Recensions

PSEUDO-AURÉLIUS VICTOR hs on'g nes du peu-e o-n Tex e é abli, adui e commen é pa Jean-Claude Richa d. Pa ís, Socié é d'Édi ion *Les Belles Le - es*, 1983, 182 pp. + dos índexs. Com sol se habi ual en o es les col~leccions impo an s ( an pe ex- ensió com pe adició i públic) de ex os clbsics, la uni o mi a en la quali a ilolbgica no és eqüen . En aques a ocasió, pe d, c eiem que po- dem elici a -nos pel magní ic eball del qual a a donem no ícia, apa egu a la col.lecci6 de I'AssociaciÓ Guillaume Budé. És una al a, en ocasions eqüen , oba edicions en aques ipus de col~leccions, en les quals es a di ícil sabe on au la on e a en e I'es ic e eball del ilbleglin es igado i el del di ulgado . Pe descomp a que no anem a c i ica la asca de I'un i de I'alue o les in e e encies que so in es ~ odueixen en e ambdues eines. Pe- b c eiem que en col~leccions com la de 1'AssociaciÓ G. BudE. el ueball ilolb- gic ha de mana sob i I'alue. I d'aquí p o é la nos a aleg ia, pe que el e- ball de J-C. Richa d és se iós i p o und i, a més, eexi ca , a pa de compli les p emisses abans ci ades, ajuda 2 a conei e un xic més popula men una ob a impo an pe 6 de no excessi a di usió: el O igo gen is mmnue d'un pseudo-Aw eliis Vic o . Ce amen , és un ex eballa (c : les edicions de G. Puccioni, de I'any 1958 o la de F. Picalmay del 1911, e isada pe R. G uendel el 1966), pe 6 aques a edició c eiem que passa 2 pe se la de- ini i a, no solamen pel ex en ell ma eix, o la uaducció (en aques cas, com hapassa en al es ocasions a la col~lecció BudC, po se no all6 mis im- po an ), sinó pel ueball que I'en ol- a. bbicamen en o ma d'in oducció i de no es suplemen ii ies. Les in oduccions que gua neixen algunes de les edicions d'aques a col~lecció són ben mag es. Aixb no passa pas amb la de Richa d, on, en successius apa a s i sense de ugi els emes: edi ícilss que p esen a el ex (com po se la on de I'On'go gen is mmanae, des d'a a OGR, o la pe so- nali a de I'anbnim que hi ha so a I'OGR), a despullan da an nos e o es les que hom es po plan eja amb I'OGR. La sín esi en e edició. ac uali zació dels coneixemen s i sín esi de la si uació de la in es igació és con unden i no adme dub es so- b e la se a u ili a . Acaba, com és Ibgic, la in oducció (p. 69) amb les ema ques que a I'au ox a la se a edició. is d'ag ai p o undamen I'hon adesa de Richa d en plan eja -se I'es ablimen del ex . L'OGR disposa ac ualmen només de dues b anques manusc i es ep esen- ades pe Ün sol manusc i cada una d'elles (0, Oxoniensis, Bodleianus Can. b . 131, suec. XV i P, Bn xe- llensis el Pdmanni, Biblio heca Re- gia 97.55-9763, suec. XV). Aixb, na u almen , no p esen a p o- blemes d's emm, pe 6 sí de conne- xions i lec u es a biuii ies que no po- den se ecolzades en cap ipus d'e i- dencia. Richa d, seguin les enden- cies ac uals, is csuic e i man é, ex- cep e impossibili a , la Ili~ó que dóna el manusc i . Indica I'edi o (p. 70) que només ha pogu e dues apo a- cions a I'es ablimen del ex , pe qd les connexions a apa a s an e io s són més abundan s. D'al a banda, és 18- gic que Richa d s'hagi al lega ^ més cap a la eina d'elabo a una In oduc- ció i un Comen a i acu a s pe qu e a el aue ealmen ens manca a. D'edi- cions an igues pe d p ou iables ja n'hi ha ien (c i I'ed. p inceps, de A. Scho , An ue pine, 1579; la de J. Am zen, Ams elodami, 1733). L'única cosa que cal menciona de I'edició c i ica és el p oblema ipog l- ic que so in p esen a la col.lecció Bu- dé, i que a, a egades, len a i di ícil la consul a de I'apa a c í ic: la di isió del ex en capí ols o apa a s no é pe qu espond e a cap cap ici de I'edi- o , pe d en I'apa a c í ic ens sembla més ú il, semp e, la e e encia a les 1í- nies del ex que ocupa la plana que no només el capí ol, el qual, com pas- sa so in , po es a compos de cinc, nou o més-línies. Pel que a al comen a i, que ocupa les plgines 107 a 182 del llib e, es l e i pensa de la mane a en que hau- ien d'es a -ho o s els comen a is: aamb el e m p opdsi ~, al i com diu J.C. Richa d a la in oducció (p. 70), de no ob ia cap de les di icul a s inhe en s a l'es ablimen i a I'exsgesi del ex *. Realmen és així i a la is a ia d'aques da e componen de I'edi- ció, el qual malau adamen no sol se mol acu a en al es edicions de la col.lecci6, hom é a la is a un eball comple hsim, omple , cal di -ho, amb dos pe i s índexs: un Index nomi- num i un Index auc o um kuda o- um, al lla g del ex de I'OGR. G lcies al eball de T.-C. Richa d ens sembla que podem di , sense mas- sa po d'equi oca -nos, que ja enim la bona Edició de I' O igo gen is oma- nae, una magní ica solució de sín esi en e es udi in oduc o i, es ablimen del ex i ex ens comen a i inal. Joan Umez i Palia cs HERRMANN JUNGRAITHMAYR Y WILHELM J.G. M~HLIG (eds.) Ledon de A i Runis ik. A ikunische S' uchen und ih e E o schung. Be iíí, Die ich Reime Ve lag 1983. 351 PP. 3 mapas. Más que una esena las lííeas que si- guen son unas no as de lec u a pa a es- pecialis a en indoeu opeo y lenguas indoeu opcas. En 10s úl imos decenios se ha mul i- plicado la in es igación sob e las len- pas mb di e sas. Es o, unido a 10s a ances de la me odologia lingüís ica -aplicados o desa ollados en esas in es igaciones- ha dado esul ados magn icos, no s610 pa a conoce las lenguas es udiadas, sino ambién pa a acla a descub i hechos e e en es a las csuuc u as de 10s sis emas lingüh i- cos. As , pa a un lingüis a, sea cual sca su especialización, es hoy, a menudo, indispensable la e e encia a las ob as de R.M.W. Dixon y o os a ios es u- diosos de las lenguas aus aliana ( e R.M.W. Dixon, The Languages o Aus dia, Camb idge, 1980, id, y B.J. Blake, Handbooh o Aus alian Languages, Miami, 1979-).