Una inscripció de Jeroni Pau a Subiaco

UNA INSCRIPCI~ DE JERONI PAU A SUBIACO Ma iangela Vilallonga D'en e els Memo ials conse a s a 1'A xiu de la Co ona d'A ag6 n'hi ha dos de Pe e Miquel Ca bonell, a xi e de la ma eixa en i a des de 1477. Un d'aques s Memo ials con é poemes de l'humanis a Je oni Pau "home li e a e acu issimo cosi meu 10 qual es 10 Magni ich misse Hie onym Pau doc o en quiscum d e canonge e na u al de la insigne ciu a de Ba celona cubicula i del pa e San pa a Alexand e VI" segons pa aules de Ca bonell1. El Memo ial al qual aig e e encia po a el núme o 49. En ell apa eixen copia s, de la ma de Ca bonell, alguns dels poemes de Pau que ambé a inclou e l'a xi e en el seu olum miscel.lani que a ui es oba a 1'A xiu Capi ula de Gi ona2. Així al oli 15 1 3 del ci a Memo ial hom po llegi el poema de Pau en lloanga de Ca bone114, o els poemes panegí ics (1) Vide P. M. Ca bonell, Ch oniques de Espanya, Ba celona, 1547, ol. 1, col. 2. (2) Na u almen es ic pa lan de Pe i Michaelis Ca bonelliAd e sa ia. 1492., on Ca bonell copia la majo pa de l'ob a poe ica de Pau. (3) Aques s poemes de Pau del Memo ial 49 de I'A xiu de la Co ona d'A ago els ha ia is Rubi6, el qual en a una b eu mencio en "Els au o s classics a la biblio eca de P. M. Ca bonell ins a l'any 1484" a Misceblania C exells, Ba celona, 1929, p. 209. (4) Aques poema b eu en dís ics elegíacs el obem copia p ac icamen en o es les ob es manusc i es de Ca bonell, i so in jun amb un al e de semblan que li ha ia dedica An oni Ge aldino. Vide Ms. Gi ona . 74 .; Biblio eca Uni e si a is de Ba celona Ms. 123, . 42 i 62; A xiu Capi ula de Ba celona Ms. 73, . 168. dedica s a Joan Vila i Ba omeu Ve i,5, en e d'al es, de Je oni Pau i &An oni Ge aldino. Pe o dues de les composicions de Pau únicamen apa eixen en aques Memo ial. Es ac a d'un poema en dís ics elegíacs i &una insc ipció, ambdós dedica s al Ca denal Rode ic de Bo ja i a sengles o i icacions econs ui'des pel u u Alexand e VI a I alia, conc e amen a Nepi i a Subiaco. Sabuda és, pe o no su icien men es udiada, la elació del Ca denal alencia amb l'humanis a ba celoni. No és, aixo no obs an , l'objec e d'aques es no es, donada l'ex ensa elació dels dos homes, que me eix un es udi exhaus iu i que en aques s momen s no he comple a enca a. En can i, si que old ia assenyala alguns pun s claus que pe me in d'emma - ca aques a elació. Je oni Pau, doc o en ambdós d e s i canonge ba celoni, eballa a la Cú ia Romana com abb e ia o p ime , com Li e a um Apos olica um Viceco ec o pos e io men , i com Cubicula- ius6 inalmen , des del 1475 en que ma xa a Roma, ins al 1492, any del seu e o n a la ciu a on ha ia nascu : Ba celona. Aques s ca ecs els ob ingué g acies al a o dYAlexand e VI, enca a Ca denal Bo ja, Vice- cancelle de l'Església, a les o d es del qual exe cí les se es uncions a la Cú ia el canonge ba celoni. No és d'es anya , doncs, que pa de la se a ob a la dediqui Pau al seu p o ec o , el Ca denal Rode ic de Boja. La insc ipció de Subiaco, que a ui donem a coneixe , és només un pe i exemple d'aques es ob es dedicades al Ca denal alencia, a all d'ag aimen pels a o s ob ingu s del seu supe io 7. (5) Ju isconsul s que o ma en pa del ce cle d'e udi s i lle a e i s ba celonins que es eunia en o n de Pau i Ca bonell, amb els quals man enien una in e essan co espondencia li e a ia. (6) Coneixem aques s ca ecs que os en a Pau a la C~i ia a a es de Ca bonell, el qual se'n a esso so in en les no es que ens ha deixa sob e Pau, egeu pe exemple I'ob a ci ada Ch oniques ..., ol. 1; Ms. Gi ona, . 143. Tambe Pau ens en pa la en la se a P ac ica Cancella iae Apos olicae, Roma, 1493, ci o pe I'edicio que apa eix da e a de la P axis Bene icio um de P. Rebu us, edi ada a Lyon I'any 1580, egeu pp. 549 i563. Fins i o posse~m la bu lla de Six IV amb el nomenamen de Pau com aabb e ia o , da ada a 11 de gene de 1479, ep odui'da pe Tangl. Diepaps lichen kanzelei-o dnungen on 1200-1500, Innsb uck, 1894, pp. 195-205, i pe Ciampini, De abb e ia o um de pa co maio i, Roma, 1691, pp. 33-40. Au o s pos e io s mencionen aques s ci ecs de Pau, egeu Teige, Bei age zu geschich e de Auden ia li e a um con adic a um, P ag. 1897, p. 17; o Ho mann, Fo schungen zu geschich e de ku ialen Beho den. Von Schisma bis zu Re o ma ion, Roma, 19 14, p. 42, n. 4. Pod ia addui el es imoni de mol s al es au o s i biog a s de Pau, pe o c ec que no es adequa en aques a ocasio a eixuga amb bibliog a ia excessi a aques es no es. (7) Pau dedica al Ca denal Bo ja les se es ob es en p osa De luminibus e mon ibus Hispania um i Dep iscis Hispaniae episcopa ibus e eo um e minis, i dos poemes, un dels quals de conside able ex ensio. La insc ipció de Subiaco es da ada a l'any 1483 i el seu mo iu és e coneixe que el p omo o de la cons ucció de la o e del cas ell de Subiaco ou Rode ic de Bo ja. El Ca denal alencia, ice-cancelle 8 de 1'Església des de 1457, os en a des de 147 1 la digni a d'aba comenda a i de Subiaco, omplin un ca ec acan des de la mo del Ca denal To quemada, aba de 1455 ins a 14679. Aques a commenda de l'abadia de Subiaco inclo'ia el go e n sob e in -i-dos pobles i el con ol dels camins de la egió dels Ab uzzilO. Quan l'any 1476 Roma pa ia la pes a desp és de les inundacions del Tibe a la a do , el pa a Six IV se n'ana a Campagnano i Rode ic de Bo ja, amb el seu seguici, a Subiaco,' ugin de la ciu a malal a. Alla Rode ic s'ocupa &eng andi la o i icació del cas ell,12 a l'ac ual Rocca Abbaziale o Moles Sublaci, en pa aules de Je oni Pau. A mes comen~a a cons ui una o e quad angula a la pa que mi a a Lle an , que enca a a ui dia s'anomena popula men To e bo giana o dels Bo ja. Pau es e e eix a aques a o e i a aques a o i icació en la insc ipció esmen ada. Heus aquí la ansc ipció d'aques ex segons el copia Ca bonell al seu Memo ial 49, . 15 1 . Només un acla imen : la insc ipció a p ecedida de la no a in oduc o ia de Ca bonell, com es eqüen en la mane a de e de l'a xi e ba celoni. Hie onymus Paulus Ba cinonensis in laudem Re e endissimi domi- ni Rode ici Bo ia Sac osanc ae Romanae Ecclesiae Ca dinalis Vicecancella ii dignissimi hoc epig amma an iquo mo e edidi e uni o e bo in ine o am ma e iam complec ens, quod in ma mo e Cas elli ulgo appella i /de/ Sublaco eedi iea i pe ipsum Ca dina- lem in hono e di i Benedic i iam sculp um compe ies. Di o Benedic o Regula o i A cem e e e collaben e de unca is undique despe a o e en u upibus sub up oque ude e emo mu ali ambi u complana is in iugo (8) Vide Leone i, Papa Alessand o VI, Bologna, 1880, pp. 103-4 i Malle The Bo gias. London, 1972, pp. 81-2, on es a mencio d'aques ca ec de ode ic de Bo ja i on s'o e eix bibliog a ia exhaus i a sob e el Ca denal. (9)VideIannuccelli. Memo iediSubiaco, Como, 1856, pp. 225 i SS. on s'anali zael go e ndels successius aba s comenda a is de Subiaco. (10) Vide Malle , op. ci , p. 83. (1 1) Poble si ua a la egio del Laci, a uns 70 kms. a I'es de Roma, a la all de I'Aniene. (12) Vide Go i, "Residenza, nas'ci a e o i icazioni de Bo gia nella ~occ'a di Subiaco" a A chi io s o ico, a is ico e leiie a io della ci a ep o incia di Roma, IV, 1880, pp. 126- 140. spaciis dis inc am e ec a de amiliae suae nomine idissima u i ad Monacho um populique Sublaquensis secu i a em p oximosque ines Impe ii Ro. eclesiae u andos Rode icus Bo ia Pon i ex Po uensis Ca dinalis Valen inus Ecclesiae Romanae Vicecancella- ius Callis i I11 Pon . Max. so o is ilius immens0 ae e lib a o pe inacique magnanimi a e splendida ae e naque compage pe eci . Anno na alis Ch is i MCCCCLXXXIII seden e Six o 1111 Pon . Max. Si hem de c eu e, doncs, l'in o ma Ca bonell aques a insc ipció la podem oba esculpida en ma b e al cas ell de Subiaco. Amb la in enció de comp o a les pa aules de l'a xi e aig asllada -me a Subiaco, en la me a da e a es ada a Roma. La Rocca Abbaziale amb la o e bo giana, aus e a i abandonada, oman suspesa sob e el poble de Subiaco i dominan la e il all de 1'Aniene. En una de les pa e s de la o e cons niida pe Rode ic de Bo ja, la que s'aixeca al cos a d e de la agana p incipal de l'abadia, hom hi po eu e una insc ipció en una lapida de ma b e si uada so a l'escu del pa a Bo gia. Pe o aques a insc ipció no co espon, com pod íem pensa , a la que Ca bonell copia en el seu Memo ial, o i que, segons eu em, enen mol s pun s en comú. El seu ex és com segueix:I3 DIVO. BENEDICTO RHODORICVS. BORGIA. EPS. PORTVEN. CARD VALENTINVS. S. R. E. VICECANCEL. CALLISTI. 111 PONT. MAX. NEPOS. AD. SECVRITATEM. MONA CHORVM. OPPIDORVNQVE. TOTIVS. TRACTVS SVBLAQVEEN. PROXIMOSQVE. FINES. IMPERII. RO MANAE. ECCLESIAE. TVTANDOS. HANC. ARCEM VETERE. COLLABENTE. DETRVNCATIS. VNDIQVE RVPIBVS. SVBDVCTO. RVDERE. PROPVGNACV LIS. TERNO. MVRALI. AMBITV. DISTINCTIS. AD DITIS. CISTERNIS. TORMENTISQVE. BELLICIS. ET INSVPER. TVTELARI. TVRRI. GENTIS. SVAE. CO GNOMEMTO. BORGIA. APPELLATA. IMMENSO. PARI (1 3) Vide Go i, op. ci ., p. 128 on ep odueix exac amen la insc ipció de la o e bo giana de la Rocca de Subiaco, amb una sola a ian espec e de I'o iginal: el mo OPPIDORVNQVE de la linia 5 es llegeix sence i no ab euja OPPIDORVNQ. com copia Go i. La ma eixa insc ipció es publicada pe Ianuccelli, op. ci ., p. 230 enca a que plena d'e o s. Aixi ma eix la ep odueix Mi zio, C onaca Sublacense, Roma, 1885, p. 5 19. Cap d'ells, pe b, no pa la de la insc ipcio de Pau, esmen ada pe Ca bonell, ni de I'au o del ex . QVE. MAGNITVDINI. SVI. ANIMI. IMPENDIO. A. FVND EREXIT. DICAVITQVE AN. SALVTIS. M. CCCCLXXVI. SEDENTE SIXTO. 1111. PONT. MAX. Es udian les dues insc ipcions hom s'adona de les coincidencies que p esen en, c ec que no pas casualmen . Pe o al10 que es a pales a la p ime a ullada és la di e encia de dades i dels e bs. D'una banda, la insc ipció del Memo ial de Ba celona ou edac ada l'any 1483 i la de la o e de Subiaco po a da a de 1476. De l'al a, el e b de la insc ipció del Memo ial és pe eci , men e que la de Subiaco é dos e bs: e exi dica i que. La p ime a deducció que hom po e és que una insc ipció no exclou l'al a, sinó que es complemen en dona que una ou edac ada l'any del comenqamen de les ob es i de la dedicació de la o e: 1476 e exi dica i que, i l'al a l'any del seu acabamen : 1483pe eci . A es que són insc ipcions complemen a ies, esc i es pe a dues ocasions di e en s i de e minades, i que semblen ha e -se inspi a l'una en l'al a, i que Ca bonell ens diu que l'au o de la de 1483 és Pau, c ec que d'aques es p emises en podem eu e com a conclusió la hipo esi que o es dues o en esc i es pe Pau,14 ja que no sembla gai e p obable que Pau, a l'ho a de compond e la se a insc ipció, s'inspi és, ins al pun de copia -ne agmen s sence s, en la d'un al e au o . Ce amen la hipo esi és discu ible i no demos able a a pe a a. El e ce és que només una insc ipció es a a la o e de Subiaco. És possible que l'al a no hagi a iba a es a mai al lloc pel que ou concebuda, o ambé que hagi es a a abassada al lla g dels anys. Les poques dades que posse'im sob e la cons ucció de la o e de Subiaco no ens o neixen su icien in o mació com pe pode con i ma I'au en ici a de la da a d'acabamen de la di a o e. Pe o hi cap enca a, una al a hipo esi, po se més alida, sob e les dues insc ipcions en qües ió: que es ac i de la ma eixa insc ipció e a pe l'humanis a ba celoni i que, si bé en un p incipi Pau la edac a de la mane a que la ansc iu Ca bonell en el seu Memo ial, pos e io men i pe di e sos mo ius que se'ns escapen, la edacció de ini i a quedés al com podem llegi en el ma b e de la o e bo giana. Possiblemen se ia el Ca denal Bo ja qui imposa les inno acions en el ex de la insc ipció, p e e in eco da l'any del comenqamen de les ob es i no l'any del seu acabamen , i (1 4) Haig d'ag ai , en aques sen i , la col.labo aci6 del D . Alejand o Ma cos Pou, a queoleg conse ado del Museu de Co do a, el qual em a sugge i aques a possibili a . aixi és com ha a iba ins els nos es dies. Fins i o és possible que Pau, descon en de la edacció de la insc ipció, la e oqués ins deixa -la es able a d'una mane a de ini i a al com ou esculpida. Aixo no obs an Ca bonell no la a ec i ica , o no la eié e ocada. Quan al con ingu d'ambdues insc ipcions a ia mol poc. Ja hem is que les di e encies més impo an s co esponien als e bs i a les dades. La es a és mol semblan . Hi ha algun mo subs i ui' pe un sinonim, com és a a so o is ilius, en lloc de nepos. Pe o és impo an ema ca que l'es uc u a de l'o d e de les ases és can iada; aixi eiem com la que e a p ime a mei a en la insc ipció del Memo ial passa a segona en l'esculpida al ma b e de Subiaco, amb la qual cosa es concedeix més impo ancia al Ca denal Boja esponsable de la econs ucció. P ac icamen , un sol elemen nou s'in odueix en el ex de Subiaco: addi is cis e nis o men- isque bellicis. En de ini i a les dues insc ipcions diuen en línies gene als el ma eix, pe o la que es conse a a la o e bo giana és més comple a i ins i o , di ia jo, més pe eccionada. C ec que, sens dub e, ambdues, o en edac ades pe Je oni Pau, l'humanis a ba celoni que exe cí ca ecs a la Cú ia Romana a les o d es del Ca denal Bo ja. Ce amen Pau coneixia mol bé Subiaco, on degué esidi lla gues empo ades, o man pa del seguici de bisbes, doc o s, ca alle s i d'al es gen ilhomes que acompanya en el u u pa a Bo ja i dels quals ens pa len les c ~niques~~. I a mes a més, Subiaco ocupa un lloc impo an en la ida de Rode ic de Boja, ja que és alla on es e ugia el Ca denal en emps de pes a, o du an les se es malal ies16 i ins i o és el lloc on neixen alguns dels ills del Bo ja i Vanozza Ca aneil7. Així Subiaco és esmen a pe Pau en els dos poemes que a dedica al Ca denal alencia: Quan um Sublaci moles i missima laudis a ule i , pleno ba ba us o e sona ". Aques s e sos pe anyen a l'elegia en lloanqa del Ca denal alencia, (15) Vide Iannuccelli, op. ci ., p. 230 i Go i, op. ci ., p. 131. (16) Vide Paschini, "11 ca dinal Rode ico Bo gia icecancellie e e le o e dell'Aniene3' aRoma, 11, 1924, pp. 161-4. Rode ic de Bo ja l'any 1485, malal , passa una empo ada amb Vanozza Ca anei a Subiaco. D'aques a es ada conse em unes ca es que di igi al Ca denal Ma co Ba bo, de qui p e enia aconsegui l'amis a , en ian -li les delicioses ui es que eia pesca en el nu Aniene. Aques a cu a co espondencia en e els dos Ca denals, aspi an s al soli pon i ici, es conse a al Cod. Va . La . 5641, 77, 112, 133 i d'al es. (1 7) Vide Go i, op. ci ., pp. 128-130. (1 8) Panegí ic del Ca denal Boja edac a pe Pau i que podem llegi al Ms. Gi ona . 82 .. . 21-22. Enca a inedi . ice-cancille de l'església. I o na a ci a la Rocca de Subiaco en el poema que dedica al Ca denal pe ha e econs ui el cas ell de Nepi, població si uada a uns 60 Kms. al no d de Roma, on els Bo ja enien una de les se es esidencies a o i es: Qui ibi, oma, dedi mi anda pala ia, molem Sublaco, emplum qui Nicolae ibi1 9. Je oni Pau eu així uni el seu nom una egada més amb el de Rode ic de Bo ja i al ma eix emps amb el de Subiaco, on es a l'emp em a del seu pas pe I alia, en la lapida ma mo ia de la o e bo giana, que es d eqa a ogan i impe o bable dal de la Rocca Abbaziale dominan el e d paisa ge que ega 1'Aniene. (19) V . 1-2 del poema, ambé inedi al cas ell de Nepi, que copia Ca bonell al . 151 . del Memo ial 49 de I'A.C.A.