Recensions

Reunión sob e EPIGRAFÍA HISPANICA DE ÉPOCA ROMANO-REPUBLICANA Za agoza, 1-3 de Diciemb e de 1983, Ins i ución Fe nando el Ca ólico, Sa agossa 1986, 238 pp. Enca a que el olum de les Ac es de la Reunión sob e epig a ia Hispá- nica de época Romano-Republicana hagi es a publica es anys desp és de la se a eali zació, al a di que ha algu la pena espe a i'edició do- na el seu al ni ell de quali a . Comp bn se ze esc i s en e po- nbncies i comunicacions, a més de la p esen ació e a pel ma eix di ec- o del col.loqui, Guille mo Fa as Cabeza, que co obo a la se a sa is- acció an pel uncionamen com pels esul a s ob ingu s. El c i e i i el mb ode cien í ic es man enen a un ni ell ele a al lla g de o el olum. No es limi en ex- clusi amen a un es udi minuciós de la ma b ia p ime a, dels documen s epig a ics en qües ió, sinó que em- p en aques es udi p e i com a pila base pe a una analisi pos e io que in e elaciona a di e ses disciplines cien í iques. Així s'eixampla el ma c d'es udi. A pa i del ma e ial epig a ic examina exhaus i amen i acu ada s'es udia, des de pun s de is a di- e en s, la complexa eali a de la península ibb ica du an la epúbli- ca omana. Es dóna una isió de conjun de I'es a especí ic en qui: es oba el ema. Queda cons ancia dels p oblemes en qub es oba con ínuamen l'es- udiós a I'ho a de ole conc e a els esul a s del seu eball, sob e o pe manca de ma e ial a examina , p incipalmen quan es pa la de llen- gües p e- omanes de la península ibb ica. To i així, els a icles apo - a s acla eixen qües ions impo - an s, in oduin -hi alho a abundan documen ació bibliog a ica. Podem di idi el olum en dues pa s basicamen di e enciades pel ac amen del ema. Uns eballs posen I'accen en I'es udi lingüís ic i els al es en aspec es de cai e his o- 1.i~. En ambdós casos es pa eix de I'examen dels documen s epig a ics pe al d'assoli una base p ou soli- da com a onamen cien í ic de qual- se ol eo ia o hipo esi que es ulgui demos a . T es ponbncies o men la p ime- a pa : J. Pad ó (*La epig a ía egipcia de la Península Ibé ica como uen e de la His o ia An igua de Es- pa ia,); J. Siles (<<Sob e la epig a ia ibé ica,,) i la de J. de Hoz (<<La epi- g a ia cel ibé ica>>). T ac en docu- men s epig a ics amb insc ipcions esg a iades amb al abe s dis in s del lla í, espec i amen en egipci i en ibb ic. Rema quen la impo hncia d'aques ma e ial pe a la his o ia de la Hispania an iga. Les dues úl imes ponbncies es e- nen més la se a exposició pe al d'es udia més a ons i mos a la p oblema ica que compo a l'es udi de les llengües indígenes de la pe- nínsula, anali zan la llengua ibb i- ca i la cel ibb ica. In odueixen, anali zen i es udien el ipus de e- ball que s'ha du a e me ins a a deixan ben acla ida la si uació en que es oba, a ui en dia, l'es udi dels al abe s i de les llengües p e- o- El segon apa a es dedica a ana- manes de la península, es imonia- li za documen s de p ocedbncia i de des en epíg a s d'bpoca omano- e- con ingu hispanics. Les apo acions publicana. D'una banda són una in- en aques a pa eballen el ema de oducció mol acu ada sob e el la ida quo idiana i l'ambien que es món ibb ic i cel ibb ic, i alho a ex- espi a a en aquells momen s als posen aspec es més complexos cons- p incipals nuclis de concen ació ciu- uin hipb esis i conc e an pe i s adana, alla on es ecopila la docu- de alls, mos a cla a del cons an i men ació més impo an i nomb osa agosa a eball. &aques a bpoca. En el segon bloc del olum s'in- C. Cas illo (<<De epig a ía epu- clouen les ponbncies i comunica- blicana hispano- omanaw) ence a el cions que dediquen el seu es udi a ema de I'o gani zació adminis a i- acla i aspec es elaciona s amb a i la ida a les ciu a s, donan una a e s de la ida quo idiana dels po- isió uni a ia i exposan la docu- bles indígenes en con ac e pe ma- men ació epig a ica més elle an , nen amb la ci ili zació omana. Els quedan eballades les se es omi- epíg a s anali za s en aques a sego- sions d'alguns epig a s pe les comu- na pa es an esc i s en al abe lla í nicacions nomb oses apo ades en i deno en cla amen la in luencia i aques apa a : X. Aquilue; R. Ma ; l'es e a elació en que es oba en J.M. Nolla; J. Ruiz de A bulo i E. les dues comuni a s, els en al s i els Sama i. (<<Una lapida dedicada a in aso s. M. Iunius Silanus, apa ecida en el Aques bloc es dis ibueix al seu o 0 de Ampu ias,,); M. Maye i I. o n en es subg ups, segons la p o- Roda (aLa epig a ia epublicana en cedbncia i la inali a dels docu- Ca aluña. Su e lejo en la ed ia- men s i dels es udis. nau); G. Chic Ga cia (ccQ. Se o- Al p ime apa a es ac en els ius, p ocÓnsul>>); P. Fuen eseca documen s ecolli s a I alia pe o que (<<Las no edades ju ídicas del b on- apo en in o mació sob e I'es a de ce de Con ebia~); S. Ramal10 la península amb inculació es e a Asensio (aInsc ipciones sob e pa i- amb I'exb ci oma. La ponbncia de men os de época epublicana en la J. A ce Ma ínez (c<Hispania en la Hispania omana,); J.R. Ga cia del epig a ia Republicana de I alian) To o (<<El able o de al a epig á i- exposa els documen s més elle- co de la Sie a de Po man (del Mu- an s d'I hlia que es e e eixen a la seo A queológico Municipal de península ibb ica, posan especial Ca agena)>>). a enció en el b onze de Asculum, Amb aques es apo acions queda aspec e que queda a odoni amb ben desglossa el e lex de la ida ci- les dues comunicacions de J.M. il pe mi ja de l'epig aíía. Es alo- Roldán (<<El b once de Ascoli en su en els di e sos aspec es que ol en con ex o his ó ico*) i la de R. Lá- una es uc u a social complexa als za o Pé ez (<<La ecuación Sallui a- nuclis - ---- més impo an s de la península. nus/Salluiensis~~). El e ce apa a eballa doz- men s epig a ies que se eix pe en- end e o acla i un aspec e de la his- b ia que elaciona al ma eix ni ell o s els ambien s de les p o íncies omano- epublicanes. S'anali za, pe mi ja del b onze de Lascu a, el enomen ju ídic d'aplicació de les lleis omanes als pobles en al s, l'es a us social dels pobles indígenes al Medi e ani, els in e can is i la elació d'aques amb el món oma. La ponkncia de Ga cia Mo eno (<<Sob e el dec e o de Paulo Emilio y la "Tu is Lascu ana" (CZL, 12, 614)~) i les es comunicacions d'a- ques a pa ; F. Ma co Simon (<<La manumissio o icial de Emilio Paulo en el ma co de la polí ica in e na- cional omana del siglo 11 aC.n); A.M. Can o (<<Un nue o documen- o de Paulo Emilio en la Hispania ul e io (CZL, 11, 546 = CZL, 11, 1119)~); F. Ma ín (<<La ó mula Populus Sena usque Romanus en el b once de Lascu a*); aques s donen no a in o mació sob e d e in e na- cional el segle 11 aC. En el olum s'aconsegueix l'ob- jec iu ixa , es dóna una isió de conjun de la si uació de la Hispa- nia omano- epublicana a a és de la in o mació que es desp kn de l'es- udi analí ic del ma e ial epig i ic exis en . 6s ú il an pe a l'es udiós de la ma k ia com pe al no inicia . D'una banda, pel ni ell cien í ic dels e- balls i pe la quan i a de documen- ació bibliog a ica complemen a ia, i de l'al a, pe la pa in oduc b ia i explica i a dels di e en s camps , eballa s. -. - Ma a Da de JEAN FLECHON, Ac uali é de Z'An iqui é, P esses uni e si ai es de Nancy, 1986, 84 PP. El au o nos explica en un la go p e aci0 que el p opósi o de su en- sayo es e lexiona y medi a a en- amen e sob e 10s maes os de la an- igiiedad, como única salida posible pa a comp ende e in eg a el mun- do que nos odea. Y es que la ace- le ación del i mo de ida en las so- ciedades indus iales, el p og eso cien í ic0 y écnico, el acceso alcon- o , la libe ación de las cos umb es con ibuyen, según J. Fléchon, a e- chaza a la an igiiedad xdans la nui des ci ilisa ions dépassées>>, y 10s la- zos que nos unen a es os iempos pasados pa ecen halla se en singu- la dis ensión, has a el pun o de de- ja nos c ee en una aplas an e supe- io idad de nues o siglo sob e o- dos 10s o os. Una e exión obie i- a nos e ela, en cambio, la ani- dad de al segu idad, po que el homb e ha sido -y sigue siendw siemp e g ande, débil y ágil. La Ac uali é de I'An iqui é ha ob- enido el p emio de la Académie des Sciences, A s e Belles-Le es de Dijon. La ac i idad de su au o , a iada y ica, se ha desa ollado en o iginales ci cuns ancias: o igen campesino, p isione o de gue a, es udios en la cau i idad, a su eg e- so ag egi y doc o en Sciences, el p o eso Fléchon, además de eje - ce en la enseñanza secunda ia y en la Uni e sidad de Nancy I, se ha ilus ado ecien emen e g acias a la