A propòsit de "Les creences sobre els morts de l'època micènica i homèrica"

A PROPOSIT DE ((LES CREENCES SOBRE ELS MORTS DE L'EPOCA MICENICA I HOMEPICAN Jo di Co s i Meya En llegi pe p ime a egada el llib e d'Alb ech Schnau e que es udia aques a qües ió', hom ep una ag adable imp essió pe la se a minuciosi a i cla eda exposi i es, quali a s que queden ben con i mades a mesu a que s'examinen més a ons mol s dels seus pun s conc e s. Malg a aixo, l'ob a de Schnau e ha es a gai ebé oblidada pels especialis es, a an, p obablemen , d'una ecensió bas an nega i a que li éu C. Sou inou-Inwood2, l'unica, ende- més, de que a a pe a a enim no icia. El ema s'anali za en qua e capí ols, segui s d'un esum de conclusions i d'un apendix. Les c eences g egues sob e el més enlla són in es igades en l'epoca micenica, l'an iga eda del e o i el pe iode geomb ic. Les concepcions miceniques sob e l'al e món s'in e eixen a pa i dels cos ums une a is micenics; en can i, pel que a al pe iode pos e io , es enen en comp e els cos ums une a is co esponen s i el es imoni de l'epica ho- me ica. De p ime , l'au o ac a d'ob eni de l'examen a queologic de les ombes miceniques una concepció de la c eenga micenica 1 A. SCHNAUFER, F ühg iechische To engluube. Un e suchungen zum To en- gluuben de m kenischen und home ischen Zei , Geo g Olms Ve lag (Spudasma- a, 20), Hildesheim-No a Yo k 1970, VI11 + 213 pp. 2 C . JHS (Lond es), 92 (1972), pp. 220-22. sob e el món dels mo s, i amb aixo, pel que a a aques pun , ol aconsegui una ima ge au en ica de l'epoca a la qual es e e eix Home . Schnau e a iba a la conclusió que són dos els e s onamen als que ma quen la c eensa dels emps micenics ela i a als di un s: 1. El mo con inua enca a, desp és de mo i , i in i ac uan amb po encia, com a cada e i en , a la e a on habi en els ius. 2. La se a exis encia com a cada e i en depen de la conse - ació del seu cos; pe an , es a limi ada empo almen . Tan bon pun el cos es pod eix, lla o s ja no cal éme ni espe a es mes del di un : ha es a sepa a del món dels ius de ini i amen i se n'ha ana a au e a un llunya egne dels mo s del qual no hi ha cap o nada. Desp és, l'au o examina les epe cussions que ha ia de com- po a I'en e a nen pe c emació, habi ual a la zona egea cap a la da e ia del segon mihlenni. Puix que la c emació anihila a el cos del mo , de ia ambé posa i a la se a po encia i ac i i a en e els ius com a cadi e i en . Una al in e p e ació, semblan - men ja de ensada abans pe Rohde3, Schnau e la conside a ( con i mada pe l'obse ació de inguda de les es es a queologi- ques; ins i o , les de l'epoca geomk ica no ho con adiuen pas si es enen en comp e o s els elemen s. En els dos capí ols desc i s, que componen el que es po anomena la p ime a pa de I'es udi que comen em, l'au o de- mos a eni un bon coneixemen de les in es igacions a queologi- ques sob e el ema, i poden des aca -s'hi les se es so in ejades ci acions de Blegen4, Mylonas5, Ve meule6 i And onikos7. El eball és acu a i I'exposició esul a cla a i o ~a con incen . Amb o , sembla que Schnau e po se s'excedeix quan a iba a E. ROHDE, Psyche I, Da ms ad 1961 ( p. de Leipzig 189g2), pp. 27-32 [= PP. 46-51 de la ad. cas ., Ba celona 19731. . C. W. BLEGEN, P osymn . The Helladic Se lemen p eceding he A gi e He eum, Camb idge, Massachuse s 1937. 5 G.E. MYLONAS, Ancien Mycen e, P incen on, No a Je sey 1957. Del ma eix au o , aBu ial Cus omsn, dins A Comp inion o Home . Lond es 1963, pp. 478-88. 6 E. VERMEULE, G eece in he B onze Age. Chicago-Lond es 1961 [ ad. cas .: G eci e 1 l Ed d de B once, Mi xic 19711. 7 M. ANDRONIKOS, To enk ~l (A chaeologia Home ica, 3 W), Go ingen 1968. conclusions an p ecises només a pa i de les es es a queolo- giques, les quals po se pe me en al es in e p e acions, ja que, si més no, no cal in e i necessa iamen de cadascun dels de alls indicis de c eences conc e es sob e el món de l'ul a omba8. Així ma eix, a o ga un alo massa gene al a algunes de les oballes pun uals (un ce cas d'embalsamamen li a suposa una ela i a gene ali zació d'aques cos um) o a algunes de les deduccions e es de les dades o nides pe les ombes (la c emació el duu a conside a com a mol p obable la concepció comuna de la manca de pode dels di un s desp és de c ema -10s el cos). Malg a les esmen ades c i iques, que en pa s'aco den amb les que es posen en elleu a la ecensió damun mencionada, anma eix al a di que l'opinió que ens me eix aques a p ime a pa del llib e de Schnau e és en conjun posi i a. La segona pa ac a d'Home . La c eenga que el mo con inua exis in desp és de mo i amb la ma eixa igu a ex e na que ha ia ingu en ida és l'unic pun comú que hi ha en e la concepció sob e els mo s p edominan en l'epica home ica i la que hem oba en els emps micenics, a i ma Schnau e . Alho a, assenyala que les di e encies cabdals són: 1. El di un no é o ga co po al ni capaci a s in el-lec uals; un ale ( ux4) ha esde ingu la se a essencia. 2. En a a 1'Hades de seguida desp és de la mo , la qual el sepa a, doncs, Immedia amen del món dels ius sense ha e d'espe a l'anihilació del cos. Segu amen el cos um es es de la c emació ha ana in luin en aques a c eenGa en la comple a impo encia dels qui mo i en; pe o en Home cons a em que es dóna el da e pas, acional, en la línia iniciada en els emps an e io s: queda del o sup imi l'ul im espai empo al que li es a a al di un pe a la se a ac uació com a cada e i en . P ecisamen , l'en ocamen acional d'aques a qües ió en Home li pe me d'u ili za ambé c eences an igues, des amen adap ades a les que mani es a com a p opies, quan mo ius de cai e poe ic i na a iu li ho aconsellen. En e d'al es, al és el cas de l'apa ició a Aquibles de l'omb a de Pa ocle, de l'escena d'Elpeno a l'Hades, de o l'episodi de la Nékyia i de l'anomenada segona Nékyia. 8 C ., p.e., D. C. KURTZ i J. BOARDMAN, G eek Bli ic l Ci s oms. I haca, No a Yo k 1971, pp. 21-90, 170-87, 327-33. La demos ació que a Schnau e de la concepció d'Home sua a apun ada, di e sa de la micenica, es cohe en i comp en- si a. Dóna a les ó mules el alo que els escau en el seu con ex 9; aixi, l'ús home ic de les ó mules que ac en de la mo i de l'en ada a 1'Hades li o neix bases sMides pe a la se a a gumen ació 'O. Endemés, jus i ica de alladamen la u ili zació isolada de c eences es anyes pe pa de l'aede i ens a descob i l'habili a poe ica a in odui -les suaumen en el ela , sense desdi del conjun de l'ob a epica i amb la in enció ben palesa d'aconsegui una majo p o undi a es e ica i humana en de e mi- nades escenes o episodis. En aques sen i , cal des aca l'examen p immi a de les ó mules de ju amen i dels di e sos p oblemes que plan eja la na ació del con ac e d'odisseu amb els di un s". En el da e capí ol, Schnau e anali za els cos ums ela ius als mo s desc i s pe Home . So in s'hi mani es en udimen s d'an- igues c eences ja no compa ides pe l'aede home ic. Schnau e es p egun a si Home aquí e únicamen una ac i ud a cai zan o desc iu cos ums enca a ius a la se a epoca. És una qües ió que a a com a a no podem espond e. En o cas, Home adap a aques s cos ums a les se es idees sob e els mo s, ema can el sen i de la glo ia, de l'hono , del que es con enien que hom aci; a més, po se en als cos ums une a is, com a mo iu de segon o d e, cal descob i -hi un indici de la impo ancia donada a ce s ac es espec e a la con inuació de la ida del mo en el més enlla. Aques s dos Úl ims capí ols, que componen la segona pa de l'es udi de Schnau e , aixi com l'apendix, que ac a dels concep- es de 8 pó5 i WVX~ en Home , són d'un g an in e es pe la manem p ecisa com s'en oquen les qües ions, segons hem ana eien . Alho a, pe o, cal sub a lla l'amplia i opo una selecció de C ., p.e., la lúcida analisi d'algunes ó mules home iques du a a e me pe N. ALJSTIN, A che y he D k o he Moon. Be keley 1975, pp. 11-80, on posa de mani es que la ia que d'elles a I'aede no és pu amen mechica, sinó que é en comp e el con ex na a iu. l0 En aques pun , sob e o , dissen im del pa e exposa pe Sou inou- Inwood en la ecensió abans ci ada, on e u a I'a gumen ació de Schnau e a base de simpli ica el alo de les ó mules home iques que aques au o usa en la se a demos ació, bo i en -les exp essions me amen sinonimes de la idea de '<la mo ,,. l1 Tampoc no es em d'aco d amb I'opinió de Sou inou-Inwood pel que a a la de ensa de Schnau e de la capaci a hom ica d'adme e adesia a c eences dis- in es a les se es. C eu que aixo no s'ha d'en end e aixi, sinó que les con a- diccions que hi ha en Home són les p opies de la poesia epica o al. les ci acions home iques usades i de les e e encies e es als especialis es més impo an s en la ma e ia, els quals, d'al a banda, es an especi ica s en la llis a bibliog xica gene al que clou el llib e. D'aco d amb el que s'ha exposa en el p esen comen a i, pe an , al a di que ens obem da an d'una ob a minuciosa, ben elabo ada i cohe en , malg a les exage acions damun indicades, poc des acables, pel que a a l'analisi de I'epoca micenica. En esul a, doncs, un quad e cla i comple de la ema ica ac ada. Schnau e ho ha aconsegui sense de ugi cap p oblema i in en an soluciona -los, en es e a elació amb els al es casos compa a- bles, enin en comp e el conjun de ci cums ancies que con igu- en cada cas. Només olem a egi que és de desi ja que un eball d'aques es ca ac e ís iques sigui p ou econegu i alo a , més del que apa en men ho ha es a ins a a, en e els es udiosos de I'ob a d'Home .