scieee Open visual document viewer

Recensions

Peris i Joan, Antoni

Abstract

ISIDORE DE SÉVILLE, Etymologies, livre XVII.

Full text

ISIDORE DE SÉVILLE: E ymologies, Ci e XVII Tex é abli, adui e commcn é pa Jacques And é, Pa is, Les Be- lles Le es (Collec ion Au eu s La ins du Moyen Agen), 1981, 257 pp. A s que I'ob a objec e de la esse- nya ence a una no a s? ie d'esc ip o s lla ins, p ime esme sa i unes a lles a p esen a la no a col~lecció i desp és en essenya é el p ime olum, el Ili- b e XVII de les E imologies dlIsido de Se illa. Amb el í ol d'eAu eu s La ins du Moyen Ageu (A.L.M.A.), la casa edi- o a *Les Belles Le es~ so a el pa o- na ge de 1'aAssocia ion Guillaume Bu- déu i el <Cen e Lenain de Tillemon u es p oposa de ep end e i de desen o- lupa la se ie ence ada a més de mig segle amb la publicació de les com - dies lla ines de 1'Eda Mi jana. Aques a col~lecció, de la qual hom p e eu la publicació de dues ob es ca- da any, acolli 2 les edicions de les ob es més ep esen a i es de I'huma- nisme medie al, sob e o les de 1'Al a Eda Mi jana, en pa icula les de 1'Es- panya isiga ica i moss2 ab, i especial- men les ob es dlIsido de Se illa (m. 636). Les edicions de la col~lecció se an obliga a iamen mode nes edi- cions c í iques amb in oducció, es a- blimen del ex , apa a c í ic, on s, aducció i no es. La col~lecció és di ipida conjun a- men pe Jacques Fon aine, p o esso de la Uni e si a de Pa ís-So bona i Y es Le e e, p o esso de la de Bo - deus. Aques s dos p o esso s, jun a- men amb els an ics memb es del Co- mi é In e nacional Isido ii, B. Bis- cho (Munic), M. Diaz i Diaz (San ia- go de Compos el.la), J. Hillga h (To- on o), Leona di (Flo ncia), J. And é i A. Ve ne (École P a ique des Hau es É udes, Pa is) o men el consell cien í- ic enca ega de llegi i co egi els manusc i s de les ob es des inades a la publicació, en connexió amb llu s au o s. La p ime a ob a publicada de la col~lecció ha es a el llib e XVII de les E imologies d'Isido de Se illa (que essenya em més a all) i hi ha en p e- pa ació les Qües ions G ama icals d'Abó de Fleu y (po se ja al ca e a ho es d'a a) i els llib es I1 i IX de les E imologies de 1'Hispalense. Al es í- ols p e is os de'la col~lecció són la es- a dels 20 llib es de les E inzologies, així com el De o u e obi ll pa um, les Sen Zncies, els Sino'nims i les Di e- Zncies d'Isido de Se illa, d'immi- nen apa ició, a es llu a anga es a de eali zació. I a a passo a essenya el llib e XVII de les E imologies d'Isido de Se illa. L'edició és a cu a del lla inis a Jacques And é, que coneixíem bé pe les se es edicions dels au o s lla ins an ics (Api- ci, O idi, Plini el Vell, Tibul) i pels seus es udis sob e di e sos camps del l xic lla í. En la In oducció I'au o ens a un esum del con ingu del llib e XVII de les E imologies, di idi en 11 capí ols, que ac en dels emes següen s: I. Capí ol 1: se eix d'in oducció i cons i ueix una b eu exposició de la li- e a u a ag onamica des dlHesíode a Pal.ladi, s. IV, i dels in en o s de I'a de qu aquella s'ocupa. 11. Capí ols 2-5: sob e l'ag icul u a. 111. Capí ol 6: sob e els a b es. IV. Capí ols 7-1 1: sob e les plan es. Desp és, I'au o s'ocupa del com- plica ema de les on s del llib e XVII. En a un es udi exhaus iu, en desc iu els au o s i exp essa algunes idees sob e el m ode de eball segui pe Isido en la u ili zació de les on s,. N'enume a els au o s següen s i la e- qüencia de llu s ci es: 1. Els Pa es de 1'Església: Amb bs, Agus í, Je oni, Hila i, Lac anci. 2. Els Comen a is a Vi gili de Se i. 3, His o iado s i gebg a s: Solí, O osi, la aducció lla ina de la Gue a dels Jueus de Fla i Josep, Flo us. 4. Els ag bnoms: Columel~la, Pal.ladi (alguns cops so a el nom d'Emili5) i, po se , Cels. 5. Ga gili Ma cial, s. 111. 6. El Comen a i a Te enci de Do- na , Vi u i, Ce i Fa en í i Glossa is. 7. Un ce nomb e de ex os m dico-bo anics: aducció lla ina de Dioscb ides Pedani. Quan a la u ili zació de les on s pe pa d'lsido , I'au o ens en o - neix dades mol in e essan s: les ci es que Isido a dels poe es des d'Home ins a Ma cial són e es a a és d'au o s a dans (Se i, Amb bs, e c.); es ac a, doncs de on s indi ec es; la b eu no ícia de lac uca en 17,10,11 és compos a de es agmen s jux apo- sa s de es au o s di e en s: Pal.ladi, Ga gili Ma cial i les Dynamidia. D'un examen se iós del ex i de la adició manusc i a I'au o conclou que Isido sabia poc g ec. Pel que a a I'o og a ia del ex , J. And é a no a la impo hcia de les on s pos e io s al s. 111 d.C. Pe an , I'o og a ia isido iana e a la dels ex os medico-bo anics a dans i no p o é de de o macions degudes als copis es. En e els exemples que I'au o ci a, heus-ne ací un de mol cla : en 17,8,6 els da e s edi o s de les E imologies, A é alo i Lindsay, han co egi en bdellium, o ma de Cels i Plinius el Vell, la o ma biMa de o s els ma- nusc i s, ben es i icada des del segle IV d. C. (Qui ó, Vegeci, Ma cel Empí- ic, e c.). Enca a dins la In oducció I'au o de l'edició a no a que un ce nom- b e d'en ades manquen d'e imologia i d'explicació con a el que suposa ia el í ol de I'ob a, E imologies. D'aixb conclou que l'ob a ens ha pe ingu inacabada. Aques es a d'inacaba- men es po as eja en una pa de la adició manusc i a de I'ob a: en e ec- e, els manusc i s hisp2nics i el Bes- nensis 101 p esen en llacunes desp és de I'en ada. aÉs segu amen en espe- a d'un complemen d'in o mació c i- mol6gica -diu I'au o - que aques- es en ades han es a deixades inaca- bades*. Una aducció excel.len , unes ex- enses no es so a el ex lla í i la a- ducció, que inclouen de alladamen les on s del llib e XVII de les E imo- logies, es Índexs (1. De déus i ho- mes; 2. De llocs; 3. De coses) comple- en aques a In oducció. L'es udi codicolbgic i c í ic de la a- dició manusc i a de les E imologies és ese a a un olum especial que n'es- udia 2 el conjun dels es imonis ma- nusc i s. Finalmen , old ia e -hi dues pe i- es obse acions. La p ime a Es que obem, po se , una e a a a la p2gina 4, en la qual, on diu aHom e* hau ia de di aHesíoden, ca aques és l'au o que apa eix al ex lla í ($ imus Hesio- dus Boe iu ). La segona és que a íem una esmena ai capí ol de *Sigles de manusc i s*, plg. 17, on cald ia can- ia I'an iga nume ació del Guel e by- anus 4148, que és la del ell ca deg de manusc i s d'O. on Heinemann, Die Handsch i en de HenogLichen BibLio heR zu Wol enbii e/, 1903, pe la mode na, Weissenbu g 64. En esum, una excel.!en edició pe a inaugu a la no a se ie dels *Au o s lla ins de 1'Eda Mi jana., a la qual augu em, des d'aques es planes, un elic esde enido . An oni Pe is i Joan D. ESTEFAN~A M. Val. Ma ialis epig amma on conco dan ia Fasc. 2?, C, San iago de Compos- ela 1980. Monog a ias de la Uni- e sidad de San iago de Compos e- la 57; I +pp. 243-561 Hem de saluda amb goig I'apa ició en un e mini ela i amen b eu del segon olum de les conco diincies de Ma cial, que comp en els lemes co es- ponen s a la lle a C. En e emps ha apa egu la Ma ia/-Konco danz de E. Siedschlag (Hildesheim - New Yo k, 1979); D. Es e ania, pe a, ens a pal& a la in oducció I'in e es de con inua la se a ob a, més comple a, i ins i o d'accele a -ne I'apa ició, pe al d'o e i -la sence a ais es udiosos dins de l'any 1982. Amb a any de igo encomiable, un ulle addicional ens p opo ciona una llis a d'indispensables co eccions i ambé una se ie d'a egi ons. Cal, doncs, que celeb em la con i- nu'l a d'un ins umen de eball que ens p opo ciona. d'aco d amb el que ja anunci2 en el p ime olum, con ex- os ex ensos, que són més que mai ne- cessa is pe a comp end e i alo a un ex an ic de ma isos com el del poe a de Bilbilis. Res a, en conseqü ncia, desi ja que els p opbsi s de l'au o a s'acompleixin en el e mini adien . M. Maye Es udio c i ico y edición, Ba celo- na, 1979 (S udia La ina Ba cino- nensia IV), 93 pp. L'es udi i I'edició que ens ocupa (ac- cessi al P emi Ciu a de Ba celona d'In es igaci6) ha es a publica a Analec a Sac a Ta aconensia 49-50 (1976-1977), i n'és, de e , un ex e . És, d'al a banda, una pa dels esul- a s ob ingu s pe I'au o en la se a e- si doc o al (1977). La necessi a de I'edició és jus i icada pel p o esso V. Beja ano en el p aleg, o des acan I'acu ada colocació dels manusc i s Va- imus Reginensis 133 i Geno e ensis Lu inus 1351, que són a la base