Recensions

encia als es udiosos del ema que ci a I'au o , men e que el segon es a dedi- ca a les adicions que es epassen, consignades pe au o s i ex os es u- dia s. Joan Gómez i Palla es L. RUBIO GARC~A Del la in al cas ellano en las esc i- u as eales Depa amen o de Filologia Romá- nica. Uni e sidad de Mu cia, 1981, 74 pp. Si no a gai e ens cong a uli e n de I'apa ició pe a la ilologia ca alana i medie al de 1'excel.len ob a del p o- esso L. Rubio Documen os lingiiís i- cos ca alanes (s. X-XII) ( egi's Fa en- ia 2 / 2), a ui no podem e al amen en comen a un nou eball del ma eix au o . Ens e e im a l'o~uscie Del la- ín al cas ellano en las esc i u as eales, publica ambé pel Depa amen de Filologia Romanica de la Uni e si a de Mú cia. El doc o L. Rubio e lexiona en aques a monog a ia sob e les solucions que di e sos in es igado s han dona a IH qües ió de sabe en quin momen a apa ixe la disposició o icial on qued2 kcoi~ida la possibili a de edac a en ulga , en lloc de lla í, els documen s de la cancelle ia eial de Cas ella. L'au o passa e is a a algunes de les opinions més au o i zades sob e el e- ma i p en pa i pe la que si ua aques can i en emps del egna d'Al onso X el Sabio, o i que econeix la enden- cia ímida, pe 6 inin e ompuda, cap al omanc du an el egna d'Al onso VIII, endencia que obse a en els di- plomes publica s pe J. González en El Reino de Cas il'l'a en ¿a época de Al- onso VIII (Mad id 1960, 3 ols.), i en d'al es documen s que apo a pe so- nalmen . Coincideix, pe an , en aques a ap eciació amb D. W. Lomax. que ja ha ia a iba a conclusions sem- blan s en base a I'aniilisi del ma eix di- ploma a i, malg a que el p o esso L. Rubio a algunes p ecisions de ca- k e diplom2 ic espec e a I'au en i- ci a de di e sos documen s en omanc de I'aplec de J. González que I'apa - en del c i e i de D.W. Lomax. Desp és de c ida I'a enció sob e l1in e b dels u s -mol s d'ells ia es- c i s en ulga en el p ime e s del se- gle XIII pe al de acili a la comp en- sió del con ingu als seus des ina a- is-, mos a di e en s exemples que p o en la p edisposició eial al can i i la g adual p e e eccia pel e nacle en la cancelle ia al lla g de la susdi a cen- ú ia. ins a esde eni el seu ús p e- ponde an . Aques s exemples li an accep a com a inqües ionable la idea quela pe missió de muda de llengua ingué lloc en els dies d'Al onso el Sa- bio. A con inuació es p egun a pe l'any conc e en que es po 2 a cap o icial- men la inno ació i s'adhe eix al pa e ja an ic de Diego O iz de Zúñiga, que si ua a el e en 1260. Conclou les se es obse acions po- san de mani es que, segons el pa e J. Villanue a, dos anys abans, el 1258, Jaume I s'an icipa al mona ca de Cas- ella amb una disposició semblan pel que a a 1'6s del ca al2 en la edacció de documen s ju ídics. L'apendix documen al ag upa en dues se ies -els diplomes en omsnic del emps d'Al onso VI11 ja conegu s g Lies a les ece ques de J. González i R. Medndez Pidal, i uns al es d'ine- di s pe anyen s al p ime e c del se- gle XiII- anquen I'ob a. En de ini i a, doncs, es ac a d'una no a i in e essan apo ació del p o es- so L. Rubio. Jesús Al u o i Pe ucho LLU~ BATLLE i PRATS La cul u a a Gi ona de ¿'Eda Mi jana al Renaixemen Gi ona 1979. (Col~lecció de mo- nog a ies de 1'Ins i u d'Es udis Gi onins, núm. 7.) Se'ns o e eix aci, p esen a pel p o- esso P. Bohigas, el ecull d'una s ie onamen al d'es udis sob e la cul u a gi onina. Cal celeb a que més de en a anys desp és LI. Ba lle hagi po- gu acompli el seu designi inicial en publica el seu es udi sob e la biblio e- ca de la ca ed al de Gi ona, és a di p esen a un es udi comple on no manquessin els al es aspec es de la cul u a de Gi ona, la qual cosa ha ia es a objec e d'es udis i a icles inde- penden s que a ui cons i ueixen pe p ime a egada I'ob a pe a la qual o- en concebu s i guanyen amb aixa una cohe ?ncia i p o undi a que la se a conside ació independen no pe me ia de egades de cap a : I'au o ens mos- a la eali zació pe se e an al lla g gai ebé de cinquan a anys d'un p o- jec e de eball en di e ses e apes. Els eballs ecolli s en aques olum es an ag upa s en qua e nuclis ems- ics: ~s udios ene e al es y Es udian es, No icias de lib os y Biblio eca de la Ca ed al, La Escuela de la Ca ed al i La imp en a en Ge ona (siglos x - XVI). En conjun són nou eballs pu- blica s so a la p ime a úb ica: <El Ca- pí ol de Gi ona i els Es udis Gene als* (Homena ge a An oni Rubió i Lluch, ol. 111, Ba celona, 1936), ~Es udian- es Ge undenses en 10s Es udios Gene- ales, (Hispania, 27, 1947). So a la segona: <In en a i dels lib es de Be- engue D'Anglesola~ (Es udi Uni- e si a s Ca alans, 17, 1932), La Biblio eca de la Ca ed ai de Ge ona desde su o igen has a la imp en a (Gi- ona, 1947), uNo icias de lib os de la Ca ed al de Ge ona (siglos XVI-XVIII)~ (Hispania Sac a, 19, 1966), ~No icias de lib os an iguos de se ido es de la Ca ed al de Ge ona. 1335- 1594, (His- pania Sac a 26, 1969). <La escuela de la Ca ed al,, publica ací pe p ime a . egada, cons i ueix el e ce apa a . El qua és cons i ui' pe <(No a docu- men al pa a la biog a ia del imp eso Ped o Malo y pa a la his o ia de la im- p en a en Ge onan (Biblio economía, 13, 1947); ~Más da os sob e la imp en- a incunable y 10s lib e os de Ge ona, (Homenaje a San iago Sob equés Vi- dal, Anales del Ins . de Es . Ge un- denses, 22, 1974-1975). Ens e e i em ací només als dos e- balls que p esen en no e a , puix que la es a de I'ob a de LL. Ba lle i P a s és ben coneguda pels es udiosos. Cal des aca de p ime la e ecció so e a pel llib e La biblio eca de la Ca ed al de Ge ona, que ou en 1946 la esi de I'au o . al aual s'han inco - po a els esul a s dels eballs més e- cen s que a ec en p incipalmen les e-