El Setè Col·loqui Internacional de Paleografia

Fa en ia, 811 (1986). 145-148 EL SETE COL-LOQUI INTERNACIONAL DE PALEOGRAFIA Jesús Al u o i Pe ucho En e el 18 i el 21 de se emb e de 1985 ha ingu lloc a Lond es la se ena edició dels Col-loquis In e nacionals de Paleog a ia, que, des de la celeb ació del p ime a Pa ís el 1953, s'han eali za espec i amen a Pans ma eix (1966), a Roma (1972), a Viena (1975), a Sui'ssa (1979) i a Munic (1981). En aques a ocasió, com en o es les an e io s, el Col.loqui In e nacional de Paleog a- ia s'ha dis ingi pel g an in e es de les ponencies i comunicacions p esen ades així com pe la pe ec a o gani zació de o s els ac es que acompanya en les sessions cien í iques, que an cong ia una nod ida assis encia de paleog a s i codicblegs d'a eu d'Eu opa i d'Es a s Uni s. El dia 18, desp és de 1'Assemblea plena ia dels memb es del Comi k In e nacional de Paleog a ia, a eni lloc, a la a da, l'obe u a o icial del Col.loqui, que s'inicia amb la ponencia del p o esso J.P. Gumbe , An Illus a ed In en a y o Medie al Manusc ip s: can i help us o see wha we ha e? L'au o hi p oposi la eali zació d'un in en a i il-lus a de manusc i s me- die als basa en qua e p incipis onamen als: l) inclusió no sols d'il.lus acions de manusc i s sinó ambé de agmen s, 2) analisi suma ia del con ingu i b eu desc ipció codicologica, 3) ep oduc- cions es anda ds de pa s de manusc i s a mida na u al i 4) compilació dels acsímils d'aco d amb egles uni o mes. Un in en- a i d'aques a mena és ac ible dins un pe íode de emps aonable i a un cos no excessiu. Les sessions del dia 19, les ob i el p o esso A.M. Mundó amb la ponencia Commen econnai e la p o enance de ce ains agmen s de manusc i s dé achés de eliu es, dedicada a la memo ia del p o esso L. Mezey. El p o esso Mundó ema ca en el seu eball que ha guanya mol la his o ia de la cul u a d'en~a que la paleog a ia i la codicologia han inco po a l'es udi sis ema- ic dels agmen s de manusc i s. Pel que a a aques es udi, p ecisamen , l'au o dona una se ie d'indicacions mol Ú ils pe a de e mina el cen e d'o igen i la p ocedencia o p ocedencies successi es, o exempli ica amb di e sos casos conc e s. D'a- ques s exemples el més des acable és, sens dub e, el que p ocu a la minuciosa analisi dels agmen s en papi i en pe gamí que se i en pe a con ecciona l'unica apa que ens ha es a del manusc i Ba celona, A xiu de la Ca ed al 120, la llis a dels quals se'ns don%. El senyo M.R. Guillick exposa, o segui , Some obse a ions on Twei h-Cen u y English Bookbindings, en les quals éu no a algunes ca ac e ís iques de les enquade nacions an igues que s'a- egi en a les ja ad e ides pel p o esso L. Gilissen. A con inuació, el p o esso P. Spuna disse h sob e The Au o- g aph as a Palaeog aphical P oblem, basan -se en exemples ex e s de manusc i s degu s a mes es de P aga del segle x . Les sessions ma inals conclogue en amb l'exposició del p o es- so M. Ree e, The ansmission o Commen a iolum pe i ionis and he da es o some 15 h. cen u y I alian manusc ip s, segons el qual el Commen a iolum hau ia a iba a I alia a an del concili de Cons ansa, cap al 1415, cosa que pe me suposa pos e io s a aques a da a alguns manusc i s i alians no da a s. La ins alesho es Sec e a ia Gene al del Comi e, senyo a M. C. Ga and, inicia les con e encies de la a da amb algunes Obse a- ions su quelques c i h es li u giques, compu is iques e his o i- ques de da a ion des manusc i s médié aux, on l'au o a ale a sob e alguns dels pe ills que po compo a l'in en de da a de e mina s manusc i s basan -se en c i e is li ú gics, de compu o his b ics. Així, pe exemple, l'abdncia d'una es a en un manus- c i no és su icien pe p o a que la copia sigui an e io a la celeb ació d'aques a i no és a que ac a s de compu o ex os his o ies hagin es a copia s d'un model an e- io sense ha e es a posa s al dia. La següen ponencia insis í sob e els p oblemes de la da ació dels manusc i s. El p o esso E. Poulle pa la de L'as onomie dans la do o ion des manl sc i s nédié a x, els quals so in o e eixen in o macions c onologiques pe bé que de egades han de se desxi ades.. El doc o G. Powi z ac a sob e el Modus scolipe a um e epe is a u n. The s uden s Cu si e Hand (XV h.Cen u y), l'es- c ip u a pa icula dels es udian s de les uni e si a s i de les escoles de g ama ica que éu la da e a apa ició en la li e a glossa um, p opia de les glosses in e linia s i dels comen a is ma ginals dels imp esos del segle x . El doc o G. Ouy éu una exposició sob e la Da a ion ine de spécimens d'éc i u e d'un indi idu pa L ne echnique quan i a i e: I'exemple de Pie e d'Ailly e de Jean de Mon euil, on, pa in dels exemples d'aques s dos au o s, ens o e í un model pe a l'es udi de l'e olució c onolbgica de l'esc ip u a d'un ma eix pe sona ge basan -se en el calcul quan i a iu d'inno acions o - mals. El senyo J.C. Higgi , a The La in insc ip ions on he Ru hw~ell C oss, compa a les insc ipcions de la c eu de l'església de Ru hwell amb els í ols i incipi s de manusc i s li ú gics de la ma eixa cen ú ia que les insc ipcions. El p o esso J.T. B own, en la ponencia A No h~~mb ian Schoolbook: Pa~ linus o Nola in Va . Pal. la . 235, ilslus a les a ini a s paleog a iques en e el Va . Pal. la . 235 i el Lening ad Q. .XIV.1 i al es manusc i s coe anis de la egió de Wea mou h- Ja ow i Lindis a ne.. El p o esso J.D. Thomas cen a el seu ema sob e A ne hoa d o Tc ble s a Vindolanda, que ele a el nomb e de aule es de us a esc i es, ins a a obades, a més de se -cen es, l'analisi paleog a ica de les quals és del més g an in e es. Les sessions del dia 20 an se ancades pel p o esso J.J. John, que ac a de The Collig aphy Book o G ego il s Bock o Ochsenhol sen, ob a que se a publicada en acsímil a ia . La da e a sessió cien í ica ou a ca ec del p o esso L. Gilis- sen, que pa la de Duc us e Mo phologie i p esen a algunes mos es d'un i xe o og a ic de lle es i signes, sols o en nexe, ag andi s, que I'au o es a ecopilan p enen com a base els Codices lo ini an iquio es. Pe Úl im, es éu un balang de les ac i i a s dels di e en s comi es de Paleog a ia en e les quals essal en: pel que a al Comi e de Paleog a ia lla ina, l'apa ició de sis nous olums del Ca aleg de manusc i s da a s, i la publicació de D. MUZERELLE, Vocabulai e codicologique. Répe oi e mé hodique des e mes ancais ela i s aux manusc i s, Pa ís 1985, ob a que a ia se a adu'ida a la nos a llengua pe I'Ins i u d'Es udis Ca alans. Així ma eix, cal deixa cons kncia que els memb es del Comi b In e nacional de Paleog a ia, da an la c eació d'al es comi bs de paleog a ies no lla ines, decidi en de can ia I'an iga denominació pe la de Comi b In e nacional de Paleog a ia Lla ina. Di e ses ecepcions i exposicions de manusc i s i acsímils an e d'aques se k Col-loqui una ag adable i p o i osa eunió cien í- ica.