Recensions

p. 147: segiín el au o , aHome kann e aus eigene Anschauung wah - scheihlich nu den wilden ilbaum , 10 cua1 es absolu amen e insos enible, dada la an igiiedad del cul i o del oli- o en la egión mcdi e ánea o ien al. J. Fones Fones TERTUUIEN De la pa ience In oduc ion, ex e c i ique e commen ai e pa Jean-Claude F e- douille. Sou ces Ch é iennes, núm. 310. Les Édi ions du Ced, Pa ís 1984. 282 pp. + 4 índexs. No és p ecisamen aques el lloc ni el momen de qües iona -se sob e la impo sncia d'un ac a com el De la pa ience de Te ul.li2, ni de jus i ica una no a edició del ex en una col~lecció an impo an com la de les Sou ces Ch é iennes. El eball que a a ens a iba espon d'una mane a na u al a un plan eja- men in es igado que el condiciona: la p o usió d'ob es de ece ca i de co- men a i sob e Te ul.lil és impo an i, pe an , J.-C. F edouille dedica po se la se a a enció més que a esol- d e p oblemes de ons en la se a In o- ducció, a dona una acu adhsima edi- ció c í ica (pa la em b eumen de la qües ió c í ica ex ual, impo an al De la pa ience) del ex i, a més, un minuciós i impo an comen a i. La se a In oducció a un b eu eph dels p oblemes més impo an s que p esen a el ex , di idi s pe apa a s: 1) El p oblema de la da ació del ex (cal eco da que el De pa ien ia no duu cap al.lusió his a ica ni ci a al es ac a s de I'au o ), amb la conclusió habi ual: els ol an s de I'any 204. 2) La composició i el gene e li e a i. El més in e essan , al nos e en end e, és el pe i es udi compa a iu que duu a e me I'edi o sob e la in luencia no a- ble dels Di i/egs de Séneca en el ex de Te ul.lii. 3) La paciencia, . i u sobi ana*. Es plan eja en aques apa - a el pe que de la ia de la apacien- cia* com a summa i us (possible coincidencia amb les idees paganes en aques sen i ), suscep ible de desen o- lupa la p ime a e lexió sis emg ica sob e una i u . Des aca ia en aques sen i la conclusió a que a iba F e- douille desp és d'una anglisi de la pa- ciencia com a i u des acable en el món an ic, en el sen i que la concep- ció que Te ul.lii desen olupa és més de cai e es oic que p apiamen c is is. 4) La supe i ?ncia del De pa ien ia. Es pa la aquí de la in luencia que el ex que a a s'edi a ha exe ci , a pesa de no se ob a ci ada pels Pa es de I'Església, sob e au o s an impo an s com Lac anci, P udenci o Agus í. 5) És, ab iamen en una edició c í ica, pa indispensable un apa a dedica al ex . En la ansmissió d'aques a ob a de Te ul.li5 hi juguen el seu pa- pe es ab anques~ di e en s. En un sen i es ic e, I'únic s emma el o ni- ia el que hom anomena Co pus de Cluny, (d'o igen espanyol, del se- gle VIS), compos pe dues b anques p incipals: la del Mon epessulanus H 54 (M) i del Seles a ienszi 88 (P), pe una banda, i la del Flo en inus Ma- gliabechianus, con . sopp . I, VI, 10 (F), pe I'al a. És un s emma bipa i , sense p oblemes excessius pel .que l'edi o deixa eu e. La segona on la o neix I'edició de M. ~esna (B), la qual, assenyala l'edi o , é el mhi de es i ui les cinc llacunes que s'obse en al Co pus de Cluny. L'edició de Mesna , de 1545 a Pa ís, es 2 basada, excep uan el pun a un momen ci a , en I'edi io pnk- ceps, secunda i e ia de Bea us Rhe- nanus, a Basilea, els anys 152 1, 1528 i 1539, espec i amen . La e ce a on la dóna un manusc i descobe I'any 1946, al Va icl: el Va- icanes O obonianus la . 25 (0) que és un codex miscellaneus de i ies ob es de Te ul.lil. Com és na u al, i malg a la g an impo incia de la o- balla, F edouille és mol p uden a I'ho a d'u ili za el manusc i (més p ope al Co pus de Cluny que al ex de Mesna ): en mol s passa ges sem- bla .que pod ia o ni el ex o iginal pe qu? dóna, en ocasions, no es llisons i, en d'al es, con i ma conjec- u es elles i no es. Pe 6 ambé é de- ec es mani es os, com són les modi i- cacions conscien s del ex de Te ul.li2 i les omissions. L'edició del ex i la aducció an p ecedides enca a, d'una s? ie de pe- i s elemen s que, semp e, an la lec- u a més aci]. Elemen s als auals hom no dóna mol a impo incia pe 6 que s'ag aeixen: llis es d'ab e iacions de publicacions ci ades, de claus biblio- g aques sob e Te ul.lil, de Biblio- g a ia ecen (de I'any 1971 ens;), conspec us szg omm i s emma codi- cum i, bkicamen , una *guia* del ac a on el aduc o o e eix la di isió del ac a i les idees més impo an s que s'hi desen olupen, ci an els capi- ols co esponen s. El Comen a i, impo an i exhaus- iu, es i o ien a de dues mane es: o e eix o es les explicacions necessl- ies en e e ncia als mo s conc e s del ex i, a més, in odueix a la p o- blemi ica dels di e en s capí ols. També en són pa impo an els co- men a is e s des del pun de is a es- ic e de la c í ica ex ual. L'edició e complemen ada pe una se ie d'índexs: Index Scnp u ae e apoc ypho um; Index Te ullianeus; Index scnp omm an iquo um; Index e um no abilio um. To s ells con i - men la magní ica imp essió que ens ha causa aques a edició, no solamen pe I'impo an i ecund eball de c í ica ex ual i de comen a i, sinó, a més, pe la g an acili a d'ús de I'ob a que ' I'edi o , J.-C. F edouille, possibili a. Joan Gómez i Palla es L. F-, El a ado uno iundum esse p o Dei Filio, de Luci e de Caglia i, (Comen a ios y edición) Ba celona 1982. S udia La ina Bminonensia V, 100 pp. Els S udia Lacina Ba cinonensia se- gueixen una ajec b ia len a pe 6 e - ma, que consolida amb igo els ona- men s d'una escola ilolagica cen ada