Recensions

Marmi antichi. Problemi d'impiego, di restauro e d 'identificazione A cura di Patrizio Pensabene. Studi miscellanei 26, 1981-1983. Roma 1'Erma di Bretschneider 1985 VI11 + 252 pp. El volum que ens ocupa aplega el recull realitzat per P. Pensabene dels resultats de les comunicacions presentades en ocasió de I'obertura d'una exposició (el marg de 1982) de dues col.leccions de marbres de colors que estaven en possessió de I'Institut d'Arqueologia, i que ara ha convergit en el Departament de Ciencies de ]'Antiguitat de la Universitat de Roma I (La Sapieza). La mostra tingué lloc al Museo dei Gessi de la Universitat. Una breu introducció de P. Pensabene ens situa en la complexitat del problema i sobretot en l'optica de tractament de l'estudi del marbre sota el prisma del concepte de ((cultura material)), i ens insisteix molt especialment en el problema dels marbres blancs i la seva identificació. El llibre es una crida a un major interes respecte a les qüestions plantejades per I'origen i la distribució del marbre en el món antic, que pot permetre no només refer la intrincada xarxa comercial d'aquest producte, sinó tambe actuacions de conservació i restauració del patrimoni en virtut d'aquest coneixement mes precís. El primer treball recollit es I'aportació de P. Pensabene, c(Su due collezioni di marmi dell'lstituto di Archeologia dell'universita di Roma)), on I'autor recull les col~leccions Podesti i -Scalzi que han anat a raure en aquest indret, constitu'ides per 1.297 i 432 mostres respectivament, que mostren I'estat del coneixement dels marbres de color en el segle XIX Aquest fet dóna peu a Pensabene per fer un petit record de les col~leccions, pot oferir un estat de la qüestió i un nomenclator identificatiu de les pedres decoratives en un cert moment, la qual cosa permet d'identificar el que els estudis antics volien recollir sota les diverses denominacions i explicar tambe un cert tipus d'identificacions. Cal que treballs pacients, rigorosos i alhora modestos com el de P. Pensabene s'estenguin a les diverses col~leccions arreu del món, cosa que augmentara la profunditat historica d'aquest coneixement tecnic. Sota el títol ((L'identification des marbres, sa necessite, ses methodes, ses limites)), D. Monna (part patroIogica), P. Pensabene (marbres a I'antiguitat) i J.P. Sodini (epoca bizantina) ens ofereixen un estat acurat dels problemes que el seu títol indica en el moment actual (l'article era ja conegut en la seva versió italiana publicada a Marmo restauro. Situazione e prospettive, Carrara 1984, pero no s'ha publicat de nou). En aquest treball sobre la bibliografia mes recent es planteja el problema de la difusió dels marbres al món roma i protobizanti. La part identificativa planteja els problemes de l'observació microscopica i les particularitats petrologiques observables per microscopia. A mes dels elements tracta les característiques isotopiques, l'estudi de 1'10 Mn2+ per ressonancia, per tal de concloure que nomes amb la combinació dels diversos metodes pot arrribar-se a I'aproximació d'uns resultats satisfactoris. El treball entra a continuació en la interpretació arqueologica de la identificació i en els diversos conceptes de taller, amb especial atenció al que en podríem dir prefabricats, o tambe els materials esbossats a les pedreres mateixes, be sigui per un taller local o per escultors que s'hi han desplagat des d'un taller. Cal comptar amb la presencia de marbristes o artesans itinerants, que poden justificar certs tipus de produccions amb marbres locals. Una crida per aconseguir més coordinació entre els diversos especialistes i a I'esforg per obtenir un mostrari millor de tot el conjunt de pedreres explotades en epoca romana, tanca el treball. D. Cordischi ens proposa una serie de ((Analisi di marmi provenienti de cave'mediterranee di interese arqueologico mediante la tecnica di risonanza di spin elettronico (ESR))). Els resultats, malgrat els avantatges d'un metode que permet treballar sobre una mostra relativament petita de forma gairebé rutinaria, fins i tot quan es contaminada, es discriminant per a les mostres que presenten dolomita o un baix contingut de Mn++ (10 manganes); de tota manera, el resultat es encara probabilistic quant a I'atribucio d'origen exacte, ja que, com tot metode estadístic, requereix una mostra mes amplia que no la presentada actualment. G.P. Buso, L. Lazzarini, H. Xusheng i G. Moschini, proposen un trMetodo rapido di analisi elementale di residui insolubili, di marmi cristall ini^^. Per a l'aplicacio del metode cal nomes obtenir una mostra no contaminada, de 500 mg i, mitjangant un procés amb el raig X, intentar establir la determinació dels diversos elements presents i la relativa presencia de calci i estronci, que en ser, segons els resultats, variables d'una part a l'altra del mateix tros de marbre, no permeten a hores d'ara una, caracterització de pedreres concretes, com ho mostra l'experiencia feta per a les pedreres d'Aliki a I'Illa de Tasos. L. Lazzarini, G. Moschini, M. Waelkens i H. Xusheng, en ctNew light on some phrygian Marble Quarries through a petrological Study and the evaluation of CaISr ratio)) tornen sobre un metode ja experimentat, pero en aquest cas sobre una mostra molt completa de pedreres de les zones d'Iscehisar, Goyniikoren, Cakirsaz, en la part central de Frígia, en una Amplia zona entorn de l'actual ciutat d'Afyon (Turquia). Els resultats han estat positius quant al metode, que mostra un alt ratio CaISr en el marbre Docimni i permet d'establir diferencies amb les altres pedreres de la zona estudiada. S. Walker, en ttThe Marble quarries of Proconnesos: isotopic evidence for the age of the quarries and for lenos-sarcophagi carved at Rome)) ens planteja el problema d'aquest tipus de sarcofags, per al qual I'analisi d'isotops demostra que en dues de les seves varietats son de procones i en una altra, amb lleons als costats, son de tipus variats de marbres, i que per Últim tampoc son de procones les copies medievals. Aixo establiria una taula cronoIogica que demostraria que durant la segona meitat del segle 111 dC I'escultura d'aquest tipus de sarcofags es devia fer a Roma i que no sempre es devia poder obtenir marbre del Procones, en raó de la mancanga d'estocs pels problemes d'orient, amb posterioritat al 260 dC, com tambe tancaren les officinae que treballaven en Atenes els sarcofags atics en marbre del Pentblic. trLa conservazione dei manufatti di marmo)) es el tema que ens presenta C. Meucci, on planteja el pro- blema de la precisió de l'estat de conservació, els criteris d'intervenció per a la conservació i les tecniques aplicades. L'equip format per T. Koielij, A. Lambraki, A. Muller i J.P. Sodini ens donen un complement als seus treballs anteriors sobre les pedreres de I'illa de Tassos, en un treball que presenta uns materials molt importants, sobretot per - poder seguir el procés de producció: (tsarcophages decouverts dans les carrieres de Saliari (Thasos))). Ja dintre d'aquesta tonica de presentació de pedreres, A. Solano ens ofereix una descripció d'una pedrera de Calabria sota el títol ttSu una cava romana di granito a Nicotera)); en la presentació proposa un tipus de fitxa model que, amb molt pocs retocs, pot utilitzar-se per a pedreres no gaire rendibilitzades des de I'antiguitat, encara que per a altres tipus de materials, la identificació i individualització de varietats internes de la pedrera o conjunt de pedreres s'hagi de completar. P. .Arthur ens presenta en ctThe marble of Mondragone)) una nota sumaria sobre aquest material extret al nord de la Campania. En l'ambit de la tecnica de treball es molt interessant l'estudi de P. Rockwell trPreliminary study of the carving techniques on the column of Trajan)) i el de A. Claridge, de caire mes ampli, ctSulla lavorazione dei marmi bianchi nella scultura del'eta romana)) que troben un complement en el de T. Koielij ctAn example of cutting marble using handpick and chiseb), treballs que presenten en conjunt una documentació grafica de consulta indispensable per a una analisi en aquest sentit. Segueixen i tanquen el llibre tres treballs sobre paviments. El primer d'ells, obra de M.L. Morriconi Matini, ttAspetti del repertori0 decorativo dei mosaici republicani di Roman, ens ofereix un panorama molt necessari en un campi que necessita de reordenació i per al qual els exemples de Roma són de primera importancia si es vol fer una comparació estilística i sobretot cronologica. D'altra banda, la il~lustració s'adiu amb l'objectiu proposat. El treball de D. Michaelides ((Some aspects of marble imitation in mosaic)) completa un camp ja estudiat per a la pintura, i constitueix una ]primera aportació del que ja es revela com un tema apassionant, basat en un coneixement de les varietats de marbre, contrariament a alguns dels treballs freqüents referits a la pintura. De tot punt indispensable i de presencia obligada en els treballs subsegüents es l'estudi de F. Guidobaldi ((Pavimenti in opus sectile di Roma e dellkea romana: proposte per una classificazione e criteri di datazione)) on, al llarg de mes de seixanta pagines amb nombroses figures i un seguit de divuit lamines, es desenvolupa un criteri exacte de classificació tipolbgica amb una datació del seu us d'acord amb una exemplificació exhaustiva dels diversos motius i una coherent explicació dels criteris combinatoris i de composició. La recapitulació final no amaga els problemes de datació -en especial dels segles 11-111 dC-, fa un elenc complet dels aspectes a tenir presents en el moment d'analitzar un paviment d'opzis sectile, així com una presentació sintetica final dels diversos moduls i esquemes i la seva datació d'acord amb els exemples coneguts. De nou volem destacar la important contribució que aquest estudi representa en un camp fins ara mancat d'una sistematització que recollís els progressos que ha proporcionat la informació arqueologica. La felig iniciativa de P. Pensabene permet avui de tenir a les mans un instrument de treball i de reflexió a tots els que s'interessen per uns temes com els que recull aquest volum, ara per ara indispensable, en un camp que ha de veure en els proxims anys un desenvolupament molt rapid en funció de les novetats i reinterpretacions que pot aportar aquest apecte de la cultura material al millor coneixement del món antic. M. Mayer