Notes per una traducció catalana del "De Paenitentibus" de Pacià de Barcelona

L'ocasió d'aques es línies és una ecen aducció ca alana de dues ob es de PaciP, Els Peni en s i El Bap isme, i ulades en la aducció es- men ada De la Peni 2ncia i Del Bap isme. Es ac a de: S . Paci i de Ba - celona: de la Peni zncia; del Bap isme. T aducció, e sió i no es de Jau- me Fab egas i Baqué. Tes imonis Li zi gics. Facul a de Teologia de Ba - celona. Secció S . Paci2, 1981, 52 pp. El llib e que conside em amb mol de gus é una p esen ació excel.len que con ida a llegi -10; a més, la imp essió ipog a ica ajuda a e de la lec u a un plae . Una in oducció o neix al lec o una p ime a no ícia sob e la pe sona del bisbe i les se es ob es. No hi manca ins i o una menció de la adició manusc i a. El í ol Pa aenesis ad Paeni en iam (Exho ació a la Peni encia) no és, pe a, I'o iginal, sinó el can ia pe Jean du Tille en la se a edi io ph- ceps de I'any 1538. Pacia a emp a un sinijnim de I'ob a De Lqbsis de Ceb iP, que en bona pa li a se i de model, inspi an -se no poc am- bé en el De Paeni en za de Te ul.li5 i. en d'ambdós í ols un, digué De Paeni en ibus, com llegim en el oli 39 del manusc i Reginensis 331. Aques e o ja ha ia es a ad e i pe R. Kaue l i J. Ph. W. Bo le s2. No sembla eli$ I'exp essió uPaciP segueix les egles de la p osa í mica i acaba gai ebé o s els pe íodes en un cu sus ap opia ,. La p osa de PaciP 1 S udien zu Pacian: Zwei e , ~ah esbench ks k.k. S aa s-gymnasiums im h. Bezi ke in Wien. 1902, p. 1 n. 1. 2 Z uei neae ~cb i ien Pacians?: Mn VI1 (1939) p. 1 n. 1. no és í mica, sino m ica, com ho a p e eu e el e s i gilih: quos a- ma obscu a econdi 3, in e i pe Pacia en quos ama econdi obscu d pe a e i a un inal d'hexime e i ob eni una clPusula ly. El Re . Fhb egas ci a la ase més c leb e del nos e bisbe, amb l'es- mena indeguda, pe b, de D epanius Flo us, el diaca di ec o de 1'Esc ip- o i de Li6 a mi jans del segle IX. El ex co ec e emp a la cons ucció en da iu, no en nomina iu: ch i iano mihi nomen es , ca holico ue o cog- nomen. L'explicació del e me ca 6lic no és pas al.legb ica, si hom eco - da que Pacil en a una de ensa onamen ada en I'e imologia del e me que com a ecnicisme g ama ical signi ica uni a . En la adició g ama i- cal es oica el nom és ma ca pe una emp em a ma e ial de l'objec e que designa, donan -nos-en di ec amen la e i a . Pe als es oics, i am- bé pe a PaciP, I'o igen dels mo s no és a bi a i, sinó que p ocedeix de la na u alesa ma eixa de les coses. Pacih, pe a no con a eni el p incipi es oic de cccon o ma -se amb la na u alesa*, eco e a l'e imologia de ccca- blic~ a i de oba -ne el signi ica e ade . Quan a la ansmissió del ex en són conegu s sis, de manusc i s: El Reginensis 331, al qual donem la sigla R, conse a a la Biblio eca Apos- blica Va icana; el G a ianopoli anus 262, de la Biblio h que Municipa- le de G enoble i el Pa isinus 2182 de la Biblio h que Na ionale de Pa is. A més d'aques s es conegu s pel Re . FPb egas, n'hi ha dos que són ex- ac es p esos sob e el R: es ac a del Lugdunensis 5804 de la Biblio h - que Municipale de Li6 i el Vi yensis 2 de la Biblio h que Municipale de Vi y-le-F an~ois. Un sis? manusc i , el Va icanus 621 1, conse a a la ma eixa biblio eca que el Reginensis 331, del segle XVI, con é només el aBap isme~ i és una cbpia de la edi i0 p inceps. Els dos manusc i s de G enoble i Pa ís no p esen en cap in e s pe a la cons i ució del ex pe qu depenen, el p ime , del Reginensis 331 i el segon del G a iano- poli anus 262. Mi em la aducció ca alana d'alguns passa ges del De Paeni en ibu : 11, 2: cc o a la disciplina de 1'EsgKsia queda com anusada amb aques a í- bula~ (cum in hanc quasi ibulam o ius ecclesiae disciplina no e u ). El mo c(anusada>> espon a node u , modi icació que é el seu o igen en una no a ma ginal de Jean du Tille : alias coa c e u , explican malamen el no e u de R que no a en end e. Galesinus, en la se a edició de 1564, a esc iu e node u en lloc de no e u , quan aques e b conco da, en can- i, amb el signi ica de up omp ua i, que é ibula en el nos e ex i no el de usi ella)>. IV, 3: uL'Espe i San que és menysp ea de mol es mane es en el peca g (Depec us in mul is spi i us sanc us). El *que és menysp eae adueix Despec zls, al e ació a bi i ia de Jean du Tille , que no a sabe eu e que el Depec us de R és el pa icipi del e b depecisco i pe aixa hi a a egi una s con i ia al sen i . La aducció co ec a és, doncs: aL'Espe- i , que a condescendi en mol s pun s*. Ja V. Nogue a5 a eni l'en- ce de adui uconsul ado~ i da an I'absu d de despec us a pensa e - 10 pa icipi de despicio amb el sen i de cc esol e examinando~. VI, 1: <(Amb quins guanys escabala is an es pe dues pe a l'Església, (Quibus emolumen is o a ecclesiae de imen a pensabis). Una lec u a di ec a de R amb llum de aigs ul a iole a palesa una a g a ada a o a; pe an , no és cc an es pZ dues,, sinó cc o es les pe dues de I'Església~. No hi cap pensa que aques a a sigui mo i ada pe la g a ia aecclesia, que a R no hi su mai, i aixb que ecclesia és emp a un sens i de egades VI, 4: uel senyo 'espe a, po s apai aga -10, si ols)> (spec a is a domino, po es illum placa e, si uelis). La aducció a ' espe a, sembla ésse in lul- da pe la co ecció indeguda de Flo us es a lles més amun can ian spec a pe expec a . El signi ica és: uel Senyo di igeix els seus ulls e s u,. A s el sen i depossum i que uelis és subjun iu, sembla més co ec- a la aducció en po encial: upod ies apai aga -10, si olguessis~. IX, 1: aN'hi ha ia pe a lloga -hi cadi es. Pe 6 us explica é quelcom pi - jo , (S omachum. Hoc e a . Sed uide e quid s ul ius.). Les edicions no donen el ex o iginal de Pacii, que pa la amb una exclamació, com del me ge que descob eix cla amen la causa de la malal ia i diu: uL'es ó- mac. E a aixb. Pe o mi eu quina ximple ia més g an,. L'es ómac e a conside a en l'an igui a com la seu dels sen imen s de malhumo i a- cionals. És ap opiada, doncs, l'exclamació com a mo i ada pe una con- duc a an deli an com ó a la del malal que digués al me ge que es a malal i a egís, pe b, que no ol gua i -se. IX, 4-1: al'ucenden i de Ma ia con essi que ell e a un desg acia mi- se iós. També el dominado del poble jueu, el ei de Babilbnia.. .)> (in e- . - D. Paciani Episcopi Ba cilonenszs Ope a quae ex an , Valencia 1780, p. 28. És ci ada NOGUERA V.D.; cal ad e i que D ( = Di z) es e e eix a Paciani i no és nom de Nogue a. licem se, mise umque con essus es ; Pa e ma iae, iudaei e iam domina- o impe ii, Rex ille babylonius.. .). La pun uació de R, que és I'o iginal de Paciii, uneix el dominado del poble jueu amb I'ascenden de Ma ia. El comen amen del pa iig a con a enin la pun uació assenyalada des a la uni a del ex , el qual e iden men es e e eix al ei Da id, com ho diuen els a ibu s aascen- den de Ma ia, i a ei dels jueus*. IX, 5: amas ega palla d'he ba~ (pallen ium umina o he ba um). L'ex- p essió és i giliana6, que no implica, na u almen , que Paciii la epe ís en el ma eix sen i . De e el comen a is a Se ius en engué que el colo piil.lid de les he bes e a degu a la mas icació. No sembla, pe 6, que en el nos e cas assenyali una mane a de se de les he bes, sinó més a ia I'e ec e de I'a eblimen de I'home que les menja, ci cums iincia mol adien a un pecado penedi i peni en . La aducció és, doncs: ccmas ega les pil.lides he bes~. En aques sen i pallen es é una adició li e i ia es imoniada pe Pe si7 que el conco da com a adjec iu dels mals cos- ums que des ueixen la salu del se hum;. X, 1: aa ossega cues de seda, (se ico lue e). L'exp essió lla ina co es- pon a la idea de luldesa de la seda, que s'esmuny en oca -la. És senzi- llamen una mane a de di que po a en es i s de seda, luxe imp opi de qui ha de e peni ncia. X, 3: <Ob eu, c eieu aixi, men e us omangui la ida, (Sic agi e. sic c e- di e. Quando uiue is.). El ex co ec e amb la pun uació de R, que és la ep odu'ida, p ecisan -la pe 6 amb l'in e ogan inal en lloc de I'admi ació (uiue is?). La aducció és: apo eu- os aixi. Seguiu aques es c eences. Quan iu eu?^. Con é eco da que la aducció de Mn. Ribe , en la qual descansa en pa la del Re . Fiib egas, és gai ebé un calc de la de V. Nogue a: an , que quan aques dóna un ex equi oca , Ribe el ep odueix exac a- men en la se a e sió8. - dlg le de Iloansa I'es o g del Re . J. Fiib egas pe qu el poble ca al; agi coneixen les igu es his d iques de I'Església en una aducció com aques a, assequible a o s. 6 Eg¿. VI. 54. sa . V, 15. 8 Veg. A. ANGLADA. <La edición de las ob as de San Paciano encomendada a V. Nogue- a po Jose Climen Mayans y la Ilus acibna, Simposio In e nacionalen elBicen ena io de la mue e de G egono Mayans, Ayun amien o de Oli a, 1982. I. pp. 299-302.