El llatí epigràfic de la Safor valenciana

Josep An oni Clua ABSTRACT In his pape , he au ho s udies he main cha ac e is ics o he La in epig aphy om a Valen ian egion, he Sa o . His in en ion is o gi e us a whole exposi ion o he linguis ic ma e ial. The wo ds a e classi ied acco ding o hei mo phological condi ion, being inclu- ded sigla, abb e ia ions, e c. Nomina i e and da i e cases p oli e a- e. This co pus is ancho ed in a u al egion, so ha poli ical pe so- nali ies a e missing. In oducció La coma ca de la Sa o , pe la se a con igu ació geog h ica, cons i- ueix una uni a de e s dis in ius ben de ini s pel que a al seu pobla- men . Quan a la llengua, l'epig a ia ens demos a com, des d'bpoca omana, a gaudi ambé d'una e i able uni o mi a en els seus ele- men s. Mayg a que la nos a in o mació sob e la omani zació a la Sa o sigui enca a mol mig ada, som del pa e que cal u ili za cada egada més aques a no a i e iscolada ciencia epig a ical, pe al d'esb ina el que els monumen s o la ce amica no poden il.lus a . ' To i que no sigui aques I'objec iu del nos e es udi, no podem deixa d'esmen- a algunes no e a s bibliog a iques pel que a al País Valencia, i que ens poden se i de pa ió: F. ARASA GIL, Cuade n. de P ehis . y A qu. Cas ellonense, 4, 1977, pp. 321- 325; F. BELTRAN, Epig . La ina de Sagun o, Val ncia 1980, i G. ALFOLDY, <<Neue und e idie e Insch i en aus Sagun umn, ZPE, 41, 1981, pp. 219-243, o G. ALFOLDY, aEin Co pus de om. Insch i en aus Sagun um und Um- gebung~, AE A q. 54, 1981, pp. 117-140, amb co ecció d'algunes lec u es de F. BELTRAN; G. PEREIRA, Insc ipciones omanas de Valen ia, Val ncia 1979, o els eballs de G. ALFOLDY, Respublica lese ensis, Valencia 1977, i Los Baebii de Sagun um, Va- l ncia 1977, I'ob a de R. EN GUIX^ C. ARANEGUI, Talle deh o as omanas de Oli a, Val ncia 1977 i un poc an e io el eball de A. VENTURA, Já i a Romana, Val ncia 1972. en e d'al es. D'al a banda, la eunió en un co pus-ca a epig h ica de les ins- c ipcions sa o enques g acies a la publicació de la Ca a a queológica de la Sa o dels es udiosos J. Apa icio, V. Gu ea, i S. Climen ha e mol més aci1 la asca de p esen a aquí el ma e ial lingüís ic que les esmen ades insc ipcions o neixen. A a bé, no pas o es les en a- cinc insc ipcions ecollides i es udiades en aquella monog a ia enen les ma eixes ca ac e ís iques2. Un es udi més de alla , que inclogués el con ex a queologico-geog a ic, la ma e ia sob e la qual s'esc iu la insc ipció, la c onologia i subclassi icació de les insc ipcions en e les que enen un ca ac e públic, les de ca ac e p i a , i les que enen un cai e sag a , i alho a els p oblemes de ealia, i d'in e p e ació de pa- aules i del ex en gene al, ens mos a ia 17he e ogene'i a de les ins- c ipcions, si són apoc i es, si enen a eu e amb l'an iga dema cació de la Sa o o es elacionen, en can i, amb d'al es municipis o coma - ques con ins, e c. Finalmen , no o es ens o neixen un cabal lingüís ic semblan , ans al con a i, so in es ac a de pe i s i escadusse s agmen s o d7ins- c ipcions pe dudes i ansmeses pe es udiosos de la cen ú ia passada o del Renaixemen . Esmen em, a i ol d'exemple, els noms de G e- go i Mayans, G. Simancas, Cean Be múdez, Nicolás An onio i, a més de mig segle, l'edició de Sanchis Si e a, La Diócesis Valen ina. Es udios His ó icos, Valencia, 1920. El conjun epig a ic ac ual de la Sa o es compon de en a-se ins- c ipcions3 de ex conegu , és a di , aquelles que ens han es a conse - ades o de les quals enim no ícia abans de la se a p6 dya. Malg a que d'algunes es desconegui la se a locali zació ac ual4, l'a o unada edició de Sanchis Si e a a que incloguem en la elació numb ica les dades ambigües d'insc ipcions i que, almenys a a pe a a, conside- em objec e del nos e es udi insc ipcions que la in es igació pos e- io i lla & po se de << alses>>. A aques nomb e hi a egi em, en el nos e ecull I xic, dues insc ipcions més que no han es a incloses en el eball esmen a (Ca a a queológica.. .). Les dues insc ipcions a les quals ens e e íem en la no a an e io han es a oba- des a Villalonga i en el e me municipal de Gandia espec i amen . Pel que a a aques- a da e a, egeu I'es udi de G. ALFOLDY a Ullal, 9, pp. 77-78. L'al a, inesb inable enca a, es a in di a. En aques sen i assenyalem a í ol compa a iu que han desapa egu pocs epi a is en elació amb d'al es coma ques o ciu a s ei'nes -poso pe cas Xh i a-, i no ens s, doncs, an necessa i guia -nos, pe al nos e es udi, de la lec u a que en an e els epig a is es an ics. Si d'aco d amb la dis ibució accep ada no malmen , les insc ip- cions es poden di idi en o i es dedicades a di ini a s-, hono í i- ques -amb des ina a is: empe ado s, ca alle s, senado s- i une a- ies, al a di , pe o, que el conjun d'insc ipcions lla ines de la Sa o p esen a els ipus p opis de l'epig a ia une a ia al o-impe a1 amb l'es ela com a o ma més comuna, i amb cinc exempla s oba s al e me d701i a, dos a Ra elco e i un a ~b o a'. Tanma eix, enim ambé plaques quad ades de sepulc es, blocs de possibles monu- men s, a es une a ies, i o aques ma e ial pe any, insis im, al que hom anomena <<monumen s une a is,,. És ben ce que les insc ip- cions que conse em no di e eixen pel que a al ipus de ó mules i ipus de lle a, cosa que és eqüen a la Ta aconense du an la p i- me a mei a del segle 11. A més, la dispe sió de o es les nos es ins- c ipcions és onamen almen cohe en amb un con ex a queologic que ens mos a l'ho i zó de poblamen u al al qual ens e e i em més enda an . D'al a banda, és plenamen e aen que la Sa o , que pe anyia a la P o incia Hispaniae Ci e io is din e del Con en us Ca aginensis, e a una p o íncia assignada a l'empe ado . Pe an , de ia eni una adminis ació pública, de cai e u al sens dub e, enca a que ingués algun cen e polí ico-adminis a iu un xic més impo an 6 din e de la xa xa de camins en e nuclis de poblamen que c eua en aques a co- ma ca. El e és que, des d'una dis ibució bas an semblan i homo- gknia del poblamen p ehis o ic i pos e io men ibk ic, s'a iba a un esul a di e s i agmen a en pe i es p opie a s u als amb una quan i a limi ada de illae, conegudes com a ckl.lules econbmiques7. Una al a asca a la qual ens empeny la oballa d'insc ipcions és la conside ació de la possibili a que en e la a iada onomas ica pe so- C . J. GISBERT, aL' ?~oca omanas, din e del Llib e de la Sa o . Sueca 1983. . . pp. 244-246. Les pagines q;e assenyalem an esmen de l'epig a ia omana a la sa o : Pensi's en el iacimen a aueolbaic anomena alle d'am o es omanes dlOli a, - oba dins de I'ac ual casc u ba - egeu I'es udi sua a esmen a de R. ENGUIX i C. ARANEGUI- i ambC amb la pa ida de la Ca o zena (Po ies) - egeu J.A. GISBERT, -La il.la omana de la Campina-Ca o zenan, Guai a, 1, La Sa o e- b e , 1982- i amb I'anomena Ho del Com e (Daimús), que coincideixen o s dos amb la si uaci6 de dues de les g ans il.les de la coma ca. ' Pa adigma o model de poblamen no pas in eqüen a la Ta aconense i ampoc a la es a de les p o íncies omanes. Pe les se es simili uds esmen em la coma ca ba - celonesa del Vall ?s, malg a la se a llunyania de la Sa o . Vegeu I'es udi de M. MAYER i I. RODA. La omani zacid del Vall2s segons l'epig a ia, Sabadell 1984. nal, apa en men no ep esen a i a, se'n puguin eu e e e hcies a ciu adans omans amb iliació impo an , amb ca ecs polí ics gens menysp eables o que inguin un ce pa en iu amb d'al es indi idus de la Ta aconense o de la e i ica'. Aques es i al es qües ions en o n de les oballes epig a iques poden ésse objec e de pos e io s ece ques i eballs mol aluosos. Tanma eix c eiem que cal posa abans les bases lingüís iques si hom ol aixeca conside acions i in e p e acions ela i es a la omani za- ció a la Sa o . Aques és, doncs, el nos e objec iu en les línies que segueixen. Un examen minuciós, semp e Ú il, no an pe a la con i- gu ació d'un lla í ccsa o encn, com pe a des aca amb o a segu e a que el ma e ial lingüís ic (g ama ical i Mxic) de les insc ipcions de la Sa o no ha d'ésse negligi ni menys ingu pe les his b ies globals epig a iques. El ma e ial lingüís ic Comp em amb un ma e ial lingüís ic d'unes 477 U o pa aules g i i- quesg, la majo pa de les quals co espon a insc ipcions conse ades * Diguem en aques sen i alguns sugge imen s-a p io i. En p ime lloc, p op de I'ac ual Tíjola (p o íncia d'Alme ia) cal si ua la espublica Tagili ana, ciu a donada a con ixe a pa i d'un epíg a que eco da la donació e a pe Voconia A i a.. . Aixa ens po o ni elemen s de pa ió amb la nos a coneguda i deba uda insc ipció Voco- nia Paxs, o i que aixb ia a ésse sugge i pe Hiibne i Masdeu, enca a que no pas d'una mane a explíci a. Recen men el ma eix A. VENTURA, OP. ci ., p. 108 ha ci a com el nom VOCONIUS apa eix ambé en una insc ipció de Ca agena, i a la Galia, B i hnia, i Nb ic en o mes de i ades, anali zan una insc ipció de Xa i a. D'al a banda, no exis eix una p osopog a ia de la Ta aconense i dels seus acon en is. Tan- ma eix, a pa i de les llis es sena o ials pe p o íncies elabo ades a an de la celeb a- ció del Col.loqui in e nacional sob e Epig a ia i O d e Sena o ial (Roma 1981), hom pod h esca i més acilmen les possibles elacions en e pe sona ges de les insc ip- cions sa o enques i el conjun del con en us. E ec i amen , cada egada són més e- qüen s els epíg a s on es oben nous senado s o ca alle s a la Ta aconense. De oba- lla ecen són el ba celonks Minicius Na alis, o el consula Decius Vale ianus, go e - nado de la Ta aconense I'any 238, o i que són més eqüen s els que es coneixen pe anyen s a la Bk ica. Segui em els p ocedimen s de ecomp e esbossa s pel p o . V. BEJARANO en el Bole ín del Ins i u o de Es udios Helénicos, Ba celona, I (1973), pp. 20 i SS. Vold íem ag ai ací since amen 1'excel.len mes a ge del p o . V. Beja ano, de qui o s els que el coneixem ens sen im deu o s. Les di ec ius d'aques eball que eniu en e les mans les ha ma cades ell i a ell olem eme e els possibles ence s; no és, anma eix dns6eu os de cap e ada. ' i una po ció poc conside able a les insc ipcions amb ex a iba pe ansmissió lib a ia o, en el seu cas, manusc i a. En aques nomb e hi ha incloses o mes que apa eixen en les 51 sigles o ab eujamen s que con é el nos e co pus. Con é assenyala , a més, que aques es són de hcil in e p e ació en les nos es insc ipcions, i el seu desen olupa- men ani a posa en e pa en esis. D'al a banda, queden min a s conside ablemen els es imonis epig h ics sob e la lexió nominal i e bal, ca les sigles i ab eujamen s solen a ec a el inal de les pa- aules. El nomb e de pa aules dub oses i inesc u ables, ui de la up u a o desapa ició d'una pa més o menys conside able de ce - es insc ipcions es edueix a 15, i 19 són les egades en que apa eix assenyalada l'eda del di un quan aques mo i, i la mi ja- na que en esul a, a í ol només de cu iosi a demog a ica, és d'a- p oximadamen uns 34 anys. No és pas massa eqüen la es i ució d'una o més lle es a ec ades pe la up u a o desapa ició d'una pa de la insc ipció, i ampoc incideix mol en l'esca imen de la le- xió dels mo s. Uns 125 són els e mes cons i ui s pe pa aules sence es (el 26,20 %). Seguim l'index nume ic i a egim una lle a o dinal (a, b, c, e c.) a les insc ipcions al com les obem nume ades en -la Ca a a queologica sua a esmen ada de J. Apa icio- V. Gu ea-S. climen l0. Noms (subs an ius i adjec ius). Temes en*d (la. declinació). Nom. sg. MVNATIA, 109 c; FAVSTA, 109 c; [~]AEBI [a], 108 a; SAT- VRNINA, 104 b; VOCONIA, 104 a; VALIDA, 102 C; PoMPIL[~~], 102 a; MINICIA, 100 C; POMPEIA, 89; [lo] [C]VSTA, 10; MVNA[ ]IA, 111; POMPEIA, 89; AP(pia), 104 b; IVLIA, c G>>; PLACIDA, c<G>>; SEM[~]RONIA, <<V)>; [~IVSTA, <<V)>; LIB(e a), 109 C; LIBERTA, 102 C; LI- BERTAE, 85; F(ilia), &>>. Gen. sg. BITINIAS, 104 c; Da . sg. [q]VIE[ ae], 95 b; [baebiae], 95 b; Abl. sg. GALER(ia), 102 a; GAL(e ia), 100 c; GAL(e ia), 100 b; REPVBLICA, 102 a; SVA, 102 a. Temes en*-o- (2a. declinació). Nom. sg. RVSTICVS, 118; SVLPICIVS, 118; P(ublius), 118; BAEBIVS, 117; L(ucius), 117; [ ]VSTICVS, 116 b; L(ucius), 116 a; 'O Les dues insc ipcions que no són incloses en la Ca a A queologica ... se an ab eujades així: Insc ipció e me de Gandia: MG*; Insc ipció de Villalonga: nV . SAVFEIVS, 116 a; CN(aeus), 116 a; FESTVS, 111; [plOMPEIVS, 109 b;; ACILIVS, 109 a; PILIGNVS, 109 a; M(a cus), 109 a; [nIUMISIANVS, 106; NVMISIVS, 106; APPIVS, 104 c; Q(uin us), 104 c; MARCELLVS, 104 c; APPIVS, 104 c; Q(uin us), 104 c; FVL- VIANVS, 104 b; Q(uin us), 104 b; AP(pius), 104 b; C(aius), 102 c; MARCILIVS, 102 a; MINIVIVS, 102 a; SEVERINVS, 100 c; SEM- PRONIVS, 100 c; C(aius), 100 c; HOMVLLVS, 100 b; SER( ius), 99 c; OBILVS, 99 c; P(ublius), 99 a; C(aius), 99 a; L(ucius), 99 a; NEDIMVS, 99 b; SAVFEIVS, 99 b; CN(aeus), 99 b; CN(aeus), ?99 b; L(ucius), 99 b; CONSTITVTVS, 95 a; RATT'IVS, 95 a; Q(uin us), 95 a; CAMPANVS, 90; VALERIVS, 90; CLA(udius), 89; P(ublius), 89; C(aius), 89; TERENTIVS, 86; IANVARIVS, 86; TERENTIVS , 86; M(a cus) , 86; ACILIVS , 85 ; M(a cus) , AS- MENVS, 82; CLAUDIVS, 82; APPIVS, 82; Q(uin us), 82; THA[u] [ma]STVS, 86; BAEBIVS, <<GB; C(aius), GGD; FLORVS, <<GB. SER( us), 111; FILIVS, 106; GNATI, 104 c; F(iliu), 104 b; FI- LIVS, 102 a; F(ilius), 100 C; LIB[e i], 85. Gen. sing. IUSTI, 111; MVNATI, 111; Q(uin i), 109 c; Q(uin i), 111; C(naei), 116 a; Q(uin i), 104 b; CARPI, 104 a; PROCVLI, 104 a; BANINII, 104 a; SITI, 102 c; C(ai), 102 c; Q(uin i), 102 c; MARCI, 102 a; P(ubli), 100 b; C(ai), 100 c; CN(aei), 99 c; SAVFEI, 99 c; [c]N(aei), 106; C(ai), c G~. AN(no um), 116; AN(no um), 111; AN(no um), 109 a; A(nno um), 108 a; A(nno um), 104 b; ANNORVM, 102 a; ANNOR(um), 100 a; AN(no um), 100 b; A(nno um), 99 a; AN(no um), 99 c; AN(no um), 95 a; AN(no um), 89; AN(no um), 86; AN(no um), 82; A(nno um), ccG~ ; AAN(no um), c<V)>. Da . sing. PARDO, 104 d; PHILINO, 103; BRINO, 103; NICOS- TRATO, 103; POM[pei]O, 103; ATELLIO, 100 b; P(ublio), 100 b; VERECVNDO, 100 b; P(ublio), 99 a. FILIO, 104 e; FILIO, 104 c; VIRO, 103; FILIO, 102 a; F(ilio), 100 b; FIL(io), 100 b; PATRONO, 99 a; PATRONO, 89; P(a ono), 86; SVO, 95 b; SVO, 116 b. Abl. sign. [ es a]MENT(o), 95 b; ANNIS, 104 d. Temes en consonan i en -i- (3a. declinacic5). Nom. sg. TRVPO, 117; VXOR, 114 d; PAX, 104 a; SOROR, 102 b; MATER, 102 a; DECVRIO, 102 a; NVMI( o ), 89; PISTOR, 85; H[e]R[es]?, 104 a; VXOR, ~(GD. CARTA XNENSIS, 104 c; AFINIS, 102 c; ALCIDIS, 102 b; DAMA[li]S, 111; C[i is], 104 c. Gen. sg. CLEMENTIS, 104 a; VXORIS, 103. Da . sg. [ux]ORI, 103; CONTVBERNALI, 82. Nom. pl. PARTES, 85. Acus. pl. MESES, 104 d. Abl. pl. HONORIBVS, 102 a; OMNIBVS, 102 a. Temes en -u- i en -e- (4a. i 5a. declinacions). Nom. pl. DIES, 104 d. Noms g ecs (la., 2a. i 3a. declinacions). Nom. sg. THYMELE, 116 b; CALITICE, 104 d; ASATE, 100 c; MYSTES, 100 a; PIALE, 99 b; ASTEROE, 89; EROS, 85; SITI- CHE, 99 a; ESYCHUS, 116 a. Da . sg. POLY[de]UCI, 99 a. Supe la ius. Da . sg. CARISSIM(o), 104 c; PIISSIMIS, 103; CARISSMAE, 103; INDVLGENTISSIMO, 102 a; PIISSIMO o PIISSEMO, 104 b. P onoms. a) P onoms pe sonals. SIBI, 102 a; SIBI, 100 b. b) Possessius. SVIS, 102 a (Da . pl.) c) Demos a ius. HAS, 85 (Acus. pl.) d) Inde ini s. QVISQVIS, 85; QVISQVIS, 85. El e b. Indica iu. P esen : IMPRECOR, 85; SVM, 102 c; PERCVRRIS, 85; D(a ) o D(edid ), 99 b. P e . pe . [plOSVIT, 103; FECIT, 104 b; I(ussi ), 111; VIXIT, 104 d; FECIT, 104 d; CVRA( i ), 85; C(u a i ), 89; Q(u a i ), 116 b; P(osui ), ccG,,. Subjun iu p esen . DICAS, 85. In ini ius. FAC(iendum), 85; F(ie i), 89; F(IERI), 111; F(aciendum), 116 b. Pa icipis. FVNCTVS, 102 a; MERENTI, 104 d; L(ibens), 99 b; M(e en i), 102 b; M(e en i), 99 a; M(e en i), 89; M(e en i), 86. Fo mes passi es pe i as iques. SITVS EST, 117; La es a es a in- closa en I'apa a pos e io sob e sigles pe al d'e i a la epe ició. Ad e bis: H(ic) c . en sigles; BENE, 104 d; B(ene), 102 b; B(ene), 99 a; B(ene) 89; B(ene), 86. P eposicions. a) Amb acusa iu: IN, 85; b) Amb abla iu: IN, 102 a; (ex) ,95 b. Conjuncions. ET, 104 c; QVE, 86; VTI, 85; ET, 104 d; ET, 104 a; ET, 104 a; ET, 103; ET, 102 a; ET, 100 b. Sigles i ab eujamen s es e eo ipa s. HIC SITUS EST, 117; H.S.E., 116 b; H.S.E., 116 a; H.S.E., 111; H.S.E., 109 c; H.S.E., 109 b; H.S.E., 109 b; S.T.T.L., 108 c; H.S.E., 108 b; D.M.S., 104 d; H.S.E., 104 c; D.M.S., 104 b; D., 103; B.M., 102 b; H.S.E., 102 a; D.M.S., 102a; H.S.E., 100c; H.S.E., 100a; B.M., 99a;H.S.E.,99 c; S.T.T.L., 89; B.M., 89; F.C., 89; H.S.E., 89; P.B.M., 86; D.M., 86; HSE (sense in e punció), 86; H.S.E., 85; H.S.E., 82; S.T.T., 85; L.D., 99; H.R. (He es), 104 a; SVO F.Q., 116 a; HIC S.E., ccG>>; No esmen em les sigles sob e l'eda (ex. A(nno um). DVBBIA. F(ilius)?, 111; HISPA.. . , 109 b; (. . .)IO, 103; ELE.. .RR, 100 c; ... BVS, 102 b; EDI( ...) VS, 102 b; MDV, 110; M ..., 110; ... ARINVS, 110; ... ANIV ..., 110; EG ..., 103; ADILIVS, 103; CLA(udius) o CLA(udia), 10.5; BAEBI(a) o BAEBI(5), 105; ME.R. ccV,>. NUMERALS - CARDINALS. LXXXX, 89; XXVII, 95; XV, 99; X, 100; LX, 99; XXX, 100; X..., 102 a; LXXX, 109; XX, 111; XVIII, 116; LXXV, 109; I, 108; VIII, 104; V, 104; XXXXIII, 104; XVI, 104; XII, 104; LXXXX, 86; L, <cG>>. Pel que a a les peculia i a s g h iques, one iques i mo ologiques, més a ia exigües, que apa eixen en es udia el Co pus Insc ip io- num de la Sa o , me eixen assenyala -se les següen s: La g a ia ccin en comp es de ccy~ en la penúl ima sílelaba de SINTI- CHE, 99 a; l'elecció g ama ical i possible de la o ma no assimilada INPRECOR, 85, en comp es de IMPRECOR, així com de MESES, 104 d en comp es de MENSES. La no ació possible de PIISSEMO pe PIISSIMO, 104 b, amb possible apo onia o possible assimilació de la consonan oclusi a sob e la ocal, o i que no és pas in eqüen . La g a ia ce-i, en comp es de cc-ii>> del geni iu dels emes en ce-yo-D: