ica del Memo ial de Felip de Malla: <<Un ex d'aques a na u alesa i la conside ació que se a di ícil d'a iba a una no a edició du an anys, sembla que hau ien d'exigi que la p esen ació que la p esen edició en dóna os an iable com os possible. I, disso adamen , hem de con essa que la lec u a del olum ha es a insa is ac o ia.. .D. On són, a a, els e o s? És cu iós: jo alguna egada amb ingenu cando ha ia di a Mn. Pe a nau que les p ime es gale ades d'aques e ce olum, les ha ia esmenades di- ec amen sob e el manusc i . I aixo deu ha e ac ua an o amen en el subconscien de Mn. Pe a nau que a a no decla a oba cap e o de ansc ipció; a a he pun ua malamen : a.. .és massa aci1 de p esen a un eix de llocs en els quals la pun uació no sembla ésse la que l'au o hau ia dona al ex >>. La qual cosa no obs a que en el seu elenc hi posi suposades e ades no de pun uació. I d'aixo, quk en su ? Mn. Pe a nau em p oposa quinze esmenes a quinze lec u es segons ell equi ocades. Pe o, quines esmenes! En llu g an majo ia són de alls insigni ican s que no al e en pe es el sen i de la dicció. Pe exemple, a la p. 42, la pa aula inal de la línia 207 c< ap di ícilmen deixa ende ina que el subjec e de la ase és << u>>. Pe o aques e e és absu d: que cal e -hi si Felip de Malla ho a esc iu e aixi? i0 és que Mn. Pe a nau insinua que el e que en la me a edició el mo clogui la línia en osqueix la comp ensibili a ? Una al a egada el meu ack im c í ic ha descobe una -mínima- e ada, pe 6 p oposa una solució que esbo za de ini i amen el lloc. A la p. 41 de la me a edició, línia 174, lloc del manusc i 116b, la lec- u a que jo dono és: {{aleg a pob e a d'espe i con en a més a an ... n. Sí, em aig equi oca lleumen quan desp és del mo c<d'espe i >> no aig posa in e punció suau, una coma, mai un pun , que és el que p oposa Mn. Pe a nau, pe quk <<con en a>> és un adjec- iu e e i a <<aleg a pob e a ,,, i el pun i segui es ableix una solució o al de con inul a , i el pa ag a següen queda absolu amen inin- eleligible: <<Con en a més a an de o a o dinació di inal, humil, simple e g aciosa plena de pacikncia e de consolació spi i ual, poch emen e poch edub an o a mu ació de p ospe a o una munda- nal>>. Amb la pun uació de Mn. Pe a nau el ex es a aixi, sense cap e b conjuga en e els dos pun s i segui . Al es egades m'insinua lec u es que el manusc i no au o i za: <<Hom es p egun a si "mo al" de 641884 i " anchs" de 661928 no hau- ien de se espec i amen "mo al" i " lanchs", aixi com " enes" les " eces" de 93/401>>. Doncs no: les lec u es que jo dono són igo osa- men les del manusc i ; ad e eixo que a l'en o n del ccmo alu del lloc 123b, que és la lec u a del manusc i , hom llegeix man a egada <<mo al>>, de mane a que <<mo al>> com a lec io di icilio del lloc es a plenamen jus i ica . I el manusc i en el lloc 123d, que és el de la línia 928 de la p. 66, o e eix la lec u a c< anchs>> pe uns que cau an a l'in e n. Jo em p egun o si Felip de Malla podia pensa que l'in e n é lancs. Posem adhuc que, en un al e sen i , la lec u a de Mn. Pe a - nau a ibi a ésse sugges i a: no se a en cap cas obliga o ia, pe quk el mo << anch>> s'escau mol bé a aques con ex , pe al com designa ambé <<llibe a >>, els qui es condemnen, ho an olun a iamen . Ano o que la lec u a << anchs>> dóna una p egonesa eologica al lloc que li és negada pe la lec u a simplemen opog a ica c< lanchs>>. Pel que a a les cc eces,,, la pa aula és o almen no mal, com ho jus i iquen Alco e -Moll en el DCVB, és el pa alelel del cas elli << enzas>>. En el lloc 153188, lloc del manusc i 150b, el ex és: << o ajuda exaudició>>. Que aquí hi ha una du esa de dicció és innegable; Mn. Pe a nau p oposa de llegi : <(To ajud a exaudició,,; d'accep a esmena el ex , jo llegi ia, més no malmen : << o ajuda <a> exaudi- ió>>; pe quk la solució que p oposa Mn. Pe a nau no es oba com a possible en la llengua de Felip de Malla, és a di , di ícilmen oba- íem casos pa alalels que essin pensa en aques a solució. Pe o com a comú denominado de o s aques s casos cal no a la insigni icincia; Mn. Pe a nau, agullona pe un inexplicable i ec, els apo a pe quk no n'ha pogu oba de més en i a . El ma eix cal di de dos llocs esmen a s a la p. 95 de la me a edició, línies 470 i 471. Mn. Pe a nau diu que desp és de <<junyi >> cald ia posa pun , i ambé desp és d'<cobse ada>> Ambdues lec u es, la me a i la d'ell, són ad- missibles, la di e kncia és o almen i elle an . Mn. Pe a nau é aó zbsolu a només en se casos dels que p oposa, pe 6 solamen un é alguna en i a , els al es són menude ies que cal esmen a només pe eni un ca aleg o al de les e ades, i es més. 1) De p ime , el cas que dkiem que p esen a un ce elleu. Al lloc 140a, línies 578-580 de la p. 120 aig es abli el ex : <<E pe dona exemple de obei a obedikncia.. . ?I la sua ida e B la sua sensual a ec- ció p e e ida,, quan la lec u a co ec a és la p oposada pe Mn. Pe - a nau: <<E pe dona exemple de obei a obedikncia.. . a la sua ida e a la sua sensual a ecció p e e ida,,. Els que segueixen són e o s minúsculs en en i a i impo ancia: