Recensions
Abstract
TERTULLIEN, De la patience.
Full text
p.
147:
segiín el au o , aHome
kann e aus eigene Anschauung wah -
scheihlich nu den wilden ilbaum ,
10
cua1 es absolu amen e insos enible,
dada la an igiiedad del cul i o del oli-
o en la egión mcdi e ánea o ien al.
J.
Fones Fones
TERTUUIEN
De la pa ience
In oduc ion, ex e c i ique e
commen ai e pa
Jean-Claude F e-
douille. Sou ces Ch é iennes,
núm.
310.
Les Édi ions du Ced,
Pa ís
1984. 282
pp.
+
4
índexs.
No és p ecisamen aques el lloc ni
el momen de qües iona -se sob e la
impo sncia d'un ac a com el
De la
pa ience
de Te ul.li2, ni de jus i ica
una no a edició del ex en una
col~lecció an impo an com la de les
Sou ces Ch é iennes.
El eball que a a ens a iba espon
d'una mane a na u al a un plan eja-
men in es igado que el condiciona:
la p o usió d'ob es de ece ca i de co-
men a i sob e Te ul.lil és impo an
i, pe an , J.-C. F edouille dedica
po se la se a a enció més que a esol-
d e p oblemes de ons en la se a In o-
ducció, a dona una acu adhsima edi-
ció c í ica (pa la em b eumen de la
qües ió c í ica ex ual, impo an al
De la pa ience)
del ex i, a més, un
minuciós i impo an comen a i.
La
se a In oducció a un b eu eph
dels p oblemes més impo an s que
p esen a el ex , di idi s pe apa a s:
1)
El p oblema de la da ació del ex
(cal eco da que el
De pa ien ia
no
duu cap al.lusió his a ica ni ci a al es
ac a s de I'au o ), amb la conclusió
habi ual: els ol an s de I'any 204.
2) La composició i el gene e li e a i. El
més in e essan , al nos e en end e, és
el pe i es udi compa a iu que duu a
e me I'edi o sob e la in luencia no a-
ble dels
Di i/egs
de Séneca en el ex
de Te ul.lii.
3)
La
paciencia, . i u
sobi ana*. Es plan eja en aques apa -
a el pe que de la ia de la apacien-
cia* com a
summa i us
(possible
coincidencia amb les idees paganes en
aques sen i ), suscep ible de desen o-
lupa la p ime a e lexió sis emg ica
sob e una i u . Des aca ia en aques
sen i la conclusió a que a iba F e-
douille desp és d'una anglisi de la pa-
ciencia com a i u des acable en el
món an ic, en el sen i que la concep-
ció que Te ul.lii desen olupa és més
de cai e es oic que p apiamen c is is.
4) La supe i ?ncia del
De pa ien ia.
Es pa la aquí de la in luencia que el
ex que a a s'edi a ha exe ci , a pesa
de no se ob a ci ada pels Pa es de
I'Església, sob e au o s an impo an s
com Lac anci, P udenci o Agus í.
5) És, ab iamen en una edició c í ica,
pa indispensable un apa a dedica
al ex . En la ansmissió d'aques a
ob a de Te ul.li5 hi juguen el seu pa-
pe es ab anques~ di e en s. En un
sen i es ic e, I'únic
s emma
el o ni-
ia el que hom anomena
Co pus
de Cluny, (d'o igen espanyol, del se-
gle
VIS),
compos pe dues b anques
p incipals: la del
Mon epessulanus
H
54
(M)
i del
Seles a ienszi
88
(P), pe
una banda, i la del
Flo en inus Ma-
gliabechianus,
con . sopp . I, VI, 10
(F), pe I'al a. És un
s emma
bipa i ,
sense p oblemes excessius pel .que
l'edi o deixa eu e.
La segona on la o neix I'edició de
M. ~esna (B), la qual, assenyala
l'edi o , é el mhi de es i ui les cinc
llacunes que s'obse en al
Co pus
de
Cluny. L'edició de Mesna , de 1545 a
Pa ís, es 2 basada, excep uan el pun
a un momen ci a , en
I'edi io pnk-
ceps, secunda
i
e ia
de
Bea us Rhe-
nanus,
a Basilea, els anys 152 1, 1528
i 1539, espec i amen .
La e ce a on la dóna un manusc i
descobe I'any 1946, al Va icl: el
Va-
icanes O obonianus
la . 25
(0)
que
és un
codex miscellaneus
de i ies
ob es de Te ul.lil. Com és na u al, i
malg a la g an impo incia de la o-
balla, F edouille és mol p uden a
I'ho a d'u ili za el manusc i (més
p ope al
Co pus
de Cluny que al ex
de Mesna ): en mol s passa ges sem-
bla .que pod ia o ni el ex o iginal
pe qu? dóna, en ocasions, no es
llisons i, en d'al es, con i ma conjec-
u es elles i no es. Pe 6 ambé é de-
ec es mani es os, com són les modi i-
cacions conscien s del ex de
Te ul.li2 i les omissions.
L'edició del ex i la aducció an
p ecedides enca a, d'una s? ie de pe-
i s elemen s que, semp e, an la lec-
u a més aci]. Elemen s als auals hom
no dóna mol a impo incia pe 6 que
s'ag aeixen: llis es d'ab e iacions de
publicacions ci ades, de claus biblio-
g aques sob e Te ul.lil, de Biblio-
g a ia ecen (de I'any 1971 ens;),
conspec us szg omm
i
s emma
codi-
cum
i, bkicamen , una *guia* del
ac a on el aduc o o e eix la di isió
del ac a i les idees més impo an s
que s'hi desen olupen, ci an els capi-
ols co esponen s.
El Comen a i, impo an i exhaus-
iu, es i o ien a de dues mane es:
o e eix o es les explicacions necessl-
ies en e e ncia als mo s conc e s
del ex i, a més, in odueix a la p o-
blemi ica dels di e en s capí ols.
També en són pa impo an els co-
men a is e s des del pun de is a es-
ic e de la c í ica ex ual.
L'edició e complemen ada pe una
se ie d'índexs:
Index Scnp u ae e
apoc ypho um; Index Te ullianeus;
Index scnp omm an iquo um; Index
e um no abilio um.
To s ells con i -
men la magní ica imp essió que ens ha
causa aques a edició, no solamen pe
I'impo an i ecund eball de c í ica
ex ual i de comen a i, sinó, a més,
pe la g an acili a d'ús de I'ob a que
'
I'edi o , J.-C. F edouille, possibili a.
Joan
Gómez
i
Palla es
L.
F-,
El
a ado uno iundum esse p o
Dei Filio, de Luci e
de
Caglia i,
(Comen a ios
y
edición)
Ba celona
1982.
S udia La ina
Bminonensia
V,
100
pp.
Els
S udia Lacina Ba cinonensia
se-
gueixen
una ajec b ia len a pe 6 e -
ma, que consolida
amb
igo els ona-
men s d'una escola ilolagica cen ada