Els "De tempestatum praesagiis" de Plini el Vell (nat. 18,35)

-. Faventia, 811 (1986). ELS <<DE TEMPESTATUM PRAESAGIISn DE PLINI EL VELL (nat. 18,35) Joan Gómez i Pallar2s El manuscrit de la Biblioteca Apostolica Vaticana, Fons Rossi, núm. 247 (ms. Vaticanus Rossianus latinus 247, R) ens havia cridat ja l'atenció per qüestions diferents a les que ens han portat a escriure aquests fulls: es un manuscrit de contingut misceldani, la major part de textos del qual són dedicats a la copia d'obres de comput eclesiastic. Nosaltres el vam anibar a conkixer gracies a dos treballs del professor Ch.W. Jones', dedicats tots dos a proporcionar-nos una edició fiable i moderna de les obres de comput de Beda el Venerable2. Entre tots els manuscrits que Jones va utilitzar i revisar per a la seva edició hi ha el nostre, R, el qual conté, com a obres de Beda3, les següents: el De natura rerum (ff. 8v-19v); el De Bedrre Pseudepigrcrphrr. ScienriJic Wrirings falsely nttributed ro Bede. Ithaca, Nova York 1939, i Bedae Opera de rernporibus. Cambridge, Massachusetts 1943. 2 El primer d'ells, netejant el camí i identificant els textos de comput falsament atribu'its al monjo de Jarrow, sobretot al volum XC de la Patrologia llatina de Migne; el segon, fent I'edició crítica i el comentari d'aquests textos tenint en compte més d'un centenar de manuscrits. Citem la nostra transcripció, per més que posteriorment I'hem comprovada amb el cataleg més recent, on s'inclou la descripció dels continguts del manuscrit (cataleg que ens va proporcionar molt amablement la senyora Contamine, del Centre narionrrl de Recherche et d'Histoire des Textes de Paris): Les manuscrifs clossiq~res lrrfines de lrr BibliothPque Nntionale. 11, 2. Fonds Palarin, Rossi, Sre. Mrrrie Mrijeure et Urbin. Par J. Fohleu, Y.F. Miou, C. Jeudy. CNRS, Pans 1982, pp. 423-26. temporibus (ff. 19v-23v) i, sobretot, el De ratione temporum, en els seus primers seixanta-cinc capítols (ff. 70r-140r). El caracter miscel-lani d'aquest manuscrit ens permet trobar-hi altres textos, la major part dels quals són també de comput ecles~stic (Pascasinus, Epistola ad Leonem papam o Proterius alexandrinus, Epistola ad Leonem papam de quaestione paschali), que relacionen aquest manuscrit amb obres i, per tant, manuscrits d'amplia difusió a 1'Europa prei immediatament postbedica4. A pesar d'aquesta gran varietat, al10 que a nosaltres ens va cridar l'atencio, precisament perqul: sortia de la tematica dominant al manuscrit R, és un fragment que ocupa els folis 201v-203v i que duu com a títol De praesagiis tempestatum, com a incipit: Etenim praedictis difficilioribus transire conuenit ad reliquas tempestatum; i com a explicit: ... repositoriis, relinquentia diras tempestates prcrenuntiant. La bibliografia que estudia, segons el cataleg (cf. nota 3), el manuscrit5, no identifica de cap manera aquest passatge i solament el mateix cataleg consultat ens parla d'aquest text com a pertanyent a la Naturalis Historia de Plini el Vell. Efectivament, aquesta idea es confirmada per una consulta a l'índex de Thorndyke-Kibre6, on, a través de l'entrada de tempestatum praesagiis hem aconseguit identificar el fragment del nostre manuscrit amb el capítol 35 del llibre XVIII de la Naturalis Historia, i hem comprovat que aquest manuscrit no hi és citat com a posse'idor, dins dels seus textos, d'aquest capítol. Thorndyke-Kibre donen com a manuscrits que contenen aquest excerptum de la Historia Natural, els següents: Viena, NationalBibliothek, 2436 (segle XIV), ff. 138ra-139rb; Vatica, Palatinus Inrinus, 1337, ff. 10ra-llra; Cambridge University, Pembroke College, 227 (segles XIV-xv), ff. 180v-182v; British Museum, Sloane mss., 2030 (segle XIII), ff. 108v-llor. A més a més, citen un text V. Ch.W. JONES, nThe lost Sinnond manuscript of Bede's computus*, English Historicrrl reuie~~,. 52 (1937), pp. 204-19. s C. da SILVA TAROUCA, <La Biblioteca Rossianan, Civiltir Cottoliccr. 1922, pp. 326-27; Ch.W. JONES, Bedrre Pseudepigraphn ..., pp. 54, 62, 64, 68, 69, 93, 110 i 137; id.. Bedrre Operrc ..., pp. 55 n. 3, 58 n. 1, 82 n. 4, 93 n. 6, 112, 158, 162, 167, 354, 376; id., *The lost Sirmond ... >>, pp. 206-07, 213, 215-19; M.L.W. LAISTNER, A hnnd-list of Bede mnnuscripts. Ithaca, Nova York 1943, pp. 143, 147, 151 i 155. 6 L. T~ORNDYKE, P.L. EBRE, Incipits of mediacur11 scienrijic 119ritings. The Mediaeval Academy of America, Londres 1963. paral.le1 a aquest excerptum, al manuscrit Vatica, Regin. Int. 309, ff. 100-101 i 102v-104v7. El manuscrit, doncs, sembla que encara no ha estat mai tingut en compte i el que nosaltres ens proposem és, senzillament, oferir l'edició d'aquest fragment i veure si es pot extreure (o no) alguna possible revisió del capítol 35 del llibre XVIII de la Naturalis Historia de Plini el Vell, o alguna conseqüencia d'altre tipus. El manuscrit vatica Rossianus latinus 247 esta escrit sobre pergamí i té 217 folis (els 34v, 40v i 65r, en blanc), amb unes mesures8 de 311 x 250 mm. Pel que fa a la seva decoració, posseeix algunes inicials amb llasos i palmells. Als folis 59-64 hi ha columnes i arcades, decorades també amb llasos i fulles. Als folis 65v-67v, 199r-200v i 205v-214v hi ha una serie de croquis astronomics que il4ustren el text. A més, el manuscrit té també moltes glosses marginals, contemporanies al moment de l'escriptura (als ff. 8v-13v i 70-140, on hi ha el text principal de Beda). La seva datació és quelcom un xic més complicat, ja que Ch.W. Jones, en les dues referencies que fa al manuscrit9, així com també M.L.W. LaistnerIo, el daten al segle XI, mentre que el cataleg" indica que és del segle IX, exceptuant uns addenda del segle xi (ff. 1-8). La nostra opinió és que el manuscrit deu ser del segle Xi i que, en tot cas, és copia d'un del segle IX, tal com indica JonesI2, perque la data possiblement adduida per a considerar-10 del IX (l'any 820) és, més que probablement, un annus prnesens del manuscrit original i no del que tenim entre mans. Lynn THORNDYKE, a la seva A Histop of mrrgicrrl and e.rperimentn1 science. Nova York 1934, vols. 111-IV: ~Fourteenth and fifteenth centuriesr, parla, a les pp. 273 i 707-14, d'aquest fragment i en els seus apendixs en dóna una edició basada exclusivament en la lectura de dos mss. recenfiores: BL, Larrd. misc. 594 (SS. XIV-XV) i Vrrtic. Ottohon. 1870 (final s. xv). La principal característica d'aquests dos manuscrits es la seva corrupció. No cita ni dona idea de cap altre manuscrit o edició. Cf. el cataleg Les mrrnlrscrits clcrssiqrres lrrtines ... citat a la n. 2. Cf. Bedrre Pserrdupigrrrphrr ..., p. 137 i Bedcre Opercr ..., p. 158. 'O A hrrnd-list c?f Brdc> ..., p. 155. l1 ld.. p. 423. l2 A Bedrre P.~~rr~Ii~pi,qrrrphcr.. . Indica també el cataleg13 que l'origen del manuscrit és possiblement franc&; a pesar que hi hagi diferents tipus d'escriptura al llarg del text. Alguns trets paleografics, com l'escriptura grossa dels folis 70r-217v, amb a obertes, amb N dins de les paraules, amb alguns nexes arcaics i la g en forma de z, recorden l'escriptura de l'scriptorium de Tours. Pel que fa als posseidors, C. da Silva TaroucaI4 suggereix l'abadia benedictina de Saint-Chaffre au Monastier, a la diocesi de Puy, basant-se en els calendaris que conté el manuscrit. El text que nosaltres volem oferir és aquest: (Ttanscripcio dels ff. 201v-203v del manuscrit vatica, Rossicrnus latinus, 247)15. //f. 201v, ratlla 1611 DE PRESAGIIS TEMPESTATUM. I,, Etenim praedictis difficilioribus transire conuenit ad reliqua tempestatum /,, praesagia. Primumq(ue) a sole capiemus exordia. Purus oriens atq(ue) non feruens serenu(m) I,, diem nuntiat, at hibernum pallidus grandinem. si et occidit pridie serenus I,, et oritur, tanto certior fides serenitatis. concauus oriens pluuias praedicit, I,, idem uentos, cum ante ex oriente eum nubes rubescunt. quod si et nigrae rubentib(us) 122 interuenerint et pluuias. cum occidentis aut orientis radii uidentur coire, pluuias. I,, si circa occidentem rubescunt nubes, serenitate(m) ex futuri diei spondent. I,, si in exortu exspargentur, partim ad austrum, partim ad aquilonem, pura circa /,, eum serenitas sit licet, pluuiam tamen uentosam significabunt. /,, si in ortu aut in occasu contradicti cernentur radii, imbrem. si in occasu eius pluet I,, aut radii nubem in se trahent, aspeta(m) in proximu(m) diem tempestate(m) significabunt. //f.202r// cum oriente radii non inlustres eminebunt, quamuis circumdat(a)e nubes non sint, I, pluuiam portent. si ante exortum l3 Id.. p. 426. l4 V, aLa Biblioteca Rossiana ...,,, pp. 326-27. IS Cal indicar només dues coses d'aquesta transcripció: assenyalem en cada moment la ratlla del ms. que llegim amb el signe I i ei número que la ratlla representa dins del foli escrit a la dreta de I. A més, les abreviatures les desenvolupem entre partntesis. nubes globabunt(ur), hiemem asperam denuntiabunt. I, si ab ortu reppellent(ur) et ad occasum abibunt, serenitatem. si nubes solem circu(m)cludunt /, quanto minus luminis relinquent, tanto turbidior tempestas erit. si uero etiam I, duplex orbis fuent eo atrocior, quod si in exortu aut in occasu fíet, ita ut rubescant I6 nubes, maxima ostendetur tempestas. si non ambibunt sed incumbent, a quocumq(ue) I, uento fuerint, eum porterident. si a meridie, et imbrem. si oriens cingetur orbe I, ex qua parte ruperit, expectetur uentus. si totus defluxerit (a)equaliter, /, serenitate(m) dabit. si in ortu longe radios per nubes porriget et medius erit inanis, I,, pluuiam significauit. si ante ortu radii se ostendent, aquam et uentum. si circa I,, occidentem candidus circulus erit, noctis lenem tempestatem. si nebulam, uehementiore(m) I,, , si candente sole, uentu(m), si ater (nigrum suprcr scriptum) circulus fuerit, ex qua regione is ruperit, uentu(m) magnum. I,, Proxima sunt iure lunae praesaia, quartam eam maximae obseruata. I,, aegyptus splendens exorta puro nitore fulsit, serenitatem. si rubicunda, uentos. I,, si nigra, pluuias portendere creditur in XVa cornua eius obtunsa pluuiam, I,, (in mnrgine scriptum) recta et infesta uentos semp(er) significant, quarta tamen maxim(a)e cornu eius septem-ll,-trionale acuminatum atq(ue) rigidum illum praesagit uentum, inferius austrum, /,, utraq(ue) recte noctem uentosam. si quartam orbis rutilus cingebit, et uent(os) et imbres I,, p(rae)monebit. APUD VARRONEM. si quarto die lunam erit directam, I,, magnam tempestatem in mari praesagit, nisi coronam circa se habeat, et eam /,, sinceram, q(uonia)m i110 modo non ante plenam lunam hiematurum ostendit. si pleni-/,,-Iunium p(er) dimidium pura erit, dies serenos significabit. si rutila, uentos. nigrescens, I,, imbres. si aliquo orbe nubem incluserit, uentos qua se ruperit. si gemini orbes I,, cinxerit, maiorem tempestatem, si tres erunt aut nigri, interrupti atq(ue) distracti I,, nascens luna superiore abatrato surget, pluuias decrescens dabit. si inferiore ante I,, plenilunium. si media nigritia illa, imbrem in plenilunio. si plana circa se ha-/,,-bebit orbem ex qua parte maxirne splendebit, ex ea uentum ostendet. si in ortu llf.202vll cornua crassiora fuerint orridam tempestatem. si ante quartam non appa-1,-ruerit asperas tempestates praesagiet. sunt et ipsius lun(a)e VI11 articuli quos I, in angulo solis incidit, plerisq(ue) intra eos tantum obseruantib(us) praesagia eius I, hoc 111, VII, XI, XVIIII, XV, XVIII, XXVII et interlunium. tertio loco stella- rum /, obseruationem e(ss)e oportet. discurrere hae uident(ur) interdum, uenti que protinus 1, sequuntur, in quorum parte ita p(rae)sagiare. caelum curn (a)equaliter totum erit I, splendidum articuli temporum quos proposuimus autumnum serenum p(rae)- sagabit(ur), I, frigidum. si uer et aestas non sine refrigeri0 aliquo transierint, autunum serenum I, ac densum minusq(ue) uentosum facient. autumni serenitas uentosam hiemem facit. I,, cum repente stellarum fulgur obscuratur, ut id neque nubi10 neque caligine accidat, I,, graues denuntiat(ur) tempestates. si uolitare plures stell(a)e uidebuntur, quo ferent(ur) I,, albescentes, uentos ex his partibus nuntiabunt. aut si cura stabunt certus, si id in plurib(us) I,, fiet, inconstantes uentos et unditi. si stellarum errantium aliquarn orbis incluserit, I,, imbrem. sunt in signo cancri duae stellae paruae aselli appellat(a)e, exiguum I,, inter illas spatium obtinente nubicula quam presepia appellant. haec curn sereno I,, caelo apparere desit, atrox hiemps sequitur. si in alteram aerum, aquiloniam, caligo I,, abstulit, auster seuit, si austrinam, aqui10. 4, Arcus curn sunt duplices pluui-e-s (-asuprn scriptum) nuntiant, a pluuiis serenitatem non per-I,,-inde certam circulis nubis circa sidera aliquam pluuiam. curn aestate I,, uehementius tonuit quam fulsit, uentos ex ea parte denuntiat. contra I,, si minus tonuit, imbrem. curn sereno caelo fulgur(a)e erunt et tonitrua, abhiemauit. I,, atrocissimae aut(em), curn ex omnibus quattuor partibus caeli fulgurabit. curn ab aq(u)i-I,,-lone tantum, in posterum diem aquam portendit. curn a septentrione, uentu(m). I,, curn ab (ab slrprtr scriptrrm) austro uel choro aut fauonio nocte sereno fulgurauit, uentum et imbrem ex isdem I,, regionib(us) demonstrauit. tonitrua matutina uentum significant, imbrem meridianam. nubes curn sereno in c(a)elum ferentur, ex quacumque parte id fiet, uenti I,, expectentur. si eodem loco globabuntur adpropinquatiq(ue) solo discutientur et hoc Ilf. 203rll ab aquilone fiet, uentos. si ab austro, imbres protendent. sole occidente si ex utraque parte I, eius caelum petent, tempestatem significabunt uehementius atrae ab oriente in noctem I, aquam minantur, ab occidente in posterum diem si nubes ut uellera len(a)e spargentur /, mult(a)e ab oriente, aquam in triduum praesagient. curn in cacurninib(us) montium nubes I, consident, hiemabit. si cacumina pura fent, disserenabit. nube gaudia candicante, k quod uocant tempestatem albam, grando imminebit c(a)elo quamuis a sereno nubicula, I, quamuis parua flatum procellosum dabit. nebulae montibus descendentes aut c(a)elo I, cadentes uel in uallibus sedentes serenitatem promittent. ab his terreni ignis p(ro)- xim(a)e /, significant pallididemq(ue) murmurantes quae tempestatum nuntii sentiuntur, pluui(a)e I,, iam, si in lucernis fungi, si flexuose uolit-a-t (-esuprn scriptum) flamma. uentum et lumina, curn ex se I,, flammas elidunt aut uix accenduntur item curn in (a)eno pendentes scintillae coacer-/,,-nantur, uel curn tollentibus ollas carbo adherescit, aut curn contentus ignis est I,, fauillam discutit scintillamue emittit, uel curn cinis in foc0 concrescit et carbo uehem(en)ter I,, p(er)lucet. est et aquarum significatio: mare si tranquillum in portum cursitabit, I,, murmurabit intra se, uentum p(rae)dicit. si id hieme, et imbrem. littora ripaeque I,, resonabunt tranquillo, asperam tempestatem, item maris ipsius tranquillus sonitus 1,: spumae ut disp(er)sae aut aquae bullantes pulmonaesue marini in pelago I,, plurimum dierurn hiemem portendent. s(a)epe et silentio intumescit inflatumq(ue) I,, altius solito iam (in)tra se e(ss)e uentos fatetur. et quidam montium sonitus I,, nemorumq(ue) magn(us) predicunt. et sine aura quae sentiatur, folia ludentia, /,, lanugo populi aut spinae uolitans aquis quae plurnae innatantes atque etia(m) I,, in campanis uenturam tempestatem p(rae)cedens suus fragor. c(a)eli quidem murmur I,, non dubiam significatione(m) habet. praesagia aiunt et animalia. delfini tran h4 quillo mari lasciuientes flatum, ex qua uenient parte, item spargentes aqua(m), I,, idem turbato tranquillitatem. lulligo uolitans, conche adherescente, echini I,, adfigentes sese aut arena subburrantes tempestatum insignia sunt. ranae I,, quoque ultra soniturn uocales et fulices matutino clangore ite(m) mergi anates Ilf. 203~11 quae pinna rostro purgantes uentum ceteraque aquaque aues concursantes, /, grues in mediterrenea festinantes, mergi, cavi(a)e maria aut stagna fugientes. 1, grues silentio p(er) sublime uolantes serenitatem, sicut noctua in imbre garrula, aut /, sereno tempestatern, corui quae singultu quodam latrantes seque concutientes, si conti-/,-nuabunt, si uero carptim (-psupra scriptum) uocem resorbebunt, uentosum imbrem. graculi sero a pabulo /, recedentes hiemem et albae aues curn congregabuntur et curn terrestres uolucres I, contra aquam clangores dabunt p(er)fundentesq(ue) sese, sed maximae cornix, hyrundo I, tam iuxta aquas uolitans ut penna s(a)epe percutiat, quaeq(ue) in arborib(us) habitant, /,. fugientes in nidis suis et anseres continuo clangore intempestaui, ardea in mediis I,, arenis tristis. nec mirum aquaticas aut in totum uolucres praesagia aeris sentire: I,, pecora exultantia et indecora lasciuia ludentia easdem significationes habent I,, et boues caelum olfactantes, sedque lambentes contra pilum, turpesq(ue) porci alienos /,, sibi manipulos feni lacerantes segnit(er)ue et contra industriam suam absconditae I,, uel formicae concursantes aut oua progerentes, item uermes terreni erumpentes. 4, trifolium quoq(ue) inhorrescere et folia contra tempestatem subrigere certum est. I,, nec non et in cibis mensisq(ue) n(ost)ris uasa, quibus exculentium additur, sudorem repositoriis I,, relinquentia diras tempestates praenuntiant. Un cop transcrit el text, hem confeccionat un aparat de variants del nostre manuscrit en relació amb una de les edicions més representatives de la Historia natural de Plini el Vell, la de L. Ian i C. Mayhoff, feta per a la Biblioteca scriptorum graecorum et romanorum Teubneriana: C. Plinius Secundus, Naturalis Historia, vol. 111, 1892 (1967). L'analisi d'aquest aparat de variants posa& en relació el nostre manuscrit R amb els restants manuscrits i edicions de la Historia Natural i ens permetra, probablement, extreure'n algun tipus de conclusió o idea final. Els manuscrits que usa I'edició de la Teubner son: I. Vetustiores: P codicis Parisini latini 9378 folium unum (s. VI, exaratum); H codicis Lucensis folia septem (s. VW, scripta); S ~rarias lectiones ab homine docto margini adscriptas, quae putantur e.r optimi generis codice aliquo nunc deperdito desumptae. 11. Recentiores. 1) Prioris familiae sunt: D codex Vaticanus latinus 3861; G codex Parisinus latinus 6796; F codex Leidensis n. VI1 (s. XI); d codex Parisinus latinus 6797 (s. XIII); T codex Toletanus, membranaceus, s. XIII, a Pintiano quondam diligenter exc~rssus et adhibitus est, collatus in Silligii usum a duobus presbyteris Hispanis 16. 2) Alterius familiae sunt: E codex Parisinus latinus 6795 (SS. XXI); Arund. codex Arundelianus 98, Londini in museo Britanico adseruat~rs (s. XII). '6 Es refereix la cita a les Pintinni in C. Plinii nnt. hist. libros omnes obserucrtiones, Salmanticae, 1544Lugduni, 1563 i a I'edició de Sillig~ts a Hamburg i Gotha, 1851. 111. Excerpta quaedcrm, qualia saeculis ad medium aeuurn uergentib~rs non raro facta srrnt ex iis partibus operis Pliniani, qrrae srrnt de siderali et medica scientia: m excerpta astronomica e libris II et XVIII adfidem decem codicum, a Carolo Riickio edita; schol. Germ. excerpta e libro XVIII scholiis ad Germanici Caesaris Aratecr inserta. Edita srrnt ab AIfredo Breysigio. No hem volgut fer exhaustiu el comentari sobre les variants i la citació d'aquestes, fonamentalment per l'elevada xifra que representa el seu nombre (cent vint-i-cinc cites) i la pesantor de la seva lectura. Així doncs, citarem només les que siguin necessaries per a abonar les idees que expressem. La introducció del capítol 35, a la Historia Natural de Plini (edició Teubner) és molt amplia en comparació amb la del manuscrit R, per més que sembla que es tracti d'un resum del text original: edició Teubner, Etenim praedicta uentorum ratione, ne saepius eadem dicantur, trrrnsire conuenit ad reliqua tpmpestatum prrrescrgicr (cap. 35, paragraf 340) 1 R, Etenim praedictis difficilioribus trcrnsire conuenit crd reliqua tempestntum praesagia (f. 201v, ratlles 17-18). Aquest capítol 35, el darrer del llibre XVIII, esta dedicat a proporcionar diferents tipus de consell a la gent que viu aldel camp i que depen dels fenomens meteorologics i la seva observació. El llibre I de la mateixa Historia Natural, que conté els índexs de tots els llibres de l'obra, ens ilalustra sobre el seu contingut: ncrtLrrcre fr~rgrrm (cap. 1); rrntiquor~rm studirrm in agricultura (cap. 2); generrr frlrglrm (cap. 9); panis faciendo ratio et genera (cap. 27); de messib~rs (cap. 72), etc. Els temes tractats als capítols anteriors (a ells fa referencia el proleg), son una uentorum rcrtio (cap. 76) i una limitcrtio agrorrim (cap. 77). Per fi, els Prognosticrr (cap. 35: 78-90) ocupen la part final del llibre, dividits per Plini en els següents subtemes: a sole (78); a luna (79); stellis (80); tonitribus (81); nrrbiblrs (82); nebulis (83); ignibus terrestribus (84); aqlris (85); ab ipsis tempestatibus (86); ab animalibrrs aquatiliblrs, cr uolucrib~rs (87, 88); rr quadrupedibus (88) i altres signes de tempesta (89-90). La part final de la introducció (parigraf 341 a l'ed. Teubner), primlrmq~re cr sole cerpiemus pr~resagia coincideix gairebé exactament amb la de R (f. 201v, ratlla 18): primumque a sole capiemus exordia, amb una variant no testimoniada per cap manuscrit.