Les dracmes ibèriques de Tàrraco

Fa en ia, 10 (1988), 143-152 L. Villa onga Fa ben poc emps, quan publica em el nos e llib e de Les mo- nedes ib iques de ~a aco~, no accep a em 17exis 6ncia de les d ac- mes ibe iques d'imi ació empo i ana amb la llegenda TARAKON- SALIR, ja que no en coneixíem cap, i en l'única publicada en di- buix pe al es au o s no es llegia exac amen aques a llegenda. C onolbgicamen , la p ime a no icia d'aques a d acma ens la dóna ~eiss~, com a pe anyen a la col~lecció Ce da de Valkncia. Va publica -la amb el núme o 30, i la il.lus a a la lamina 11. A la igu a 1 ansc i im la llegenda que en dóna. A con inuació la obem a l'ob a de zobe13, o man pa de la col~lecció Vidal Quad as i Ramon. És la llegenda 17 de la se a au- Fig. 1. Llegenda de la d acma 30 de Heiss. L. VILLARONGA, Les monedes ibe iques de Ta aco, Ba celona 1983. A. HEISS, Desc ip ion géné ale des monnaies an iques de I'Espagne, Pa is 1870. J. ZOBEL DE ZANGRONIZ, <<Es udio His 6 ico de la moneda an igua de España , Memo ial Numismcl ico Espa iol, IV, V, 1878, 1880. A la pagina 135 del MNE IV obem la aula d'insc ipcions ibe iques, i a la lamina VI del ma eix olum, amb el núme o 10, el dibuix de la moneda. la de llegendes ibk iques en d acmes d7imi ació empo i ana, la nos- a igu a 2. També ep odueix en dibuix la moneda, en la qual la llegenda, la nos a igu a 3, p esen a a iacions amb la llegenda de la aula. En dóna una no a in e p e ació a la pagina 286, en des- c iu e la lamina VI, igu a 4, especialmen pel que a al p ime signe que de Ko abans, a a llegeix TA. Pel dibuix és la ma eixa que la publicada pe Heiss. Vidal Quad as segu amen l'adqui í de la col~lecció Ce da. El seu pes és de 4,00 g s. A l'ob a de ~elgado~, esc i a pe Pujol i Camps, en la pa que co espon a Empú ies, es publica amb el núme o 150, il-lus an -la a la lamina cxxx~, la llegenda de e e kncia, que obem a la se a aula epig h ica. És la de la nos a igu a 5. Pujol i Camps5, en el seu epe o i de llegendes, li dóna el nú- me o 16. És la nos a igu a 6. La se a in e p e ació és quasi exac- a a la de Zobel: dóna la e e kncia de Delgado i comen a, a la pi- gina 330, el can i del si& signe de H a M, la qual cosa no accep a, ni ampoc la in e p e ació del p ime signe de KO a TA. Fig. 2. Llegenda 17 de la aula de Zobel. Fig. 3. Llegenda de la moneda dibuixada, Zobel VI-10. Fig. 4. Llegenda en la desc ipció de la lamina VI de Zobel. Fig. 5. Llegenda de la d acma 150 de Delgado. A. DELGADO, Nue o mé odo de clasi icación de las medallas au 6nomas de Es- pa ia, omo 3, Se illa 1876. C. PUJOL I CAMPS, <La epig a ia numismá ica ibé icaw, Bole ín de la Real Aca- demia de la His o ia, XVI (1890), pp. 321-360. Fig. 6. Llegenda 16 de Pujol i Camps. Vidal Quad as i q a n on^ publica la moneda ci ada pels au o s an- e io s amb el núme o 115, no ilalus an -la i publican la lec u a que donem a la igu a 7. ~übne ~ inclou la llegenda d'aques a d acma en el seu epe o i amb el núme o 17, que ansc i im a la igu a 8. mo ó ós^ publica les an e io s in e p e acions de la llegenda en el seu epe o i amb els núme os 8, 24 i 61, de les quals ens dóna les ma eixes e e hncies. Les ansc i im a les igu es 9, 10 i 11. ~uadan~ c eu que hi ha e o s en la in e p e ació de la llegenda i que, pe an , la d acma de Ta acon no ha exis i mai. Malg a aixb, en publica una en el seu ca aleg amb el núme o 774, la lle- genda de la qual no és isible. un e mannl0 ecull la llegenda com a aiakons'ali , i hi dóna la e e hcia A.6.15. És la nos a igu a 12. Fig. 7. Llegenda de la moneda 115 de Vidal Quad as i Ramon. Fig. 8. Llegenda 17 de Hiibne . Fig. 9. Llegenda 9 d'Amo ós. Fig. 10. Llegenda 24 d'Amo ós. Fig. Il. Llegenda 61 d'Amo ós. Fig. 12. Llegenda A.6.15 d'un e mann. Da an d'aques s an eceden s i amb les di e ses in e p e acions d'una única moneda pe mi ja d'un dibuix, la nos a posició, no ha- en is mai cap d acma amb aques a llegenda en el ecull de ma- e ials, ou de p ecaució. No podíem adme e de mane a segu a l'exis kncia de la d acma amb la llegenda TARAKONSALIR, i pe an no a em inclou e-la en el nos e epe o i. Pe b, poc desp és de la publicació del nos e llib e sob e les mo- nedes ib& iques de Ta aco, ens a iba la no ícia d'una no a oba- lla, la d'O pesal', i hi oba em el es imoni ce de l'exis kncia de la d acma de a+akonSali , ja que en con enia es. I enca a més. L'es udi dels encunys ens ha pe mes descob i dues d acmes més, les quals abans no es podien de ini pe qui: la Ilegen- da no n'e a isible. L'es udi de les di e ses in e p e acions de la llegenda de la ma- eixa moneda ens pe me e les conside acions següen s: -P ime signe. La in e p e ació és KO o TA. -Segons signe. Semp e ben llegi pe R. -Te ce signe. Quasi semp e ben llegi pe A. --Qua signe. Co espon al KO, enca a que obe pe desso a. -Cinquk signe. Una N en o s els casos. --Sis2 signe. Llegi quasi semp e com una hac, quan en eali a ha d'ésse una M. " Es poden oba les p ime es no icies d'aques a oballa dins L. VILLARONGA, <<Les d acmes ibk iques del ipus de Puig Cas ella ,,, Ac a Numisma ica, 14 (1984). Fig. 13. Llegenda de les d acmes d'O pesa aquí es udiades. Fig. 14. Llegenda del e e s 1 de l'annex. Fig. 15. Llegenda del e e s 2 de l'annex. -Se & signe. Quasi semp e mal llegi , pe qui? només n'és isible la pa supe io . -Vui e signe. L ben llegida. -No i: signe. Llegi com a I ibe ica. En algunes de les lec u es hi al a un aq. -Des& signe. És una R, enca a que in e ida. Hem de eni p esen que, al segle passa , el alo on& ic dels signes ibb ics no e a ben in e p e a , la qual cosa en eia més di ícil una lec u a co ec a. Malg a o , a nosal es ens al a a el es imoni de la moneda, ja que no podíem accep a un dibuix. La llegenda que a a llegim co ec amen com a aPakonSali , es compon de dues pa s. La p ime a és el ophnim TARAKON, i la segona, SALIR. El opbnim TARAKON és ci a pe Ru Fes A i&, en O a Ma- i ima, 514-519, on, desp és de pa la de Cal.lípolis, hi a egeix <<la ciu a de Ta aco)), c eien -se que es ac a d'una in e polació mo- de na. Plini, 111, 21, en desc iu e la cos a ca alana, diu <<... segueix la Cesse ania, el siu Subu . Ta aco ob a d7EscipiÓ.. .>>. Es abó, a la Geog a ia 111, 4, 7 i Pomponi Mela 11, 90, amb; ci en Ta aco, i el ma eix Plini 111, en nomb osos llocs de la se a His o ia. Pel que a a la segona pa , SALIR, la obem en al es monedes de pla a, d acmes i dena is. Ha es a in e p e ada pels in es igado s que busquen solucions basco-ibe is es pe <<come g>). En can i, d'al- es es imen millo una in e p e ació pe c<pla a>)12. Nosal es ens in- clinem pe aques da e sen i pe qui? c eiem que la moneda no ana a des inada al come g, sinó a cob i necessi a s inance es. L'aspec e me olbgic és poc signi ica iu, ja que es coneix sola- men el pes de cinc monedes, i enca a d'aques es no p enem en con- side ació el de la col~lecció Vidal Quad as, excessi amen baix i no comp o a . El pes de les qua e monedes és el següen : 4,62,4,53,4,50 i 4,50 o 4,40 segons la on . D'aques a da e a p enem el pes mi ja de 4,45. N=4 % = 4,523 s = 0,07 = 1'6 % In e al de con iansa de la mi jana = 4,41/4,64 La posició d'encunys és a iable. Pe l'es imació del nomb e o iginal d'encunys de l'emissió, enim el plan ejamen següen pe a la epe ició dels encunys: A: 2,s monedes pe encuny R: 1,66 monedes pe encuny Accep able el p ime es imado 13 de 2'5 monedes pe encuny. L'es imació del núme o o iginal d'encunys de l'emissió és: l2 M. G~MEZ MORENO, Misceláneas, Mad id, 1940, en ~Suplemen o de epig a ia ibé ican, p. 306, núm. 74; D. FL.ETCHER, Insc ipciones ibé icas del Museo de P ehis- o ia de Valencia, Val ncia 1953, p. 42, insc ipció 2; J. MALUQUER, Epig a ia p e- la ina de la Península Ibé ica, Ba celona 1968, p. 131, núm. 227. l3 F.J. MORA MAS, *El coe icien e en e el núme o de ejempla es y el núme o de cuños: alcance de su con enido de in o mación es adís ica,, I Simposi Nu nis na- ic de Ba celona, ol. I, Ba celona 1979, pp. 509-529. D acmes I a 6: de TARAKONSALZR a g anda ia na u al, lle a de la 2, que a al doble. D acmes A a D: g up amb es ella, a g anda ia na u al. -~a cassonnel~, pe l'an e s de 2 i pel e e s de 3,s. -ca e 1', pe 17an e s de 2,s i pel e e s de 5,14. -~oods'~, pe l'an e s de 2,s i pel e e s de 3,75. -Guilbaud17, pe l'an e s de 2,16 i pel e e s de 3,89. Fen la mi jana enim 2,19 pe l'an e s, amb una es imació que és accep able. Veiem que el olum d7aques a emissió ou mol edui' , i que a a iba an sols a 3 encunys pe an e s, amb els quals s'encunya ien unes 60190.000 d acmes. Compa an -10 amb el olum dels dena is de Ta aco amb la llegenda ibe ica de KESE, que ou de 31 en- cunys, eiem que l'emissió ou mol pe i a. Semp e ha íem pensa que les d acmes ibk iques d'imi ació em- po i ana, l'a gen um oscense, o en encunyades pels pobles ibk ics aixeca s en a mes con a els omans in aso s. A a, da an les d ac- mes de Ta akonsali , hem de e isa aques c i e i. La nos a anillisi és e a pa in dels supbsi s següen s: l . Les d acmes ibk iques d'imi ació empo i ana semp e p esen- en el cap del pegas modi ica . 2n. La modi icació del cap del pegas a les d acmes empo i anes ou eali zada poc desp és del desemba camen oma a Empo ion, l'any 218 aC, en u ili za la se a seca els omans. 3 . En el p ime a enq oma és conque ida ~h acol~, la qual que- da cons i ui'da en qua e gene al oma. Més a d a esde eni la capi al de la Ci e io . l4 C. CARCASSONNE, uTables pou l'es ima ion pa le mé ode du maximum de ai- semblance du nomb e de coins du d oi (ou de e e s) ayan se i a appe une émis- sionu, II Simposi Numisma ic de Ba celona, Ba celona 1980, pp. 115-128. l5 G.F. CARTER, 4A g aphical me hod o calcula ing he app oxima e o al num- be o dies om die-link s a is ics o ancien coins,, Scien i ic S udies in Numisma- ics, edi ed by A. ODDY, B i ish Museum, Occasional Pape núm. 18, Lond es 1980, PP. 17-29. l6 I.J. GOODS, <<The popula ion equencies o species and he es ima ion o po- pula ion pa ame e s*, Biome ika, 40 (1953), pp. 237-264. l7 G. TH. GUILBAUD, (<A p opos de I'es ima ion du nomb e de coinsn, Bulle in de la Socié é F ancaise de Numisma ique, 29 (1974), pp. 625-634. l8 POLIBI, Hisld ia, 3, 76, 1. 4 . TB aco, desp és d'aques a ocupació, omand a en mans o- manes. Pe an , les d acmes de Ta akonsali o en ba udes a Ta aco so a el pode oma i no pels ibe s aixeca s en a mes. Així com es ba e en els dena is ibk ics amb la llegenda Kese a TB aco i els d711 i asali ban a Ile da pe inanqa les despeses de l'exk ci oma, abans es degue en encunya d acmes a TB aco, imi- an les que els omans es a en encunyan a Empb ion. En esquema, les encunyacions de moneda de pla a són: 218 aC .................. A la seca d'Empo ion els omans ba en d acmes, de pes de 4,70 g ., pe inan~a l'exb ci . Quelcom més a d .... A Th aco ba en moneda d'imi ació empo i ana, amb la llegenda Ta akonsali , de pes de 4,70 g . 212 aC ................... In oducció del dena i oma de 4,50 g . Es con i- nuen encunyan d acmes empo i anes. P incipi s. I1 aC ....... Reducció del dena i a 3,90 g . No s'encunyen més d acmes empo i anes. S'encunyen dena is amb llegenda ibb ica a Th aco, Ile da i Ausesken. Ca aleg An l Cap d'A e husa a la d e a ol ada pe es do ins. Re l Pegas a la d e a, amb el cap modi ica , desso a es ella i la llegenda de la igu a 13. 1 D acma de la col~lecció Ce da (Heiss 11-30) que passa a la col.lec- ció Vidal Quad as i Ramon (Zobel VI-10; Delgado 150; Vidal Qua- d a~ 115) 4,00 g . 1 2 1 O pesa; 4,62, 1 h. 3 O pesa; -. 4 2 O pesa; 433, 6 h, Fab ica Nacional de Moneda y Timb e. 5 Ti issa IV, 33; 4,50, 10 h19. 2 - 6 - 3 MAN 484 = Guadan 774; 4,40/4,50~~, 1117 h2'. l9 L. VILLARONGA, <El eso IV de Ti issaa, Ac a Numisma ica, 12 (1982), pp. 63-73. En publica aques a moneda, només sabé em llegi el inal SALIR. A ui, pe l'enlla~ d'encunys, sabem amb ce esa la llegenda, que llegim TARAKONSALIR. 'O Els pesos i les posicions d'encunys de les dues e e ncies no són coinciden s. '' J.M. NAVASCUES, Las monedas hispánicas del Museo A queológico Nacional de Mad id, I, Ba celona 1969.