Recensions

gos de Pinho BrandHo, Le Roux, Tranoy, Étienne y Fabre. 3. Un panorama de la epigrafia en el Sur de Portugal (pp. 29-36), con mención al caudal y riqueza epigráficos de Ossonoba (Faro), Quinta do Marim (OlhHo), Torre d'Aires (posiblemente la antigua Balsa), Aljustrel, Ourique, Alornodovar, Beja (la Pax Zulia), Évora, ElvasEstremot, MarvHo, Tróia, Setúbal (acaso Caetobnga) y Alcácer do Sal (el municipium Salaciensis, Salacia). 4. Unas breves consideraciones (pp. 41-43) sobre la importancia de la epigrafia, tarnbién, como una especie de literatura, con su estilo formular preciso, sus paradigmas y arquetipos, susceptibles en todo momento de ampliarse y evolucionar. Los estudios de Mant, de Bücheler, de Rahn, de Mariner, de Chevalier, etc., prueban hasta qué punto 10s epígrafes son rnonumentos, también, de la literatura. Y, aunque Fuhrmann no 10 admite, hay que reconocer sin embargo, que una gran parte de la literatura arcaica y provincial se nos ha conservado por la via epigráfica. grafia como forma de conocer una sociedad. 5. Un capitulo más amplio (pp. 47-71), destinado a la evaluación de las inforrnaciones procedentes de la epigrafia (relaciones inter-familiares, tabulae patronatus, relaciones familiares, grupos sociales, nivel cultural, religión, e instituciones militares); por Último, 6. Un razonado esbozo de las perspectiva que la investigación epigráfica ofrece (p. 75). El profesor D'EncarnagHo termina con una lírica elocución en la que, entre otras cosas, insiste en que: ala epigraf2 se ha transfonnado ya en un gigantesco libro de piedra~ que sestuvo mudo durante sigles>;, guardando #religiosa y pacientemente sus secretosa, que a nosotros nos est5 reservado desvelar. El balance, después de su lectura, es, en líneas generales, positivo: su carácter de texto de divulgación no le resta méritos y hay que subrayar su facilidad expositiva. S610 en un punto discrepamos de su polarizada generalización: D'EncarnagHo, siguiendo a Bloch, sostiene el valor de la epigrafia como fuente. sobre todo, de la historia; nosotros -que somos más filólogos que historiadoresvemos la epiVol. IV, Naissus-RemesianaHorreum Margi, par Petar PetroviS sous la direction de Fanoula Papazoglou, Beograd, Centre d 'Études Épigraphiques et Numismatiques de la Faculté de Philosophie de 1'Université de Beograd, 1979, 148 pp. La trajectaria de les inscripcions de la Misia Superior fa un pas important amb aquest volum, encara que, com indica F. Papazoglou en la notícia inicial, no s'ha revelat de la fertilitat epigrifica que I'amplitud del territori abastat podria fer pensar. El catileg s'obre amb un capítol interessant que es troba sovint ignorat en publicacions d'aquest tipus: una breu visió panorlmica de la transmis- sió, publicació i conservació dels monuments. La introducció histarica que ens forneix aquest volum el faran indispensable no solament per als especialistes en epigrafia, sinó també per als interessats en el territori que compren I 'antiguitat romana, especialment pel que fa a les vies de comunicació tractades amb gran cura. Altres dos apartats s'ocupen de I'exercit i la població. Segueix la introducció al primer conjunt epigrific, el de Naissus, on es precisen les fonts, els orígens topogriifics, edificis i fins i tot el que en podríem dir ager, a més de les precisions entorn de I'estatut jurídic. Remesiana i Horeum Margi segueixen un tractament semblant, tot tenint en compte el coneixement més limitat d'ella; per últim, es tracta de l'imbit geogrific compres per les conques del Toplica i del Jablanica, a més de la Vall de Morava del Sud, que completen per a la zona Sud el territori abra~at per aquest corpus. L'elenc epigrific distribui't en l'ordre seguit per a la introducció histarica és presentat a dues columnes amb les il.lustracions dintre el text, la qual cosa fa molt ripida la seva consulta i comprovació. Cal dir que la fotografia és excel.lent i que es reprodueixen en manca d'aquesta, els facsímils publicats, i que quan aquests no existeixen les presentacions impreses del text a més de les manuscrites, si n'hi han; aixa fa que per a les inscripcions perdudes, com els núms. 6, 9, li, 14, 16, etc., per exemple, pugpem comparar tres versions, una de les quals manuscrita. Aixb també ens permet, com en el cas de la núm. 72, de fer-nos una idea sobre la forma del monument i la seva problemiitica. Pel que fa a la descripció, és molt correcta, encara que parteix d'un criteri limitatiu respecte a les precisions de dimensions, que, no obstant aixa, són les corrents en la majoria de les edicions, per més que una precisió superior permetria perfeccionar la formació de siries que, de tota manera, l'estudi no intenta, puix que seria necessiiria una cura diferent en la descripció del monument i en la identificació de I'origen del material. L'aparat de variants és d'una economia digna d'atenció perqui proporciona, no obstant, un contingent molt notable d'informació. El comentari és adient i ajustat, amb una atenció molt digna d'elogi en donar la bibliografia corresponent, tot dient la indispensable. La riquesa tipolagica és un dels factors fonamentals d'aquest corpus epigrific que ens presenta, a més, una varietat de formularis adequada a la propia varietat del CO~CVLS sense, pera, particularitats excessives. Mereix capítol a part I'apartat dedicat als mil.liaris, solament amb mitja dotzena de peces (núms. 123-128). L'instmmenta és variat i interessant pel que fa a les piteres d'argent (núm. 129 o bé 134 b, per exemple) o el lingot d'or (núm. 133). Potser caldri destacar les teules d'argila gravades amb símbols cristians, de les quals (núm. 138)'es dóna un exemple, que pot tenir paral.lels interessants a Hispinia. Tres anells tanquen la serie (140-142), seguits de dues notícies d'inscripcions en vasos de metall (143-144). Els índexs suficients i entenedors ens il.lustren sobre I'onomistica, la religió, ['emperador i la família, dates consulars, poders i dignitats públiques, exercit, vana, procedencia de les inscripcions fins a completar els 10 apartats de I'índex. Tanca el treball una completa taula de concordances. No entrarem en un comentari de contingut de les inscripcions, encara que calgui destacar la presencia escassa de divinitats indígenes (núms. 1, 26 i 119) enfront I'abundositat relativa de mostres d'una completa interpretatlo Romana d'aquests cultes. Són notables les estatuetes de parfir d'Asclepi i Higia (núms. 59 i 61) i I'esment d'Hilar (núm. 25). Onomdsticament les particularitats locals són poques i la strie imperial té una prestncia repetida de Septimi Sever (núms. 30. 69, 70). Tenim, doncs, un corpus que informa fins i tot amb escreix de la zona de la Mesia Superior a la qual és dedicat. Un volum com el que ens ha ocupat avalora el Centre EpigrPfic que dirigeix la professora F. Papazoglou i el mttode epigrdfic rigorós de P. Petrovi?. M. Mayer M. AURORA MART~N, FRANCISCO JAVIER NIETO, JOSEP M? NOLLA, Excavaciones en Za Ciudadela de Roses (camparia 1976 y 1977), les d'E. Pons que, de manera molt precisa, allla els objectius principals del treball i situa les tres fases histdriques documentades a Roses. L'estudi s'estructura en sis capítols que els autors elaboren o bé conjuntament (I), o be separadament (I1 i IV a ckrec de F.J. Nieto i J.M. Nolla; V i VI signats per M.A. Martín), encomanant la redacción del 111, breu i concís, a E. Sanmartí, puix que compren el comentari de la ceramica de vernís negre, ben estudiada per ell mateix a d'altres campanyes en una anterior ocasió1. Dins de cadascun dels capítols centrals (11, IV, V i VI), el material arqueolagic ha estat minuciosament ordenat, catalogat i redu'it a estadístiques, i constitueix el cos de l'pbra. Cal destacar també I'esforg per a oferir una precisa planimetria dels sondejos i dels estrats. El primer capítol (pp. 5-13), <La ciudadela de Rosas. Historia de una investigaciónu, abraca la situació geografica del jaciment, una descripció de les fases de la fortificació de la Ciutadella i, darrerament, la histaria de les recerques en aquest indret, amb acurada bibliografia, que permeten de constatar tres zones d'interes: als voltants de I'església de Santa Maria, a I'anomenat barri hel.lenístic i a I'espaiosa edificació o vil.la tardoDiputació Provincial de Girona, 'Omana. serie mon~gr~ca núm. 2, Girona La primera zona arqueolagica sota les restes de I'hospital militar de la 1979* 391 PP'? entre les quals es Ciutadella que els autors donen a cocompten 19 figures y 6 fotografies . (a p. 40 i 387-8). 1 E. SANMARTI. h cerdrnica carnpaniense de Emponon y Rhode, 2. vols. Barcelona 1978, v. 11, pp. 507 SS. Aquest volum, dedicat dignament i 2 Hi falta només Itanunciat plinol gen&- justa als profs. Miquel Oliva i Nino rai (PP. 16, 223 ...) que potser un impediLamboglia, s'enceta amb unes paraument mecinic no ha perm2s d'incloure.