Recensions

e sncies al ca denal Ma ga i (R. B. Ta e, J.M. Madu ell, J. Rubió, E. Mi- ambell), pe 6 que abas en ambé o a I'ob a, ca a les no es hi ha un ecu s con inu a la bibliog a ia ecen sob e di e sos emes ac as o esmen a s. Cal des aca sob e o amb I'es udi d'E. Mi ambell ['augmen del conei- xemen sob e la biblio eca de Roge de Ca ell2 (la documen ació de la biblio- eca de la Ca ed al ha es a p ecisada amb dades ex e es de eballs de P. Bohigues, F. Miquel Rosell i J. Ma- eu); I'índex ha es a modi ica d'aco d amb aques s a egi ons que pe me en a aques llib e de con inua complin la impo an asca de docu- men ació que ha eali za des de la se- a p ime a edició. Dona em en da e lloc una b eu no ícia del eball ins a a inedi : aLa Escuela de la Ca ed al* (pp. 281-309), on I'au o ac a les no ícies sob e aques a escola des dels segles X-XI. conse ades al Ma i ologi d'Ad6. P e- cisa ambé, an com és possible, les uncions dels magis n' ins al segle XV. La si uació de I'escola és ambé un al- e dels p oblemes p oposa s, puix que I'escola e a al ma eix emps es a ge del magis e , documen a des del segle x ins al x p op de la o e Co ne- lia a les mu alles, amb di e en s as- lla s pos e io s a d'al es cases canoni- cals, ins a I'aplicació de la no ma i a del Concili de T en o que o igin2 el Semina i T iden í. Es ableix ambé I'au o una namina, ex e a de la Do- cumen ació de I'A xiu diocesii, de ma- gis n'que comp en de 13 18 ins a 1482 i és de g an u ili a . Els apendixs ens documen en sob e la no ma i a que a ec a els amagis i g ama ice* i el es- amen d'un d'ells, Be na To niis. Es ac a, doncs, d'un es udi que com- plemen a el coneixemen que enim -d'al es escoles ca ed alícies ca alanes, bé que si u'i Gi ona en un lloc des a- ca . No cal, pe posa e me a aques a no ícia, insis i en la impo lncia d'uns eballs de la me i o ie a dels quals és p o a aques a eedició i cal només que ens a egim a la se ie d'ho- mena ges me escu s, dels quals ha es- a objec e ei doc o Lluís Ba lle i P a s. M. Maye PERE ROCA I GARRIGA Índex oponím"m del Ca ula i de San Cuga del VaZZ2s Museu d'His 8 ia de Sabadell, Sabadell, 1981, 138 pp. El Museu d'His 6 ia de Sabadell -i les al es en i a s que hi han col.labo- a econ6micamen - han ingu un g an ence a publica l'ob a del doc- o Pe e Roca i Ga iga, Index oponí- mic del Ca ulan' de San Cuga del VallZs. La asca du a a e me en aques llib e e a una necessi a ineludible, sen ida des del dia ma eix que s'es- ampii el e ce olum del aluós Ca - ula i de San Cuga , edi a pe I'emi- nen Mons. Josep Rius i Se a, el qual no a ibP a dona -nos el qua olum, que hau ia incl6s la llis a onoml ica, un ocabula i i les co espondencies c onol6giques dels documen s, al com se'ns eco da en el llib e que ens ocupa. Va de callada que una ob a de an a en e gadu a com la del susdi ca o al queda a incomple a i es eia llib e com el del D . Pe e Roca p es a de di ícil -gai ebé impossible- ma- un se ei senzillamen imp escindible. neig sense els co esponen s índexs, puix que els elabo a s pe algunes pe - Jesús Al u o i Pe ucho sones pe a Ús p opi no e en de plena u ili a pública en no ha e es a edi- a s. Calia que so issin a la llum i que , ossin con ecciona s amb un c i e i .. L cien ' ic i uni a i. I aques a, sens dub- GABRIEL CRAMER e, ha es a la g an eina del doc o Pe- T a ado isico sob e la es uc u a e Roca. Ca , en e ec e, desp és d'unes ac ual de la ie a pa aules de p esen ació degudes ai T aducción del la ín po Vi gilio senyo Ramon Vall i Rimblas, codi ec- Beja ano. En Geoc i ica, Cuade - o del Museu d1His 6 ia de Sabadell, nos c i icos de geog a ia humana, se'ns expliquen les no mes a que hom 39. La eo& isica de la ie a. ha subjec a I'elabo ació de I'index i, Una esis gineb ina del siglo x iii. de e op, les ins uccions pe a la se a Ba celona, Ediciones Uni e si a u ili zació. To segui e, de e , el e- de Ba celona, 1982, 46 pp. ball, que cons a d'un índex concep- ual -el g uix de I'ob a- i.un al e A pesa de su co a ex ensión ha d'analí ic. Tanca el llib e una b eu no- despe ado en noso os es a ob a una a on I'au o es a ess6 de I'a icle del g an cu iosidad y un no able in e és al D . F ede ic Udina, Unas ec z icacio- iempo de su lec u a, ag adable y lui- ies al Ca ulano de San Cuga , en el da po ob a de la aducción, ya que qual co egeix algunes educcions de en p incipio po su con enido emá ico da es al c6mpu ac ual, esmenes no 10 habia de pa ece . aques es que el doc o Pe e Roca e- Se a a de un log ado in en o de p odueix. pone al alcance de 10s es udiosos de la Hem de di , pe a, que ens hau ia his o ia de la geog a ia y de la ísica ag ada que la elació idel, me iculosa una ob a que iene a se compendio i absolu a de o s els op6nims que a monioso de las esis cien í icas que apa eixen en el ca o al hagués es a sob esalen en su momen o en es e seguida de la se a iden i icació i que, campo y que la Escuela de Gineb a pel ma eix e , s'hagués comple a sus en a y di unde en 10s p ime os amb la inclusió dels an ophnims, años del siglo XViii. amb la qual cosa I'index hau ia es a En el año 1735 Robe Guillaume onomb ic i pe e . Pe 6 aques és un Rillie , discipulo de Gab iel C ame y desig nos e, no el p opasi de I'au o , den o de 10s abajos que és e di ige el qual I'ha du a cap pe ec amen . en su Cá ed a de la Academia de Gi- En de ini i a, doncs, cal econeixe neb a, p esen a su esis pa a aspi a al que s'ha dona un pas impo an íssim g ado de doc o bajo el i ulo de Speci- pe al de e ú il una ob a essencial men Physicum de hodema e ae pe als medie alis es de casa nos a i s mc u a. En ella se e leja un p o un- hem de conclou e, pe an , que un do conocimien o de cuan as eo ias se