Una inscripció d'un barceloní a Tours

UNA INSCNPCIO D'UN BAR CEL ON^ A TOURS M. A. Sánchez Aques a b eu no icia no é més inali a que la de dona a coneixe un ma e ial que, casualmen , hem ingu la opo uni a de oba o a de casa nos a. Es ac a, pu amen i senzillamen , d'a egi un pe i g ane de so a en la asca de ecupe ació del nos e pa imoni a ís ic. Depenen de la Socié é A chéologique de Tou aine, el Museu A quologic de Tou s, magní icamen ins alela a 1'HB el Goüin, en e d'al es, d'una in e essan sala medie al. És aquí, en aques a sala medie al, on a c ida la nos a a enció un e o1 explica iu on hom po llegi . "Plaque de ma b e, encad ée de inceaux inemen sculp ée e ehaussée d'o , a ec insc ip ion go hique, en la in e ieux ca alan: CAPELLA.DE1.HONRAT.E N.PERA.BOSSOT.QUOND AM.CINTADA.DE.BARCEL0 NA.EDE.SOS.SUCCEIDOR S. Une dame nommée Pe e e Busso , jadis ci oyenne de Ba celone, a ai ai éle e une chapelle (ou?) pou elle e ses hé i ie s" Aques e o1 co esponia, e ec i amen , a una placa de ma b e que hi ha ia ixada a la pa e . Les se es mides són: 63 x 36 x 6,5 cen íme es. I el seu es a de conse ació sembla se mol bo, ca no p esen a cap es all ni cap isu a. En aques momen cal e palesa la nos a so p esa da an una placa de ma b e que, al bell mig de la Tu ena, ens e oca Ba celona, o, pe se més exac es, un ciu ada de Ba celona anomena Pe e Busso . Ca , des d'un pun de is a ilologic, cal e una ec i icació a la llegenda que pa la de "Pe e e Busso , jadis ci oyenne de Ba celone". És e iden que el anc ip o ancés ha en es PERA Com emení. És pe aixo que pa lem d'un ciu ada de Ba celona. I és pe aixo ambé que p oposem la ansc ipció CIUTADA (llegi "ciu ada") en lloc de CINTADA. I amba s en aques pun , se'ns eia p ou a aien la ques ió d'esb ina la p ocedencia de la placa. No es an pe mes de p end e o os dins del museu, no exis in a la enda un ca aleg de les peces i, a més, en pe iode de acances la Socié é A chéologique de Tou aine, no ens queda a més emei, pe a aconsegui el nos e p oposi , que e la consul a pe la ia epis ola . F ui d'aques a consul a inicial i d'una al a pos e io , podem a a, g acies a l'amabili a del P esiden Hono a i de la S.A.T., Monsieu Pie e Le eel, que és qui ens ha p opo ciona les dades i la possibili a d'ob eni la ep oducció o og a ica, acla i alguns pun s, els més elemen als, que hom po e -se da an la p esencia en un museu com aquell d'una pega com la que ens ocupa. En p ime lloc, la placa és inclosa en el ca aleg del Musée de la S.A.T. de l'any 187 1. A la pagina 58, cloen la secció 111 que co espon a epig a ia i que a de la pagina 54 a la 58, amb el nume o 392 bis i signada pe León Palus e, u u p esiden de la Socié é F angaise d'A chéologie i ambé de la ma eixa S.A.T., hi ha la següen no icia: "Plaque en ma b e blanc, encad ée de inceaux inemen sculp és e ehausses d'o , su laquelle on li en beaux ca ac e es go hiques: CAPELLA. DEI. HONRAT. E N. PERA. BUSSOT. QUOND AM. CINTADA. DE. BARCELO NA. EDE. SOS. SUCCEIDOR S. Ce e insc ip ion ou quelques mo s la ins se mClen au ieil idi6me ca alan, nous ai connai e qu'une dame nommée Pe e e Busso , jadis ci oyenne de Ba celone, a ai ai éle e une chapelle, dans une église don nous ne connaissons malheu eusemen pas le nom, pou elle e ses hé i ie s. (L. P.) Aques a desc ipció no ens acla ia gai e més del que ja ens deia els e o1 explica iu que acompanya la placa. Vegeu a a, pe o, segonamen la in e p e ació que a el senyo Le eel de la possible p ocedencia in nedia a de la placa: "La plaque de ma b e en ques ion a díi é e donnke au Musee de la Socié é A cheologique de Tou aine peu a an , ou pendan , l'annee 187 1 puisqu'elle po e un nume o bis qui indique une addi ion écen e au ca alogue déja compose. Au debu de la onda ion de no e Socié é, chaque candida de ai ai e don d'un obje d'a , ou d'un li e, ou de monnaies anciennes. Je suppose que ce e plaque, acquise pa quelqu'un de no e Socié é (en F ance ou en Espagne) pou la beau é des le es go hiques e de l'en ou age, a ai l'obje de ce don obliga oi e a no e Musee". Acla i s aques s dos pun s, objec e del p ime mo imen de na u al cu iosi a espec e de la p ojecció de Ba celona en epoca go ica, cald ia a a es abli de mane a de ini i a la p ocedencia d'aques a placa, jun amen amb els al es aspec es: au o , da ació, iden i a d'en Pe e Busso , locali zació de la capella, desc ipció exhaus i a dels elemen s iconog a- ics, e c., en una asca que in uim in e essan i bonica. Tasca que deixem als especialis es. T ac an -se aques d'un camp en el que no p e enem e cap incu sió, o i que ens ag ada ia, en enim p ou amb dona e de l'exis encia d'aques a mos a del nos e a pe dona -la a coneixe a casa nos a.