Una inscripció pintada amb data consular en una àmfora Dressel 1 del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)

Fa en ia, 10 (1988), 113-116 UNA INSCRIPCIO PINTADA AMB DATA CONSULAR EN UNA AMFORA DRESSEL 1 DEL POBLAT IBERIC DE BURRIAC (CABRERA DE MAR, MARESME) Jo di Mi ó Du an les exca acions eali zades al sec o cen al del pobla l'any 1984' en una si ja, es descob i en di ui Bm o es i dos dolia. Ca o ze de les Bm o es es poden adsc iu e a di e ses a ian s de la D essel 1, de les quals ens in e essa la que p esen a a en el coll, en pin u a neg a, la següen insc ipció: [- - -1 D o o [- - -1 P(ub1io) . RWILIO . L (ucio) 1 V [LI0 - - -1 Fa 54 mm de lla g, i les lle es enen una al u a comp esa en e els 6 i els 8 mm, lle a de la de la p ime a línia, que en é 10. En- ca a que no hi igu a cap e e kncia explíci a, pensem que es ac a d'una da a consula , in e p e ació més p obable que la de p opie- a i del undus, del i que con enia el ecipien , o del seu des ina- Fo man pa de les ac i i a s eali zades I'any 1984 din e del <Pla de ]'A u ,, (Se ei d'A queologia, Gene ali a de Ca alunya), els eballs o en du s a e me pe N. Beni o, F. Bu jachs, J.M. De aus, M. Espadale i M. Molina, als quals hem d'a- g ai les acili a s concedides pe a I'es udi de les hm o es ecupe ades a la si ja es- men ada. Pe a un es udi mCs de alla de la insc ipci6 de qu pa la em, egeu J. MIR~, aUne insc ip ion pein e a ec da e consulai e su une ampho e D essel 1 B de I'oppidum de Bu iac (Cab e a de Ma , Ba celone),, Documen s d'A chéologie Mk idionale 9 (1986) (en p emsa). a i. Coneixem dos cbnsols anomena s P. Ru ilius: els que duen els cognoms Ru us, del 105 aC, i Lupus, del 90 ac2. A a bé, la con- se ació d'una L i mol p obablemen de pa d'una I ens inclina a pensa que ens obem da an del segon cbnsol, L. Zulius Caesa , el qual a compa i el ca ec amb el segon dels Ru ilii ci a s. Pe an , la da a de la insc ipció, i la de l'im o a, se ia el 90 aC. Lbgi- camen , una al a cosa és la da ació de la si ja, la qual cosa ací no ens in e essa. D'al a banda, si el signe de la p ime a línia el llegim com a D, el podem associa amb el domini ( undus), o amb el con ingu ( un- danum) . Quan a la ipologia de la pega, l'assimilem cla amen al ipus 1 de ~ essel~. Tanma eix, hem d'adme e una ce a di icul a a l'ho- a d'adsc iu e-la a una de les es a ian s ccclassiques>> de la o ma. E ec i amen , p esen a ca ac e ís iques hib ides en e la A i la B, o i que més a ia la conside a íem com a pe anyen a la segona4. Aques a da ació s'inclou din e de les més an igues conegudes de A. DEGRASSI, Insc ip iones I~aliae, XIII, aFas i e Elogia)), I, 1947, p. 610. ' Pe una sín esi de la o ma, egeu M. BELTRAN LLORIS, Las án o as omanas en Espa ia, Sa agossa 1970, pp. 301-329. Els de alls de la ipologia i la se a discussi6 es poden oba al nos e es udi ci- a a la no a 1. Les mesu es més impo an s s6n les que segueixen: al u a: 106 cm; diame e de la boca: 16,517 cm; diame e del lla i: 19-19,s cm; al u a del lla i: 5,s cm; diame e maxim: 28,s cm; al u a del peu: 13,5 cm; capaci a : 26 li es. 25 cm. - - 115 - la o ma5. A a bé, la p oblemh ica que acabem d'exp essa pel que a a la se a classi icació ens a se p uden s en la se a alo ació6. D'al a banda, el colo neg e no és co en a les insc ipcions am- o als a do- epublicanes7. To i que no malmen ana en en e - mell, podem pensa que la nos a no és excepcional i, pe an , am- bé s9hi emp a ia el neg e. L. CAE. L AVR COS I/ R (O B) VZAN? 11 8? ... (L. Caecilius i L. Au elius, cbnsols del 119) a Vall omanes (Ba celona): G. ROVIRA, & R. PASCUAL, eHallazgo de una án o a omana con una insc ipción pin ada*, In o mación A queológica, 1 (1970), pp. 60-62; C MAR10 l/ L AVR OLI (C. Ma ius i L. Au elius, del 103) a Tolosa: Gallia, 38, 2 (1980), p. 486, i in o macions de M. Vidal; del Cas o P e o- io, dues del 102 i una del 101, que esmen en el ale num: C. PANELLA, e o e - a, po i e me ca i: I'esempio dell'Age Fale nusn, Mem. Ame . Acad. Rome 36 (1980), no a 30; AR( isium?) CER( ... num) C POMIT(ini) o DOMIT(i) l/ Cn. COR (nelio) P LIC(inio) CO(n)S, del 97 (= C.I.L., XV, 2,4537): A. HESNARD, <<Les am- pho es épublicaines, ampho es de adi ion g ecque*, dins <<Les ampho es hellénis- iques*, a Cé amiques omaines e hellénb iques, I1 (en p emsa). La de Tolosa es oba sob e D . 1 A, i la de Roma, del 97, sob e la B. Les al es, sob e a ian inde e minada. En conseqü ncia, adme em les di icul a s pe pode si ua I'apa ició de la a- ian B a p incipi del s. I aC, pe a a la més ecen de o es es, basan -nos en la nos a insc ipció. La p oblema ica quan a la inclusió de o es les D . 1 din e de les es a ian s i, al egada, de la se a inu ili a , la esumeix A. TCHERNIA, Le in de l'l alie omaine, Roma 1986, pp. 312-320. ' Pe exemple, d'en e les insc ipcions epublicanes publicades pe D essel (CIL, XV, 2), an sols dues an en neg e (núms. 4572 i 4632), men e que les al es an en e mell (J.M. NOLLA, <Una p oducció ca ac e ís ica: les am o es DBw, Cypsela, 11, 1978, p. 227).