Recensions

del ex copia i de ec es de compaginació-, el olum edi a pe A ezzu-Donadi es d'una co ecció no able i o e eix, a mes, sob e 1'Eu- boic, Dió i I'epoca hel.lenís ica i omana una bibliog a ia o qa ben se- leccionada. F ancesca Mes e VIRGINIO CREMONA La poesia ci ile di O azio Vi a e Pensie o, Milano 1982, 469 pp. És Ho aci since en la se a poesia ci il? o es limi a a di ond e les con- signes p opagandís iques de I'Smpe i d'Augus ? Ve aquí I'in e ogan e - eb ado del llib e de Vi ginio C e- mona. Pe al d'il.lus a I'ac i ud d'Ho- aci en e -se in e p e de les Res Romanae. I'au o s'ha basa en l'ana- lisi d'una se ie de composicions que ha o dena c onologicamen . Cada capí ol s'ob e amb el ex i la aduc- ció dels poemes que il~lus es el ema ac a ; o segui en a un ex- haus iu comen a i que es pe llonga i en iqueix subs ancialmen a les no es apun ades al lla g del capí ol, o se in -se d'una comple issima bibliog a ia, de mane a que, abans d'apun a les se es conclusions o hi- po esis, I'au o ens p esen a i discu- eix el en all de les di e en s in e - p e acions que s'han dona en la c í- ica ho aciana pe a cadascun dels pun s exposa s. Cal di que o l'es- udi es onamen a en la c onologia que C emona es ableix pe a cada composició -c onologia que, en algun cas, no s'adiu amb la que ge- ne almen s'ha admes, com pe exemple 1Bpode VII, I'oda 14, e c.- i d'al a banda en la p emissa basica que no es possible sos eu e Ho aci del món his o ico-polí ic en que iu, pe que el poe a es a pa i d'una expe iencia eal i iscuda que esc iu i no d'un p essuposi li e a i i, així, en la adició oba a aquells mo ius i emes que mes s'adap a an en cada cas a aques a expe iencia com a ciu ada. L'au o a anali zan com can ia I'ac i ud d'Ho aci, e lec ida en la se a poesia, en el decu s del emps, a causa de les ans o macions so- cials i polí iques que enen lloc des de I'a e de Filippos ins a la o al consolidació del pode d'Augus . Aques a es I'e olució que ens p e- sen a C emona: desp és d'un p ime momen de desolació -Filippos- i de desespe anqa en e s la his o ia, incapaq de de ugi la maledicció que pesa sob e ella (epodes VIS i XVI), s'obse a un can i d'ac i ud -en ada en el ce cle de Mecenes i coneixenqa de I'empe ado - i s'es- aeixen els emo s d'una imminen ui'na de la pa ia i es con ia en un can i. En I'oda I 14, pe a C emona al.lego ia del aixell de 1'Es a i que si ua abans d'Acci, Ho aci exp essa el seu amo i p eocupació pe 1'Es a i ad e eix els conciu adans del pe ill de no es gue es in e nes. Quan Oc a ia ja ha assoli la ic o ia a Acci, el poe a mani es a la se a aleg ia pe que han domina la acio- nali a i la ui us sob e les passions i la disbauxa (C. I 37). Pe o no gai e emps mes a d -el 30-29 aC- o - na a el eco d de les llui es in es ines i d'um scelus enca a no expia (C. 11 1 i I 2). Cald a la in e enció dels deus i, en e ells, Me cu i, que adop- a a I'aspec e ísic d'oc a ia i com in e p e de la olun a de Júpi e pod a esde eni l'ul o del poble oma. C emona, desp és d'una am- plíssima analisi de l'oda I 2 conside a que I'scelus ep esen a les gue es ci ils, pe o ambe el e d'ha e pe mes que els pa s omanguessin impunes, i es aqui cap on s'ha de di- igi la enjanqa del p incep. D'aques a mane a eiem com s'ha passa de la enuncia a la his o- ia i I'e asió en el mi e a la e en Oc- a ia, i d'aqui l'inici de la co1,labo a- cio amb el p incep en la econs uc- ció mo al i eedi icació ci il. To segui e lloc I'analisi del cicle de les odes omanes (c. 111 1-61 com a monumen d'e ica ci il on es usiona la inspi ació iloso ica amb I'expe iencia his o ica del mos maio- um: l'au o hi des aca el con i a la ecupe ació dels an ics alo s de la adicio i alica i, d'al a banda, I'ex- ho ació a una polí ica ex e io impe- ialis a i a una polí ica in e na de p udencia. Aques a e olució dlHo aci ins a esde eni in e p e del p og ama de es au ació poli ico-mo al augus al es el que ha ocupa els nou p ime s capí ols del llib e de C emona. En els qua e capí ols següen s I'au o es udia les composicions ci ils d'Ho- aci, des de les odes omanes ins a les odes d'aques ema del llib e IV. En p ime lloc, dues odes, I 12 i 111 14, e lec eixen segons C emona I'ac i ud del poe a en e s I'empe a- do , a qui p esen a com a he eu j con inuado de la adicio epubli- cana i com a I'home que ha aconse- gui po a la pau al poble oma. Malg a aixo, enca a hi ha una omb a de malenconia, pe que sembla no ha e -se eali za plena- men l'ideal del poe a d'una pau que pugu~ p omou e una o al se eni a in e io . D'aquí s'a iba al Ca men Saecula e que C emona eu com un ac e de e en el des í de Roma i un can de pau. El Ca men Saecula e. d'una banda, conclou el cicle de les odes omanes, i d'una al a ob e el camí a les odes ci ils del llib e IV (2, 4, 5, 14, IS), que I'au o ens co- men a al capi ol ca o ze: si ins a a Augus no ha ia es a p esen a coin a sal ado de la es publlca, aqui ja n'assumeix plenamen el pape . Cesen els ad e imen s al poble e- pe i s des de I'epode XVI i al lla g de les odes omanes i, mes que no les ic o ioses campanyes mili a s d'Augus , el que se celeb a es la con- solidació de la pau, que ja ha esde- ingu una eali a e ec i a i segu a, i ambe el es ablimen de les p iscae u u es i les ue e es a es. Es ambe en el comen a i d'aques cicle on Vi ginio C emona plan eja la deba- uda polemica sob e la posició d'Ho- aci da an la di ini zació d'Augus . L'au o conclou que en cap cas Ho aci no es sugge ido ni p omo o del cul e del p íncep, que ens es p e- sen a semp e segons pe spec i es humanes i so mes a les di ini a s. Si una cosa queda cla a en la lec- u a d'aques llib e es la espos a que dóna l'au o a I'in e ogan que ens eiem al comenqamen : Vi ginio C emona c eu en I'absolu a since i a d'Ho aci en la se a poesia ci il i en la se a adhesió al p og ama de e- cons ucció dlAugus , i així ho mani- es a en gai ebé cadascun dels capí- ols del seu es udi: a mes d'una plena conco dancia del poe a i I'es a- dis a pel que a a la necessi a d'una eno ació e ico- eligiosa, ambe c eu que la col.labo aciÓ d'Ho aci en el p og ama polí ic no es exclusi a- men p opagandís ica, sinó inspi ada pe una e i able con e gencia amb I'empe ado . Da an d'aixo, ens complau que C emona hagi econe- gu ambe que Ho aci no enuncia a la se a independencia, i que ens de- mos i en els seus comen a is com s'allibe a el poe a de qualse ol com- p omís que pogués malme e la se a digni a i la se a llibe a . Així a ibem a l'ul im capí ol del llib e, dedica a dilucida un dels e s mes dis in ius de la lí ica ho a- ciana: el con as en e I'indi idua- lisme i el ci isme del poe a. Ce a- men una doble inspi ació es mani- es a en la se a poesia: d'una banda Ho aci es el poe a de la conques a in e io del plae i la se eni a , de la mesu a, de la enuncia a les ambi- cions, i, d'una al a, es el poe a cele- b ado de la his o ia, de la missió ci- ili zado a de Roma i dels Me i s i emp eses d'Augus . Aixo a que al cos a de l'exho ació a e i a -se en un ma eix pe aconsegui la anquil- li a in e io , a domina I'ins an que uig i a no deixa -se il.lusiona pel u u ince , obi ambe la ne- cessi a de so i d'un ma eix pe p end e in e es en la ida social i en les qües ions de la comuni a , el sen- imen de la ui us i el alo del sac i- ici de la ida pe la pa ia. Aques es dues ac i uds s'han in en a explica en -les p ocedi de dos sis emes ilo- so ics, I'epicu eisme i I'es oicisme, que, a mes, es a ien co espond e a dos pe íodes espec i amen de la ida del poe a, C emona nega aques p essupbsi i mes a ia c eu que Ho aci ingué semp e p esen la endencia a I'allibe amen de les in- quie uds polí iques i I'in e es pels es- de enimen s de la comuni a . Es p egun a a mes, pe que hem d'in- en a concilia aques es dues oca- cions, a i man que aques a con a- dicció es p odueix en I'in e io del poe a i que p ecisamen es la clau pe a en end e ce es mani es acions publiques de la se a poesia que po- d ien se malen eses com a posicions o icials imposades de l'ex e io i, pe an , insince es. L'au o c eu, doncs, que el con as no de i a an de dos sis emes iloso ics com de dues p ac iques de ida, dualisme que ca ac e i za la na u alesa ho a- ciana ma eixa. Ha algu la pena que s'hagi eali - za aques es udi pe que comple a subs ancialmen la asca d'es udiosos com a a F aenkel, La Penna i d'al es, i pe que sens dub e ens ajuda a ap opa -nos no solamen a I'Ho aci poe a, sinó ambe a I'home que hi ha e a seu i que iu el que s'esde e al seu ol an . Lídia Ma ínez i Flo es Épig aphie hispanique. P oblemes de mé hode e d 'édi ion Publica ions du Cen e Pie e Pa is, 10. Pa is 1984. 427 pp., 34 láms. Tenemos en es e olumen las Ac as de la mesa edonda in e nacio- nal del C.N.R.S. sob e ((Epig a ia hispánica. P oblemas de me odo y de eclicion)), o ganizado po la Uni- e sidad de Bu deos 111 10s días 8, 9 y 10 de diciemb e de 1981, con la colabo acion del Cen o Pie e Pa is, la Uni e sidad Au onoma de Ba celona y la Asociacion In e nacio- nal de Epig a ia G iega y La ina. Ab io 10s abajos de la mesa e- donda P. le Roux, con una in oduc- ción gene al sob e ((E. Hiibne ou le me ie d'epig aphis e)) en la que se hace la e ocación emocionada del g an epig a is a y sus abajos a 10 la go y ancho de la Península con 10s esul ados de su g an ob a, de la