L'ensangrerament: l'adveniment de les sagreres feudals

Fa en ia, 10 (1988), 153-182 L'ENSAGRERAMENT: L'ADVENIMENT DE LES SAGRERES FEUDALS Ramon Ma í El mo sag e a és habi ual en la oponímia ca alana. Pe exem- ple, s'ha conse a en el nom d'un ba i popula de Ba celona i en g an nomb e de opbnims meno s, com a a el mas Sag e a a Sali ja (Gi onks). El seu signi ica inicial és el d'un espai d'immuni a ixa de en a passes al ol an d'una església. La ins i ució d'aques es- pai es éu a comenqamen del segle XI, i es a es end e de p essa pe o s els com a s de la Ca alunya Vella, o jus quan la iolkn- cia eudal se'ns a més e iden i quan lo eix l'a omhnic pe o a eu. Ja ha ien passa quasi dos segles i mig des de la es au ació ecle- sias ica que mena la conques a anca i s'ha ia consolida una es- e a xa xa pa oquial a o s els bisba s. La in e p e ació adicio- nal que hom dóna de l'kxi ob ingu pe les sag e es diu que ou el ui d'un pac e en e 1'Església i els pagesos pe de ensa les colli- es d'aques s de la apaci a dels eudals. La solució donada é l'in- con enien que els ma eixos eclasihs ics són eudals i ac uen com els seus pa en s laics. A les ac es de consag ació i do ació, els cle - gues bene icia is de l'adminis ació de les esglésies pa oquials i- gu en so in en e els pa ocinado s de les no es cons uccions o són amilia s seus. Els memb es d'aques es amílies es pe pe uen en el ch ec, ja que el ec o podia escolli el seu successo , gene al- men el seu nebo . Les sag e es, essen un espai pe de inició, p esen en una dimen- sió a queolbgica ins a a inexplo ada a Ca alunya. Uns pocs a i- cles especí ics i algunes e e kncies en es udis més amples es limi- en a ex eu e in o mació de la documen ació esc i a. Les exca a- cions e es a l'i ea d'algunes sag e es, pensem, han sob e alo a la impo ancia dels en e amen s i han oblida la del conjun que e- p esen a la sag e a ella ma eixa. És un espai del qual sembla que només es conegui el nom i es més, i aques s'aplica, anac bnica- men , a espais concebu s abans del segle XI. Són aques s mo ius su icien s pe inicia una lec u a a queolbgica de les sag e es amb l'objec iu d'iden i ica els o ígens d'aques a ins- i ució i els seus esul a s. Pe e -ho emp a em basicamen la do- cumen ació que hem ca aloga ecen men en un es udi sob e el do- mini senyo ial de la seu de Gi ona (1987). El p océs de pa oquiali zació Els bisbes gi onins del segle IX esde ingue en g ans p opie a is e i o ials g acies a la inicia i a dels eis ancs i del econeixemen més o menys con lic iu dels com es locals. A més de les endes se- nyo ials, simul aniamen de ien gaudi de la pe cepció dels impos- os eclesias ics adicionals sob e o a la dibcesi. Pe d aques s d e s consue udina is s'insc iuen sob e la xa xa pa oquial que, en el cas de Gi ona, sembla mol poc desen olupada du an el segle IX i la p ime a mei a del següen . Cap documen a pensa en una xa xa d'esglésies an comple a com la que possei'a la seu d7U gell ja el 839, d'on pe cebia adecimas e p imicias el synodiali edi u,,, si hem de c eu e en l'au en ici a de l'ac a de do ació de la ca ed al (C. BA- RAUT, 1978, ap. 2). Els canons del IV Concili de Toledo (a. 633) es ablien que als bis- bes co esponia la e ce a pa de les o enes e es a les esglésies, com ha ia es a ins i ui' en concilis an e io s: a am de obla ionibus quam de i ibus ac ugibus e iam consequan u >> (J. VIVES, 1963, p. 204, XXXIII). E. Magnou-No ie pensa que a la p o íncia ecle- sih ica de Na bona els bisbes ebien el e g dels delmes, dins d'un con ex de adició isigb ica (1976, p. 361). Aixo és ce en el cas de la seu d7U gell, on obem la p ime a menció el 899, pe la con- sag ació de l'església de la Qua al Be gueda, i es ixen en cinc mo- dis de annona i un pa ell de sous anyals (<< e iale censum ipse sa- ce dos pe sol ab>, C. BARAUT, 1978, ap. 9). La elació de censos del capb eu del bisba d'U gell al segle XI sembla que co espon als d e s eclesiis ics, augmen a s sensiblemen amb al es censos i se - eis senyo ials. Aixi, de la Qua , el segle XI, el bisbe ob ind i sis modis de annona, cinc ses e s de i, qua e ogaces i qua e pe nils (C. BARAUT, 1978, ap. 3). Pels ol an s del nou-cen s, les endes eclesiis iques de la seu de Vic a la se a diocesi són semblan s a les d'u gell. El bisbe Go ma , en consag a l'església de San Ma í de Congos i concedi -li del- mes i p imícies, es ableix un cens pe a la seu de amodia as VI de annona>> aplican -hi el cos um diocesi (c sicu mos ecclesia um eius p o incie pe ineb, F. UDINA, 1951, ap. 10). La p ime a no ícia de d e s eclesiis ics a Gi ona da a del 887, quan Teo a i do i la ca ed al amb els delmes i les oblacions de ca- o ze esglésies si uades als ol an s de la ciu a pe l'es ipendi dels seus se ido s (CDSG doc. 15). Segons diu el ma eix documen , les endes de les esglésies e en p opie a episcopal ccsicu cons i u um es in sanc o Niceno concilio e in aliis plu imis conciliis>>. No hem oba cap esmen del e cium pa oquial a la diocesi de Gi ona du an els es segles es udia s. Més a ia sembla que els bis- bes alienen els d e s sob e les esglésies més llunyanes a can i d'un pe i cens ix, més edui' que als al es bisba s sua a esmen a s, amb la in enció de se a -les idels a la se a au o i a . Aixi, Se us Dei es i uí a San Es e e de Banyoles dues esglésies, ese an l'acos- uma cens anual d'un modi de annona i un al e de i (ccad sedem ma em geni icis Dei Ma iae pe sol an secundum consue udinem ce e o um sace do umn (doc. 19, a. 889). Les ac es de consag ació d'esglésies pos e io s ecullen la do ació dels delmes i p imícies i els censos degu s a la seu, <<sicu cannones docenb (doc. 35), i si no ho an po se es ac a d'un obli més que d'una exempció. Aques pa- gamen , o i se a iable, mai és massa eixuc: dues solidadas de ce a (doc. 70, a. 944); dos modis de i (doc. 74, a. 948); ce a que algui dos dine s (doc. 132, a. 996); dos conills (doc. 179, a. 129); un modi de i i mig en e o di i o men (doc. 267, a. 1062); una lliu a de ce a (doc. 335, a. 1078; doc. 367, a. 1086); una emina de o men i una al a de bla (doc. 336, a. 1079); do ze dine s (doc. 337, a. 1079). Rep indis in amen el nom de census o eddi um i en o s els casos és anyal. Les esglésies si uades dins del bene ici e - mena d'un pa icula són conside ades pa del domini senyo ial d'aques i, pe aixb, és ell qui ha de paga el cens anyal. Aixi, quan el bisbe Wigo cedí a Esme ad la ila de Fa d7Empo da amb l'es- glésia de San Ma í, es ablia au bg a amen que <<ham comu acio- nem eci e i ma e ogaui eo eno e u .XIZ. dena ios ad domum sanc- e Ma ie de pe singulos annos c isma e sinodo cus odiab> (doc. 65, a. 936). Els bene icia is de les esglésies i, pe an , dels seus delmes i p i- mícies, són p incipalmen ins i ucions monas iques o pa icula s eclesias ics, so in els undado s o amilia s seus. Aques s bene i- cia is es an obliga s a p esen a -se al sínode diocesa pe eb e els san s olis (c ismam). Men e que a Na bona, Elna i U gell es cele- b en dos sínodes anyals (E. MAGNOU-NORTIER, 1976, p. 360, no . 99; C. BARAUT, 1978, p. 34), a Gi ona, en can i, sembla que se'n celeb a, només un cada any, i és el momen d'e ec ua el pagamen del cens. Com hem is , el més habi ual són dos modis de que iu- es, l'equi alen de mi ja ca ega d'ase. Cos a poc d'imagina els ec o s d'esglésies pa oquials di igin -se cap a la ciu a a sob e d'un uc, comple an la mi ja ca ega es an . No sembla que a la dibcesi de Gi ona hi hagi impos os cla amen di e encia s co esponen s al synodum, la consag ació d'esglésies i el e cium, com ha es a apun a pe al conjun de la p o íncia na - bonesa (E. MAGNOU-NORTIER, 1976, pp. 360-361). Desconec si aques a és l'única excepció; en o cas, c ec que el pe i cens desc i edueix conside ablemen els d e s canonics, és el més eqüen i as- segu a la ideli a dels p e e es bene icia is de les alienacions epis- copals. To i aixb, el bisbe conse a a ín eg es les endes dels del- mes, les p imícies i les oblacions d'algunes esglésies, pe d la cu a amb qub són desc i es n'e idencia la a esa. És el cas de les basíli- ques dels ol an s de Gi ona (doc. 15, a. 887) o d'esglésies de po- blacions impo an s com la Bisbal, les Escaules, Bellcai e, Pe elada i Cas elló d'Empú ies, con i mades pe Sil es e I1 jun amen amb la p opie a episcopal de les endes eclesias iques a o es les pa b- quies dels qua e com a s (doc. 140, a. 1002). Cal no con ond e, doncs, la p opie a canbnica del bisbe sob e les pa bquies amb la p opie a d'usde ui dels cle gues bene icia is. A poc a poc, amb la cons ucció de no es esglésies, la pa bquia s'ani a eduin de pe íme e, di idin -se. Aques p océs aco ala els pagesos, i acaba pe c is iani za -10s. La pa bquia esde é la ~61.1~- la d'enquad amen del seu eball i de les endes que p odueixen. A pa i del segle XI, es pe cep cla amen en la documen ació de 1'Església de Gi ona com aques a subs i ueix p og essi amen la xa xa an iga de les illae pe una de no a que li és p bpia, basada en les cbl.lules pa oquials. Els esc i ans can ia an la cliusula des- c ip i a ccin a e minos uillae,, pe ccin a e minos pa ochiae>>. La suplan ació se i absolu a du an la segona mei a del segle x , com ja ho ha ia ano a E. Magnou-No ie pe al conjun de la p o in- cia eclesiis ica de Na bona (1976, p. 424). No es ac a d7un simple can i de noms, és la conclusió d7un lla g p océs de undació d'es- glésies i de c is iani zació de l'espai pagb que es pe cep cla amen en p oli e a les ac es de consag ació a pa i del segle x i que a - iba a la sa u ació a la i del segle x . L'e apa inal del p océs de ccpa oquiali zació>> es ca ac e i za & pe les g ans in e sions que es a an en les no es cons uccions, all6 que hom coneix amb el nom genb ic d'a ominic eligiós. L'exem- ple més os en ós en se ia la desapa eguda ca ed al ominica de Gi- ona, que enia a subs i ui un edi ici an e io en el qual s'ha ien de eali za ob es l'any 959, quan Adalbe dona a ccp op e ipsam ope a pessa una de a gen o>> (CDSG doc. 9.1). A la consag ació de San Feliu de Valldebac, l'any 997, el bisbe Odó es ablia que el cens anyal a la seu ha ia de des ina -se ccad opus sanc a Ma ia>> (doc. 131). Les ob es de la ca ed al ominica ja ha ien comenqa abans del 1015, quan el bisbe Pe e dona a als com es l'església de San Da- niel i els seus alous a can i de les 100 unces d'o que ha ien in e i en la cons ucció de mu s i cobe a de l'església ca ed al (docs. 155-156), que no se ia consag ada ins al 1038 (doc. 204). Pe b les ob es con inua en enca a du an o el segle, especialmen en el campana (doc. 186, a. 1078)' i així obem que el sag is a Be na Guillem dona a en el seu es amen sumes conside ables de nume- a i ccad cloca ium coope i eu, aad po as coope i e, i ccad capud coope i e>> (docs. 345 i 347, a. 1081). Si ens a enem als índexs de eqiibncia dels mo s ecclesia i pa o- chia, és a pa i del 1040 quan es p odueix una accele ació espec- acula de la p esbncia de 1'Església al medi u al, man inguda ins a la i del segle. Com eu em, el enomen a es e amen lliga amb les disposicions de les assemblees de Pau i T e a i la se a plasma- ció en les sag e es. La pa icipació dels eudals laics en la cons ucció d'esglésies o- maniques u als és e iden , especialmen en les donacions es amen- a ies ad ope am (doc. 259, a. 1060; doc. 270, a. 1063; doc. 368, a. 1087). Fins i o sembla més impo an que la dels ma eixos eligio- sos (doc. 302, a. 1067). En e els uns i els al es aixeca an an es esglésies que el nomb e d'aques es s'acos a mol de p op als dels in- en a is dels segles XIII i XIV (J. RIUS, 1946; J.M. PONS, 1964-1965). I Les assemblees de Pau i T e a En e els anys 989 i 994, els concilis aqui ans i del Miisonnais ja ha ien es able que no es iolen essin les esglésies, pe b a e es de Ca alunya hom amplia i el bene ici d'asil a o a la sag e a (sa- c a ia), l'espai comp hs en una dis ancia de en a passes al ol an de l'església (P. BONNASSIE, 1975-1976, pp. 653-54). El esul a de e mena aques espai és un ec angle en les esglésies d'una sola nau, sense anssep e, com a a San Joan Sescloses, on e a assenya- la amb c eus als qua e angles (CDSG doc. 287, a. 1064). La idea d'ins i ui aques espai sag a in iolable ha ia es a ex- e a, segons o s els indicis, dels Cannones isigb ics, conc e amen de les ac es del XII concili de Toledo del 681, edac ades amb l'a- nu6ncia d'E igi: . . . nullus audea con ugien es ad ecclesiam el esiden es inde abs ahe e, au quodquumque nocibili a is el damni seu spolii e- siden ibus in loco sanc o in e e, sed esse po ius his ipsis qui ec- clesiam pe un pe omnia lici um in igin a passibus uniuscuius- que ecclesiae in o o ci cui u e e en ia de ende u ; sic amen u hii qui ad eam con ugiun in ex aneis el longe sepa a is ab ec- clesia domibus nullo modo obcelen u , sed in hoc XXX passuum nume o absque domo um ex anea um ecep aculis p og ediendi adi um ob inebun , quali e a equisi ae na u ae usum debi is ex- plean locis e nullo enean u e en u neccessi udinis, qui domi- nicis se de endendos conmise un claus is. Si quis au em hoc de- c e um iola e em a e i e ecclesias icae excomunica ione su- biacea e se e i a is egiae e ia u sen en ia. (Cannon X; J. Vi- es: 1963, p. 398). Pense que la ecupe ació d'aques a llei i l'es ablimen de la e a ce amen s'inicia en a e es dels com a s ca alans, segons la c o- nologia ja adicional p oposada pels his o iado s d'aci: es a u s de pau en e els bisbes Oliba de Vic i Be engue d'Elna e s el 1022; con eni de Toulouges del 1027 en e Oliba, alguns memb es del ca- pí ol d7Elna i alguns <<homes bons>>, signa en abdncia del bisbe Be- engue , pe es abli els aco ds del pac e an e io que no e en es- pec a s; el concili celeb a a Vic el 1030, del qual no s'han conse - a les ac es; i el concili de Vic del 1033 (G. GONZALVO, 1986, pp. 18-28). El pac e del 1027, i possiblemen el del 1022, es ablien una e a se manal des de l'ho a nona del dissab e ins l'ho a p ima del di- lluns. S'excomunica en els in ac o s, els que s'ap opiessin béns eclesias ics, els inces uosos ins al si& g au i els que abandona en l'esposa (J. MANSI, 1795, XIX, cols. 483-484). El concili del 1030 amplia a en la dibcesi de Vic la e a se ma- nal des del esp e del dimec es o des del di end es ins a l'ho a p i- ma del dilluns (G. GONZALVO, 1986, p. 24, no . 22). Pense, pe b, que la da a del dimec es deu se una in e polació pos e io i que de- ia comenGa di end es. El concili del 1033 ep esen a, en can i, l'ex ensió de la Pau i T e- a a d'al es dibcesis ca alanes, o i que la idea ja e a ben conegu- da (ccPac um au em Domini, quod eguam apellan us ici,,, H. HOFF~MANN, 1964, ap. 3). Les ac es són con i mades pe bisbes, aba s, com es, escom es i al es magna s, pe b, malg a no ha e - hi signa u es, cos a no eu e la ma de la com essa E messenda da - e e o aixb. Les dibcesis on s'ha ien d'aplica els es a u s són amb o a segu e a les de Ba celona, Gi ona i Vic, si enim p esen s les es i i a s en qub se ia igen la e a i els san s i ula s de ca ed als i mones i s: San a Ma ia a Gi ona i a Ripoll; San Joan [de les Aba- desses] a la dibcesi de Vic; San Pe e de Vic i l'ani e sa i de la un- dació de la ca ed al; San a Eulhlia i San a C eu de Ba celona; San Feliu de Gi ona. És bas an p obable que cada dibcesi ingués les se es p bpies es i i a s en qub aplica la e a, com a a a Gi ona aquelles en qub el papa Joan XIX a o ga a l'ús del pal-li a Pe e Ro- ge (CDSG doc. 180, a. 1030). To i que el concili del 1033 no esmen a la du ada de la e a se - manal, és su icien men explíci en desc iu e la es a d'aco ds p e- sos en el pac e: immuni a de les esglésies i dels espais de 30 passes que les en ol en, excep uades les dels cas ells i male ac o s; immu- ni a dels eclesias ics desa ma s i de les comuni a s monas iques; hom p ohibeix p end e els animals dombs ics i iolen a les cases dels pagesos o dels ila ans, ma an -los, u an -10s la oba o l'aixa- da i c eman -10s les messes o allan les oli e es. Els in ac o s se- ien so mesos a excomunicació si no epa a en el dany causa amb el doble del seu alo , del qual una mei a se ia pe al com e i l'al- a pe al bisbe. Més a d, al concili de Gi ona del 1068, s'amplia ia la e a anyal des del diumenge de l'oc a a de Pasqua ins ui dies desp és de Pen ecos a (doc. 306). El mo <(sag e a, mai és emp a en aques s pac es pe e e i -se als espais d'immuni a , de ini s com <cecclesia uel domos in ci cui u posi usa o ccecclesia.. .[e ]. . . mansiones que in ci cui u ecclesiae sun au e unb. Pe b els mo s sac a ia i sac a io, cons ucció exis en dins d'una sag e a, apa eixen ben a ia . De e , la se a p ecoq u i- li zació és el millo a gumen pe de ensa la c onologia &aques es assemblees con a el que p oposa J. P. POLY, que si ua l'inici del mo imen en el concili de Na bona del 1043 (1976, pp. 144-149 i no . 157). O igen senyo ial de sag a is i sag e es Les mencions de sag e es an e io s al 1030 són inexis en s. Quan es p odueixen, hem de pensa que ens obem da an una alsi ica- ció o un documen in e pola . Són els casos de la consag ació de San a Ma ia d'Olos (R. ORDEIG, 1979-1984, ap. 39, a. 909) o de la concessió de en a des es ccin ci cui o ecclesiae)) pe al cemen i i de San a Ma ia de Ridau a (CDSG doc. 9, a . 850). Conc e amen , aques es dues alsi icacions han e c eu e a J.P. Cu illie que hi ha- ia sag e es al segle IX (1984). El que si que obem p k iamen són mencions de cemen i is a la o a de les esglésies com a lloc d'en- e amen habi ual, pe b hom desconeix que ingués una ex ensió p ecisa (CDSG doc. 18, a. 888; doc. 103, a. 977; doc. 167, a. 1020; doc. 168, a. 1020). La in enció de les sag e es a & que els mo s i els ius es dispu en un espai es ingi en macab a cohabi ació, i el mo cimi e ium a iba a a con e i -se en sinbnim de sac a ia. La p ime a no icia segu a d'aplicació de les en a passes ecle- sias iques al bisba de Gi ona és del 1029, quan en l'ac a de consa- g ació de l'església de San Sil es e de Vallmala, al com a de Pe- elada, el bisbe Pe e Roge de ineix cla amen com s'ha d'es abli l'espai des ina a cemen i i: u de o is o um in ci cui u symi e ium de ipsa ecclesia uisse , id es , ad mensu am de homine, qui op um passum acie enen e uno pede in e a ex enda ambas cambas cum alio pede quan- um passus po ue i e sic ad plus minimum igin a passus,, (doc. 179). En les consag acions pos e io s, hom coneixe ia pe ec amen com es eien les mesu es i els esc i ans ja s'es a an de desc iu e-ho. Pe b les p ime es no icies segu es de sac a ios són la de San a Eu- lhlia de Vilapiscina del 1034 i la de san And eu de Paloma del 1035, al com a de Ba celona (ci ades pe K. KENNELLY, 1968, pp. 110 i 112). A Gi ona hem d'espe a ins al 1039 pe oba a la pa - bquia u al de San Julia de Co s la p ime a ccsac a ia.. . iux a sanc- i Zuliani>> (CDSG doc. 209). Des d'alesho es, les mencions es a an cada egada més eqüen s. La condició bhica pe dona alidesa a una sag e a és la consa- g ació episcopal. Així obem que hom o na a consag a esglésies que ja ho es a en, a egin -hi la con i mació episcopal de les en a passes. Cal pensa , pe b, que, du an els p ime s anys (1030-1040), les sag e es apa egue en al ol an de les esglésies sense necessi a de consag ació episcopal. És el cas de San a Eulhlia de C uilles, con- sag ada el 1062 (doc. 267), on el eudal Guillabe ja enia una casa i d'al es edi icis l'any 1035 (doc. 193). No c eiem que o s els pagesos hagen ingu de bell an u i el seu p opi sag a i. De e , alla on p edomina el poblamen dispe s no sembla que s'haja p odui mai una sa u ació de la sag e a i es o- ben ho s, camps i inyes so in dins del ecin e. Es abli qui són els més bene icia s pe la in enció dels sag a is sembla a isca si pa- em esmen que el e me sac a ia po e e i -se indis in amen a o el conjun de la sag e a o a una simple po ció de e eny de dimen- sions desconegudes. To i aixb, de les 29 mencions de p opie a s de sag a is que hem oba a la CDSG an e io s a l'any 1100, només ui pod ien pe anye a pagesos (docs. 227, 329, 381, 408, 415 i 429), alguns d'ells benes an s com a a Ioc ed, p opie a i d'un bou i d'un ase (doc. 270, a. 1063). Fins i o algun sembla que és un ba - lle eclesihs ic o senyo ial, com Send e Guillem a San Juli2 de Co s (doc. 209, a. 1039). Els p ime s sag a is pagesos pensem que són ui més a ia d'una coincidkncia en e p opie a eminen del sbl i supe posició de l'es- pai d'immuni a , que no pas d'un aco d en e Església i pagesos. Ans al con a i, els eclesihs ics endi an a adqui i aques s illo s campe ols immunes, com a a les comp es e es pel sag is a Be na Guillem (docs. 276, 289 i 329), seguin una endhcia que ambé s'obse a en e el cle ga de Ba celona (K. KENNELLY, 1968). Hi hau a, pe d, al es mi jans d'adquisició que les comp es: les dona- cions es amen a ies dels benes an s (CDSG doc. 227); els ple s con- be es ese a 3 les endes p o inen s de les epa acions dels sac i- legis i les in accions de la e a, compa ides amb els com es, de les quals en dona h la mei a a la canonja el 1063 (CDSG doc. 273). També els en e amen s se an una on es able d'ing essos; si més no, aques a ja e a adicional (doc. 18, a. 888), e lec ida semp e en les mencions de obla iones i laxa iones de unc o um. Les endes dels cemen i is d'algunes esglésies impo an s se an objec e de pac- e i epa imen , com a a les de la ca ed al de Gi ona, di idides en- e els sag is ans (doc. 245). Igualmen , els eudals p omogue en la cons ucció d'esglésies i p ega en al bisbe que consag és llu s sag e es, si uades en e enys so in cedi s pe ells ma eixos (doc. 234, a. 1049; doc. 240, a. 1053; doc. 287, a. 1064; docs. 336-338, aa. 1078-1079). Po se l'exemple més ca ac e ís ic siga la donació que an els esposos Ramon A na1 i Elia dis al bisbe de Gi ona de l'església de San Joan de Vilade- muls amb el seu cemen i i (doc. 242, a. 1053)' eben -la o segui del bisbe amb els delmes i les p imícies a can i d'un ju amen de ideli a (doc. 243, a. 1053). L'explo ació d7aques es sag e es i ce- men i is eudals po se siga idkn ica a les episcopals, amb uns sa- g a is p opie a dels senyo s laics, al es en mans dels eclesihs ics i uns al es pe als pagesos, so mesos a pe i s censos. Aques model d'aco d en e dues o es pa s sembla que es p odueix només quan cal e de beii nou o eno a la hb ica d'una església, i és pe ec amen uncional du an la segona mei a del segle x i o el se- gle m. La se a aplicació epo a, a més de la p o ecció dels béns dels eudals, eclesi& ics i pagesos, el con ol senyo ial di ec e sob e la p o- ducció pagesa en eni cen ali za s els p oduc es i acili a el dcul i el cob amen de les endes p opo cionals de la colli a. Sag e es, poblamen concen a i o i icacions eudals L'o gani zació senyo ial de la sag e a ha deixa nomb oses mos- es a queolbgiques, malg a la desap ensi a ac uació d'alguns es- au ado s d'esglésies amb l'anukncia i el supo de les co po acions municipals i d'al es ins i ucions. L'aplicació de desa o una s nous plans u banís ics i o e i una millo isió de l'edi ici eligiós sembla que són les úniques excuses que hom posa pe jus i ica la des uc- ció de les cons uccions que l'en ol en. El eball de camp que hem po a a e me en di e ses esglésies u als del bisba de Gi ona ens ha mos a que les emp em es deixa- des pe les sag e es són e iden s. D'una banda, el cemen i i con i- nua essen omnip esen i només en els casos d'accen uada concen- ació u bana ha es a asllada ( o og a ies 1 i 2). D'al a banda, l'espai comp ks dins les en a passes eclesias iques des aca cla a- men en la con igu ació de l'espai u ba i inclou semp e la ec o ia. La dis ancia ap oximada de in -i-qua e me es que de e mina so- in ineix en una plaqa, un ca e , un camí, una illa de cases o el mu del cemen i i i de ineix el pe íme e p imi iu de la sag e a ( o- og a ia 3). Els casos de San Julia de Co s i de San a Eulalia de C ui'lles són dels més ep esen a ius en coincidi gai ebé els qua e cos a s (c oquis 1 i 2). Quan l'església ocupa una posició ele ada, so in un desni ell b usc limi a 17ex ensió de la sag e a pe una o més bandes. La conse ació del aqa de la sag e a e idencia la se a elació amb la cons ucció dels cas ells eudals, una ci cums ancia que ob- ia a la documen ació. El concili del 1033 p ohibia la cons i ució de sag e es als cas ells i aques dec e sembla que es a segui en la consag ació d'alguna capella cas al, ja que no se ci en les en a passes eclesias iques (CDSG doc. 338, a. 1079). Pe 6 els eudals in- gue en el ecu s de cons ui una església i desp és ap o i a el pe- íme e de la se a sag e a consag ada pe e una o alesa, al e- gada amplian una o i icació an e io i o implican els campe ols en la cons ucció d'ambdós edi icis. Ho con i men la p ospecció ea- li zada en algunes sag e es i unes poques e e bncies documen als. Així, l'església de San Joan de Vilademuls ha ia es a cons ui'- da pe inicia i a de Ramon A na1 i d'Elia dis, que la dona en al bis- be, el qual els la e o na o segui (DB aps. 69 i 70, a. 1053). En- ca a que en aques s documen s no s'esmen a la sag e a, les 30 pas- ses eclesias iques de ineixen enca a a ui el seu pe íme e pels qua- e can ons (c oquis 3), o i que un desni ell condiciona els lími s del sec o occiden al. Les úniques es es cla es de la p imi i a o i i- cació medie al es oben al sec o o ien al, on es eu enca a un oq de mu alla i la po a d'accés. Aques a po a, d'ob a omana dub- osa segons els en esos (M. OLIVA, 1967-1968, p. 56), es oba si- uada exac amen a una dis ancia de en a passes, de les me es, de l'absis de l'església ( o og a ia 4). Als al es es sec o s de la sag e- a les es es de la o i icació han es a esbo ades, e d'alguna casa o i icada al sud, pe o o a pensa que ambdós pe íme es coincidien. Sabem posi i amen que la o alesa ja exis ia a mi jan Fo og a ia 1. I Fo og a ia 2. - 170 - Fo og a ia 3. Fo og a ia 4. CROQUIS. 1 CR~@U¡S DE U SA6RERA DE SANT JUL~A DE CORTS CROQUIS . 2 CROQUIS. 3 CROQUIS DE LA SAGRERA DE ST JOAN DE VILADEMULS segle XI, quan s'ha ien e ob es d'ampliació du an els con lic es que en on a en els com es Ramon Be engue I de Ba celona i Gui- llem I1 de Besalú, qui es a comp ome e a ende oca -les (DB ap. 75). En el cas de San a Eulalia de C uilles la si uació és semblan . Sa- bem que Guillabe , el senyo de la població, ja possei'a cases en el cemen i i l'any 1035, en e es amen , i les ebé son ill Gaus ed Guillabe (CDSG doc. 193). Aques se i un pe sona ge impo an dins la xa xa eudal del seu emps (docs. 263, a. 1062; doc. 368, a. 1087; LFM ap. 451, a. 1065) i po se siga amilia seu un al e Gaus- ed, el cle gue de Gi ona a ins incies del qual hom consag a a l'es- glésia de San a Eulalia concedin -li les en a passes de la sag e a (CDSG doc. 267). Dins del seu ecin e s'aixeca enca a la coneguda o e cilínd ica senyo ial ( o . 5) i poc més enlla de les en a passes es conse en algunes es es de mu alles (J. BADIA, 1977, pp. 167-168). Idbn ica supe posició de sag e a i o alesa sembla que es p odueix a San Sadu ní de 17Heu a, segons les indicacions de la p 6pia docu- men ació, malg a que hagen desapa egu les es es del cas ell. Els ex os són su icien men explíci s en desc iu e els elemen s d'una o i icació ( o i udine). El glossa i del Libe Zudicum d'Ho- mobonus, de comensamen del segle XI, assenyala la necessi a d'una posició ele ada (d iem: acumen oculo um; sumi a is gladii uel exe ci us cas o um ex ensus seu acu ionem ue bi oculosque men- im, Esco ial . 265). La cons ucció d'una u e o u ecella p o- po ciona un angle isual i una posició de ensi a p i ilegiada. Dins la o e, la came a és ambé esidkncia senyo ial: la escom essa Ri- ' quilda éu es amen al seu lli en la o e de la ciu a de Na bona (A.M. UDINA, 1984, ap. 11, a. 962); Rodlendis el éu a la se a ca- me a del cas ell de Púbol (CDSG doc. 279, a. 1064), on sabem que hi ha ia una o e (doc. 258, a. 1051-1058). Les o es apa eixen en la nos a documen ació a pa i de la segona mei a del segle x, co - esponen el p ime esmen egis a d'una de les o es de les mu- alles de Gi ona (doc. 108, a. 979). Poc desp és obem la p ime a menció d'una o e ila ana a Palau-sa o (doc. 126, a. 994), una cons ucció ec angula de mu s ma cadamen inclina s que enca a es conse a (J. BADIA: 1977, p. 262). Du an el segle XI es desen- olupa a la cons ucció de o es cilínd iques, so in di idides en dos ni ells di e en s (l'aula i la camb a), de les quals queden bells exemples a e es gi onines. Fo og a ia 5.