Recensions

men os al es ilo de las ealizadas po W.K.C. GUTHRIE (A his o y o G eek Philosophy , Camb idge 1975). De algunos agmen os la- men amos no halla ni una sola a- C.H.V. SUTHERLAND, Roman His o y and Coinage. 44 BC-AD 69, Ox o d 1987, 131 pp. se sob e su con enido. En o o o - den de cosas muy dis in o, la opción ilológica del conjun 0 del comen a- io esul a, a nues o en ende , en- a izada al máximo. Alguna b e e alusión ilosó ica ialonmdo cada agmen o hubiese hecho mas ú il y p o echosa la lec u a en su conjun- o. Po o a pa e -p escindiendo de alguna e a a de imp en a, com- p ensible en pa e, sob e odo en el ex o g iego del comen a io, como po ejemplo p. 8, . 4 $oh6$~aa- TOL en ez de xoh6$gaa~o ; p. 9, . 10 cSaaye al en ez de cSaaye- al-, con iene añadi que, mien- as algunos agmen os es an es u- diados con bas an e p o undidad, o os, en cambio, son p ác icamen- e menosp eciados y dejados al ma - gen. C ., po ejemplo, 10s núme os 9. 11, 13, 15, 15a, 17, 19, e c. Tales pequeñas objeciones en nada menoscaban la alia de es os comen a ios de la iloso ia de Pa - ménides. Se a a, en de ini i a, de un abajo impo an e y una apo a- ción undamen al que odo es udio- so del elea a debe á ene en cuen- a ineludiblemen e. Concluyamos eco dando que esc ibi , en nues- os dias, unos comen a ios de 10s agmen os de Pa ménides, que e- cojan con bas an e exhaus i idad la abundan e bibliog a ia de 10s úl i- mos decenios, s610 es á, lamen a- blemen e, al alcance de unos pocos. - José An onio Clua C.H.V. Su he land és un es udiós ben conegu en els camps de la nu- misma ica i de la his b ia omanes. Dins de la se a densa ajec b ia bi- bliog a ica, dominada pels dos pols a un momen ci a s, cal des aca Coinage and Cu ency in Roman B i ain, Lond es 1937; Gold, Lon- d es 1959; Coinage in Roman Impe- ial Policy, Lond es 1951 (amb una eimp essió a No a Yo k 1971) y The Empe o and he Coinage: Ju- lio-Claudian S udies, Lond es 1976. A a bé, o i la se a cons an p eocupació pe connec a d'una mane a c i ica la his b ia del món oma amb el supo documen al que pe a aques a po ep esen a la nu- misma ica, no ha es a ins a a, ins a l'apa ició d'aques llib e que a a ecensionem, que ho ha e explíci . Roman His o y and Coinage. 44 BC-AD 69 no és p e enciós ni bus- ca esul a s espec acula s o en a en les g ans polbmiques numisma i- ques del momen (la discussió sob e les aons de les di e en s ipologies de moneda impe ial). gs el ui de la p eocupació d'un home mol ex- pe imen a en la ma b ia pe con- nec a , d'una mane a cla a i e i- den , la his o iog a ia omana de l'bpoca que es udia (el p ime impe- i) amb la ece ca sob e les mone- des que, d'una mane a di ec a, po- den apo a es imonis als ex os his o iog a ics. P eocupació que neix, o s'ha de di , de la poca im- po ancia que solen dona la majo pa d'his o iado s mode ns a les e idencies que apo a la numismi- ica i de la <inde ensió* que aixo sol p odui en els es udian s in e essa s en la qües ió. Aques s es udian s es euen obliga s a in en a busca ells ma eixos les elacions en e I'e i- dbncia li e a is i his o iog i ica so- b e un e de e mina (és a di , la his o iog a ia p odui'da pe pe sona- li a s indi iduals) i l'e idbncia nu- misma ica sob e el ma eix e (és a di , la moneda p odui'da pe una po- lí ica go e namen al) (c . pagina del p e aci de Su he land). Així doncs, el llib e se'ns p esen a com a magní ic i inno ado pun de pa ida pe comenCa a esold e aques s p oblemes i pe eballa en la elació di ec a en e la na ació d'un e en un ex his o iog a ic i el es imoni que sob e el e pugui apo - a la numisma ica. Al10 que s'hi p e- én és il-lus a alguns passa ges sig- ni ica ius dels p incipals his o ibg a s de l'epoca (Augus i les se es Res Ges ae, Veleu Pa b cul, Tici , Sue o- ni, Plu a c i Dió Cassi, en e d'al es) amb monedes elacionades di ec a- men amb els ex os i, desp és, e ec- ua les e lexions c i iques necesd- ies sob e el que es pugui desp end e d'aques a elació. Així, i dins del pe íode ci a (el ma c c onolbgic i polí ic de l'bpoca és el p incipal lligam d'unió del lli- b e), s'examinen mol s pun s de con ac e di e en s en e la his o ia de Roma i la p oducció de moneda, ins a iba a la xi a de cinquan a aspec es comen a s. En e aques s des aquem <<Julius Caesa 's con ol o he ae a ium and he min o Rome,, (núm. 1); c<The i le Augus- us, and auc o i as)) (núm. 4); .The , . impe ial coinage as a uni e sal cu - ency, (núm. 12); nThe o mula SC on Augus us aes coinage,, (núm. 14); <Tibe ius and Diuus Augus us>> (núm. 15); <<The po en ia o Seja- nus,, (núm. 22); <<Gaius and he dei- ica ion o Tibe ius,, (núm. 26); <<Claudius and he P ae o ians,, (núm. 30); <<Ne o as a public pe o - me ,, (núm. 37); <cAn unexplained coin- ype o Galba (núm. 46); <<Vi- ellius and he wa in Judaea,, (núm. 48) i aThe cos o ci il wa a e in AD 68-9~ (núm. 50). El sis ema que segueix Su he - land és senzill i la inno ació e més pel e d'ha e -se plan eja un e- ball d'aques es ca ac e ís iques que no pas pe la se a execució: exposi- ció, en p ime lloc, del ex his o io- g a ic; ci ació, desc ipció i lec u a de les monedes més signi ica i es elacionades amb el e his b ic co- men a al ex ; ep oducció o og a- ica dalguna d7aques es monedes i, inalmen , comen a i sob e qub po apo a al coneixemen de la his b- ia de Roma la elació exposada. Només hem de lamen a , com am- bé ho a l'au o al seu p e aci, que aques s'hagi is obliga a inclou e les aduccions dels ex os lla ins i g ecs p esen s al llib e, <<because a knowledge o G eek, and e en o La in, is now less common han i used o be,,. I ampoc no ens ag a- da gai e que una de les pa s ona- men als del llib e (la p esen ació dels ex os lla ins i, en algun cas, dels g ecs) no ingui, en cap ocasió, la e e bncia a I'edició que s'u ili za pe se ci ada. Passem, pe o, a comen a un pa- ell de casos conc e s que se eixin pe eu e cla amen qu8 pe segueix C.H.Vl. Su he land amb el seu lli- b e. El p ime exemple ca ac e ís ic del que hom po oba en aques eball és el núme o 1, <<Julius Cae- sa 's con ol o he ae a ium and he min o Romeu (pp. 1-3). Un dels ex os dels quals es po ex- eu e el í ol del pun pe any a Sue oni, Diu. Iul. 76, 2 i SS., on es a un esum d'ac i i a s del e ce i qua consula s de Cbsa i on Sue- oni acaba dien (a 76, 3): ccP ae e- ea mone ae publicisque uec igalibus peculia es se uos p aeposui . n Su he land desc iu b eumen la si uació de l'e a i i de la seca de la ciu a , dominada pe un collegium anual de esui i a.a.a. . . (ae e a - gen o au o lando e iundo) i que depenia d'alguna mane a del Sena . L'apo ació del llib e que ecensio- nem e, en aques cas, i semp e en la línia que comen a I'au o al p e- aci (il-lus a el ex his o iog a ic amb l'apo ació de la numisma ica), de la documen ació de dos dena is omans, de gene i eb e del 44 aC, en l'an e s d'un dels quals (I'al e, nume a com a l.d., no hi és ep o- dui' ) s'obsewa el bus de Cesa amb els llo e s i en el e e s, el nom de M. Me ius. L'al e dena i du al e- e s el nom de L. Bucca. Aques es dues monedes, jun amen amb d'al- es que Su he land no ci a ni des- c iu (els dena is comuns de l'any 44 aC), cons i ueixen documen s pe demos a que Cbsa a imposa e ec i amen col-labo ado s seus pe con ola la seca i la p oducció de moneda ( al i com diu Sue oni) i ambé que a imposa un collegium de qua íuo ui i a.a.a. ., en comp es del de esui i: els noms d'aques s col-labo ado s su en, comple s, als dena is comuns del 44 aC, que Su - he land no ep odueix (M. Me ius, L. Aemilius Buca, P. Sepullius Ma- ce i C. Cossu ius Ma idianus), pe 6 dos d'ells són ambé als dena is 1.c i l.d., pe ec amen desc i s (i un d'ells epodui ) pe Su he land. El segon cas que comen a em b eumen ep esen a el pol oposa del que acabem d'exposa , no pe - que l'au o can ii' la me odologia o el sis ema, sinó pel ma eix esul a de la elació en e ex i monedes. El cas demos a ambé que una e- ce ca de esul a s nega ius (és a di , que no obi el que busca a pa i d'una conjec u a co ec a) po se , en de e minades ci cums ~ncies, an posi i a com la que assoleix els seus objec ius. Es ac a del pun núme o 24, cThe " inancial c isis" o AD 33n (pp. 62-63), on l'au o p esen a ex- os de Taci (Ann. 6, 17), Sue oni (Tib. 48, 1) i Dió Cassi (58, 21) que pa len, o s ells, dels p oblemes de manca de dine líquid en aquell mo- men del egna de Tibe i (u ili zen e mes com inopia ei num na iae -Taci - o magna di icul a e num- ma ia -Sue oni-), sob e o els anys 33-34 dc. En aques momen escla en les conseqiibncies de legis- lacions an e io s que obliga en els g ans capi als a in e i dues e ces pa s de la se a o una en inques ús iques d'I 8lia. El Sena , ens diu TAci , a con ida a compli aques- a no ma i a i mol es e es hipo e- cades es an eu e en l'obligació de so i a la enda, men e que els c e- di o s busca en pagamen s segu s i sblids pe ecupe a les se es in e - sions an e io s. Enca a que Tibe i (que en el ons e a un bon adminis- ado ) a ga an i un pe íode de di- ui mesos pe adap a -se a la legis- lació, el dine a queda immobili - za i bloqueja a l'e a i i al isc, ben bé du an un any. El p oblema a se , doncs, de manca de ci culació de la moneda i no pas de manca eal d'exis bncies de moneda. On es po ecolza aques a e- lexió pun ual sob e un p oblema conc e , a més de e -ho sob e ex- os his o iog i ics? Doncs en el e que ema ca Su he land: no es po ad e i cap so ida de no a mone- da encunyada l'any 33 o jus desp és d'aques pe íode pe qul: no hi a ha e cap necessi a de e -ho, do- nades o es les ese es exis en s que enca a no ha ien ci cula . I, en e ec e, aques pun del llib e de Su - he land és un dels poquíssims en qub no po comen a ni ep odui cap moneda pe ecolza uns e s his b ics. Pensem que amb aques s dos exemples i amb el que hem comen- a abans, n'hi ha p ou pe sugges- iona l'a enció del lec o cap a aques magní ic llib e de C.H.V. Su he land, que s'ha de con e i en pun de e lexió i d'a enció impo - an pe a his o iado s, i ambé pe a ilolegs, en la se a elació amb la numismi ica i amb les e idhcies que del seu es udi es poden ex eu- e. Joan Gómez Palla b P. VILLALBA VARNEDA, The His o ical Me hod o Fla ius Josephus, E.J. B ill, Leiden 1986, 296 pp. La publicació d'aques eball del D . Villalba (p oduc e de la asca de gai ebé deu anys d'in es igació, que an desemboca en la se a esi doc- o al) és impo an pe dues aons, a més de l'indub able alo cien í ic de la se a ece ca. La p ime a a lli- gada amb el camp es ic amen ilo- lbgic: cal des aca que amb l'apa i- ció d'aques olum s'ence en a casa nos a els eballs sob e Fla i Josep, que no gaudien d'un especial p edi- camen (enca a que ambé s'ha d'in- dica que el llib e s'ha hagu d'im- p imi en anglbs i a la B ill de Lei- den, la qual cosa no és p ecisamen un deml: i , sinó una lloanqa implí- ci a a la quali a de la eina e a). La segona aó lliga ia el camp ilologic amb l'anecdo ic: ha es a p ecisa- men a Ba celona on ha conegu la llum en p ime a ins incia aques eball, p ecisamen a Ba celona, on a a a cinc-cen s cinc anys a edi- a Spindele , pe p ime a egada en una llengua omanica, la His o- ia dels Jueus de Fla i Josep. A un ni ell més gene al, s'ha d'in- dica ambé (l'au o ja ho p ocu a en un apa a dedica a exposa l's a us quaes ionis sob e el mb ode his o iog a ic de Fla i Josep) que aques eball és el p ime que pe - segueix dilucida sob e quins ona- men s eposen l'espe i i la na aci6 his o iog i ica la ianes, a pa i de l'exhaus i a anilisi iloldgica dels seus esc i s (hi ha al es es udis i a -