Recensions

Gascus.. .n, o i que deixa obe a la possibili a que Be na en os l'inicia- do i Ramon Guasc el undado o l'e- di icado del mones i . En aques apa a epassa ambé, de mane a documen ada, el p io ologi de San a Ma ia de Roca Rossa des de Guillem A nau (1185-1196) ins a la da alla- da del p io a el s. m, a la egada que a en un excel.len epas his b- ic i econb nic del mones i . Desp és de l'apa a més his o ic, Josep M. Pons Gu i ens mos a, amb qua e pinzellades e udi es a alades pe la documen ació, el con ingu i l'e olució ju ídica de la documen a- ció del ca o al (pp. 19-31), e o qan la se a esi amb p o usió de no es a peu de pagina i amb ansc ipcions pa cials del ca o al. Dedica l'úl ima pa de la in o- ducció (pp. 31-33) a explica l'edi- cio p esen . Ens assaben a que mol pocs documen s han es a publica s abans i, en cas con a i, ens dóna e- e bncies bibliog a iques a peu de pagina de cada un d'aques s. L'edició dels ex os (pp. 37-320) segueix la in oducció. Aques s an p ecedi s d'una b eu úb ica que d6na idea del con ingu espec iu, encapqala s pel núme o d'o d e del codex amb indicació de la da a i del oli on es oben. Ome el eges a L'apa a següen (pp. 329-364) ens o e eix un suma i c onolbgic de la documen ació en o ma de eges- os, que esul a un ins umen a- luosissim. To segui (pp. 365-372), ens p e- sen a una elació de no a is i esc i- ans i desp és, en un capí ol a pa (pp. 375-391), un apbndix que é es documen s. El p ime , amb da a del 22 de gene de 1383, que és una isi a pas o al al mones i de San a Ma ia de Roca Rossa que es oba a 1'A xiu Diocesh de Gi ona. El segon, da a el 3 de ma q de 1407, és la sen bncia a bi al sob e la manu enció, els emolumen s i les obligacions del p io i els canonges del mones i , que es oba a 1'A xiu Capi ula de Solsona. El e ce , amb da a de 4 de ma c de 1667, és la isi a pas o al del bisbe Josep Ni- no a Roca Rossa i es oba a 1'A - xiu Diocesi de Gi ona. Pe acaba , Josep M. Pons Gu i ens o e eix els imp escindibles ín- dexs onomas ics i oponímics que iden i iquen els pe sona ges i llocs (pp. 395-413). Ca me Bello .i U gellés la cap~ale a de cada documen , que, en can i, consigna a en un capí ol a RUTH SCODEL, The T ojan pa en o d e c onologic. PZilogy o Eu ipides, En un capí ol a pa (pp. 323-327) V¿indenhoeck und Ru~ ech , consigna la documen ació comple- Go ingen 1980 men a ia del ca o al de San a Ma- (Hypomnema a; He 60). ia de Roca Rossa, que cons a de qua e documen s. T es es oben a 1'A xiu His o ic Fidel Fi a i un al e L'any 415 aC, Eu ípides a acon- a 1'A xiu Capi ula de Solsona. segui el segon p emi en les G ans Dionisíaques amb l'Alexand e, el Palamedes, les T oianes i la se a ob a sa í ica Sísi (c . Ael. <<Va ia His o ia,), 11, 8 i l'escoli d'A is b a- nes a les Aus, . 842). El p oblema que s'ha plan eja des de a emps és si Eu ípides es p oposa a amb aques es ob es de e iscola l'an iga es uc u a ilbgi- ca del emps d' isquil o si es ac a- a només d'un ag upamen he e b- cli de emes sense connexió. A ui, anma eix, podem di amb o a ce - esa que aques ag upamen seguia les pau es de la < con ención d'ales- ho es, malg a alguna excepció. Aques és, doncs, l'objec iu glo- bal del llib e de Ru h Scodel: in en- a econs ui 17Alexand e a pa i dels pocs agmen s papi acis que ens han pe ingu , conjec u a les línies a gumen als i ideolbgiques del Palamedes, pe al d'esb ina el e- i able sen i de les T oianes i així pode ana més enlla en l'in e p e- ació de la (<T ilogia oiana), i del d ama sa í ic Sísi . Hom pod ia pensa que el p opo- si del llib e es sos é sob e <<so a), pel ca ac e endenciós i especula iu dels seus a gumen s. C eiem, pe b, que la econs ucció d'una agkdia no és quelcom de més quim2 ic ni menys in e essan que la econs uc- ció a queolbgica que es a d'un em- ple g ec i que, anma eix, ningú gosa posa en dub e. Amb o , som conscien s que una asca com la que ha emp &s Scodel és delicada i di í- cil si pensem en la imaginació i el geni d'Eunpides, an supe io a la de mol s dels seus imi ado s i c í ics. Segons que assenyala la ilbloga anglesa, la se a ob a segueix els as- saigs de Gilbe Mu ay sob e el ema. Malg a que Scodel no ho de- cla i obe amen , el e me <<pa a- cha axisn, encunya pe u ai pe exp essa la idea agica comuna a les es ob es, i que ell explica amb els e mes <c.. . he- hi& called good a a hose ha should be called e il, he hings pu sued hose ha should be led om ... )> és, al nos e en end e, un dels lei mo i s que la nos a au o a emp a pe la se a de- mos ació de la in e elació ema ica de les qua e peces de la e alogia. Quan al Palamedes,- dissen im amb Scodel en els seus p esupbsi s quan anali za l'agon d'aques a a- g&dia pe duda, basan -se-en la De- ensa de Palamedes del so is a Gb - gias, com a on li e a ia p incipal d'Eu ípides. Tampoc c eiem que os 1'Encomi d'Helena del ma eix Gb - gias la on de l'agon de les T oia- nes. Scodel sembla que oblida la c onologia d'aques encomi apun a- da pe P euss (De Eu ip. Helena, Leipzig, 1911) en e les T oianes i 1'Helena d7Eu ípides i, pe an , pos e io a l'ob a de Gb gias. Pe al a banda, el Palamedes és da a abans del 411 aC pe E. Maas (He - mes, XXII, 1887, 579). Blass (A . Be eds. I, 77, 3) con i ma la nos a opinió quan diu: c<Die T agodie des Eu ipides is die - on Go gias im Palamedes- benu z e nich ., No igno em, pe b, que Pohlenz (Nach .d.Go . Ges. d. Wiss., 1.9205 i d'al es da a en 17Encomi d'Helena abans de les T oianes; an- ma eix, Scodel no a esmen de les di icul a s c onolbgiques i mun a la se a econs ucció sob e hipb esis enca a no o almen acla ides. En la se a econs ucció del Pala- medes, un cop anali zades les di e- en s emp a i es pe esb ina quin e a el seu a gumen , d'aco d amb els agmen s conse a s i la adició in- di ec a, aniba Scodel a la conclusió que la e sió d'Higi és la mos a més p ope a a l'ob a eu ipídica. Nauck (T . G . F . p. 541) ja ha ia suposa que Higí c< ep odui'a lYa gumen >>, i anma eix Scodel no l'esmen a. Scodel compa a ema icamen i lingüís icamen les es agedies pe al de demos a uns p incipis ideo- lbgics i una sb ie d'an í esis comu- nes a o es elles, com són l'eikos so- is ic, la igual a basada en laphjsis, la c i ica de la eligió c<olimpica*, e c. No ol, anma eix, e de 1'Eu- ipides del 415 aC un simple p opa- gandis a de la so is ica o de la c i i- ca a l'olimpisme, ja que, com ella assenyala, Eu ipides és ce amen ccun home di ícil i ambigu,. C eiem, anma eix, que Scodel ha sabu oba una mesu a jus a en e l'excés d1imaginaci6 d'alguns c í ics i la se e i a d'ob es com la de Nauck i &al es, que, basan -se en els ex- os, ac a només de classi ica -10s. Les conclusions a que a iba Sco- del ens semblen mol ence ades. Ha sabu eu e mol bé el aca ic e so is ic>> de la ec ilogia oiana,, els p oblemes é ics, eolbgics, i socials que plan eja, la base i acional de l'uni e s que es desp en d'aques es agedies, i que l'única so ida que es a als pe sona ges és una ce a consolació en la ccglb ia* que can a- an les pos e io s gene acions. Josep An oni Clua Da id SIDER & HENRY W. JOHNSTONE, The F agmen s o Pa menides, B yn Maw G eek Commen a ies, Pennsyl ania 1986. El poema de Pannénides cuen a ya con una ingen e can idad de es- udios e hipómnema a de oda clase que aba can odo el complejo sis e- ma ilosó ico del elea a. Sin emba - go, menos ecuen es son las no as léxicas y g ama icales que cla i i- quen, de un modo ilológico y exe- gé ico, 10 que la iloso ia, po si sola, no alcanza a dilucida . El lib o que eseñamos es una excelen e apo ación en es e sen ido. Su p e aci0 nos indica, desde un p incipio, cuales son 10s obje i os que pe sigue: aThese lexical and g amma ical no es a e mean no as a ullscale commen a y bu as a clea and concise aid o he begin- ning s uden . The edi o s ha e been old o esis hei c i ica1 impulses and o say only wha will help he s uden ead he ex . Ou commen- a ies, hen, a e he beginning o he in e p e a i e p ocess, no he end.>> En ealidad con iene ad e i que dichas ap eciaciones pueden ob ia , a simple is a ai menos, 10s esul a- dos e ec i os que es e abajo ha con- seguido, así como su u ilidad. Resul- ados y u ilidad que supe an en mu- cho, como e emos, el ámbi o iniciá- ic0 del ccbeginning s uden n. Indiquemos, de momen o, cua1 es la dis ibución gene al de la ob a, así como o os da os de in e és. En p ime luga , 10 ela i o al ex o g iego. Es os comen a ios es an ba-