Recensions

una banda, i la del Flo en inus Ma- gliabechianus, con . sopp . I, VI, 10 (F), pe I'al a. És un s emma bipa i , sense p oblemes excessius pel .que l'edi o deixa eu e. La segona on la o neix I'edició de M. ~esna (B), la qual, assenyala l'edi o , é el mhi de es i ui les cinc llacunes que s'obse en al Co pus de Cluny. L'edició de Mesna , de 1545 a Pa ís, es 2 basada, excep uan el pun a un momen ci a , en I'edi io pnk- ceps, secunda i e ia de Bea us Rhe- nanus, a Basilea, els anys 152 1, 1528 i 1539, espec i amen . La e ce a on la dóna un manusc i descobe I'any 1946, al Va icl: el Va- icanes O obonianus la . 25 (0) que és un codex miscellaneus de i ies ob es de Te ul.lil. Com és na u al, i malg a la g an impo incia de la o- balla, F edouille és mol p uden a I'ho a d'u ili za el manusc i (més p ope al Co pus de Cluny que al ex de Mesna ): en mol s passa ges sem- bla .que pod ia o ni el ex o iginal pe qu? dóna, en ocasions, no es llisons i, en d'al es, con i ma conjec- u es elles i no es. Pe 6 ambé é de- ec es mani es os, com són les modi i- cacions conscien s del ex de Te ul.li2 i les omissions. L'edició del ex i la aducció an p ecedides enca a, d'una s? ie de pe- i s elemen s que, semp e, an la lec- u a més aci]. Elemen s als auals hom no dóna mol a impo incia pe 6 que s'ag aeixen: llis es d'ab e iacions de publicacions ci ades, de claus biblio- g aques sob e Te ul.lil, de Biblio- g a ia ecen (de I'any 1971 ens;), conspec us szg omm i s emma codi- cum i, bkicamen , una *guia* del ac a on el aduc o o e eix la di isió del ac a i les idees més impo an s que s'hi desen olupen, ci an els capi- ols co esponen s. El Comen a i, impo an i exhaus- iu, es i o ien a de dues mane es: o e eix o es les explicacions necessl- ies en e e ncia als mo s conc e s del ex i, a més, in odueix a la p o- blemi ica dels di e en s capí ols. També en són pa impo an els co- men a is e s des del pun de is a es- ic e de la c í ica ex ual. L'edició e complemen ada pe una se ie d'índexs: Index Scnp u ae e apoc ypho um; Index Te ullianeus; Index scnp omm an iquo um; Index e um no abilio um. To s ells con i - men la magní ica imp essió que ens ha causa aques a edició, no solamen pe I'impo an i ecund eball de c í ica ex ual i de comen a i, sinó, a més, pe la g an acili a d'ús de I'ob a que ' I'edi o , J.-C. F edouille, possibili a. Joan Gómez i Palla es L. F-, El a ado uno iundum esse p o Dei Filio, de Luci e de Caglia i, (Comen a ios y edición) Ba celona 1982. S udia La ina Bminonensia V, 100 pp. Els S udia Lacina Ba cinonensia se- gueixen una ajec b ia len a pe 6 e - ma, que consolida amb igo els ona- men s d'una escola ilolagica cen ada en V. Beja ano, a qui a dedica jus a- men el llib e i és a I'ensems el seu ponde a p ologuis a. Les pagines hospi ala ies i doc es d ' Analec a Sac a Ta aconensia (53- 54, 1980-81) han acolli de nou, com ho e en amb el eball de J. A ilés ( . ec. Fa en ia 411, 1982, pp. 131- 133), una edició a a publicada com opuscle sepa a , que a hono a la e- is a i a la col~lecció on s'in eg a en les se es dues p esen acions. Si d iem en ecensiona el De egi- bus apos a 'Gi del ma eix Luci e de Cale , edi a pe J. A ilés, que I'edi- ció de Die cks al CC no eia alo al eball que ac a e n, el ma eix po- dem di a a del eball de L. Fe e es. Cal, pe & indica que en aques da e cas els esul a s de l'edició de G.F. Die cks es an ecolli s en I'apa a c í ic, i na u almen a alua s amb ju- dici c í ic. Els es udis luci e ians an- ma eix semblen eni una o a em- b anzida, ca el 1980 ha is la llum, a Lecce, una no a edició d'ambdós ac- a s, a chc de V. Ugen i. La da a d'apa ició no ha pe m s d'inclou e les apo acions d'llgen i a I'apa a i hom ha es ablen un Appendix pe al de ecolli les lec u es d'aques a no a edi- ció, o compa an -les amb les p 6pies i amb l'edició de Die cks. Cal des aca el comen a i jus i ica- iu d'algunes de les lec u es accep a- des, onamen ades en aons p incipal- men g ama icals. En un momen en el qual de nou ia c í ica ex ual é en- d ncia a una p og essi a' descon ianga en la adició manusc i a, és semp e mol e escan de eu e com una esco- la jus i ica -lluny de conjec u es ago- sa ades i de jus i icacions paleog a i- ques més o menys eeixides- en o el possible les lligons dels manusc i s i aconsegueix un ex conse ado s d'una adició ex ual, sense emo , pe 6, d'es abli el mínim de co ec- cions necesskies i d'ap ecia en el seu alo les esmenes dels ilalegs, i en el cas d'accep ació, mol es egades pe eccionan -les. Pel que a a l'edició, acu ada i en e- nedo a en el seu ex i apa a , ap e- ciem de nou la ~ es ncia. mos a cla a de modb ia co* en el 'cas de I'edi- ció de J. A ilés, de les pagines de I'edició de Ha el al CSEL, sense, pe- 6, indica en aques cas les indica- cions de I'mia, es ablin -ne de no es d'aco d amb la imp essió del em. S'indiquen a més els olis del manus- c i Va ica i del pa isí de Sain e Gcne- ike (Reginensi 135, Geno e ensi Ldnus 1351) que pe me en de segui amb igo les lec u es i la dis ibució de cadascun dels c6dexs. ls mol í il el /a emulum aue ha es able I'edi o dels passa ges ;n els quals ha u ili za I'au o i a de eballs dol6gics di c- en s del em p 6piamen edi a i el seu apa a co esponen ; aixb acili a a una discussió c í ica i d'al a banda és un documen p oba o i de I'a enció al conjun de eballs sob e Luci e i no només als manusc i s i a les edicions. Els índexs de passa ges de Ics Sac a Scn) u ae i dels au o s són e i able- men pe ells sols una apo ació que es e lec eix ambé a peu de ex en I'edi- ció, i ha es a ambé objec e d'un e- ball an e io de I'edi o (Anuano de i%o/ogia 3, 1977, pp. 101-115). No cau em en el 6pic de di que és un eball indispensable en el u u . .. Di- em nomes que és una edició d'un ex que ha aconsegui ap opa -se més que o es les al es al que pogué ésse I'ob a de Luci e de Cllle , i que cal que ens elici em pel e que sigui ob a d'un memb e de la Uni e si a de Ba celona i de la se a escola. M. Maye RUTH SCODEL Tbe T ojan Tdogy o Eun'pides Go ingen: Vandenhoeck und Rup ech 1980 (Hypomnema a He 60). L'any 415 a.C Eu ípides a aconse- gui el segon p emi en les G ans o Dio- nislaques* amb l' üexand~e, el Pa a- medes, Les T oianes i la se a ob a sa í- ica SGi (c : Elil, Vana His o ia, ii, 8 i I'escoli d'A is b anes a es Aus, . 842). El p oblema que s'ha plan eja des de a emps és si Eu ípidcs es p oposa- a amb aaues es ob es de e iscola I'an iga es uc u a ilolbgica del emps d'Esquil o si es ac a a només d'un ag upamen he e bcli de emes sense connexió. A ui, anma eix, po- dem di amb o a ce esa que aques . - ag upamen seguia les pau es de la acon enció~ d'alesho es, malg a algu- na excepció. Aques és doncs I'objec iu global del llib e de Ru h Scodel: in en a e- cons ui I'A exand e amb els pocs agmen s papi acis que ens han pe - ingu , conjec u a les lííies a gumen- als i ideolbgiques del Pa amedes, pe al d'esb ina el e i able sen i de Les T oianes i així pode ana enlll en la in e p e ació de la <T ilogia oiana* i del d ama sa í ic Sis.$ Segons les c í iques que s'han e sob e aques es udi, el p opbsi del Ili- b e se sos é sob e so a* pel cadc e endenciós i especula iu del seus a gu- men s. C eiem, pe b, que la econs- ucció d'una agedia no Es quelcom més quime ic ni menys in e essan que la econs ucció a queolbgica que es a d'un emple g ec i que, anma- eix, ningú no gosa posa en dub e. Amb o , som conscien s que una as- ca com la que ha emp es Scodel és de- licada i di ícil si pensem en la imagina- ció i el geni dlEu ípides, an supe io als de mol s del seus imi ado s i c í ics. Com assenyala la ilbloga anglesa, la se a ob a segueix els assaigs de Gilbe Mu ay sob e el ema. Malg a que Scodel no ho decla i obe amen , el e me pa acha mi, encunya pe Mu- ay pe exp essa la idea iigica comu- na a les es ob es, i que e a di que .. . he hings called good a e hose ha should be called e il, he hings pu sued hose ha should be lcd om,. . .* és, al nos e en end e, un dels lei mo i s que la nos a au o a emp a pe a la se a demos ació de la unici a de la e alogia. Quan al Pa amedes, dissen im amb Scodel en els seus p essupasi s quan anali za l'agon* d'aques a agedia pe duda, basan -se en la De ensa de Pa anzedes del so is a Gó gias, com a on li e kia p incipal d'Eu ípides. Tampoc c eiem que os L'Encomi d'He/ena, del ma eix Gó gias, la on de L 'agon de es T oianes. Scodel sem- bla oblida la c onologia d'aques en- comi apun ada pe P euss (De Eu ip.