Notes morfosintàctiques sobre la poesia de Jeroni Pau

Fa en ia, 812 (1986). 85-90 NOTES MORFOSINTACTIQUES SOBRE LA POESIA DE JERONI PAU Ma iangela Vilallonga En un al e lloc1 aig eni opo uni a d'esc iu e sob e les ca ac e- ís iques de la llengua poe ica de l'au o ba celoni Je oni Pau, maxim ep esen an de la li e a u a humanís ica en lla í de la segona mei a del segle x en el nos e país. Pe al de comple a aquelles no ícies e e en s al ocabula i emp a pel cubicula ius2 de Rode ic de Bo ja en la se a ob a en e s, old ia a a e una analisi dels seus poemes des d'un pun de is a mo ologic i ambé sin ac ic; es a di , un es udi succin dels usos i pocs abusos de Pau en ma e ia g ama ical. En la lexió dels mo s g ecs Pau segueix el model de declinació a ica, pe o se in -se indi e en men de les di e ses o mes d'un ma eix cas; així, pe exemple, obem un acusa iu en cc-m>>, com chelim (XXI, 40), al cos a d'un amb cc-n)>, com Ba hin (XXI, 421, i pe anyen o s dos a la ma eixa declinació, o i que Ba hin en eali a s'enuncia Ba is, -idis, pe o aquí sembla que Pau ha p ocedi pe assi- milació. A Iopen (X, 57) o nem a oba un acusa iu en cc-n)). En una al a ocasió Pau a se i un nom g ec: Phile es (XXI, 41) amb la e minació ((-es)>, quan ce amen l'au o g ec el qual designa es Phi- le as; la con usió a a e donada pe l'exis encia d'un amic de Fed e Em e e eixo a i'a icle c Ca ac e is iques de la llengua poe ica de Je oni Pau)) que aig publica a la e is a Fa en ia 712, 1985, pp. 53-59. Així ma eix, sob e les on s de I'ob a poe ica de Pau, hom po consul a M.A. VILALLONGA, ((Ma cial a l'ob a de Je oni Pau)), Los gene os li e a ios (Ac es del VI1 simposi d'es udis classics, 21-24 de ma c de 1983). Bella e a 1985, pp. 199-206. 2Sob e els ca ecs de Pau a la cú ia a icana hom po consul a W. HOFFMANN, Fo schungen zu geschich e de Ku ialen Beho den. Von Schisma bis zu Re o ma ion, Roma 1914, p. 42, n. 4. anomena Phile es. També hi cap la possibili a que no siguin con u- sions del ma eix Pau, sinó del copis a Ca bonell. En pa la de I'esposa de Menelau, Pau l'esmen a no segons la declinació lla ina, sinó g e- ga: Helene (XX, 23); ambe succeeix el ma eix amb el mo Sol - ma (X, 551, que a emení. Respec e a la mo ologia haig d'assenyala l'apa ició d'un in ini iu no co ec e, exisse (XXII, 118). Pel con ex hem de pensa que &s ac a de l'in ini iu del e b ango, o i que hau ia de se egisse. Es mol possible que pe analogia amb d'al es e bs Pau s'equi oqués i o més aques in ini iu inexis en . Semp e podem pensa , ambe, que siguin e o s no impu ables a Pau, sinó al copis a. I es que Pau no come e o s mo ologics g eus en els seus poemes; en l'aspec e g ama ical són acu adissimes les se es composi- cions, an com les se es disquisicions ebiques en p osa3. Fa us de doble s mo ologics, com es a a nihil / ni1 (X, 13) i as (da an de ocal)/ a (XVI, 13), amb mo ius o namen als i pe qües- ions m6 iques. En gene al podem assegu a el seu domini de la Ilen- gua lla ina. D'al es pa icula i a s mo ologiques dels poemes de Pau se ien: l'us eqüen íssim de la o ma al e na i a de la e ce a pe sona del plu al del p e e i pe e d'indica iu amb la penúl ima sil.laba lla ga: dkg e (XXI, 29); ecg e (XXI, 39); cecidF e (X, 61; XX, 7); docug e (XXII, 63); doluc e (XXII, 78); caluC e (XXII, 90); eco dem que aques a o ma és an eqüen a Vi gili com la o ma c-E un )), amb la penúl ima ambe lla ga4. Així ma eix, es mol ca ac e ís ic en Pau 1'6s de o mes sincopa- des: epida un (11, 7); ex enuasse (XXI, 48); no i (XXI, 561, es- pecialmen eqüen en o mes e bals com les an e io s, pe o ambe en subs an i es: pe icla (X, 35); pe icli (XXII, 21 1); mani- plos (XXII, 27915. Podem cons a a ambé geni ius plu al en cc-um)) de la segona decli- nació, en comp es de la e minació no mal en -o um)), pe exemple: El llib e amb la biog a ia i I'edicio c i ica de I'ob a de Pau, an en p osa com en, e s, amb in oducció, aducció i no es, ha es a publica a Ba celona, 1986, amb el í ol Je oni Pau. Ob es. Abans a se p esen a com a esi doc o al pe I'au o a d'aques a icle, I'any 1983 a la Uni e si a Au onoma de Ba celona. Hn aci en e alguns exemples. Reco dem, pe o, que ou e i ada sis ema icamen pels p osis es d'epoca classica. Tan es aixi que Cice o a i ma a O a oi: XLVII, 157: c Nec ue o ep ehende im: "sc ipse e alii em"; e "sc ipse un " esse ue ius sen io . Es e e ia a un e s d'Enni, Annales. 213-214 V2. s Son mol eqüen s aques es sincopes a Vi gili. A all d'exemple podem eco da la o ma ccpe iclum)) a Aeneidos, 11, 709, i ecpe iclis)) a 11, 751; VI, 83 i 693, en e d'al es. semiui um (XXII, 186); supe um (XXII, 224 i 240); daemonicum (XXII, 268) 6. T obem alguns a caismes de ca ac e o namen al, com els següen s: queis (XX, 18) pe quibus; algunes o mes del e b sum, com a a la pe- í asi lapsa o en (XVIII, 6 i XX, 24), i ambé la o ma a caica de l'in ini iu de p esen passiu: pe undie (XXII, 121) i domina ie (XXII, 30617. És eqüen , pe o no excessiu, 1'6s de simplex p o composi o^^ i composi um p o simplici)), com en els exemples següen s: umpe e (11, 4) pe ab umpe e; e o quea (XXI, 33) pe o queai; elegis (IX, 1) pe legis; conscende e (XXII, 224) pe scande e; euoluenda (XXI I, 243) pe uoluenda; dispe de e (XXII, 305) pe pe dece. Sin ac icamen pa lan , so in eiem can is b uscos de subjec e, o millo di de pe sona, com a a en el cas de l'epi a i dedica a Ca les de Viana, e a imi ació del de Vi gili pe o amb un can i de subjec e en el e ce e s, amb la qual cosa di e eix així del model: <<Pompelon hunc genui , geni o api (...) Ba cinon (...I enem (I, 3-41; o be en aques al e exemple: ((Accipies (...) educem (...I gaudebi que simul cum senio e senex)) (IV, 15-16). En e les ca ac e ís iques sin ac iques de Pau podem pa la d'alguns e bs emp a s amb acusa iu, quan en lla í classic són semp e, o quasi semp e, usa s de mane a in ansi i a, pe exemple la e e (X, 26) emp a amb acusa iu en alguns exemples de Vi gili, Aen. I, 130 i O idi, Pon . 4, 9, 126: mil illum o o quod i in o be, la e >>; exemple d'on possiblemen Pau ha e aques us. En aques a ma eixa línia ambé el e b accele a e (XVI, 7) es a se i en un dels poemes de Pau amb una cons ucció d'in ini iu, ob- jec e di ec e, mol poc eqüen en e els au o s classics. Una cons ucció semblan és la o mada pel e b exul a e (XX, 5) mes un in ini iu que e ma ís causal, i que ob iamen hau ia de se subs i ui pe una al a o ma e bal egida pe una conjunció causal, o can ia el e b p incipal, que no po egi aques in ini iu. Un al e e b, ende e (X, 181, es u ili za amb un ipus de cons uc- ció que no es l'adequa : amb un acusa iu de di ecció sense p eposició. El e b pude (XXI, 7), emp a quasi semp e com un impe sonal amb un acusa iu de pe sona, que es la que supo a l'acció d'a e gonyi- 6Cal di que Vi gili no u ili za mai la o ma comple a csupe o um,,, sinó que semp e hi apa eix la sincopada. Pel que a als exemples de cui n i els seus compos os, són nom- b osissims; cJ Aeneidos, I, 87 i 101. 7 Aques a o ma, que no apa eix mai en la p osa classica, Pau la p en dels poe es que la u ili zen com una a ec ació a ca'i zan . Compa eu, pe exemple, Vi gili, Aeneidos, IX, 231: admi ie o an )). men , i geni iu de cosa que causa l'acció, Pau l'usa sense cap d'a- ques es ca ac e ís iques, sinó amb un Mni iu que subs i ueix l'acusa- iu de cosa i un nomina iu- oca iu e e i a la pe sona que pa eix la e gonya; ome així el geni iu de pe sona. El mo po ens, emp a so in amb geni iu, apa eix en un poema (11, 2) de Pau egin abla iu, cons ucció més a a en poesia. El que sí que podem assegu a , que es mol eqüen en els poemes de Pau, es 1'6s de e bs auxilia s o man pe i asis o ases e bals. En e els mes emp a s podem esmen a els següen s: possum:II, 3; 111, 10; XI, 9 i 10; XX, 25, 31, 35, 38, 54; XXI, 8, 45. ualeo: XX, 33. iuua : XVI, 21; XX, 6. sole : 11, 4; XX, 50. cogo:XXI, 35, 51. pa ceo: XXI, 2 1. lice : X, 27, 47; VIII, 6; XVI, 21; XX, 11; XXI, 9. iubeo: XXI, 53. Una pe í asi digna de se assenyalada pe la se a in eqüencia en lla í clhssic es: ((missa uisse eo )) (111. 2). Fa se i an a ia l'adjec iu omnis com cuncn s (11, 7; X, 43; XX, 55; XXII, 59), i amb la ma eixa signi icació. Espo adicamen podem obse a 1'6s de emps i modes di e sos en ases coo dinades en e elles o jux aposades, pe exemple: XXI, 57-60: Tunc uos Pye ides edimi aque u ba ueni e, Tunc cingan nos um lau ea se a capu , Tunc ade i Phoebus, unc is ia iu a ualebun E dabi u o o unc Helycone ui. Un enomen o ga u ili za pe Pau és l'elisió d'un o mes elemen s en una ase, ja sigui un e b, un subjec e, e c., pe exemple: es es omes a I, 2; XVIII, 1 i 2; X, 13; XXII, 52 i 68; me es omes a XVI, 16; aci es elidi a XXI, 14-19; lex és elidi a XXI, 15; hi ha una elisió de conjunció comple i a a VII, 2: ccmi um es c es an )). I en pod ia enume a mol es d'al es que a eixuga ien innecessh iamen aques es no es. Pod íem esmen a , ul a aixo, algunes c cons uc iones ad sensum)), eqüen s ambé en els au o s classics. Pe exemple de nomb e: ccpo- pula is u ba sequan u /pon i ices)) (XXII, 276), o be de gene e: cccons uis ingen es moenia, empla, domos)) (X, 10). ! Pau emp a epe idamen l'anas o e com a ecu s sin ac ic. En enim qua an a- es exemples. D'ells, o s els de p eposició ,segueixen l'esquema: adjec iu/p eposiciÓ/subs an iu: ue a sub elligione uno de dogma e alia de pa e domina in u be doc o ab o e Chaldaica de gen e epo a ab unda Siculum in aequo s abili in amo e me i a ad palla ia Tybe ina ad li o a o oque ex o be alsa sub imagine By sea in a ce (XXII, 19) (XXII, 25) (XXII, 29) (XXII, 32) (XXII, 51) (XXII, 64) (XXII, 65) (XXII, 76) (XXII, 101) (XXII, 119) (XXII, 122) (XXII, 174) (XXII, 182) (XXII, 187) Hom po oba mes exemples d'aques ipus a XXII, 209, 230, 231, 232, 244, 245, 259, 271, 285, 304, 311, 333, 373, 378; IV, 1; XVIII, 4; VIII, 1; XVI, 15; X; 9, 14, 15, 60. Hi ha ambé casos d'anas o e de conjunció: Moenia dum (IV, 9) C esce u (XVII, 7) Mo s ubi (11, 4) Viui e (11, 10) llle e (XVI, 11) Ve us e (XX, 46) Sun e (X, 34) L'hipe ba on es u ili za pe Pau, especialmen en el poema epic, ja que els dís ics segueixen les no mes classiques, com ja hem is , i o men una uni a sin ac ica i seman ica; en conseqüencia l'hipe ba on no es un ecu s emp a en aques ipus de e si icació. En can i es e- qüen oba -10 a l'himne panegí ic de san Agus í; ja des del comenGa- men del poema, el p ime e b p incipal l'hem de busca al cinque e s; els qua e p ime s e sos o men un segui d'o acions que s'hi subo dinen. No es aques 1Unic exemple, sinó que al lla g del poema hom po adona -se de l'us eqüen que Pau a d'aques ecu s. En ocasions allunya l'adjec iu del seu subs an iu co esponen i els si ua al inal de dos e sos consecu ius; egeu pe exemple: - " .................. XXII, 10- 1 1 unam ............... .p% &m - - .................... XXII, 20-21 imis - .................. e is Amb aques s exemples n'hi ha p ou pe a dona una idea de la p o- li e ació d'aques ecu s sin ac ic en els poemes de Pau. No c ec neces- sa i exposa -ne més casos pun uals, pe que aques ipus de igu a no eque eix p ecisamen conc ecions, sinó que s'ha de eu e en el con- jun del poema. Hi ha exemples de polisínde on i asínde on, excés o manca de con- juncions. Com a ep esen a ius he ia els següen s: XXII, 339 Nec Scy ha nec Bessus nec Th ax nec Sa ma a XXII, 277 pon i ices pue ique simul ma esque nu usque Po se són mes eqüen s els exemples d'asínde on com aques s: VI, 7 implica , inuolui , no a hic, subdiuidi ille I, 1 Pace e a Augus us, emplis Numa, lege Lycu gus; x, 1 Quis non mi e u , s upea , uene e u , ado e XX, 39 e ualean ecum lach ymae, suspi ia, quaes us XX, 45 Accenda equies, cons an ia, glo ia, ui us XXII, 288 Tympana, sambucae, uocalia, cunc a esul en . No he oba exemples de mesi, ni ampoc d'hys e on p o e on, igu a de pensamen que es co espon amb la de dicció, anas o e. Així i o , c ec que el en all d'exemples o e ins a a ens po dona una idea p ou cla a de quina és la mane a de e de Pau a l'ho a de cons ui els seus ex os en e s. Al ma eix emps, c ec que una de les conclusions mes e iden s que es desp en d'aques es e lexions sob e l'es uc u a mo osin ac ica de la poesia de Pau es el seu desig d'imi a els poe es classics a ulls clucs i amb un in e es capag de e -li assimila els mes mínims de alls. Com a bon imi ado dels classics, Pau se'ns p esen a, a més, com un iloleg de cap a peus.