Recensions

Ma mi an ichi. P oblemi d'impiego, di es au o e d 'iden i icazione A cu a di Pa izio Pensabene. S udi miscellanei 26, 1981-1983. Roma 1'E ma di B e schneide 1985 VI11 + 252 pp. El olum que ens ocupa aplega el ecull eali za pe P. Pensabene dels esul a s de les comunicacions p esen ades en ocasió de I'obe u a d'una exposició (el ma g de 1982) de dues col.leccions de ma b es de colo s que es a en en possessió de I'Ins i u d'A queologia, i que a a ha con e gi en el Depa amen de Ciencies de ]'An igui a de la Uni- e si a de Roma I (La Sapieza). La mos a ingué lloc al Museo dei Gessi de la Uni e si a . Una b eu in oducció de P. Pensa- bene ens si ua en la complexi a del p oblema i sob e o en l'op ica de ac amen de l'es udi del ma b e so a el p isma del concep e de ((cul- u a ma e ial)), i ens insis eix mol especialmen en el p oblema dels ma b es blancs i la se a iden i icació. El llib e es una c ida a un majo in- e es espec e a les qües ions plan e- jades pe I'o igen i la dis ibució del ma b e en el món an ic, que po pe - me e no només e e la in incada xa xa come cial d'aques p oduc e, sinó ambe ac uacions de conse a- ció i es au ació del pa imoni en i u d'aques coneixemen mes p ecís. El p ime eball ecolli es I'apo - ació de P. Pensabene, c(Su due co- llezioni di ma mi dell'ls i u o di A cheologia dell'uni e si a di Ro- ma)), on I'au o ecull les col~leccions Podes i i -Scalzi que han ana a au e en aques ind e , cons i u'ides pe 1.297 i 432 mos es espec i amen , que mos en I'es a del coneixemen dels ma b es de colo en el segle XIX Aques e dóna peu a Pensa- bene pe e un pe i eco d de les col~leccions, po o e i un es a de la qües ió i un nomencla o iden i ica- iu de les ped es deco a i es en un ce momen , la qual cosa pe me d'iden i ica el que els es udis an ics olien ecolli so a les di e ses deno- minacions i explica ambe un ce ipus d'iden i icacions. Cal que e- balls pacien s, igo osos i alho a mo- des os com el de P. Pensabene s'es- enguin a les di e ses col~leccions a eu del món, cosa que augmen a a la p o undi a his o ica d'aques co- neixemen ecnic. So a el í ol ((L'iden i ica ion des ma b es, sa necessi e, ses me hodes, ses limi es)), D. Monna (pa pa o- Iogica), P. Pensabene (ma b es a I'an igui a ) i J.P. Sodini (epoca bi- zan ina) ens o e eixen un es a acu a dels p oblemes que el seu í ol indica en el momen ac ual (l'a icle e a ja conegu en la se a e sió i aliana publicada a Ma mo es au o. Si uazione e p ospe i e, Ca- a a 1984, pe o no s'ha publica de nou). En aques eball sob e la bi- bliog a ia mes ecen es plan eja el p oblema de la di usió dels ma b es al món oma i p o obizan i. La pa iden i ica i a plan eja els p oblemes de l'obse ació mic oscopica i les pa icula i a s pe ologiques obse - ables pe mic oscopia. A mes dels elemen s ac a les ca ac e ís iques iso opiques, l'es udi de 1'10 Mn2+ pe essonancia, pe al de conclou e que nomes amb la combinació dels di e sos me odes po a iba -se a I'ap oximació d'uns esul a s sa is ac- o is. El eball en a a con inuació en la in e p e ació a queologica de la iden i icació i en els di e sos con- cep es de alle , amb especial a enció al que en pod íem di p e ab ica s, o ambe els ma e ials esbossa s a les ped e es ma eixes, be sigui pe un alle local o pe escul o s que s'hi han desplaga des d'un alle . Cal comp a amb la p esencia de ma - b is es o a esans i ine an s, que poden jus i ica ce s ipus de p o- duccions amb ma b es locals. Una c ida pe aconsegui més coo dinació en e els di e sos especialis es i a I'es o g pe ob eni un mos a i millo de o el conjun de ped e es explo ades en epoca omana, anca el eball. D. Co dischi ens p oposa una se- ie de ((Analisi di ma mi p o enien i de ca e'medi e anee di in e ese a - queologico median e la ecnica di i- sonanza di spin ele onico (ESR))). Els esul a s, malg a els a an a ges d'un me ode que pe me eballa sob e una mos a ela i amen pe i a de o ma gai ebé u ina ia, ins i o quan es con aminada, es disc iminan pe a les mos es que p esen en dolomi a o un baix con in- gu de Mn++ (10 manganes); de o a mane a, el esul a es enca a p obabilis ic quan a I'a ibucio d'o i- gen exac e, ja que, com o me ode es adís ic, eque eix una mos a mes amplia que no la p esen ada ac- ualmen . G.P. Buso, L. Lazza ini, H. Xusheng i G. Moschini, p oposen un Me odo apido di analisi ele- men ale di esidui insolubili, di ma mi c is all ini^^. Pe a l'aplicacio del me ode cal nomes ob eni una mos a no con aminada, de 500 mg i, mi jangan un p océs amb el aig X, in en a es abli la de e minació dels di e sos elemen s p esen s i la ela i a p esencia de calci i es onci, que en se , segons els esul a s, a- iables d'una pa a l'al a del ma eix os de ma b e, no pe me en a ho es d'a a una, ca ac e i zació de ped e es conc e es, com ho mos a l'expe iencia e a pe a les ped e es d'Aliki a I'Illa de Tasos. L. Lazza ini, G. Moschini, M. Wa- elkens i H. Xusheng, en c New ligh on some ph ygian Ma ble Qua ies h ough a pe ological S udy and he e alua ion o CaIS a io)) o nen sob e un me ode ja expe imen a , pe o en aques cas sob e una mos a mol comple a de ped e es de les zones d'Iscehisa , Goyniiko en, Ca- ki saz, en la pa cen al de F ígia, en una Amplia zona en o n de l'ac- ual ciu a d'A yon (Tu quia). Els e- sul a s han es a posi ius quan al me ode, que mos a un al a io CaIS en el ma b e Docimni i pe me d'es abli di e encies amb les al es ped e es de la zona es u- diada. S. Walke , en The Ma ble qua - ies o P oconnesos: iso opic e i- dence o he age o he qua ies and o lenos-sa cophagi ca ed a Rome)) ens plan eja el p oblema d'a- ques ipus de sa co ags, pe al qual I'analisi d'iso ops demos a que en dues de les se es a ie a s son de p ocones i en una al a, amb lleons als cos a s, son de ipus a ia s de ma b es, i que pe Úl im ampoc son de p ocones les copies medie- als. Aixo es abli ia una aula c ono- Iogica que demos a ia que du an la segona mei a del segle 111 dC I'escul- u a d'aques ipus de sa co ags es de ia e a Roma i que no semp e es de ia pode ob eni ma b e del P ocones, en aó de la mancanga d'es ocs pels p oblemes d'o ien , amb pos e io i a al 260 dC, com ambe anca en les o icinae que e- balla en en A enes els sa co ags a ics en ma b e del Pen blic. La conse azione dei manu a i di ma mo)) es el ema que ens p e- sen a C. Meucci, on plan eja el p o- blema de la p ecisió de l'es a de conse ació, els c i e is d'in e enció pe a la conse ació i les ecniques aplicades. L'equip o ma pe T. Koielij, A. Lamb aki, A. Mulle i J.P. Sodini ens donen un complemen als seus eballs an e io s sob e les ped e es de I'illa de Tassos, en un eball que p esen a uns ma e ials mol impo - an s, sob e o pe - pode segui el p océs de p oducció: ( sa cophages decou e s dans les ca ie es de Sa- lia i (Thasos))). Ja din e d'aques a onica de p esen ació de ped e es, A. Solano ens o e eix una desc ipció d'una ped e a de Calab ia so a el í ol Su una ca a omana di g ani o a Nico e a)); en la p esen ació p o- posa un ipus de i xa model que, amb mol pocs e ocs, po u ili za -se pe a ped e es no gai e endibili - zades des de I'an igui a , enca a que pe a al es ipus de ma e ials, la iden i icació i indi iduali zació de a ie a s in e nes de la ped e a o conjun de ped e es s'hagi de com- ple a . P. .A hu ens p esen a en c The ma ble o Mond agone)) una no a su- ma ia sob e aques ma e ial ex e al no d de la Campania. En l'ambi de la ecnica de eball es mol in e essan l'es udi de P. Rockwell P elimina y s udy o he ca ing echniques on he column o T ajan)) i el de A. Cla idge, de cai e mes ampli, c Sulla la o azione dei ma mi bianchi nella scul u a del'e a omana)) que oben un complemen en el de T. Koielij c An example o cu ing ma ble using handpick and chiseb), eballs que p esen en en conjun una documen ació g a ica de consul a indispensable pe a una analisi en aques sen i . Segueixen i anquen el llib e es eballs sob e pa imen s. El p ime d'ells, ob a de M.L. Mo iconi Ma ini, Aspe i del epe o i0 deco a i o dei mosaici e- publicani di Roman, ens o e eix un pano ama mol necessa i en un campi que necessi a de eo denació i pe al qual els exemples de Roma són de p ime a impo ancia si es ol e una compa ació es ilís ica i sob e- o c onologica. D'al a banda, la il~lus ació s'adiu amb l'objec iu p o- posa . El eball de D. Michaelides ((So- me aspec s o ma ble imi a ion in mosaic)) comple a un camp ja es u- dia pe a la pin u a, i cons i ueix una ]p ime a apo ació del que ja es e ela com un ema apassionan , basa en un coneixemen de les a- ie a s de ma b e, con a iamen a alguns dels eballs eqüen s e e i s a la pin u a. De o pun indispensable i de p e- sencia obligada en els eballs subse- güen s es l'es udi de F. Guidobaldi ((Pa imen i in opus sec ile di Roma e dellkea omana: p opos e pe una classi icazione e c i e i di da azione)) on, al lla g de mes de seixan a pa- gines amb nomb oses igu es i un segui de di ui lamines, es desen o- lupa un c i e i exac e de classi icació ipolbgica amb una da ació del seu us d'aco d amb una exempli icació exhaus i a dels di e sos mo ius i una cohe en explicació dels c i e is combina o is i de composició. La e- capi ulació inal no amaga els p o- blemes de da ació -en especial dels segles 11-111 dC-, a un elenc comple dels aspec es a eni p esen s en el momen d'anali za un pa imen d'opzis sec ile, així com una p esen a- ció sin e ica inal dels di e sos moduls i esquemes i la se a da ació d'aco d amb els exemples conegu s. De nou olem des aca la impo an con ibució que aques es udi ep e- sen a en un camp ins a a manca d'una sis ema i zació que ecollís els p og essos que ha p opo ciona la in- o mació a queologica. La elig inicia i a de P. Pensabene pe me a ui de eni a les mans un ins umen de eball i de e lexió a o s els que s'in e essen pe uns emes com els que ecull aques olum, a a pe a a indispensable, en un camp que ha de eu e en els p o- xims anys un desen olupamen mol apid en unció de les no e a s i ein e p e acions que po apo a aques apec e de la cul u a ma e ial al millo coneixemen del món an ic. M. Maye