Recensions

voltant de la seva torre de pisos, serveix de pretext per a una demostració de les conseqükncies nefastes de la hybris dels homes (Bost). Jerusalem apareix com a ciutat santa, en convertir-la el rei David en una triple associació: ciutat-Déu-rei. Així ser& la nova Jerusalem de I'era messianica que es tornara celestial a 17Apocalipsi (Martin-Achard). Jerusalem ha d'estar a I'altura de la seva imatge perquk s'hi acompleixi la unió de Déu i els homes (Starobinski). El pensament cristia ha considerat la passió de Crist com un signe de ruptura amb el temps en quk Jerusalem i Déu eren una sola cosa; i si encara és important és perquk és el lloc on es va acomplir el fet central sobre el qual reposa la seva fe, per6 ja no és l'únic lloc on es manifesta la preskncia divina (Zumstein). Després d'una analisi subtil i eloqüent de l'important passat de Roma (Insolera) com a imatge de ciutat-gresol, el recull s'acaba amb una visió de la ciutat ideal per excel.lkncia, la que Alexandre tracta d'aixecar segons els preceptes del seu mestre Aristbtil (Siat). Victoria Solanilla BOURGEAUD i altres, eds., L'animal, 17homme, le Dieu dans le Proche-Orient ancien (Cahiers du CEPOA, 2), Leuven, Peeters, 1985. Aquest segon volum dels quaderns del CEPOA (Centre d'8tude du Proche-Orient Ancien) també esta format per les actes d'un col.loqui fet a Cartigny (28-31 de maig de 1981). El tema del col.loqui era el mateix dels cursos i seminaris impartits l'any anterior al CEPOA de la Universitat de Ginebra. No s'ha unificat la presentació, les notes i les abreviacions de les comunicacions, com es va fer en el primer quadern, dedicat a <<la ciutat al Proxim Orient Anticw. El text de Ph. Bourgeaud serveix d'introducció al conjunt. Són les reflexions d'un historiador de les religions sobre el tema del col.1oqui. I a continuació es presenta tot el conjunt dels treballs, segons un ordre cronolbgic (de la prehistbria a I'kpoca paieocristiana), seguit d'un índex de topbnims i un índex de matkries. Si Bourgeaud parla de ['animal com a cosa susceptible d'ésser pensada i consumida a través d'un ritual (sacrifici) o d'unes prohibicions (tabús alimentaris), tractant40 com a operador simbblic, Cauvin parla de I'art mobiliari epipaleolític de I'est, que es caracteritza fonamentalment per formes animals com les de l'art Franco-cantabric a I'oest. A partir del segle VIII aC s'abandonen aquestes formes i hi ha un augment gradual de les representacions de la figura humana. Els símbols s'organitzen de manera jerarquica entorn de les figures de la dona i el toro, que tindrien la categoria de primeres divinitats. Aquest canvi en el psiquisme &urna el dedueix I'autor per mitja de I'analisi d'aquells aspectes més materials de la neolitització. Chaix exposa la seva teoria sobre el Bucrani. Diu que es poden trobar santuaris del Prbxim Orient, als es- trats dels fonaments de les cases neolítiques a Europa i associats al culte funerari en diferents llocs i períodes. Mellaart afirma qge no hi ha cap relació entre les restes, d'aliments trobades a Chatal Hiiyiik i Hacilar i les grans escenes de captura d'animals i de caGa de Chatal Hiiyiik -que s'assemblen molt a les del Paleolític Superior de Fransa o Espanya-, el simbolisme de les quals il.lustra l'origen de les divinitats i els seus animals familiars; l'autor contrasta aquelles representacions picto~iques amb la ceramica i els tbxtils d'Hacilar, que també testimonien una aparent continultat, en un moment més tarda, de les mateixes creences en un espai més petit. Hi ha dos treballs relacionats amb la Bíblia. De Pury manté que els autors bíblics eren ben conscients de l'absencia d'una diferencia ontolbgica entre la humanitat i les especies animals, tot i que establien una jerarquia de criatures; per6 alhora afirma que el món animal podia ser per a l'home la imatge del paradís perdut, perqui: creu que, tot i que hi ha una agressió contínua entre l'home i I'animal, I'home de 1'Antic Testament és un testimoni nostalgic de les meravelles de la vida animal. Delcor tracta el tema de la prohibició de trencar els ossos de la victima pasqual, de la qual prohibició, afirma,que la Bíblia no en dóna cap explicació, potser perque hi ha qui pensa que aquesta victima pasqual era un símbol de Déu i que, en consumir-la per tal de deslliurar-se del poder del dimoni, hom s'identificaria amb Ell. També hi ha d'altres explicacions: resurrecció i reencarnació; perd I'autor afirma que la significaci6 real s'hauria de buscar en el context immediat: mitja de protecció del poble jueu. La resta de comunicacions (7) estan dedicades a problemes d'iconografia de diferent cronologia i procedencia. Collon tracta el problema dels atributs dels animals dels déus en el Prbxim Orient Antic i afirma que aquests atributs són un mitja per a la correcta identificació dels déus. Aquests animals poden ésser escollits per a simbolitzar una característica de la naturalesa del déu, o el poder del dimoni derrotat i ara al seu servei, o el país o regió d'on procedeix el déu. Lebrun tracta dels atributs dels animals entre els hittites. Remunta al VII mil. aC el zoomorfisme (hatti, hittites i neohittites) fins al període roma d7Anatolia. Els animals salvatges pertanyerien als déus i els domkstics als homes. Els animals més importants i les seves relacions són: el toro (déu de les tormentes), el cérvol (déu protector de la natura salvatge), el lleó (déu de la guerra) i l'aguila. Lambert estudia el mus-hus, un ser compost de lleó, aguila i serp, que era símbol diví en el III mil.leni aC. Més tard (11 i I mil. aC) personificara Marduk, principal déu babilonic. El bloc d'Egipte esta format per una anAlisi parafraseologica i l~teraria de la piramide Spell, que descriu les condicions de vida a la part del delta del Nil (Derchain); pel cas de I'emigracio d'aus tal com es despren dels arxius iconografics d'Egipte antic i sobretot de I'acte cultural de la nominació linguística (Roquet); i pel tema de les divinitats egípcies dempeus sobre animals perillosos: lleons, serps i cocodrils; concretament, ((Horus sobre els cocodrilsn i ~Tutu sobre una serp)), que de vegades acompanyen el déu com si fossin els seus ajudants, pero que són perillosos per a I'home i podrien ser I'expressió del poder del seu déu (Quaegebeur). S'acaba el llibre amb un treball sobre el grifó en el bestiari d'Adam del santuari d'Huarte (Síria). Afirma Canivet que el grifó, en aquest cas, esta col.locat de manera simittrica al fitnix de la Resurrecció i podria representar Nitmesi, la for~a cega del destí i de la mort que Crist ha aconseguit de sotmetre, alliberant I'home de les forces astrals que l'oprimien. Victoria Solanilla F.M. GIMENO BLAY, La escritura gótica en el País Valenciano después de la conquista del siglo XZZZ. Departamento de Paleografia y Diplomatica, Universidad de Valencia, 1985 Serie Monografias, 3, 185 pp. + 22 laminas. Amb proleg del professor J. Trencs, el Departament de Paleografia i Diplomatica de la Universitat de Valbncia ens ofereix I'obra intitulada La escritura gótica en el País Valenciano después de la conquista del siglo XIII de F.M. Gimeno Blay. Aquest llibre és fruit de I'ampliació d'una part de la tesi doctoral de I'autor, La escritura en la did-cesis de Segorbe. Una aproximación al estudio del alfabetismo y la cultura es~rita en el Alto Palancia (1383-1458), defensada a la susdita universitat el 1984. En la introducció (pp. 19-24) F.M. Gimeno, després de posar en eviditncia el contrast entre la riquesa de testimonis grafics que posseeix el País Valencii i I'escassa atenció que els paleografs li han prestat, postula per a aquesta &rea geografica la necessitat d'analisis paleografiques de caricter descriptiu i evolutiu, i també d'estudis sobre els mecanismes d'aprenentatge i utilització de I'escriptura amb vista a aprofundir en el coneixement de la difusió social de la capacitat d'escriure i la seva funció, preocupacions noves dels estudis paleografics, encoratjades sobretot per I'escola de Roma. I centra, immediatament després, I'objectiu del seu treball. aIntentaremosr, diu, <<hacer un analisis de lo que sucedió en el campo de las escrituras bajomedievales valenciana~ después de que Jaime I conquistara las taifas musulmanas, y que éstas pasaran a depender de una superestructura cristiana, enfrentada con la musulmana no so10 a nivel ideológico-religiosa, sino también a nivel lingüístic~, y naturalmente, por su vehículo de comunicación escrita,, (p. 22). L'autor dedica tot un capítol (pp. 25-44) a fer un repis crític de la bibliografia -manuals i col.leccions de facsímilsque s'han ocupat -o haurien pogut ocupar-sede les qüestions paleografiques que interessen el País Valencia i, per extensió, la dita Corona d'Aragó donat que aquesta tingué una important influitncia en les terres valencianes. En els dos capítols seguents hom continua insistint sobre la bibliografia precedent, pero ara referida a la Corona de Aragón en general y a la Can-