Recensions

' més amun hem ecolli i aue és cla a i en enedo a en la se a dis ibució i i-4 pog a ia. Po a indicació dels olis dels manusc i s, i po se amb un excés de modes ia de la paginació de W. on Ha el, que aques a edició supe a i e- dueix -pe que no di -ho- a una e a- pa ilolbgica llunyana; a més inclou a peu de ex un apa a de ci es bibli- aues mol mode a din e de la se a abundosi a , el qual no cedeix a esso- nancies. Pe acaba , I'apa a és su i- cien i no deixa en el lec o dub es o ambigüi a s sob e les Ilicons eals dels manusc i s, o sob e les posicions dels ilblegs. Des de la Uni e si a de Ba celona ha queda demos a , una egada més, que el me ode ilolbgic igo ós no exemp d'e udició i un eball acu- a i pacien són els ing edien s indis- pensables pe aconsegui un eball com el que hem comen a , on es posa de mani es , e iden men , I'acu'i a de I'au o . M. Maye J. KLAUSENBURGER, Mo phologiza ion: S udies in La in und Romance Mo phophonology Tübingen, Nieme~e , 1979. (Lin- guis ische A bei en nP 71) El llib e de Klausenbu ge apa eix inse i dins el co en conegu amb el nom de Fonologia Gene a i a Na u al (FGN), el qual, en els aspec s més subs ancials, és una essan oposada a la Fonologia Gene a i a T ans o ma- cional (FGT). Aques a FGN es oba, sis ema i zada en el llib e de J.B. Hoope ': An In od. c ion o na a a/ gen&a i e phonol'ogy, New Yo k, Academic P ess, 1976, pe bé que ja es 2 anunciada en eballs an e io s de la ma eixa Hoope i, sob e o , de T. Vennemann. La FGN es dis ingeix de la FGT, b2- sicamen , en es pos ula s: la qües ió de I'a xi onema, I'oposició de mo s s. mo emes i, de mane a mol especial, la qües ió del componen onolbgic de la g ami ica, on en on de la uni a p opugnada pe la FGT sob e la base de egles onolagiques, la FGN dis in- geix -i aixa ep esen a el seu pos ula basic- egles onolagiques condicio- nades one icamen , egles mo o o- nemiques condicionades mo ol8gica- men i egles ia, que no són al a cosa que equacions de elació lexica. La di- isió sinc anica p essuposa que les e- gles mo o onZmiques e olucionen his h icamen a pa i de egles ono- lagiques a causa del desig que é el 10- cu o de pode in e p e a , de mane a signi ica i a, les al e nances. Una i a impo an en el desen olu- pamen de la FGN és la in oducció, pe pa de T. Vennemann2, del con- cep e d'in e sió de egla, cosa que li pe me I'es ablimen d'un ipus espe- cial de mo ologi zació. Segons aixa una egla com a a I Una c i ica ampla i 'acu ada, no sola- men del llib e de Hoope , sinó ambé de la coniepci6 de la FGN, es oba a I'a icic de H. VAN DER HuI.s.I.. ecen De elop- men s in phonological hco y~, Lingua 40 (1970) 207-238. T. VENNEMANN. .Rule in e sion~. Lin- KN~ 29 (1072) 200-242 i (~Res uc u ing . Lin, ~du 33 (1974). 137-156. A4 B I condicionada on icamen es eu ia con e ida en B -PA I condicionada mo olbgica- men . La mo i ació onamen al de la egla in e ida és el <p incipi del p edomini de les ca ego ies seman icamen p i- mi i es~, segons el qual un segmen de i a po ésse conside a p imi iu pe una gene ació pos e io si o ma pa de ca ego ies mo oldgiques com a a singula , nomina iu, p esen , ac i- a. En la egla in e ida l'ou pu pe - any a ca ego ies més complexes, com a a plu al, casos oblics, passa , passi a, e c. Desp és de la p esen ació de la FGN, Klausenbu ge dedica el segon capí ol a glossa la igu a d'un in es i- gado que ell conside a com un an e- cesso : M. K uszewski, que a I'any 1881 publicP a Kazan un llib e in i u- la Uebe de Luu abwechl'ung, o se- guin , 6 cla , el co en posa de mo- da pe la g ami ica gene a i o- ans o macional de ce ca an eceden s pe a les se es p opos es. En el e ce capí ol Klausenbu ge p oposa una e isió del concep e de mo ologi zació, al com ha ia es a de ini dins la FGN. La noció de mo - ologi zació que es oba a a Hoope consis ia en un can i de condiciona- men pe a una egla de e minada, de mane a que un condicionamen on - ic es con e ia en un condicionamen mo osin ac ic. L'a e es pod ia exem- pli ica amb la egla de pala ali zació de ela s en anc s an ic: ~e~la condicionada k- E 1 a on icamen I ( =can i de so del lla í al anc s an ic) mo olbgicamen 1 Regla condicionada k--+ cY / emení De la p ime a d'aques es egles es deia que e a una egla onoldgica i, de I'al a, que e a mo olbgica. Klausenbu ge , en can i, sugge eix la in oducció d'una egla semimo o- Idgica en e la ase o iginal onolbgica i la ase e en ual mo oldgica, al com es a pal s en I'esquema següen : ,.e- F **.--- I (F-i) SM-NI Fase I ; i SM-I M-NI Fase I1 1. M-I M-I Fase 111 . . Aci apa eix in odu'ida ambé la dis- inció de Vennemann en e egles his- b icamen in e ides (I) i egles his b- icamen no-in e ides (NI). La jus i icació de la in oducció d'aques es egles SM es basa en la con- side ació que, d'aques a mane a, hi hau 2 una adquisició del condiciona- men mo oldgic i no una subs i ució del condicionamen on ic pel mo o- ldgic. Pe b, així i o , esul a que con- dicionamen mo oldgic en el cas an e- io és una c ea io ex nihilo. Pe ob ia aques a di icul a , Klausenbu ge pos- ula una no a de inició de mo ologi - zació en esa, no com una adquisició del condicionamen mo olbgic, sinó com una usió en e un condiciona- men mo olagic p eexis en , inhe en a I'al.lom6 ia, i un nou condiciona- men on ic in odui' diac anica- men , que dona i com a esul a una egla sinc anicamen semimo ol6gica pe la p dua del condicionamen o- n ic. Esquemi icamen , aixa po e- ni ep esen a així: Condicionamen on ic I - .- - - - - - - - - - - - - 1 I Condicionamen mo ol6gic I I p eexis en , in odu'i a ) I l'al .lomb ia I L --------------- I Regla SM = condicionamen mo ologic p eexis en + nou condicionamen on ic I Regla M = Regla SM - condicionamen on ic L'admissió de condicionamen s mo ol6gics p eexis en s a I'al.lom6 - ia é conseqü ncies 16giques: 1. La mo ologi zació, de inida com un can i de condicionamen on ic a condicionamen mo olagic, no exis- eix, ja que o a a iació al.lom6 ica enclou, pe de inició, algun condicio- namen mo ol6gic. Pe an , la mo - ologi zació is una eanilisi mo ol6gi- ca d'un can i de so (condiciona oni+- icamen ). 2. All6 que ins a a s'ha ia anome- na no ologi zació s'hau ia de di se- mimo ologi zació. La mo ologi zació s ic o sensu se- ia el pas d'una egla SM a egla M. Aques a ansició s'explica com a eli- minació d'una edundincia (condicio- namen on ic), ja que el condiciona- men mo oldgic no esde é mai una edundincia, pe que no desapa eix mai quan es can ia una egla SM en una egla F. ~eiian de banda, pe no es end e'ns massa. les al e acions aue Klausenbu ge p oposa en els models onolagics gene a i o- ans o macio- nals de ipus his 6 ic p opugna s pe -- - 4- King3 i Kipa sky4, cal que en;- e e im a la pa d'exempli icació que es a so- b e el lla í, el anc s i les llengües o- miniques en gene al. Pel que a e e- ncia al Ila i, I'exempli icació es ea- li za sob e es aspec es on ics mol signi ica ius d'aques a llengua: el o- acisme, la llei de Lachmann i la in i- xació nasal. A enin -nos només a una d'elles, la p ime a, segons aques a no- a eo ia, la llei del o acisme en el cas d'hono passa ia pe les ases següen s: -. . a) s.. .s honzs, honosis Cap egla b) s.. .z honas, honozis . - -. . Regla: s d Z/VV NI i) s. bon&, hon~ i Regla: s --D IVV excep e nomina iu (SM) d) s.. . bon~s, bonons Regla s --D /(excep e en nom.) (M-NI) e) s.. . honGs, hon8 ic keila +s/ (nom. sg.) (M-I) . hono , honij ic -. Cap egla, p dua de M:I 3 -R. D. KINC. Hi. io ;cal liquisiics and ~ene uiiu g amma . Englewood Cli s, P n i e Hall. 1969. .' P. KIPARSKY. ~His o ical linguis ics. A su cy o linguis ics s ience~. En W.O. DINGWALI. (ed.). A su7 .y o linguis ic heu y. Uni . o Ma yland 1971. 576-649. A iba s al momen de e una alo- ació de la eo ia ens obem, com sol succei mol so in , amb un e in- qües ionable dins I'expe imen ació lingüís ica; el lla í és una llengua que é una capaci a especial pe a apo a documen ació que ecolzi qualse ol eo ia, pe a, alho a, ambé mol so- in , oco e el con a i: obem a gu- men s que se eixen pe a qües iona -- se qualse ol eo ia. Així, pel que a al o acisme, la eo ia sembla que un- ciona pe ec amen pe a casos pa a- digml ics com el d'hono , hononi, pe 6 al cos a d'aixb hi ha casos en que no s'ha p odui' el o acisme, com de- sino. Klausenbu ge en én pe ec a- men aques a ci cums lncia i p oposa pe a sal a -la el p océs següen : - Pos - o acisme 'de in~ Regla s -+ 1 (in o mació I mo o16~;a) (M-NI) Lla í cllssic desin6 Pe dua de la - egla M-NI És a di , el mo que en qües ió hau- ia so e la llei, pe a, pos e io men , ha e pe du els seus e ec es. El que no queda gens cla és la in o mació mo olagica que cal apo a ; pe que si aques a in o mació es pogués de ec a en el cas de desino, nisi, quasi, de- sum, desupe , se ia mol més p oble- ml ica la se a ixació en casos com pausa o mise . Amb aixa no p e enc de cap mane a demos a la no iabili- a de la eo ia, sinó posa en elleu la se a limi ació. I, disso adamen , aques a és una si uació que obem e- pe ida mol es egades en les in es iga- cions gene a i es, que s'a u en en la in oducció sense ana més enlli. J. KOLENDO A la eche che de lúmb e bal ique. L 'expedj jon d'un che alie omain sous Né on Wydawnic wa Uniwe sy e u Wa s- zawskiego, Wa szawa 1981 (S u- dia An iqua, ol. 3), 115 pp. En la se ie S udia An iqua de la Uni e si a de Va sa ia, des inada a publica es udis sob e I'an igui a en una de les llengües o icials dels con- g essos, apa eix a a com a e ce olum el eball del p o esso Je zy Kolendo des ina a comen a el passa ge PLIN. na . 37, 3 (ll), 45'. un ema que ja ha ia in e essa als es udiosos polone- sos, com I'au o indica a la se a in o- ducció, i ambé a ell ma eix en un e- ball p e i publica el 1970. L'es udi s'a icula en se capí ols se- gui s d'una conclussió; els qua e p i- me s o men una p ime a pa que El passa ge esmen a dóna no icia del ia ge d'un eques Romanus en ia pe Iu zanus, cu ado dels jocs de gladiado s en epoca de Ne ó a les cos es del Bil ic, pe al de po a amb e, la qual cosa aconseguí en an g an abundosi a , que un dia d'espec- acle la xa xa que sepa a a les e es del po- dium po a a amb e en le se es subjeccions i les a mes i o I'apa a e en inc us a s ambé d'amb e. El bloc més g os que ex- po i pesa a 13 lliu es.