Espais de funcions analítiques en el disc
Abstract
Cufí Sobregrau, Julià
Full text
Pub
.
Ma
.
UAB
n2
11,
ma g
1979
en
ESPAIS DE
FUNCION
S
ANALITIQUES
EN EL
DISC ( )
Julia
üu i
L'es udí
d'espais
i
álgeb es de Banach
de
uncions
analí iques
condicions de
c eixe nen
ha des e lla
mol
d'in e bs
in anys
pa allelamen
al
desen olupamen
de la
eo-
el
dise
a-nb
en
els
da e s
ía de
les
álgeb es uni o mes
o álgeb es de
Banach
amb
ep esen ació
de
Gel and
isomé ica
i
el
seu
es udi
ha
es a
mo i a , en pa , pe
la
eo ia
espec al
de
Gel and
.
Pe a o i
aixb,
no
es
po di que el
ema
de
les
álgeb es analí iques
en
el
dise
sigui ben
bé
un ema
nou,
sinó
més
a ia
el
esul a de
nous
plan ejamen s
i
de
la
conside acid
de
p oblemes
nous
en un ema o ja clissic
.
En e ec e,
el
ema
lem
ac a
gi a
al
ol nn
de
la
eo ia
dels
espais
de
Ha dy,
,ue
é
els
seus
o í;ens
en
les
descobe es
e es
a
uns
cinquan a
anys
pe
na e°iá ics
als
con
Ha dy,
Li lewood,
P i alo ,
F
.
i
M
.
Riesz,
Smi no
i
G
.
Szeg5
i
que
s'ha
de
conside a
com
un
capí ol de
la
eo-
uncions
anali iques
d'una
a iable
complexe
onanen al
amb
nol es
conne ions
in imes
amb
l'análisi
de
que o-
eo ia
i,
ins
i
o ,
ia
de
les
un
capí ol
Fou ie
.
Els
eballs
dels
ma emá ics
sua a
esmen a s ac a en
de p o-
pie a s
de
uncion^,
indi iduals
deis
espaís HP (espais
de
Ha dy)
i
e an
d'e
.pe i
c13i~sic
.
En
emps
més ecen s
el
desen olupamen
de
1'a álisi
uncional
es i-~ulb
ni e egada 1'in e bs
pels
espais Hp com
(!)
Con e hncia
donada
a l
'S
.T
.S
.M
.
de
Ba celona
el 15 de
desem-
i~~n_
'le
1977
.
a
espais
ec o ia
.ls
i
aques
pun
de
is a
ha
e
nlixe
unn
o an
quan i a
de
p oblemes
nous
i
ha
dona
nous
mé odes
pe
a
esold e
els
ells
p oblemes
po an
un g an
a en ,
de
la, eo ia
.
Volem
di
a a,
b eumen ,
quins
han
es a
els
no-len s
més
i- po -
an s
en
aques
ánsi
de
la
eo ia clássica
al
monen ac ual
i
de
mane a
especial
pel que
a a
alguns
dels
p oblemes
que
ens
p oposem
explica
.
.
En els
seus
inicis
la
eo iadels
H
p
depenía
o a-len de
algu-
nes
eines
de
la
eo ia
de
uncions
analí iques
(p oduc es
de
Blaschke,
ep esen aci6
con o me,
. .
.)
enca a que e a
coneguda
la
elaci6
de les
uncions
de Hp
amb
uncions
de inides
sob e
la
ci cu-n e éncia
uni a ,
g ácies
al
eball
de
Fa ou
-
a
1'any
1906
en
una
de les
p ine es
i
més
impo an e
aplicacions
de
la
eo ia
de
Lebesgue
a
la
eo ia
de
uncions
anali iques
.
Aques a elaci6
és la
que
lliga
els Hp
a
p oblemes
de
sé-
ies
de
Fou ie
( eo emes
de
Ha dy
i
Li lewood),lligam
que
es
coneix
amb
el
nom
de
mé odes
complexos
a la
eo ia
de
sé ies
de
Fou ie
.
Cal
ci a
pe
la
se a especial
impo áncia
els
eballsdels
ge nans
Riesz
del
1916
al
1927
que
con enen
els
eo emesde
ac o i zaci6
i
els e-
sul a s
de
M
.
Riesz,sob eAes
uncionsconjugades
.
Amb
el
naixemen
de
1'anhlisi
uncional
sembla que els
analis es
oblidin
o s
aqúlls
eballs,
plens
de
in eg als
i
d'aco acions,
i a
p ime a
is a
mol dis an sdels
nous
mé odes,
n6s
algeb aics
.
Pe ó
.
a
1'any
1949,
A ne
Beu ling
publica
un
a icle
que 4s
po
conside a
his ó ic
:
'Ion
wo
p oblemsconce ning
linea
ans o na ions
in
Hil-
be spacé"
(Ac a
Ma h
.
81)
en
el
qual
de e mina
els
subespais
'
anca s
de
1'espai
de
Hilbe
in a ian s
pel
"shi
ope a o "
i
aixó ho
acon-
segueix
p ecisamen
aga an
com
a
model
d'espai
de
Hilbe
1'esnai
H
2
.
En aques
eball
es
o a, pe
p ime a
egada,
el
non
de
pa
ex e na
i
pa
in e na
pe
als
ac o s
de
la
desco-iposici6
de
;iesz
.
,
quPs a
descobe a
des e lla
1'in e bs
dels
analis es
pe
aques a
pa
de
l,C í álisi
desp és
de
qulsi
in
anys
d'obli
.
uncions
an _lí iques
aco a les
en
el
disc
.
A
1'any
1957
un g up bas-
D'alesho es
en 3
ele
espais
HP
eón
es udia s
con
a
espais de
Bá-'
n
;c?
:
i
;e
.lne a
especial
c eí°
el
in e és
pe
1'álgeb a
H'
de
les
an
nomb ós
de
-1
.^ enb
. ics
es
euneixen
a
la
"Con e ence
o
Analy ie
Func ions"
al
Ins i u e
o
Ad anc^d
S udies
de
'
P ince on
i
publiquen,
a-ab
el
pseudbnin
de
I
.J
.
Scha k,
o
el
que
en aquellmomen
se
sa0ía-
a an
de
H
°°
.
9
Juan
a
p oblenes
no
esol s
cal
ci a
el
am6s
de
la
co ona
que
ja
ha ía
es a
plan eja
pe
Kaku ani
a
1'any
1941
de la
o ma
segden
:
si
l
,....
n
s6n
uncions
de
H"
o
i
k
1
(4
+
. .
.
i1
n
(z)`>'
bi
0
pe
o
es
poden
oba
gl
,..
.,g
n
de
H
°
' als
que
2
: 9,
=
1
?
A a
el
p oblema
s'enuncia
dien
si el
disc
uni a
és
dens
a
1'es-
pec e
de
H
°
'i la
espos a i na i a
no
a
else o ada
ine
a
1'any
1962
ne
L
.
Ca leson
.
A
1'any
1960
E
.
S ein
i
G
.
Weiss
iniciá en,
enca a
que
amb
mol-
es
a els en
eballs
an e io s,
la
eo ia
dels espais
H
p
en
á ies
a iables
eals
i,
en alguna
mesu a,
an allibe a
la
eo iade
la se
a
dependéncia
de
les
bcniques
de
a iable
complexebasan -la,
nés
a ia ,
en
les
nocions
de
unció
ha A
ica
conjugada,
majo an ha mónica,
.
.
.
Aques a eo ia,
que
a
pe
la
ans o maci6
de
Fou ie
el
ma eixpa-
pe
que ele
Hp en el
disc
an
pe
les
se ies
de Fou ie ,es á
ambé
elacionada
amb les
in eg nis
singula s
de
Calde áai
Zygmund,
gene a-
li zació
de la
ans o mació
de
Hilbe
.
Dei-
"
an
de
banda
al escamine
que
ha segui
la
eo íadels
H
p
con
a a
1'es udi
de H
*
'a al es
dominis plans
1
1'ex ensi6dels
Hp a
.
N ies a iables
conplexes
olemci a
una
da e a
g ies i6
que
.
ha
in
lui
mol
en ele
p oblemes
que
conside a en
:
1'es udi
dels
ope ado s
de
Toepli -,,
ene ali zaci6
in odüida
a
1'any
1964
pe
B own
i
Halmos
1e
les
na ius
ini es
que
s6n
cons an e
a
les
diagonals,
es udiades
pe
Tocpli z
cap
el
1911
.
Si
he
L",
1'ope ado
de
Toepli z
Th a H2
,
es
'e inni
-"
co
.i
T
}1
( )
=
P(h )
si
Es de
1
1
2
-
,
siguen
P la
p ojecci6
de
L2 sob e H2
.
h
és el
s nbol
de
1'ope ndo
i
nol es
ües ions
(in c i-
bili a ,
espec e
de
T
h
,-
ésse
Th
de F edhoi-i,
.
.
.)
depenen
de
que h
pe anyi a
una
ce a
subálgeb a
de
L
oo
i
de
1'es uc u a
de
les
uncions
d'aques a
subálgeb a
.
En aques con ex
s6n
inpo an s e s ebnlls
de Hidom,
Douglas
i
Sa ason
.
Donem
a a
les
nocio
.s
indispensables
pe a en end e
el
que se-
gueix
.
Sigui T
la
ci cum e bncia
uní a del
pla
conplex
i
d n
la
nesu-
a
de
Lebesgue
no mali zada
sob e
T
.
HP és el
subespai
de
LP
(T,dn)
de
les
uncions a1s que
£(n)
=
0
si
n
,
-0, on
és la
ans o mada
de
Foü ie
de-
.
La in eg al
de
Poisson
de
és,
alesho es, una £unció
holomo a
al
disc uni a al que
la
no ma
de la
con e gbncia en
mi ja
d'o d e
p de
la
es icci6
a cada
ci cum e bncia
de adi
< 1
es
man-
é
.
aco ada quan
---D
1
.
Si p
=
co és
una
unci6
holono n
i
co ada
al
dise
.
To a mnció
amb
una condici6 de
c eixemen
d'aques ipus
p oyé d'una unci6 de Hp
déV=lími adial
.
Una
unci6 in e na
és
una unci6 de H
o'
que sigui
'
de
_
médul
1
q
.p
.
a T
;
un
p oduc e
de
Blaschke
és
una unci6
in e na
de la
o ma
We me
el
1953
i
que
diu
a T que
és
la
que
d
donada quasi pe o pel
B(z)
_
un
z-an
.~
lana
l-ánz on 00
la
n L
1
i
'5_
(1-lnn lcoó
Un eo ema,
degu
a F os man, assegu a que
o a
unci6
in e na
és
lí-
mi
uni o me
sob e
el
disc
de
p oduc es
de
Blaschke
.
L'álgeb a
del
disc,
A, és
1'blgeb a
H`
°
1C, on C s6n
les
uncions
con ínues
a T
.
En un
ce sen i o es
les
gües ions
que anea a
conside a
es
poden
eu e
com
una
gene ali zaci6
d'un am6s eo ema
demos a
pe
-
L'álgeb a
del disc
A
és
una
subálgeb a
ancada
naximal
de
C
.
Tan
d'in e bs
com
el
ma eix eo ema
(un
eo ema
d'ap oxinació,
de e ),
en
é
la
demos aci6
ol senzilla que en
nn
dona
.
I!o
-"
icn
i
SinZe
(1960)
i
:
:ue
aplicada
._
ll
°°
d6na
el
segUen
esul a
:
-
To a
álgeb a
ancac'
.a
B
.
H4Bi
.
L
°
',
con é
1'31peb a
C
.
En e
les
ál eb es ancades
B,
in e nediá ies
co
-
n les del
esul-
a
an e io ,
n'hi
lia
una
de
nés
pe i a,
la
que
engend en
H
°°
i
C
.
Aques zálgeb a
a
se
de e minada
pe
Sa ason
(1967)
i
és
p ecisamen
ll"
I
C
.
Cal
obse a
ue
H"
1
C
és
a-ibé
1'áigeb a
engend ada
pe
H
°°
i
els
p oduc os
dé
Blaschke ini s
que s6n,
jus amen ,
els p
.
de B
.
(!)
'n e ibles
a H
°° 1
C
.
Dos
anys
més
a d
(1969),
Douglas
i
Rudin
an
demos a
ambé
L
°°
e a
1'álgeb a
ancada
engend ada
pe
H`
°
i
els
p
.
de B
.
in e ibles
a
L°-(que
s6n
o s
els p
.
de
B
.)
;
de
e
el
seu
eo ema
diu
-
La
nés
pe i a
álgeb a ancada
i
au oadjun a
que
con é
o es
les
un-
cions
in e nes,
és L
°°
.
Cal
no a ,
pe 5,
que
an
deixa
sense
espos a
la
q{les i6,
ja
plan ejada
abbns,
de
si H
O
e a
l'áigeb a
ancada
engend ada
pe
les
uncionsin e nes
.
Sinul ániamen ,
Douglas
obse a_
que el
es udi
dels
ope ado s
de
Tocoli z
a H2
po a a
a
l'in es igaci6
de
ce es
subálgeb es
de L
°°
que
con enen
H
°° i
de in a
les
se es
álgeb esen e mes
d'un
sis ema
de
gene ado s,plan ejan
el
següen
p oblema
-
Si B
és
una
álgeb a ancada
:
H
c
B c L
°
'
i
B
I
és la
subalgeb a
de
B
engend ada
pe
H
°°
i
les
in e sos
de
les
uncions
in e nes
in e ibles
a B,
és
BI
=B
?
La
espos a, a i ma i a,
a
la
gües i6
de
Douglas
no ha
es a
obadn
i^
.^
.
el
1975
enca a que
du an
aques
emps
es
a
p o a que
1-
conjec u a
e a
ce es
pe
algunes
ZN?
.^ob es
pa icula s
.
Així,
Da ie-
Gamelin-Ga ne
(1973)
an
demos a
que
B
=
11
1
gUan
B
=
H
°° 1
LÉ,
1
geb a
en
end ada
pe
H
°
'i
les
uncions
de
L'
con inues
a un
conjun
E
<
T,
i
Sa ason
(1972)
ho
ha ia
e
pe
1'álgeb a
engend ada
pe
H'-
(1)D'n aenda an
ab euja en
p oduc ode
Blaschke
pe
p
.
de B
.
45
i
les
uncions
con ínues
a
T
-
{l~
i
que
en el
pun
1
enen
líni s
la e als
.
El
cas
B
=
L
w
és
el de
Douglas-Rudin
.
Anen
a
ema ca
els
aspec es
:nés
in e essan s
del
caní
que
a
po a
a
la
soluci6
del
p oblema
de
Douglas
:
passan
de
les ál
;eb es
al
seus
espec es
s'a i a
a
una
condici6
necessá ia
pe
a
que
el
p o
blema
de
Douglas
ingui espos aa i ma i a
.
Sigui
X
1'espec e
de L
°o
i
Y
1'espec e
de
H
°°
;
és
sabu
que
Y
és
la
euni6
del
dise uni a
i
una
ib a sob e
cada pun
de
T
;
que
X
és
un subespaide
Y (la
on e a
de
Shilo
de
H")
i
que o
pun de
Y es
po
ep esen a
pe
una
única
mesu a
posi i a
sob e
X
.
D'ai_ó
esul a
que
si B
és
una
álgeb a
(sen-
p e
incada),
IÍ#
B£
L
°°
,
1'espec e
de
B,
11(B),
es
po
mi a
con
un
subespaide
Y
que
con é
a
X
.
Una
unci6
in e na
h és
in e ible
a B
si
i
nomás
si
151=
1
a
o
pun
de
M
(B)
.
Recíp ocamen ,
si
B
es á
en-
gend ada
pe
H`
° i
les
conjugades
de
ce es uncionsin e nen
lla o s
M(B) es á
o ma
pels
pun s
de Y
en
els que
la
ans o mada
de
Gel-
and
de
cada unci6
gene a iu
é
n6du1
1
.
Resul a,
pe
an ,
que
si
el
p oblema
de
Douglas
é
espos aa i ma i a
'
semp e
que
inguen
ál-
geb es
ancades
B,B'amb
H
~
B,B'cL'
i
M(B)
=
11(B')
ha
de
se
B
=
B',
és
a
di ,
1'espec e
de e mina
les
álgeb es
in e nedIá ies
.
El
p ime
pis pe
esb in^
aques ada e a
:aües i6
_1
a
dona
Sa ason
(1974)
el
qual a
p o a
el
segUen
.
esul a
-
Si
B és
álgeb a
incada
amb
H'J
B£
L
°° i
M(B)
=
1I(H
°°
8
C),
lla o s
B=H
°
'b
C
.
Tan
com
el
esul a
é
in e és
la
écnica
que
u ili z
.h
Sa ason
en
es abli -lo
i
que
donó
el
caml
pe
la
soluci6
conple ^
del
p oblema
de
Douglas
.
Ell
a
obse a
lo
que
segueix
Una
unci6
uninodula
le
Il °
'3
C és
in e ible
n
11
9°
4
C si
i
no-
más
si la
se a
conjugada
ambé
pe any
a
lí
-
8
C
.
;non=n
;
;C
(quasi-
con inues)
les
uncions
de
l1~
b
C
amb
conju,,,
da
a
11`
°
d
C e
s
eu
o
segui que
QC
és
Cb
C
(a
on
ol di
la
.nns o nacla
de
llil
.be
de
)
i
el pun
essenciil
b
.
~~ue
.les
uncions
de
'C
es'
poden
ca ac e i za
ne condicions de
egula i a
.
¿
.i
:
:5
ho
aconsegueix
en
se i els
e-
Sul e s
i
les
écni
;!ues
in odüides
pe
Fe e nan
i
S ein
el
1972
on,
basic
nen
iden i ican
el
dual
de
11
1
a b
1'espai
BIHO
de
les
uncions
d
oo
.^
.cil
.l,ci6
ii jnna
aco adz
,
és
a
di
uncions
E
L
1
als
que
ü
l
( )
_
.
sup
1
j
1
-
lldm
oo
a
on I
=1I1~I
dm
IIh2n
III
I
En e
d'al es,
Fe e man
i S ein donen
la
següen
ca ac e i zaci6
de
B'10
:
BI-10
=
L
°
'
1
L`
°
Sa ason
in oduci
.
alesho es
1'espai
VMO
(osciblaci6
mi jana
nul-la)
posan
" eVi10
si
11
( )
=
li a
sup
1
/
¡
-
Il
dm
=
0
o
a
50
II16a
III
I
i
es able x
amb ela i a
acili a
la
igual a
VMO
=
C 8 C de on
L¿C
=
1
nVMO
.
La
condici6
de
egula i a
pe que
E
QC
és
que
I l
si-
gui con inua
al
disc anca
i
d'aquí ob é
el
seu
esul a
.
Pos e io men ,
l
na eix
esul a
(M(B)
=
M(H
°
'IC)
implica B
=
H
w
IC)
a se
es able
pe
al es álgeb es
especials
pe
Weigh ,
Axle
i
Chang
.
Els es o cos an
culmina
en el
eo ema
de
S
.Y
.
Chang
(1975)
- Si B
i
B
1
s6n
higeb es
ancades
a mb
H
c
B,B
l
c L
°
,
siguen
B
una
ál-
geb a de
Douglas
(és a di B
=
BI
)
i
11(B)
=
M(B
1
),
lla o s
B
=
B1
.
Amb
la
demos aci6
d'aques eo ema
la
soluci6 del
p oblema
de
Douglas
sembla a
ol
p ope a
i,
e ec i amen ,
poc emps desp és
D
.
Ma -hall
a
dona
el
pa
;
inal
:
-
Si B
és
una
álgeb a
ancada,
H
c
B c
Lo
,
lla o s M(B) = M(B1)
La
demos aci6
del
eo ema
de Chang
és
una
aplicaci6 in e essan
de
les
écniques
de
Fe e man
i
S ein
en es abli
la
se a
ca ac e i -
zaci6 del espai
BMO
.
Hom
po
conside a
només
el
cas
de
que B
l
es igui
engend ada
pe
11
w
i
la
conju ada
de
una
sola
unci6 b in e ible a
B 1
.
Cal
eu e
nue
si
ws
B
lla o s
dis (c ,b
n
11~)
=
dis (c b
n
,H`~)
--~
0
.
Aques a
dis áncia, pe
un
p incipi
de
duali a ,
és
igual
al
ín i-1
de
les
in eg als
a
cob
n
g
dm
(
g
a ian
a H1
0
)
i aques es
in eg als
s'es imen
enin
n
conp e que
si
6
B1 0 la
mesu a
(l- )jV ( e
le
AI
>
' d9
és
una
mesu a
.
~de
Ca leson
.
quan
al
eo ema
de
Ma shall
ambé
es
po
conside a
el cas
especial B
=
H
00
(w7,
on
w
£
L
O
.
,
w
és
unimodula
i
in e ible
a B
.
Si
B1
és
una
álgeb a ancada
H
-B
1
c
B al
que
M(B
.
1)
con é
es ic amen
a
1^
.(B)
lla o s
Ma shall
cons ueix
un p
.
de B
.
in e polan
(és
a
di que
la
successi6
de
ze os
del p
.
de
B
.
és
una
successi6
d'in e polaci6
pe
a
H
°
') que
és
in e ible
a
B pe ó
no
ho
és
a
B
1
.
Així
de
e ,
Ma shall
po
demos a
un esul a
más
o
que
la
gües i6 inicial de
Douglas
:
-
To a
álgeb a
ancada B
:
H
°
c B
c
L
°*
es á
engend ada
pe
11
° `
i
els con-
juga s
de
p oduc es
de
Blaschke
in e polan s
.
Poc
emes
a ans,
Ziskind
ha ía
demos a
un
cas
pa icula
:
L
°'
es á
engend ada
pe
H
"
i
els
conjuga s
dels
p oduc es
de
Blaschke
in e polan s
.
La
demos acid
de
Ma shall
és
úna
modi icaci6
de
la de
Ziskind
i
ambdues
es
basen
en una
cons ucci6
complinada
que
a
in o-
dGl Ca leson
a
la
se a
demos aci6
del
eo ena
de la
co ona
.
Anem
a
exposa
a a
al es
p oblemas, elaciona s
anb
el
de Dou-
glas,
alguns dels quals enca a
no
han es a
esol s
:
Si
B
és
una
álgeb a
ancada,
H
jB ,
L
o*
,
sigui CB
la
C=hl
;,eb a
ancada
engend ada pels p
.
de
B
.
in e ibles
aB
.
Se,-ons
el
eo enna'
de
Chang-Ma shall
B
=
111
G
.
,C
B]
i
en
algún
c,is
pa icula
se
sabía que
de
.
°
.
¬e B
=
H
9*
b CB
(n
.
ex
.
B
=
H+co B
=H
°'
d LÉ
*)
.
Es
e i a , en ne-
ne al,
que B
=
H
0
4 CB
?
La
espos a
a i na i a
la
.^
dona
Chan7,
el
1976
(T .A .M
.S
.
1977)
i
una
mica
més
a d
Chan,
í
Ma shall
en
an
clon^
una
demos aci6
més
sencilla
biselo
en un eo e-ia
cl~s ic
de
',T
.e nnlinnn
.
Pe
eu e que B
=H
°
'
ó
LÉ
és
una
hl-eb a
de
Doug1
.-
.^,
Dz ie,
G -
melin
i Ga ne
ha ien
es zble
1^
.
.^^_,,^(len
~Ienc nli z
,
~ci6
]ni
eo c-
-
:a
de
o c
unci6
un¡-modula
de
L'
es
po
ap oxima
uni o
,
:c
,-
:en
pc
ouocien s
de 9
.
de B
.
in e ibles
aB
=
H
O,
i
LÉ
.
J8
I . .
que
sc
ons
Chann
(B
=
1
: °
'i CB
)
C
B
a
pe
una
B qualse ol el
pape
de
""
Lw
,
6s
e i a
^
:ue
o a
unci6
unimodula
de
CB es po
ap oxima
pe
quocien s
de
o .
de
B
.
in e ibles a B?
Ma shall
a p o a
ecen men
que
si
uE
C B
,
uZ
es
po
ap oxima
pe
quocien s
d'aques
ipus, pe ó
una espos a
comple a
al
p oblema
no es
coneix
.
Finalmen ,
ci en
una al e
gües i6
in e essan
amb
elaci6
al
eo e
:a
de
Chang-Ha shall
D'aques
eo ema
es
dedueix
hcilmen
que si 6 L i
es in-
gida al
supo
de
les
mesu es
que
ep esen en
els
ca ác e s
de B,
pe -
any a
i'3lgeb a
es icci6 de
B
a aques
supo ,
lla o s
6
B
.
Aques
esul a
es
po
compa a
amb
la
conclusi6
que d6na
el
eo ema de
Bi-
shop sob e
els
conjun s
d'an isime ia
.
Com
que
els
supo s
de
les
me-
su es
ep esen a i es
s6n conjun s
d'an issime ía
la
conclusid de
,
Chang-L a shall
és
més
o a que
la
del
eo ema
de
Bishop
.
Es
na u al
pensa
si
hi ha
alguna elaci6
en e
les
dues conclusions en
el
sen i
de
nue
cada
conjun
d'an i
sime ía
es igui
cons ui
a
base de
supo s
.
Enca a
que
sembla
que
un
esul a d'aques ipus
no ha
de se
e i a
pe
una
álgeb a
uni o me gene al, pod ía se -ho en
el
cas
p esen
.
Rep enem
a ^
una
gües í6
que ha iem
plan eja
al
pa la
del eo-
ema
de
Douglnn-Pudin
:
6s el
e
de si
els p
.
de
B
.
(o les uncions
in e nes)
en-end en
1'ál ~eb a
H'
:
El 1976
T a shall,
u ili zan
una idea
de
Be na d
sob e 1'en ol-
u ^
con exa
de
les uncions
unimodula s
en una álgeb a
uni o me
i
el
eo ema
de
e zinlinna
a
que
ens
hem
e e i
abans (el qual
es
me eix
.
se
-,6n
ben
cone~3u ),
a
dona
la
espos a a i ma i a
a aques
p oble-
mc
. .
- i
°°
é-,
la -n6s
pe i a
á1
;eb a
ancada
que con é les
uncions
in e nes
.
Pe
un
cl e
cos a ,
de me
ha ía
posa
la
g es i6
de
quines
e an