Recensions

GIOVAN BATTISTA ALBERTI P oblemi di c i ica es zlale Paideia, 23, La Nuo a I alia Edi- ice, Fi enze, 1979, 100 pp. Aques olume del p o esso Al- be i, de la Uni e si a de Flo encia, a néixe , com ell ma eix decla a a la ememessa* del seu llib e, de la lec u a a en a i c í ica de la S o ia dell'a adi- zione e cn' ica del es o (Fi enze, 1952*) de G. Pasquali; i no deixa d'és- se cu iós cons a a que el nucli del Ili- b e de Pasquali ou, com ell ma eix con essa en el seu p e aci, la ecensió que a e de Tex k i ik (Leipzig, 1950) de P. Maas. Tind íem, en aques cas, un s emma bas an més de ini que la majo ia de adicions que obem de ex os lla ins i g ecs. La segona on inspi ado a d'Albe i és La genesi del me odo del Lachmann (Fi enze, 1963), de Timpana o. El llib e és p ou concís en la se a dis ibució pe capí ols: el p ime , so a el í ol de ~Recensione chiusa e ecen- sione ape a*, és una eelabo ació d'un a icle del ma eix G. B. Albe i que a apa eixe amb aques í ol a S udi i aliani di ilol'ogia cl'assica (N. S. 40, 1968, pp. 44 SS.). Té una o ien a- ció eminen men ea ica di igida en da e e me, enca a que I'au o e usi la idea, a posa mol en dub e la e - minologia pasqualiana de ecensio obe a i, pe an , de ecensio ancada*. Basa la se a eo ia en un e- * Segons Pasquali -p. 1126-, quan la llisó de I'a que ipus no es po ixa mi janqan la cons a ació de coincid ncies de llisons i s'ha de e pel iudicium, ens obem da an d'una ecensio ancada; la ecensio obe a s'ope a quan la ecensio pls dels exemples que, més cla amen , ci a Pasquali (op ci .) com a a ecen- sions obe es, (com les adicions d'O idi, Tucídides o Eu ípides), en una compa ació amb les edicions que, sob e els ma eixos ex os. han e d'al- es au o s. A iba a la conclusió que, si més no, cald ia sup imi el e me a ecensió obe a, pe la g an ambigiii- a amb que so in s'emp a. Egica- men , i com diu Albe i (p. la), si cau el p ime e me cau ambé el segon. Pe 6 el nos e au o no p oposa una no a e minologia (c i ica en aixa la in enció de J. G. G i i h a aTaxonomic S udy o he Manusc ip T adi ion o Ju enal~, Mus. Hel' ., 25, 1968, pp. 101 SS.), sinó que p e e eix adop- a el e me de ecensione meccanica pe subs i ui el de a ecensió obe a,, i p ecisa les ca ac e ís iques o indi- can els aspec es essencials de les adi- cions que no es conside in obe es. Els capíl ols segon i e ce -amb els encapgalamen s de aRecensione mec- canica nella adizione dei es i g eci~ i aRecensione meccanica nella adizio- ne dei es i la ini,, espec i amen - són, a di e encia del p ime , essencial- men p lc ics. Volem di amb aixa que I'au o no s'acon en a amb e e- e encia a ex os o es udiosos de la ma- e ia, sinó que ambé anali za el oca- bula i i els aspec es de les adicions que oca. En el capí ol segon, Albe i a un epis de adicions conside ades no - malmen obe es: pa in de les que ac a Timpana o (op. ci .), n'hi a e- geix d'al es, o especi ican que ex- clou del seu es udi I' poca bizan ina. .. ~ mecinica es po du a e me sense la in e - enció del iudicium. L'au o ecull s emma a i es udis e s sob e les adicions (les ci es sob e les di e en s edicions són abundan s), comen a i, quan pe oca, modi ica so- a el seu c i e i les opinions que donen els edi o s, sob e la base dels ma eixos apa a s c í ics dels es udiosos que ci a. Exemples cla i icado s del que diem poden se el aFedós de Pla ó (de les planes 21 a 26), on a iba a la conclu- sió que no hi ha a ecensió neclnicas (és a di , no és un s emma ipa i ), pe 6 sí a ecensió no meclnicas i con a- minació an iga. Un al e exemple il.lus a iu po se el dels P oblema a physica d'A is 6 il on Albe i c i ica amb o ca p o undi a la genealogia que p oposa G. Ma enghi a ARISTOTE- iE. P oblemi a? medicina, Milano, 1966. En el da e padg a del capí ol, a mane a de esum, dóna la llis a de a- dicions que ell conside a a ecensions obe es^. El e ce capí ol segueix la ma eixa línia que el segon, pe 6 en e e cncia a ex os lla ins dels quals Albe i ex- clou la li e a u a lla ina medie al i hu- manís ica. Un dels exemples més e elado s que ens dóna és el de les aCa ilin& iesu de Cice ó (pp. 61 a 67), ob a de la qual Albe i c i ica I'edició eubne ia- na de P. Reis, el qual dóna cla amen un s emma ipa i (aP ). Seguin aques a b e geneal6gic diu I'au o , i amb aó, que con aposan dues de les amílies de manusc i s amb la e ce a, I'a que ipus hau ia de so i meclnica- men . Pe 6 a la p lc ica aixa (i Albe i a se i les ies de ocabula i de I'edi- ció c í ica de Reis) no esul a gens con- incen i el nos e au o acaba p essu- posan una con aminació del ex p ou es esa que a impossible la a ecensió meclnicas i la cons ucció d'un s em- ma p ecís (p. 67). Un al e exemple pod ia se el de les p ime es ui an a- ui ca es de S?ne- ca pe a les quals L.D. Reynolds, I'edi- o de la Ox o d Classical Tex s, p o- posa un esquema ipa i (aP ). L'au o no dóna com a alides algunes de les con aposicions que a Reynolds i p oposa, com en I'exemple an e io , una es esa con aminació de la adició i la impossibili a d'aplica -hi el c i e i meclnic. El capí ol acaba, com el segon, eco- neixen com a a ecensió neclnicas se- gu a només una adició, la de les aTusculaness de Cice ó, i donan com a p obables es adicions més (el Bm- as de Cice ó, una pa del Mo e um i alguns capí ols del llib e XXXIV de T. Li i). El da e capí ol, el qua , és el de- dica a les conclusions. G.B. Albe i ex eu, bkicamen , dues conclusions de la se a ece ca: la p ime a és que les u ecensions meclniquess són mol iso- lades, an en el camp del g ec com en el del lla í. La segona, e iden men Ili- gada a la p ime a, és que els s emma a ipa i s o plu ipa i s ambé són mol poc eqüen s. G lcies a aixa i a la asca que el m?- ode de ece ca d'Albe i implica de edui la majo ia de adicions ipa i- des a bipa ides, a ibem a la da e a conclusió: el g an p o agonis a de la adició manusc i a és la con aminació dels ex os i, com més an iga és la con- aminació, més di ícil és es abli un s emma codica n. El llib e es a complemen a amb dos índexs analí ics ( eali za s pe L. Cas agna), el p ime dels quals a e e- encia als es udiosos del ema que ci a I'au o , men e que el segon es a dedi- ca a les adicions que es epassen, consignades pe au o s i ex os es u- dia s. Joan Gómez i Palla es L. RUBIO GARC~A Del la in al cas ellano en las esc i- u as eales Depa amen o de Filologia Romá- nica. Uni e sidad de Mu cia, 1981, 74 pp. Si no a gai e ens cong a uli e n de I'apa ició pe a la ilologia ca alana i medie al de 1'excel.len ob a del p o- esso L. Rubio Documen os lingiiís i- cos ca alanes (s. X-XII) ( egi's Fa en- ia 2 / 2), a ui no podem e al amen en comen a un nou eball del ma eix au o . Ens e e im a l'o~uscie Del la- ín al cas ellano en las esc i u as eales, publica ambé pel Depa amen de Filologia Romanica de la Uni e si a de Mú cia. El doc o L. Rubio e lexiona en aques a monog a ia sob e les solucions que di e sos in es igado s han dona a IH qües ió de sabe en quin momen a apa ixe la disposició o icial on qued2 kcoi~ida la possibili a de edac a en ulga , en lloc de lla í, els documen s de la cancelle ia eial de Cas ella. L'au o passa e is a a algunes de les opinions més au o i zades sob e el e- ma i p en pa i pe la que si ua aques can i en emps del egna d'Al onso X el Sabio, o i que econeix la enden- cia ímida, pe 6 inin e ompuda, cap al omanc du an el egna d'Al onso VIII, endencia que obse a en els di- plomes publica s pe J. González en El Reino de Cas il'l'a en ¿a época de Al- onso VIII (Mad id 1960, 3 ols.), i en d'al es documen s que apo a pe so- nalmen . Coincideix, pe an , en aques a ap eciació amb D. W. Lomax. que ja ha ia a iba a conclusions sem- blan s en base a I'aniilisi del ma eix di- ploma a i, malg a que el p o esso L. Rubio a algunes p ecisions de ca- k e diplom2 ic espec e a I'au en i- ci a de di e sos documen s en omanc de I'aplec de J. González que I'apa - en del c i e i de D.W. Lomax. Desp és de c ida I'a enció sob e l1in e b dels u s -mol s d'ells ia es- c i s en ulga en el p ime e s del se- gle XIII pe al de acili a la comp en- sió del con ingu als seus des ina a- is-, mos a di e en s exemples que p o en la p edisposició eial al can i i la g adual p e e eccia pel e nacle en la cancelle ia al lla g de la susdi a cen- ú ia. ins a esde eni el seu ús p e- ponde an . Aques s exemples li an accep a com a inqües ionable la idea quela pe missió de muda de llengua ingué lloc en els dies d'Al onso el Sa- bio. A con inuació es p egun a pe l'any conc e en que es po 2 a cap o icial- men la inno ació i s'adhe eix al pa e ja an ic de Diego O iz de Zúñiga, que si ua a el e en 1260. Conclou les se es obse acions po- san de mani es que, segons el pa e J. Villanue a, dos anys abans, el 1258, Jaume I s'an icipa al mona ca de Cas- ella amb una disposició semblan pel que a a 1'6s del ca al2 en la edacció de documen s ju ídics. L'apendix documen al ag upa en