Característiques de la llengua poètica de Jeroni Pau

CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENGUA POETICA DE JERONI PAU Ma iangela Vilallonga L'humanis a ba celoní Je oni Pau1, la igu a més impo an del mo imen que pod íem anomena humanisme ca ala en lla í, que gaudi del maxim lo imen du an la segona mei a del segle XV, a esc iu e bona pa de la se a ob a en e s, i es jus amen un aspec e mol conc e de I'es udi d'aques essan de la se a p oducció li e a is que old ia p esen a en aques a icle. Em e e eixo a I'aspec e lexic, als ipus de mo s que Pau u ili za en les se es composicions. Je oni Pau, com a bon humanis a que ol se , a se i basica- men un lla í classic i p e én en o momen d'assembla -se als seus models lla ins. Aques a es una de les ca ac e ís iques mes acilmen e iden s quan hom llegeix els poemes del ba celoní. I na u almen es a ben pales en el ocabula i que emp a. 1 Sob e Je oni Pau hom po consul a I'a icle de M.A. VILALLONGA, una insc ipció de Je oni Pau a Subiacon, Fa en ia 412, 1982, pp. 99-105, en espe a de la publicació de la esi doc o al de la ma eixa au o a Vida i ob a de Je oni Pau, Uni e ji a Au onoma de Ba celona, Bella e a 1983, ac ualmen en p emsa, on apa eix el p ime es udi exhaus iu sob e la igu a i I'ob a del canonge ba celoni. Cal, així ma eix, eni p esen I'a icle de Ma c MAYER, una biog a ia de Je oni Pau en un manusc i de la Biblio eca Uni e si a is de Ba celona,, Fu en iu 111, 1979, pp. 113-118, on I'au o ecull de mane a sin e ica la bibliog a ia més impo an i mes comple a, ins aquell momen , sob e la igu a del ba celoni. La segona ca ac e ís ica que s'e idencia apidamen , i que es conseqü~ncia de la se a condició de canonge i de cu ial, es la se a p edisposició e s la u ili zació de mo s del lla í c is ia, ja siguin de nou encunyamen , ja siguin mo s classics amb el con- ingu can ia i adequa a la no a si uació i necessi a s. Aques s son els e s més dis in ius del lexic de la poesia de Pau, i d'al a banda no ens han de so p end e, sinó que són logics en un au o de la segona mei a del segle XV, o ma a I alia i amb un ca ec a la cú ia a icana. D'qn o al de in -i-dues composicions poe iques de di e sa ex ensió, in eg ades pe 739 e sos, epa i s en e hexame es i dís ics elegíacs, l'au o ba celoní p esen a un sol hapax lego nena al poema XXII, 63: és el mo ignicolae. Es ac a d'un adjec iu compos , del ipus d'al es que apa eixen en els poemes de Pau amb o mació semblan , com es a a: ch is icolae a XXII, 128 o caelicolae a XXII, 387, els quals son cons u'i s amb el ma eix su ix. La equencia d'apa ició d'aques s adjec ius explica que l'au o ba celoní, en un momen de e mina , gosi c ea un mo no es imonia a la li e a u a lla ina classica, ni a la c is iana, pe o si en epoca medie al, pe indica quelcom sense nom conc e o p ou il.lus a iu. Aques ipus d'adjec ius són mol eqüen s a la li e- a u a c is iana; egeu, pe exemple, P udenci, Sy n. I, 491 Ch is- icolae; I, 617 sac icolis; 11, 521 Appenninicola n; 11, 525 sil i- colae. D'al es adjec ius compos os els obem egula men als poemes no solamen de Pau, sinó dels humanis es i alians i ja dels poe es medie als, que sen ien una p edilecció especial pe aques s mo s. En el cas que ens ocupa, el mo nou, o ma pe Pau, designa a els habi an s de Caldea, ado ado s del oclsol. En e els mo s a s emp a s pe Pau en els seus poemes, a més de l'an e io , me eixen se des aca s alguns que no son u ili za s en poesia, sinó semp e Únicamen en p osa; són els següen s: - ci e ia (XXII, 2%): mo es imonia exclusi amen pe Ca ó en els comen a is de Fes us (P. Fes us, 59) i que Calepinus2 de ineix així: cce igies quaedam a gu a, e loquax, idiculi g a ia, quae in pompa uehi Romae soleba , quasi pica loquax,,. Ce a- men , Pau en aques a ocasió no p en el mo en sen i de bu la, i li dona el signi ica de medalló. * CALEPINUS, Lexicon La inum, Padua 1758, s. u. - glans (XXI, 14): es un mo classic pe o amb una signi icacio di e sa de l'habi ual en lla í i que co espon al nom d'una llei del Co pus Iu is Ciuilis, de inida aixi pe Neb ija3 : ((Glans complu a signi ica , sed signi ica us deducun u ab a bo is glande, cuius edecim gene a poni Plinius. Iu isconsul us amen la ius de ini glandis appella ionem in i ulo qui es De Glande Legenda, 1. p ima: Glandis inqui , nonnine omnes uc us con inen u (D. 43, 28, 1, 1). I em de ue bo um signi ica ione, 1. Qui uenenum (D. 50, 236, 1). I em L. Sylua (Ibid., 30, 4). - pe celeb a us i pe celeb a ius (XX, 26 i X, 13 espec i a- men ): mo s emp a s pe Cice o4 i pe A nobi. És cu iós de e no a com Pau o ma un compa a iu a pa i d'un pa icipi i no d'un adjec iu; aques a o ma compa a i a no es es i icada enlloc. - c asso (XXII, 32): és un e b que nomes apa eix ca aloga en p osa i no en e s. A pa d'aixo, no ou emp a en lla i classic; els es imonis que conse em son d'Apuleu5 i d' Ammia Ma cel-li6. Resul a, doncs, inusi ada la se a apa ició en un dels poemes de Pau. - u ix (XXII, 292): en la se a o ma emenina ou emp a nomes en p osa i pe au o s a dans: Fulgenci i en el codex Jus inia; aixi, doncs, es un mo que a Pau se li a escapa del seu ocabula i ju idic. - pacca ix (XXII, 293): mo no es imonia en la se a o ma emenina. D'al es mo s dignes de menció pe la se a a esa en els au o s, classics son, pe 'exemple: - asseclam (XXII, 331): es imonia solamen pe Ju enal IX, 18, en poesia. És mes eqüen en p osa; el podem llegi - a Cicenj7, Nepos8 o Li i9. - uoci o (XIX, 3): es un e b u ili za en la poesia de Luc eciIo i P udenci1I, pe o es o ~a mes emp a en la p osa. C.H. N~NEZ, Neb iu. Léxico de de echo ci il, Mad id 1944, p. 286. CICERO, Ve . 5, 81; Cael. 69. APULEU, Me . 3, 24. Ammia MARCEL.L~, 19, 4, 6. 7 CICERO, Ve . 1, 65. 8 NEPOS, A . 6, 4. 9 UVI, , 11, 2. 10 LUCRECI, VI, 298. 11 PRUDENCI, Sym. I, 301. - cas an is (XXII, 198): son els au o s del lla í pos -classic els que I'emp en en poesia: Ju enal, Ma cial i Claudia; o s es in lui en mol o amen l'au o ba celoni i és en ce a mane a logic que aques mo es obi en algun dels seus poemes. - es ope ae p e ium (XIX, 2): c ec que al la pena d'esmen a aqui i a a aques g up de mo s, més p opis de la p osa que de la poesia, i que Pau emp a en un dels seus poemes, seguin Plau eI2, Ju enali3 i P udenciI4, els Únics poe es que inclouen aques a pe í asi en les se es ob es. Un bloc impo an , en pa la del lkxic emp a pe Pau en els seus poemes, el o men els mo s p opis de la li e a u a c is iana, que na u almen son p esen s en l'ob a dedicada a san Agus í, pe ci a -ne un sol exemple. La majo pa d'aques s mo s son ja emp a s en l'epoca classica, pe o aqui s'apliquen amb un sen i conc e i di e en del que enien; alguns son mo s nous que els au o s c is ians o ma en pe dona nom a objec es, pe sones o si uacions ambé no es. Vegem-ne alguns exemples dels dos i- pus, no o s, pe que ó a excessiu: - daemonicum (XXII, 265): mo emp a a pa i de Te ul.liaI5 pe o s els au o s c is ians. - ch is icolae (XXII, 128): mo compos , de o mació classica, pe anomena els nous homes ado ado s de C is . - sec a o (VIII, 9): mo no emp a en poesia en I'epoca clkssica, només en p osa; i en can i d'ús eqüen en la poesia c is iana: P udenci, Ca h. 7, 108; P. Nola 28, 493; Fo . 111, 19, 13. De la ma eixa a el: - sec a (XXII, 30): mo que can ia el seu signi ica classic i passa a designa les sec es eligioses en lla i c is ia: P udenci, Pe i. 5, 183; Eugeni, 1, 3. Amb signi ica semblan : - phalanx (XXII, 31): mo que ja no designa un ba allo d'in an e ia, sinó una mul i ud seguido a d'alguna he e gia. - ya a (X, 46) o sac a ia (X, 55): son exemples de mo s que designa en objec es elaciona s amb la eligio omana i, pe an , pagana, que son emp a s pe indica els ma eixos objec es, pe o de la eligio c is iana. De la ma eixa mane a: l2 PLAUTE, Mil. 31 i Poen. 1174. l3 ,JUVENAL, 14, 281. l4 F~UDENCI, Apo h. 957. 1s TERTUL.LIA. Res ca n. 58. - caelicolae (XXII, 387) i onan is (X, 55): ja no designen Júpi e i els deus omans, sinó Deu i els san s dels c is ians, enca a que els mo s siguin o almen clissics. -pon i icis (XXII, 3): ja no es el sace do que sac i ica a als deus de I'Olimp, sinó el bisbe, au o i a dels c is ians. - scissu as (XXII, 25): ja no és simplemen un all, una sepa ació, és una escissió de memb es de l'esglesia que se sepa en del dogma e. - dogma e (XXII, 25): que esde é el dogma, la doc ina onamen al incon es ada de C is . C ec que els exemples addui s son p ou ca ac e ís ics i enen p ou en i a pe a pode ep esen a el lexic c is ia de Pau. No conside o necessa i insis i mes en aques aspec e i sob e aques pun . Podem pa la ambe en l'ob a de Pau d'un lexic p opi de la poesia amo osa, na u almen en els poemes que dedica a l'es imada o en el T iumphus de cupidine; així, eiem mo s amb ple baga ge e o ic i que han o ma pa del codi de la li e a u a amo osa, des de la li e a u a omana, emp a s amb o el seu signi ica pe Pau: amo XX, 3, 8, 30, 46, 53; XVII, 7, 12; XVI, 17; lammas, XX, 3, 21; igne XX, 4, 49; Venus XX, 4, XVII, 8; Ci pido XX, 11; XVI, 16; iugo XX, 6; ca enae XX, 7; pi ella XVI, 4; i o XX, 9; elis XX, 11, 29. Son su icien s aques s exemples pe a demos a el domini de Pau en el camp de l'elegia amo osa. Així ma eix, un dels seus poemes dedica s a l'es imada (XVII, Maes i s e am.. .) es una desc ipció magni ica d'un locus amoenus en la mes pu a adició bucolica i amo osa. Apa eixen els opics ca ac e ís ics: bosc (nemus), can d'ocells (auium can us), alls (uallibus), mu mu i d'aigües es alo ades de on s o ie ols (i i ae mu mu aquae), a b es que o e eixen esca obaga (alnus). Només hi manca l'o a jol pe que sigui comple a la desc ipció d'aques locus amoenus que imi a els de Vi gili, O idi, Es aci o Claudia. Pe acaba ja amb aques es udi del lexic dels poemes de Pau, old ia assenyala l'us que el nos e au o a de e mes g ecs lla ini za s: hyd ops (XXII, 272), chelis (XXII, 3; XXI, 40), chaos, (VI, 13), cho us, (X, 8; 11, 10), laby in hus (VI, 12) son alguns dels hel-lenismes que podem llegi en les se es composicions poe iques. És no able ambe l'e udicio mi olbgica que demos a Pau al lla g dels seus e sos, amb la qual cosa mani es a el seu in e es de conse a el ma c idoni pe a l'ambien paga i classic de les se es composicions de con ingu i ca ac e p imo dialmen li e a i. Vegem-ne alguns exemples: Achilles Aeolus A hlas Bacchus Be ecyn hia ma e Ca on C essus Cupido D y as Eacida Enyo Faunus Ge yon Helene Iason Iuno Iuppi e Lema Ma s Me cu ius Mine ua Nep unus Ne eyda Nes o is Numa O pheus Phoebus P iamus Pye ides Sa u nus Sybilla Ta a a Thalia Ti an T yuia Venus (XVIII, 5) (11, 9) (XXII, 193) (XVI, 13) (XXII, 185) (XVI, 8) (VIII, 8) (XVI, 16; XXI, 11) (XVII, 9) (XX, 26) (XXI, 47) (XXII, 192) (XXII, 324) (XX, 23) (VIII, 8) (XXII, 186) (VII, 2; 111, 5; X, 60; XXII, 189: Comige Hammon) (XXII, 324) (X, 39; XXII, 296) (X, 60) (XXI, 21; IV, 3: Pallas) (11, 9) (11, 10) (X, 67) (1, 1) (XXII, 56) (IV, 3; X, 43) (XX, 24) (XXI, 57) (XXII, 188; X, 61) (XXII, 62) (XXII, 34) (XXI, 45) (XXII, 93) (XXII, 193) (XVII, 8; XX, 4) Hom po comp o a en la llis a an e io com Pau emp a indi e en men el nom lla í o el nom g ec dels déus, i com mol s dels pe sona ges que apa eixen són del món g ec. Aixi ma eix Pau esmen a llocs eqüen s en poesia, com és a a: Helycon (XXI, 60) o Pa nassus (XXI, 18) o Cas alius amnis (XXI, 26) o Phlege hon (XXII, 269), o be Olymp s (XXII, 320), O cus (XXII, 318) o les Muses: Camoena (XXII, 312) i Thalia (XXII, 9). Un ca aleg o qa ex ens de opica i de pe sona ges de la mi ologia que an de Je oni Pau un bon poe a humanis a. Finalmen haig de di en a o de Pau que és un bon e si icado i a amen emp a mo s pe acaba d'ompli l'hexame- e o el pen ame e; no els necessi a. Així, doncs, o es i cadas- cuna de les pa aules enen el seu lloc p ecís en el poema.