Sociología del desenvolupament i límits ecològics

SOCIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I L MITS ECOLOGICS E nes Ga cia (Uni e si a de Valbcia) EXTRACTE La in e p e ació con encional del can i social con empo ani depPn de la sociologia del desen olupamen o mode ni zació, la qual és, en bona mesu- a, un co dla i de la eo ia econbmica del c eixemen . Les c i iques al c ei- xemen e es pels economis es ecolbgics (Geo gescu-Roegen, Daly i ab es) enen, en conseqii ncia, di e ses implicacions pe a la sociologia del can i social. L'a icle co i é una explo ació p elimina d'algunes &aques es im- plicacions. S'hi iLlus a la depend ncia en e eo ia del can i social i c eixe- men econbmic pe e e encia a les esis de a sició a la socie a pos in- dus ial de Bell. La possibili a de gene ali za el model de socie a de les ac dals zones indus iali zades s'en on a als limi s ecolbgics en di e sos hm- bi s. La desi jabili a depPn de la iden i icació en e benes a i c eixemen del p oduc e, iden i ic ció negada pe di e sos models eb ics (Hue ing, Daly). Es o mulen algunes implicacions pe a li~labo ació d'una sociologia del can i social ecolbgicamen inspi ada. Pape s 34 (1990) (97-114) <<Pape s,: Re is a de Sociologia I. CANVI SOCIAL I CREIXEMENT ECONOMIC Habi ualmen , els sociblegs a i men que la iden i icació en e desen olu- pamen social i c eixemen econbmic (o, més exac amen , la conside ació del segon com a condició del p ime ) és insu icien o en excés esquemi ica. No la euen quasi mai com a bhicamen equí oca o inco ec a. Els ma i- sos són més nomb osos i sub ils en eballs monog h ics o especiali za s i més escassos i g olle s en les p esen acions esquemh iques o onamen als de la doc ina als manuals i al es ob es gene als. Tanma eix, pe egla gene- al, són només aixb: ma isos. Roche , pe exemple, in odueix la noció de desen olupamen social a pa i d'al es dues que conside a més onamen als: c indus iali zaciÓ,> i <(desen olupamen econbmic)>. Indus iali zació és la ece ca d'una p oduc i- i a semp e c eixen del eball, mi jangan la inno ació cnica i l'o gani - zació acional de la mi d'ob a. El desen olupamen econbmic consis eix en la u ili zació dels di e sos ac o s econbmics amb la inali a d'ele a la enda nacional, millo a el ni ell de ida gene al de la població i a a o i el benes a gene al. Desen olupamen social (o mode ni zació) és un con- jun d'accions socials o ien ades a l'assolimen d'unes condicions de ida a aluades com a objec ius desi jables i, en conc e , engloba an la indus- iali zació com el desen olupamen econbmic (Roche 1979: 572). El c ei- xemen és un ac o causal: <(. . . no s'inco e en un de e minisme econbmic i ecnolbgic de ia esue a pel e de econsixe un lloc p eponde an al des- en olupamen ecojzbmic. Es innegable que aques úl im ope a com a mo- o p incipal i condició essencial del desen olupamen global)> (Roche 1979: 574). I és ambé el lei mo i d'una analogia es uc u al; igual que el c eixemen econbmic és un con inu sense lími supe io que pe me o dena les economies en e mes de més i menys desen olupades, aixi amb la mo- de ni zació: <(. . . la nos a de inició del desen olupamen ( . . .) s'aplica an als anomena s pai'sos desen olupa s o indus iali za s com als pai'sos en ies de desen olupamen . A la llum d'aques es de inicions, no hi ha cap país desen olupa , és a di , cap país del qual hom pugui di que ha assoli un es adi inal de desen olupamen . Els p ocessos de desen olupamen es donen en o es les socie a s que coneixen almenys Rna ce a o ma d'in- dus iali zació)> (Roche 1979: 574). Na a o o mula enca a amb més cla eda aques esquema educcionis- a: <(La majo pa dels es udis de sociologia del desen olupamen , aixi com mol s d'es ic amen econbmics, pa eixen d'una anhlisi ipolbgica del des- en olupamen i del subdesen olupamen . Cal eni en comp e que la de i- nició p agmh ica i gene ali zada del desen olupamen econbmic ha es a ba- Sociologia del desen olupamen i lími s ecolbgics sada en els ni ells de enda pe chpi a. To i que aques a a iable ha es a sis emh icamen ebu jada pe insu icien , ha pe ~mes anma eix de esumi la si uació de subdesen olupamen i la je a qui zació dels pai'sos)> (Na- a o 1984: 82). Al meu pa e , les coses no són gai e di e en s si consul em llib es més especí icamen cen a s en el ema. Po se l'ob a de Bell sob e I'ad enimen de la socie a pos indus ial és un pun de e e kncia adien . Pe que ha in- gu una in luencia pode osa en els deba s ecen s sob e els can is socials. I pe que ou publica el 1973, és a di , desp és dle l'apa ició d'alguns í ols onamen als en la c í ica ecolbgica al c eixemen (de e , Bell ci a ocasional- men Commone , Geo gescu-Roegen i l'in o me Meadows). En gene al, il- lus a bas an bé les es uc u es concep uals que han e als eb ics addic es a la doc ina de la mode ni zació impe o bables da an les conseqiii.ncies sociolbgiques de l'esmen ada c í ica. Com co espon a un ex lliu e d'in encions pedagbgiques i simpli icado- es, els ma isos són a a més sub ils. Bell i oni za sob e la endencia a di que i im en una epoca amb una axa d'accele ació cons an del can i ec- nolbgic, o eco dan que ningú no sap com mesu a la axa en qües ió i que els can is ecnolbgics enen ca ac e ís iques quali a i es p hc icamen impossibles d'homogenei za i d'ag ega . A eme con a polí ics i pe iodis- es pe que no hi ha o ma possible de compa a el can i ope a pe l'elec- ici a amb el c ea pe l'ene gia a bmica i ells no se n'adonen. Rema ca que can i social és quelcom més complex que can i ecnolbgic, i que la p e- gun a, que cons i ueix la e olució accele ada del nos e emps, és massa Bmplia i aga: és en pa ecnolbgica, pe b ambé polí ica, sociolbgica i cul u al. <<E iden men --conclou- no hi ha cap pe spec i a concep ual simple que pe me i l'ag upació en conjun de o s aques s ac o s i el desco- b imen d'una mesu a comunas (Bell 1976: 226). Immedia amen , les cau- eles cedeixen el pas a una a gumen ació del o educcionis a: si, malg a o , ens in e oguem sob e les aons del can i, cal o na al e eny de l'e- conomia -esc iu Bell-. I pe a l'economis a --con inua- un can i ec- nolbgic és un can i en la unció de p oducció. is a di , un can i en la un- ció de p oducció ag egada (ci a Solow), que ja se sap que ha es a mol c i icada pe les se es suposicions d'homogenei' a i al a elas ici a de subs- i ució dels ac o s, pe b.. . Al ema , la mesu a b u a del can i ecnolbgic és el can i anual en el p oduc e pe home i ho a de eball, el esul a de di i- di el alo de me ca dels béns i se eis p odui' s pel nomb e d'ho es-home que han es a emp ades en la p oducció: <c.. .si olem examina la qües ió de si el can i ecnolbgic s'ha accele a in ensamen al lla g dels da e s anys i en quina p opo ció, aques a és l'única mesu a consis en al nos e abas )> (Bell 1976: 227). <(Pape s,: Re is a de Sociologia Finalmen , el can i que no e a sols ecnolbgic és sob e o ecnolbgic i allb que no e a suscep ible de mesu a é sob e o una mesu a: l'inc emen del p oduc e ag ega . Can i ecnolbgic és inc emen de la p oduc i i a . Des- en olupamen social és can i ecnolbgic. Pe an , desen olupamen social és inc emen de la p oduc i i a . Podem a a a egi la coa ada cul u alis a: i ambé més coses! Pe b, de deb6, no calien i onies a cos a del simplisme de polí ics i pe iodis es, ni sub ileses de socibleg, si s'ha ia d'a iba a un al esum! De e , un dels indicado s onamen als del desen olupamen social en la eo i zació de Bell és la subs i ució in e sec o ial de la població ac i a ( e di ec amen de Colin Cla k). I, en al e momen , ecull sense comen a is c í ics l'o denació de Kahn, en la qual el c i e i de classi icació dels pdisos en una o al a e apa del desen olupamen social és la enda pe cipi a. En esum: C ec que po di -se sense exage ació que la sociologia con- encional del desen olupamen social deph o amen de la doc ina eco- nbmica del c eixemen i que, en conseqü&ncia, les c i iques e es a la segona són elle an s pe a la p ime a. Comen a é a con inuació alguns aspec es de la qües ió en dos camps: les hipb esis d'impossibili a in odu'ides pe di- e sos economis es ecolbgicamen inspi a s i la sepa ació o dis inció con- cep ual en e c eixemen i benes a . 2. IMPLICACIONS DE LES HIPOTESIS D'IMPOSSIBILITAT La doc ina con encional eu el desen olupamen social en la o ma d'un con inu sense llmi supe io . És a di , o es les socie a s poden se o - denades (de més a menys desen olupades) segons un c i e i homogeni, les més enda e ides passa an en el u u pe l'es a ac ual de les més a anca- des i aques es assoli an al seu o n ases supe io s de desen olupamen . Segu amen , mol s dels addic es a les sociologies de la mode ni zació p o es- a ien i adamen en on &una simpli icació an g an del seu pun de is a. En la me a opinió, sense aó: hi ha un nucli concep ual du , esis en , en la isió dominan de l'e olució de les socie a s indus ials, que no esul a massa ca ica u i za pel esum an e io i que és, bhsicamen , una ansposi- ció <<sociolbgica)> de la igen ideologia del c eixemen . És e i a que aques nucli és de na u alesa ideolbgica (pe aixb li dic adoc ina)> i no <( eo ia)>). I és segu amen pe aqb que es man é de o ma ecu en malg a la se a espec acula eblesa epis emolbgica. Bell, pe exemple, ho o mula in ocan Ma x: el país indus ialmen més desen olupa mos a als més enda e i s la ima ge de llu p opi u u . I, o i econeixen la di icul a que en gene al Sociologia del desen olupamen i lími s ecolbgics é la p edicció del u u , no eu p oblemes en la p oposició següen : <<pe als nous es a s o egions subdesen olupades, la p ognosi ha es a no maíi - zada: a iba an a ésse paysos indus iali za s, mode ni za s i occiden ali - za s...)> (Bell 1976: 69). Un co olla i de la doc ina és la p oposició que les o mes ac uals de ida dels EUA poden gene ali za -se a escala mundial (de e , que poden ele a -se enca a més, pe al com el desen olupam en dels pzsos més <ca an- Ca s)> no s'a u a h). Les hipb esis d'impossibili a que comen a é a a apun- en a la e u ació d'aqueixa p oposició. Recu sos. L'ús ac ual de ecu sos no eno ables pe chpi a dels EUA no és gene ali zable. Amb una o mulació ecen (Daly 1988: 42): <<Un mo- del de consum de ecu sos a l'es il dels EUA pe a un món de 4.800 mi- lions &habi an s és impossible i, cas de pode se assoli , du a ia mol poc.)> A ou io i, més impossible enca a se ia un ni ell semp e en augmen de con- sum de ecu sos pe a una població mundial semp e c eixen . Aques a hipb esi és empí ica, no Ibgica. Es onamen a en els abundan s es udis sob e lími s al c eixemen dels da e s in anys i, en pa icula , en el e que, globalmen conside ada, la humani a con empo Ania no sembla es a en desen olupamen , sinó més a ia al con a i, com ha eco da la p incipal conclusió de l'in o me Global 2000: <(Si les end ncies ac uals pe sis eixen, Tany 2000 el món se h més sob epobla , més con amina , eco- lbgicamen menys es able i més ulne able a les pe o bacions que el plane a en qu a ui i im. Les g eus ensions e e en s ii població, ecu sos i am- bien es pe ilen cla amen en el u u . Malg a que la p oducció ma- e ial se & majo , la població del món se 2 més pob a, en mol s aspec es, que a ui% (Ba ney 1982: 47). Daly ha plan eja mol cla amen la cosa. En l'ac uali a , el 6 pe cen de la població del món (la dels EUA) consumeix el 33 pe cen de l'ex acció anual de ecu sos no eno ables pe man eni el ni ell de ida que hau ia de se gene ali zable a o el món. Si els ni ells no d-ame icans de capi ali - zació i ecnologia s'es enguessin au omh icamen al món sence , l'ex acció ac ual de ecu sos man ind ia el 18 pe cen de la població mundial al ni ell ame ich (6 x 3 = 18). El 82 pe cen es an no ind ia absolu amen es. Gene ali zació implica, doncs, eixamplamen del llux de ecu sos. A i mh i- camen , cald ia mul iplica pe un ac o p bxim a 7 els ecu sos consumi s anualmen . I comen a Daly (1988: 44): <<Les axes ac uals &ús de ma e ials i ene gia es an p o ocan ja un dany se iós a la capaci a del plane a pe al man enimen de la ida. Realmen pod ia supo a que l'inc emen os ins a se ol es més g an? I, si aixb os possible, pe quan de emps?>> (En la p hc ica, el ac o mul iplicado hau ia de se supe io a 7. Pe - qui l'acumulació del capi al necessa i pe al p ocessamen i la ans o mació <{Pape s,: Re is a de Sociologia del lux inc emen a de ecu sos exigi ia al seu o n més ecu sos, almenys al p incipi. I pe qu les di icul a s d'ex acció augmen a ien a causa de la necessi a d'acudi a on s menys accessibles: se egades més de ecu sos ne s, u ili zables, demana ia la mul iplicació del lux de ecu sos b u s pe un ac o supe io a se .) La p oposició comen ada és es ic amen ela i a a l'ús pe cApi a de e- cu sos. No al p oduc e, al benes a o a la o ma de ida en gene al. La qües ió de si implica ambé impossibili a en aques s al es Ambi s és empí- ica, no lbgica, i demana analisis independen s. Ací la discu i é sols cola e- almen . La ecnologia, pe exemple, pod ia inc emen a la p oduc i i a dels ecu sos, de o ma al que esde ingués possible l'ob enció d'un lux més g an de alo a pa i del lux ac ual de ecu sos. Alesho es, allb que al ol a pod ia gene ali za -se no se ia l'ac ual economia indus ial no d-ame- icana, sinó un sis ema auai desconegu , capa d'emp a els ecu sos na u als de o ma mol més e icien . De e , hi ha un deba apassionan , que en- on a els eb ics ecolbgicamen in o ma s, di idi s en e aquells que posen I'accen en 1'exis i:ncia de lími s absolu s i aquells qui con ien en les po- enciali a s expansi es d'una e a sola , basada en les ene gies eno ables i en el sis emA ic ecicla ge dels ma e ials, i que pod ia in e p e a -se des d'aques a pe spec i a. Amb la sociologia con encional del desen olupamen , el p oblema és dis in . En gene al, no c eu que els ecu sos i la con aminació siguin un p oblema. Bell, pe exemple (1976: 142), conside a que només les socie- a s p e-indus ials pa eixen es iccions a causa dels lími s del seu medi na- u al i iden i ica ecnologia amb subs i ució de eball pe capi al i de capi al pe capi al -segons el ma c de la unció de p oducció o odoxa i sense plan eja -se en cap momen p egun es sob e la p oduc i i a dels ecu sos-. La hipb esi d'impossibili a ela i a a l'ús dels ecu sos és una anomalia pe al pa adigma p oduc i is a igen , almenys en es pun s: els paysos sub- desen olupa s no pod an passa pe l'es a ac ual de les economies indus- ials; ja no po igno a -se la qües ió de si exis eix o no un lími supe io del desen olupamen ; l'o denació de les socie a s en un con inu de més a menys a ancades és p o undamen equí oca. Comen a é aques úl im ema. La més immedia a de les implicacions sociolbgiques d'allb que he co- men a és, p obablemen , que a egeix e idencia a o able a les eo ies de la dependencia i, més en gene al, als pun s de is a que de ineixen el subdes- en olupamen com a e ec e de la o ma en qui: els pai'sos indus iali za s ob enen llu iquesa. El model igen d'ús dels ecu sos e o ca la depen- di:ncia de les socie a s menys desen olupades almenys en dos e enys: a) més desen olupamen , a pa i de la si uació ac ual, implica explo ació de on s de ecu sos menys iques i menys accessibles i, pe an , p ocessos d'ex- Sociologia del dese~ olupamen i lími s ecolbgics plo ació més in ensius en capi al (més dependkncia ecnolbgica a egida a la adicional dependkncia come cial); i b) un desen olupamen basa en e- cu sos menys concen a s i més di ícilmen accessibles és cada ol a més ca i cos ós (la cu sa és més di ícil pe a les socie a s que hi a iben a d). Si s'adme l'exis kncia de lími s absolu s, la ima ge del con inu e olu iu es en- ca pe comple i cal pa la alesho es, es ic am :n , de socie a s <<sob e)> i <<in adesen olupades)>, que poden de ini -se així: un país sob edesen olu- pa és <(aquell en el qual el ni ell pe cipi a del consum de ecu sos és al que, en el cas de gene ali za -se a o s els pai'sos, no pod ia man eni -se inde inidamen #; i un país subdesen olupa <<aquell en el qual el ni ell pe chpi a del consum de ecu sos és in e io al que pod ia man eni -se inde i- nidamen si el món sence consumis a aqueix ni ell)> (Daly 1988: 45). Composició sec o ial de la població ac i a. En 1940, Cla k a de i- ni el p og és econbmic en e mes de la axa de ans e kncia de mh d'ob a d'un sec o a un al e, axa que es ; en unció de la p oduc i i a di e en- cial en e els sec o s. En e els sociblegs, la composició sec o ial de la po- blació ac i a ha ingu un kxi ex ao dina i com a indicado de l'e olució social i ha e o ca , en conseqükncia, la subo dinació de les anilisis del can- i social a les dades del c eixemen econbmic: les eo ies del desen olupamen social cons ui'des a pa i dels can is en la composició sec o ial de la o ca de eball són co olla is de les eo ies del desen olupamen cons uides en e mes de c eixemen del PIB pe cipi a. Bell diu que el pas <(dels bens als se eisn és un dels e s onamen als de la ansició a la socie a pos indus ial. Dins del seu model, els pun s més sensibles són la educció pe cen ual de la poblaci6 ac i a del sec o p i- ma i i l'inc emen ela iu del sec o de se eis. ?El <<can i més c idane n al seu pa e (Bell 1976: 162) és el pas de l'ag icul u a des d'ocupa el 37,5 pe cen de la o ca de eball en 1900 al 2,7 pe cen p e is pe a 1980. A a- lua, pe a 1980, una composició del 3'8 pe cen al sec o p ima i, del 27,9 pe cen a la indús ia i a la cons ucció i del 68,4 pe cen als se eis ( o pe als EUA). No insis i é més en bpics que són u ina quo idiana pe als sociblegs. Tanma eix, una ol a més, con é d'in odui qües ions de possibili a : Els esquemes que han pe mb l'anilisi de p ocessos conc e s &indus iali zació, són gene ali zables com a model de l'e olució social global? ¿Po eni la població ac i a del plane a la ma eixa composici6 sec o ial que la dels EUA- 1980? ¿És, ambé en aques pun , l'ac ual socie a dels EUA la <(ima ge del u u s pe a la humani a sence a? Mol es obse acions e es pe analis es socials ecolbgicamen in o ma s sugge eixen una espos a nega i a a aques es p egun es. <<Pape s)>: Re is a de Sociologia La educció de la població ac i a ag kia només és possible si s'inc e- men a la p oduc i i a pe eballado . La educció a ni ells equi alen s al de les socie a s més indus iali zades implica o mes equi alen s d'ús d'ene - gia, maquinh ia, e ili zan s i plaguicides. L'es e lligam exis en en e la p oducció ag i ia i la sa is acció de la demanda d'alimen s obliga ia a in o- dui , dins d'una anhlisi sa is ac b iamen complexa, l'a aluació dels ac o s que in lueixen sob e aques a demanda (quan i a de població, ni ell de ida desi ja , es ils de ida e ec ius, ex ensió de la e a con eable, aigua, clima, e ili zan s, ene gia bssil, es inda ds de salu pública, pe dues degudes a les plagues, o ga de eball disponible, con aminació, e c.). Algunes ap o- ximacions al ema dissenyen o ~a bé el seu d ama isme (Pimen el & Pimen- el 1979, B own 1987). Resumi é a con inuació algunes hipb esis d'impos- sibili a ela i es a aspec es conc e s d'aques a p oblemi ica. L'expansió global d'una p oducció ag i ia segons el model EUA xoca amb lími s ela ius a l'ene gia. Ci a é l'anilisi de Pimen el & Pimen el (1979: 137). En el momen de llu es udi, el sis ema alimen a i dels EUA consu- mia ap oximadamen el 16,5 pe cen del o al de l'ene gia bssil consumida en aquell país. Aixb signi ica 0,026 ba ils de pe oli pe pe sona i dia: més o menys el doble del consum pe a o s els usos als pai'sos en desen olupa- men . L'ene gia emp ada en la p oducció d'alimen s als EUA (incloen -hi p o- cessamen , anspo i p epa ació) e a equi alen a 1.400 1. de pe oli pe pe sona i any. L'ex ensió de la ecnologia i la die a als EUA a una població mundial de 4.000 milions de pe sones exigi ia cada any 5.760.10 1. de pe oli. Amb unes ese es conegudes de pe oli de 86.912.109 1. i assumin que és possible la con e sió en combus ible del 75 pe cen del pe oli c u, enim unes ese es de 66.053.109 1. Si el pe oli és Púnica on &ene gia pe a la p oducció d'alimen s i si o es les ese es de pe oli es dediquessin a al p oducció, la ese a exis en du a ia 11 anys. B own i Eckholm (1974: 107-113) ha ien calcula 29 anys pe elació a les ese es conegudes. Xoca amb lími s ela ius a la e a. De nou segons les aniilisis de Pimen- el & Pimen el (1979: 138-140). Pe al d'alimen a una població de 4.000 milions amb la die a i la ecnologia ag i ia no d-ame icanes, cald ien im- plies i ees de e a de con eu. De o ma que és elle an sabe quan a en enim a l'abas . Als EUA hi ha 160.106 ha. dedicades a la p oducció de g a. Pe a 215 milions d'habi an s, aixb signi ica 0'77 ha. pe cipi a (en eali a , 0,62 ha., pe que el 20 pe cen del g a ecolli és expo a ). Es calcula que els ecu sos mundials de e a de con eu són: 1,5.109 ha. Sob e 4.000 mi- lions de pe sones, 0.38 ha. pe cipi a. Es a di , no hi ha e a su icien pe a alimen a o hom amb die a i ecnologia no d-ame icanes, o i suposan que els ecu sos ene ge ics i la ecnologia ossin assequibles. Po augmen a - se la supe ície de con eu amb e es més pob es i ma jals, amb un cos ene - Sociologia del desen olupamen i lími s ecolbgics; gk ic i ecnolbgic més ele a . 'To i amb aixb, pe a una població de 16.000 milions, hi hau ia 0,2 ha. pe chpi a (si no es comp abili zen les pk - dues -pe u bani zació i al es causes- ni la deg adació -pe e osió i al- es causes). Exhmens pa allels pel que a a l'aigua, a les al e acions climh iques i a la con aminació impliquen es iccions addicionals. Als e ec es d'aques pape , el ca hc e pa cial i ap oxima iu dels chlculs esmen a s no en modi ica les conclusions. Fins i ol amb ma ges &e o mol g ans, sembla e iden que la gene ali zació dels nc~odels de p oducció-pobla- ció ag i ia de les zones desen olupades del món és més que p oblemh ica. Senzillamen : el model de subs i ució sec o ial pos ula pe les sociologies de la mode ni zació no és ealis a. Hi ha cdculs que indiquen que la educció cle la població ac i a ag h- ia, si més no en e mes absolu s, no 6 la endbda eal del món con em- po ani. En e 1960 i 2000, la població campe ola del Te ce Món pod ia$ augmen a en un 35 pe cen (Ve me 1976). Pe b, sob e o , la qües ió és que qzldse ol eo ien ació del sis ema p oduc iu cap a més sos enibili a in-- d ia com a conseqükncia un augmen en el pes ela iu del sec o p ima i. L'ag icul u a adqui i ia no es uncions com a p oduc o a i cap ado a d'ene - gia, a mesu a que s'en és en una economia d'ene gies eno ables. La com- pe encia en e les di e ses uncions ú ils de la e a p essiona en di ecció a un augmen del seu alo i apun a cap a e mes més a o ables en el seu in- e can i amb la es a de l'economia. Les p essions de la demanda alimen h- ia i la c isi mediambien al aconsellen un Ús de la e a més in ensiu i més acu a . L'explo ació amilia és la més adien pe a un Ús in ensiu i acu a i suposa més llocs de eball al camp. <(Les ciu a s -ha esc i B own (1987: 262)- es an exposades a pe d e una pa de l'a an a ge compe i iu adicional de i a del con ol que han exe ci sob e la ecnologia a anqada i el capi al, igual que els pai'sos indus ials amb a an a ges semblan s han pe du e eny en llu s negociacions amb pai'sos p e-indus ials expo ado s de pe oli.)> Com a eco da Geo gescu-Roegen (1971: 292-306), la p essió de la demanda &alimen s endeix a se an o a que no hi ha cap pe s- pec i a de desen olupamen mínimamen equilib a pe al plane a sense una g an ans e kncia de ecu sos (sob e o maquinh ia i ene gies bssils) de les ciu a s al camp. Na u almen , qualse ol po se esckp ic (com ho e a de e Geo gescu- Roegen) sob e la p obabili a p k ica d'aques a ans e kncia massi a de- ecu sos, d'aques a in e sió en la endkncia dominan de la ci ili zació in- dus ial. Tanma eix, aixb no modi ica la esi que es ic plan ejan : la socio- logia igen del desen olupamen no és un model ealis a pe a l'e olució social global. -<Pape s)>: Re is a de Sociologia que esul a possible la classi icació de les socie a s en un con inu. Les so- cie a s més enda e ides passa an en el u u pe l'es a ac ual de les més a angades. És un p océs sense inal; no hi ha socie a s mode nes sinó socie- a s més o menys a ancades en el camí de la mode ni zació: la eo ia no de ec a un lími supe io al desen olupamen . To es i cadascuna d'aques es p oposicions esul en a ec ades pe anomalies connec ades amb esul a s de la c i ica ecolbgicamen in o mada. Les p e isions disponibles sob e PNB pe chpi a al món coincideixen en el seu c eixemen en e 1975 i l'any 2000. Sense gai es excepcions, hi ha ambé el econeixemen que el PNB, com a indicado del p og és social i econbmic, esul a ancamen inadequa (el ma eix Bell dóna bones aons al espec e). Conseqükncia d'aix6 és el e que alguns es udis, com a a el Global 2000, a iben a la conclusió que, malg a el c eixemen del p oduc e, la població del món en el da e qua del segle xx endeix a se més pob a i no més ica. D'aques a si uació es pod ia di c eixemen econbmic sense desen olupamen social, amb la qual cosa una de les connexions onamen- als de la eo ia igen del desen olupamen esul a qües ionada. Ob ia- men , manca mol a cla eda en aques pun , i és imp obable que n'hi hagi sense la de inició i aplicació p hc ica &un sis ema in eg a d'indicado s de p og és social al e na iu als habi uals. Els dissenys eb ics en aques sen i són ja abundan s, i cal pensa que les esis kncies al seu desplegamen són en bona mesu a ideolbgiques. Men es an , con inua h epe in -se aques a his- b ia que comenca quan els sociblegs econeixen que <cel PNB no al)>, con- inua quan a egeixen que <(ja que no enim al a cosa hem de e com si algués)> i acaba suman con usió sob e con usió. Les o mes ac uals de consum de ecu sos no eno ables, de dis ibució sec o ial de la població ac i a i, segu amen , mol es al es es uc u es p b- pies de les socie a s més indus iali zades no semblen gene ali zables a o es les socie a s con empo hnies sense p essions ela i es a la disponibili a de on s ambien als de baixa en opia i als equilib is ecolbgics que sos enen la ida, an g ans que pod ien esde eni insos enibles. En la mesu a que es neguen les p oposicions de gene ali zació, les d'homogenei' a han de se am- bé negades. Així, no apa eix un con inu de desen olupamen social sinó una pola i zació en e posicions de <{sob en i <cin adesen olupamen )> (un esquema que sembla en p incipi més consis en amb l'e i&ncia disponible (que egis a l'augmen de la dis hncia ela i a en e els més ics i els més pob es a eu del món). Les socie a s més enda e ides no passa an en el u u pe I'es a ac ual de les més a ancades sinó, en o cas, pe es a s di e- en s connec a s amb l'e en ual in oducció de ecnologies a ui desconegu- des. Un lími eb ic al desen olupamen de ini en els e mes habi uals e dona pel pun a pa i del qual més c eixemen del p oduc e no compo a Sociologia del desen olupamen i lími s ecolbgics més benes a sinó menys. Un lími p hc ic co ela iu e dona pel miixim o- lum ísic de I'economia de e mina en unció dels ecu sos, la deg adació en bpica i els equilib is biolbgics pe a cada ecnologia. La sociologia d'una socie a sos enible és enca a més emb ionh ia que la c í ica a la sociologia de la socie a de c eixemen . En pa pe les di icul a s associades a l'obe a conside ació de qües ions de alo . La p egun a de su- icikncia és explíci amen k ico-polí ica, i eme a un deba sob e alo s als com la supe i kncia, l'in e ks de l'espkcie i la solida i a amb els con em- po anis, les gene acions u u es i la es a &habi an s del món animal, així com a la combinació en e aques s i els alo s d'igual a i llibe a . Tanma- eix, ins i o en aques e eny, hi ha un ema d'in e ks especí icamen so- ciolbgic: a di e kncia del bgckg ound alo a iu die la eo ia social mode na, cons i u'i sob e o pels alo s illus a s que han es a so mesos du an segles a elabo acions ideolbgiques i Nosb iques so is icades, el backg ozmd alo a- iu de la qües ió de su icikncia és bas an , pe di -ho així, nou de inca. Com a esul a , apa eix a la pe cepció social opac i con ús. L'es udi de les o mes d'exis kncia social d'una e ica de la su iciincia ajuda ia a una millo comp ensió de l'a e . Igualmen , la sociologia de la con igu ació social del sis ema de necessi a s i de les es uc u es de coope ació apa eix com una pa del p og ama. Els p incipis de població i es oc de béns sos enibles im- pliquen di e sos can is ins i ucionals i o gani za~ ius, o ien a s al man eni- men del olum de la població (i alesho es el coneixemen de les o mes socials de con ol demog h ic esul a elle an ), al man enimen dels es ocs (i alesho es el coneixemen de les decisions socials ela i es al consum i a 1'6s dels ecu sos esul a elle an ), a la igual a dis ibu i a en con ex os es aciona is ( eo ies del con lic e en jocs de suma ze o, eo ies de la dis i- bució amb lími s de enda i iquesa in e io i supe io , e c.). El desen olu- pamen mo al, l'inc emen de la sa is acció ob inguda d'un es oc dona , sug- ge eix es udis sob e els con ex os socials de la in oducció de ecnologies, so- b e les elacions in e humanes no so meses a mediacions me can ils o bu o- c h iques, e c. He esc i < emb ionA ia)>. E bniamen : hi ha li e a u a a l'abas . Una pa aula més exac a se ia: <{discon ínua)>. BIBLIOGRAFIA CITADA Ba ney, G. O. (di .) (1982): El mundo en el a io 2000, Mad id, Tecnos. Bell, D. (1976): El ad enimien o de la sociedad pos -indus ial, Mad id, Aíianza. B own, L. R. & E. P. Eckholm (1974): By b ead alone, New Yo k, P aege . B own, L. R. (1987): Edi icando una sociedad pe du able, México, FCE. Ca on, W. & R. E. Dunlap (1978): ccEn i onmen a1 sociology: a new pa adigmn. The Ame ican Sociologis , ol. 13, núm. 1, pp. 41-49. Daly, H. E. (1977): S eady-s a e economics, San F ancisco, W. H. F eeman. Daly, H. E. (1985): ccThe ci cula low o exchange alue and he linea h ough- pu o ma e -ene gy: a case o misplaced conc e enesss. Re iew o Social Ecocomy, desemb e, pp. 279-298. Daly, H. E. (1988): <<On sus ainable de elopmen and na ional accoun sn. A Col- la d, D.; Pea ce, D. & D. Ulph (eds.): Economics, g ow h and sus ainable Economy, Lond es, MacMiilan, pp. 41-59. Duncan, O. D. (1978): ~Sociologis s should econside nuclea ene gy ,. Socia Fo ces, ol. 57, núm. 1, pp. 1-22. Geo gescu-Roegen, N. (1971): The en opy law and he economic p ocess, Cam- b idge (Mass.), Ha a d Uni e si y P ess. Hue ing , R. (1980) : New sca ci y and economic g ow h, Ams e dam, No h- Holiand. Lemkow, L. & F. Bu el (1983): Los mo imien os ecologis as, Mad id, Mezqui a. Ma ínez Alie , J. (1984): L'ecologisme i l'economia, Ba celona, Eds. 62. Na a o, M. (1984): c Economía>>. A Del Campo, S. (ed.): T a ado de sociologia, Mad id, Tau us, ol. 11, pp. 63-97. Pimen el, D. & M. Pimen el (1979): Food, ene gy and socie y, London, Edwa d A nold. Roche , G. (1979): In oducción a la sociologia gene al, Ba celona, He de . Ve mee , D. E. (1976): c Food, a ming and he u u e: he ole o adi ional ag icul u e in he de eloping a eas o he wo ld,. Social Science Qua e ly, ol. 57, pp. 383-396.