Recensions

cia is (cap. IV), i hi eu la igen- cia de les lleis isigodes en alguns casos: I'es a men al, l'eda , el sexe, la condició social del es a- do (bisicamen homes i dones de l'a is oc icia laica o eligiosa). Quan al bene icia i, ema ca que no es po pa la de l'he eu, igu a aques a que no apa eixe a ins al segle XIII. Al capí ol V hom es udia els be- ne icia is de les he encies (succes- sió oqosa, bene icia is amb o sen- se pa en iu amb el es ado ), pe passa a I'analisi dels objec es dei- xa s @ns immobles i mobles) i dels d e s i obligacions con e s pe la ansmissió (cap. VI). A con inuació (cap. VII) es con- emplen les diposicions es amen- a ies, quan a llu na u alesa ju í- dica, les disposicions sense ca ic- e pa imonial, les condicions en el es amen , ela i amen e- qüen s, i la possibili a de la subs- i ució del bene icia i en el cas que aques no pugui accep a els bens o no ulgui e -ho. I, inalmen , I'execució es a- men & ia a a és dels ccma mes- so s que enen a ibuida una po es- as sob e l'he encia que dis ibuei- xenw (cap. VIII), so in ebuda o almen , l'ac uació ju ídica dels quals és conside ada pels his o ia- do s del d e com una aca ac e is- ique du d oi medie al ca alan,. Gai ebé la mei a d'aques a in- es igació es i o mada pe la pu- blicació de 137 diplomes, nume- a s, p esen a s amb la se a da a, una in oducció b eu, el lloc on es oben, una desc ipció, l'apa a c í- ic i les e e kncies bibliog i iques (Apkndix I). L'a$ndix I1 es a o ma pe cinc quad es es adís ics ela ius a les dades de con ingu que o e ei- xen els diplomes que publica. L'ob a es clou amb un Índex de oponímia i onomas ica ambé e- e i al ecull documen al esmen- a . Ambdós apa a s an mol u i- li zable aques a ob a. Des del pun de is a me odolb gic, el doc o An oni M. Udina i Abell6 es ableix una pau a a segui en o a in es igació se iosa: la p e- sen ació de les on s esc i es sob e les quals hom in es iga. En aques cas, les on s documen als es an esc i es en lla í al omedie al, as- pec e aques que l'au o ac a d'una mane a exempla i demos a el domini que é de la llengua i del baga ge his o ico-ju ídic que com- po a; ensems, ens pe me d'admi- a la se a objec i i a i d'a alua el ac amen c í ic i espec uós d'un ex an ic. Pe e Vilialba i Va neda Ba y BALDWIN Suc onius Adol M. Hakke Publishe . Ams e dam 1983, 579 pp. B. Baldwin ens o e eix amb aques llib e el seu eno me eball sob e Sue oni, el p ime e en Ilen- gua anglesa sob e aques esc ip o lla í. L'ob a s'es ~c u a seguin dos eixos: el p ime conside a el e que Sue oni apo se deplo a- ble~ quan al con ingu i I'opinió, i I'al e que la biog a ia i la his o ia són complemen a ies i no i als. El llib e és cons i ui pe se ca- pí ols i un apendix. Cada un d'ells és pe ell ma eix un eball cohe- en i de ini que pod ia se inde- penden . El p ime capí ol ens p esen a Sue oni com a pe sona i esc ip o , plan ejan sob e o les incogni es de la se a ida. Cons a a dos e s: que Sue oni a dedica les biog a- ies impe ials al p e ec e Sep icius Clams, i que o s dos, Sep icius Clams i Sue oni, an se des i ui s pe Ad ia el 122. Mi jan~an ci a- cions de Sue oni ma eix que es e- e eixen a ell, dedueix que e a ad~ lescens l'any 88. Pe les ca es de Plini ens assaben em del cadc- e de Sue oni i del seu c sus. Baldwin no a una biog a ia del biog a , sinó que p esen a di e en s aspec es de la se a ida segons les on s de que disposa: da a i lloc de naixemen , es udis, amis a s, me- cena ges, la caiguda en desg acia i la da ació dels do ze cesa s. Cal ema ca l'opinió de Baldwin sob e la composició de les Vides dels do ze CPsa s: segons ell, les bio- g a ies júlio-claudianes o men un g up di e en de les al es; la du a- ció, els de alls, la documen ació, son mol més ex enses en les sis p ime es ides. El segon capí ol es i ula ((La biog a ia a Roma,,. Baldwin a una pe i a his h ia de la biog a ia i dels biog a s omans, pe al de demos- a que Sue oni no és I'únic bio- g a del seu emps, sinó que se- gueix una lla ga adició omana. Veiem una ex ensa llis a de bio- g a s i au obiog a s que encapGala Va ó, ins a iba als con empo- anis de Sue oni. Se in -se de Pli- ni el Jo e, Baldwin eco da mol s noms, pa in de Va ó, San a, Hyginus i Nepos. Es clou aques capí ol amb la compa ació en e Sue oni i Plu a c, en el sen i que Sue oni no e a pas an ig ec, pe 6 Plu a c e a el seu compe ido més o . Hi obem ambé un pe i e- co d de les dones que an e bio- g a ia a Roma. Les on s i els me odes de Sue- oni els obem al e ce capí ol. Baldwin ol e aquí un es udi pm- und sob e les elacions en e Sue- oni i Taci , en el sen i de qui a segui qui, si Sue oni a Taci o a l'in e és; el camí que eco e pe acla i aques pun , d'al a banda impossible d'esb ina , és I'es udi de les on s de Sue oni. Una pe una es udia les ides dels empe a- do s en elació a les on s u ili za- des, i a compa an -les amb les dades de Thci . Pe a Juli Cesa cons a a I'ús de Cice ó i anomena uns quan s pe sona ges. Sue oni p escindeix de les nc n, po se en unció del pas del emps i de la des ucció de documen s pels in- cendis. Es a esso de mol es on s imp ecises i sense gai e c i icisme. Pe a Augus , Baldwin oba un mun de on s li e a ies i documen- als. Des aca l'ús de les ca es d'aques empe ado pe a les bio- g a ies dels al es empe ado s, i les de M. An oni pe a la ida p i ada d'Augus . Tibe i és un empe ado que no a eni bon nom; pe an , les on s que emp a Sue oni són am- bé hos ils: des aca el ecu s a les . on s anbnimes, els as i i ac a pu- blica, les ca es d'Augus , i, pe a la mo . la e sió de Seneca. Sue- oni i Taci enen les ma eixes on s. En el cas de Calígula hi ha un documen a es udi sob e el lloc de naixemen , amb les on s, mol es egades innominades, que segueix. Sob e el possible assassina de Ti- be i comes pe Calígula no a se - i noms conc e s: sin quidam auc o es.. . Pe o ampoc Taci dona noms en el cas de la mo de Claudi. Sue oni no ap ecia el e- ball li e a i de Claudi, i si el ci a és pe decla a -10 inep e, enca a que Claudi i Augus són les úniques on s amb nom d'aques a biog a ia. To es les on s son coinciden s en la biog a ia de Ne o. Taci ampoc o e eix di e gencies. A pa i d'aquí, Baldwin ap o i a pe o e i les di e encies que oba en e les sis p ime es biog a ies i les sis da e es, i plan eja el p o- blema de la con inul a en Sue oni; és a di , c eu que les sis da e es ides an se esc i es abans que les al es, o o man un cos amb el De i is. De la es a dels em- pe ado s é ja in o macions de p i- me a ma dels a is i amilia s que an iu e de p op aquells esde e- nimen s. Com a conclusió d'aques capí ol, Baldwin dub a de l'hones- eda de Sue oni en el ac amen de les on s sense nom, i oma a I'en on amen amaga en e Sue- oni i TAci . No conside a Sue oni com un bibg a p o essional en el sen i modem de la pa aula. El í ol del qua capí ol és aSue- oni i els Cesa sw. Baldwin o e eix al lec o una isió mol pa icula de les elacions en e Sue oni i els seus biog a ia s. La igu a de Taci n'és el con apun . Comen a les i- des una pe una; la in enció de Sue oni és se impa cial i ed, pe- o en e línies Baldwin llegeix les se es p e e encies i an ipa ies. Les ides de Juli Cesa i dlAugus o - men un conjun a pa , pe que son els Únics que han conegu la epú- blica. Augus comenGa sen un jo- e mol du i acaba sen un ell bene olen ; al con a i de Tibe i. Calígula i Ne o son com.Tibe i, Claudi se li assembla en ce s as- pec es. Domicia és, en pa , una ba eja de Calígula i Ne o. Vespa- si8 i Galba son a a s. Les eda s son, semp e, pun s de compa ació. La ida de Claudi és, pe Bal- dwin, la més pob a. Pe ac a les ides de Galba i O 6 e e eix un apendix. Els Fla is son la amília que a sal a Roma. Malg a el compo amen de Domicia, Sue o- ni no el ac a malamen , o i que anuncia la inguda d'uns p ínceps que se an millo s. Baldwin dub a si aques s se ien Ne a, T aja o Ad ia. En el cinque capí ol, .Temes i opinions,, Baldwin p esen a els emes que Sue oni ac a més so- in i, pe an , l'opinió que en é. 6s una lec u a di e en , que pe - me coneixe uns aspec es nous de Sue oni. Els emes ia s pe e aques ac amen son la ins i ució del p incipa i, pe con a, la Ili- be a que es pe d amb ella; I'o - d e eqües e; la plebs; els llibe s; les llibe es; les dones; I'exb ci ; els dine s i l'economia; l'adminis- aci6 de les p o íncies; la oponí- mia i geog a ia; les b nies; els jueus; els c is ians; els somnis i p esagis; la eligió adicional; la li e a u a; les a s i la e o ica. Baldwin conside a Sue oni com una al e na i a necessa ia i salu- dable a Taci pe als es udiosos del p incipa Roma del segle XX. Del De i is illus ibus se n'ocu- pa Baldwin al sisb capí ol. Basi- camen , o aques ema es ona- men a en dos pun s: l'analisi del con ingu del que es a (De g am- ma icis i De he o ibus) i les se es possibles connexions amb el De i- a Caesa um. Baldwin insis eix en la al a de c onologia en l'elabom- cio dels dos llib es; no c eu que Sue oni os un inno ado , sinó més a ia un con inuado de la línia de compilado s de e a s -com Va o, Nepos, San a, A icus i Aulus Gelli, gene e, el de la bio- g a ia, essencialmen oma. Quan als poe es, ixa la se a a enció en la di e bncia de lla gada de les i- des i desc iu les ac i uds dels Cé- sa s en e s els poe es. Un comen- a i mol in e essan apun a la pos- sibili a que el De i a Caesa um i el De i is o messin pa d'un ma- eix cos. To s els biog a ia s enen lloc en el comen a i de Baldwin; és mes, a palbs el món oma de la cul u a. Pel que a al Ibxic, obem una llis a de pa aules només egis- ades en el De i is, i la cons a a- ció anecdo ica que unes pa aules (nimis, p op e ea i u ilis) no cons- en en la Vida dels Cesa s. Pe Úl im el se b capí ol, i ula <<Tbcniques, es il i llengua ge,, ens mos a un Baldwin que no ol e de c i ic amb Sue oni; s'es ima mes e un eball d'analisi i classi- icació de I'es il i la lingüís ica. Tomem a eu e la se a eo ia dels dos g ups de ides i de I'an e io- i a de les sis da e es ides en ma b ia de composició. P esen a una al a llis a de pa aules que comencen pe la lle a a, i es po- den eu e les pa aules que només es oben a les ides dels Juli- Claudians, o només a les sis dam- es, o ins i o només a cada una de les ides. La se a conclusió és posa en elleu les di e bncies de lla gada de les llis es de pa aules. Quan a I'es uc u ació de les i- des, Baldwin p e e eix es udia -la pa in d'uns emes p e ixa s, com els somnis, les mo s, les desc ip- cions ísiques, les ides sexuals.. . Conclou que: .simila hemes, si- mila echniquesn. T obem, a la i d'aques capí ol, les se es conclu- sions i opinions inals sob e Sue- oni: pe Baldwin, no a se un g an biog a , la se a ecnica e a limi ada, com millo s'exp essa a e a amb imp essions a ec i es. Hi oba elemen s d'b ica i de e o i- ca. Indica Baldwin que la p ime a lec u a deixa una imp essió de e- ball poc e i mal cons ui , senzill i ingenu; una segona lec u a, pe o, pe me eu e més el ons. Malg a el poc coneixemen de la ida de Sue oni, s'hi po en e eu e un ca- ac e complica i e sa il, una g an a ecció a e la se a ca e a Au ónoma de Ba celona y la Aso- al e nan llib es i homes, a xius i ciación in e nacional de Epig a ia co s, e udició i in iga, les em- g iega y la ina. b anzides de l'kxi i l'ama go de Ab io 10s abajos de la mesa l'eclipsi. edonda P. Le Roux con una in o- Com a cloenda del llib e es p e- ducción gene al sob e BE. Hübne sen a un apkndix amb un ac a- ou le mé ie d'epig aphis e,,, en la men més ap o ondi de les ides que se hace la e ocacion emocio- de Galba i O o. La cu a ex ensió nada del g an epig a is a y su la- d'aques es ides i l'in e ks pe so- bajo a 10 la go y ancho de la Pe- nal de Sue oni an que Baldwin nínsula con 10s esul ados de su s'hi dediqui més a ons. g an ob a, de la que su ge, jun o a Cada capí ol és acompanya de 10s abajos de Mom nsen, la sis e- no es bibliog Z~ques. La bibliog a- ma izacion y auge de la epig a ia. ia és al dia i mol co ec a, i a Los emas de es udio se di idie- esmen d'E. Cizek, el llib e del on po apa ados. En cada uno de qual, S uc u es e Idéologie dons ellos se p esen o la co espondien- -Les Vies des Douze Césa su de e ponencia seguida de su discu- Sl é on no po comen a , pe que sion pe inen e y, si p ocede, la a so i quan la se a ob a e a ja apo acion de comunicaciones e- mol a an~ada. lacionadas con ella. Los di e sos apa ados en que se es uc u a on A. Vas 10s abajos y 10s es udios p esen- ados ue on 10s siguien es: Epig a ia y manusc i os M. MAYER, Epig a ia hispánica Epig aphie hispanique. P obl2mes de ma hode e d'édi ion Publica ions du Cen e Pie e Pa is núm. 10. Pans 1984, 427 pp., 34 lam. Tenemos en es e olumen las Ac as de la Mesa Redonda In e - nacional del C.N.R.S. sob e eEpi- g a ia hispánica. P oblemas de Mé- odo y de edicion,, o ganizada po la Uni e sidad de Bu deos I11 10s días 8, 9 y 10 de diciemb e de 1981, con la colabo acion del Cen- o Pie e Pa is, la Uni e sidad y ansmision li eia ia con especial a ención a la manusc i a (Discu- sion). A. DONATI, Una silloge ma- nosc i a di isc izioni omane della Spagna del XVIi secolo: b e e no- izia. G. FABRE, Accu sius, Hubne e l'epig aphie de Coni nb iga. J.N. BONNEVILLE, Ap opos de l'exploi a ion de li es anciens pa E. Hiibne : Les <<An igiiedadesw de Amb osio de Mo ales (1575) (Dis- cusion). Epig a í~ y sopo e a queológico A. ~VAREZ %REZ, Es udio de 10s ma e iales lapideos p esen es en la epig a ia de Ca aluña (Discu- sion). J.N. BONNEVILLE, Le sup-