Recensions

ea on la solución a si uaciones pa eci- das a las ac uales. J. Ma ínez Gázquez E. SAN MART^ GREGO Lu ce ámica campaniense de Empo ion y Rhode 2 ols. Monog a ies Empo i anes IV, Ba celona 1378, 716 pp. de les quals 119 són 1Pmines. La base, o po se millo I'incen iu d'aques oluminós eball, e sió de- ini i a de la esi doc o al de I'au o llegida el 1973, la cons i ueix la ecol.lecci6 de 1674 peces de ce lmica campaniana p oceden s majo i l ia- men (1490) d'EmpÚ ies, a les quals s'adjun en les obades a la campanya del 1966 di igida pe J. Maluque de Mo es a la Ciu adella de Roses (núms. 1491 a 1674). To s aques s ma e ials han es a es udia s onamen almen als museus a queol6gics de Ba celona i d'Empu ies, i ambé als de Gi ona, Vic i Valencia ( . cap. IX). Es p esen a l'ob a en dos olums a la i dels quals hi ha 1'excel.len il.lus- aci6 dels capí ols co esponen s, on es dibuixen amb c ec is ió cadascun dels agmen s in en a ia s i les no es o mes i es donen bones o og a ies de les es ampilles d'Empo ion i Rhode. El p ime olum s'ob e amb un p 6- leg d'E. Ripoll Pe elló. To segui E. Sanma í, en unes Gene aLidades que donen pas a la p ime a pa , ens deixa ja en e eu e que en el seu es udi la ciencia ce amol6gica no cons i ueix I'únic i sinó el mi ja pe a pene a en la osca e apa his 6 ica d'Empú ies i Roses des del 300 ins al segle I. a.C. i ambé, pe ex ensió, de I'occiden del Medi e ani i les se es elacions come - cials; s'exposen aquí ambé di icul a s me odol6giques de i ades onamen- almen d'ha e de ia en e un es u- di solamen ipolagic dels ma e ials no con ex uali za s a queol6gicamen , o bé en e I'es udi dels ma e ials amb es a ig a ia. La solució in e medis adop ada ha es a la d'un es udi con- jun , o in en an d'aplica els esul- a s de la segona me odologia a les pe- ces del p ime g up, aspec e en el qual I'au o ha eeixi o almen , donan així pe p ime a egada un in en a i de alla i comple d'aques s ma e ials en uns nuclis hisplnics, que a 2 més plane el camí pe a d'al es u u es monog a ies que conjun amen pe - me an de eali za uns, espe em no massa llunyans, es udis de sín esi. Segueixen se planes dedicades a la his 6 ia de la in es igació de la ce hi- ca campaniana o a i dins la Penínsu- la, amb I'esmen obliga en p ime lloc de l'ob a del p o eso N. Lambo- glia, que ob í una no a e a en aques s es udis inicia s el 1879. Si bé la Cl'assi- icazione p el'imina e de N. Lamboglia és enca a a la base de les in es igacions ac uals --cald ia po se ema ca I'ad- jec iu p eLimina e que a ole dona - li l'au o -, E. Sanma í assenyala una al a e apa a pa i del 1963 , i sob e- o el 1965, quan J.P. Mo el publicl la ce lmica del W um om2 i el Pala í, insis in en la impo lncia de les ca ac- e ís iques ecniques dins d'una aula de classi icació, di ec iu que és segui- da pe E. Sanma í en la se a de inició dels ipus, que es pod ia esumi així: A. P oduc es i 2hcs: 1) alle de les pe i es es ampilles (300-250 a.C. de Roma o el Laci); 2) campaniana A, de- inida pe Lamboglia; '3) B, de inida pe Lamboglia pe 6 amb dos sub ipus de ec a s pe Mo el: de pas a pesada i de pas a g isa; 4) C, de inida pe Lam- boglia; S) a e ina de e nís neg e (p i- me a mei a del segle I1 - p ime a mei- a del segle I a.C.). B. P oduc es occiden als: I) alle de les pi e es de es palme es adials de Rhode (300-225 a.C.); 2) alle de les pl e es de la o ma Lamboglia 55 (p i- me a mei a del segle 111); 3) alle de les pa e es de es palme es adials im- p eses sob e la banda d'es ies deco a- i es (pl e es o ma Lamboglia 26, p ime a mei a del segle 111); 4) alle NIKIA-1WN.C. ( inals del segle 111); S) ipus empo i a D (imi ació campa- niana A, segona mei a del segle 11, po se ins al segle I a.C.); 7) ipus empo i l F (imi ació campaniana B, segon qua del segle I); 8) ipus em- po i l G (imi ació campaniana B, semblan al F); 9) ipus empo i l H (imi ació campaniana B, a ian dels dos ipus an e io s); 10) ipus empo i- l I (sembla imi a la A pe 6 ambé les o mes de la B, endinsa el segle I a.C.); 11) pseudo-campaniana C d'Empú ies (imi ació de la ce hica a e ina de la segona mei a del segle I a.C.). Pel que a al ca lleg de o mes, E. Sanma í segueix la classi icació de N. Lamboglia del 1952, amb els aug- men s p opo ciona s pels in es igadois successius. E. Sanma í amplia la ela- ció num2 ica ins ai 171, amb les a- ian s 43 c i 106 c. La deco ació és un aspec e que no ha es a ampoc menys- p ea , ans al conua i, o seguin la no - ma i a de J.P. Mo el de 1963, ha e no ables esul a s en els aspec es c o- nol6gics i espacials, sob e o pel que a a les p oduccions de Rhode. Desp és de la elació bibliog S~ca (pp. 29-40), inicia una segona pa de- dicada al ca ileg i es udi dels ma e ials campanians d'Empo ion, que classi i- ca pe g ups segons la c onologia de les campanyes des del 1908, cohe ncia ce cada exp essamen pe I'au o , conscien que hagués ob ingu una majo cla eda anali zan p ime els ma e ials amb es a ig a ia i desp és els no con ex uali za s a queol6gica- men , asca no obs an que el lec o eu a a o ida pe les c ides in e nes i les compa acions al lla g de I'exposi- ció. La mane a de p esen ació 6 cons- an ; in oducció, in en a i de ma e- ials, comen a i i conclusions en cadas- cuna de les di isions que comencen pe : I. Maga zem Gandia que conse a els ma e ials oba s a l'kea de la Nel- polis en e 1908 i 1939, amb un os en- sible baix nomb e de agmen s (420) a causa dels m odes a queol6gics an- ics basa s gai ebé exclusi amen en el desen e amen de es igis. De cap de les peces del maga zem Gandia no hi ha es a ig a ia; an sols pe a un g up la da a de la oballa. Les conclusions d'aques lo de ma e ial han pogu se con egides g kies als e mes de com- pa ació de la ciu a omana d'Empú- ies (segles I1 i I) i de la Ciu adella de Roses ( es p ime s qua s s. 111) i am- bé amb jacimen s i llics i del Medi e - ani occiden al que pe me en ompli la llacuna de I'úl im qua del se- gle 111. 11. Les nec 6polis. S'es udien i po- sen al dia els ma e ials campanians a pa i del ecull de M. Almag o; a) ne- c bpolis Ma í (42 1-423); 6) nec bpolis Bonjoan (424-437); c) nec bpolis G a- nada (438-439); d) nec bpolis Les Co s (440-476) i s'adjun en ambé els ma e ials p oceden s dels ende ocs (477-509). De I'anllisi quan i a i a d'aques s ma e ials I'au o conclou que les ce lmiques de e nís neg e no són massa ep esen a i es, dona el seu ca lc e une a i i les des uccions de o a mena que han so e les nec bpo- lis. Pel que a a I'aspec e c onolbgic, I'au o dóna un nou es a de la qües ió en des aca cla amen la nec bpolis Ma í a la p ime a mei a del segle 111 i les Bonjoan, G anada i Les Co s al se- gle 11, p oduin -se un g an bui al se- gle I a.C. 111. Les cases omanes. En pa la de les dues g ans cases omanes, que es- en enca a p lc icamen inzdi es, plan eja ambé E. Sanma i la se a p obleml ica pa icula (no conse a- ció de ma e ials, manca d'es a ig a- ia, e dels dos alls p ac ica s a la ca- sa núm l). De la casa 1 hi ha an sols, així, 42 agmen s (510-551) i de la núme o 2, 50 (552-601). G lcies a les es a ig a ies de M. Almag o ei 1947 i el 1945 -els esul a s de les auals sin- e i za i comple a amb dia is d'exca a- ció E. Sanma í-, i ambé de nou a I'anllisi quan i a i a, s'a iba a les conclusions que no hi ha al subsbl d'ambdues cases ma e ial an e io al segle I1 a.C. i que pe causa de la man- ca de dades objec i es és di ícil de p e- cisa si o en habi ades a I' poca epu- blicana, ca les min ades es a ig a ies semblen indica una cons ucció. al- menys pe a la l, en emps impe ials. IV. Clou el p ime olum I'es udi de la mu alla Robe . Desp és d'un b eu esum de les campanyes de 1945, 1949 i 1953, es a I'in en a i dels ma- e ials es a ig 81cs de la campanya del 1949, la més escla ido a (602- 1018). de la del 1953 (1019-1048) i dels ma e ials no es a ig i ics p oce- den s majo i kiamen de la campanya de1 1945 (1049-1062) i de1 1949 (1063- 1071). Aques sec o de les exca a- cions empo i anes es mani es a com un dels més impo an s pe a I'escla i- men de les ases u banes dels segles I1 i I a.C., ca només la ce hica campa- niana dóna una seqiiencia inin e om- puda que E. Sanma i sap exposa d'una mane a con unden i g i ica a la plgina 310. Aixb pe me de com- p o a la a dana pene ació massi a de la campaniana B (es a s VI i V) en- on de I'abundosa A, i com la C apa- eix 'midamen a Empú ies al segle I (es a IV); es a pa en que les imi a- cions locals es e en més p esen s al da- e segle de la República (es a s IV i 111). P enen com a base aques s ma e- ials, E. Sanma i da a la cons ucció de la mu alla a la i del segle I1 o comen amen s del segle I, lligada se- gu amen a la in asió c'mb ia del 104 a.C. V. Inaugu a el segon olum I'apa - a V (La Mu alla Rou a) on es a una p ime a cla i icació dels ma e ials o- ba s el 1963, en el qual I'au o suposa es inxe es que donen, pe b, un conjun de ma e ial mol homogeni que pe me almenys de plan eja una es uc u a d'es udi i unes hipb esis e semblan s ins que una exca ació es a ig i ica no en doni la comp o a- ció. Pe aques mo iu I'au o ap ohn- deix minuciosamen en I'anllisi de ca- dascuna de les 86 peces (1073-1159) que ab acen de inals del segle I11 a la segona mei a del segle I, amb una majo concen ació a la segona mei a del segle 11, conclusions que, anma- eix, són cohe en s amb les p esen a- des pe a la mu alla Robe . VI. En els capí ols VI i VI1 es donen a coneixe els ma e ials amb es a ig a- ies més mode nes i segu es, pe la qual cosa an sols s'in en a ien els ma- e ials ep esen a ius, enin comp e, anma eix, del nomb e o al a I'ho a d'elabo a les conclusions. El VI ecull una de les més e~ esen a i es es a i- g a ies p ac icades al sondeig eali za el 1969 al Camp Ta ol e a la línia de emples que anquen el W um oma pel no d, on es locali za en 5 ni ells amb un o al de 141 agmen s ep e- sen a ius anali za s (1 160- 1300). Aques sondeig pe me , a més, de desca a la hi~a esi de la ubicació de la ciu a indígena so a la omana, ca de nou I'es a ig a ia no pe me de e- mun a el segle-11 a.C., ipe me am- bé de eu e la in ensa ac i i a edilícia du a a e me a Empú ies en e el pe- íode que Sanma í ex én dels G acs a Sil.la. P oposa ambé I'au o dades objec i es pe a la emodelació u ba- nís ica i ju ídica de la ciu a so a Cesa (pp. 433-434), en e les quals és de e- ma ca la lapida del pa ó, Domici Cal í (lh. 118). Cal esmen a que E. Sanma í de ensa I'a o gamen pe pa de Cesa de la condició de colhnia a Empú ies. VII. La da e a exca ació es a ig l- ica ecollida en aques a ob a és la de la si ja epublicana exca ada el 1971 al Camp Laia, ocan el decumanus B. Es ac a d'una oballa ancada amb ma- e ials sinc dnics pa al.lels als de I'im- po an es a V del Camp Ta ol i del decumanus. En e els ma e ials oba s hi ha 49 agme . s ep esen a s que semblen dona una pau a c onolagica del can iamen del segle I1 al segle I a.C. (110-100180-70 a.C.). L'exca a- ció d'aques a si ja pe me E. Sanma í de comp o a les hipa esis de N. Lam- boglia sob e les e eccions u banes en aaues sec o i d'a ina la se a c onolo- gia ja dins el segle I. En conside a aixa conjun amen amb les deduc- cions del capí ol VI i la cons ucció de la mu alla Robe , es posa no amen de mani es I'ac i i a cons uc o a a Empú ies uns 50 anys abans de I'es a- blimen de Cesa que e iden men con o ma ia en bona pa aques , a més de pe me e insis i que cal ce ca la Indika indígena en al e lloc que I'ocupa pe la ciu a omana que pe con eniencies opog a iques i indicis a queolBgics an ics p oposa de si ua al cos a sud de la NePpolis en o ma de pen Pgon i egula (IPm. 117). Una segona explicació, més o cada i menys e semblan , és la d'una ciu a indíge- na so a la ciu a omana pe a undada desp és de l'a ibada dels omans. VIII. Els dos da e s apa a s dedi- ca s a Empú ies (VIII i IX) e idencien l'a any d'exhaus i i a de I'au o en ecolli les oballes casuals (VIII, 1350-1376) pe 6 que en alguns casos pe me en d'obsema a ian s no apa- egudes en d'al es con ex os, com són pe exemple dues no es bases del a- lle de lespe i es es ampilles i la possi- bili a de da ació del ipus empo i ii E a la segona mei a del segle 11. Sem- p e, no obs an , els ma e ials més abundosos co esponen a la segona mei a del segle I1 i a la p ime a mei a del segle I. A I'a~a a IX es ecullen els lo s conse a s als Museus de Gi ona, Vic i Valencia, supe i en s de les espolia- cions noucen is es d'Empú ies i que p o enen, almenys els de Gi ona i Va- Iencia, de les l ees de nec dpolis. Els de Gi ona (1397-1453), a més del seu bon es a de conse ació donen es o mes no es (168 a 170) i exemples de ce amica a e ina de e nís neg e. Els ma e ials de Vic, ecolli s pe mos- sen Gudiol, comp enen els núme os 1454 a 1480, que donen ambé una o ma no a i una seqiiencia que ab asa des de emps an ics (p ime a mei a del segle 111) ins a la p ime a mei a del segle I i majo i kiamen són deco- a s, ia s segu amen en unció del seu Ilu'i nen museís ic. El dipdsi de Valencia (1481-1490) I'in eg a la col~lecció Cazu o amb un o al de 10 peces p ac icamen sence es i algunes no ablemen an igues (p ecampania- na del segle IV ja publicada pel ma eix au o ). No obs an , la majo pa de les peces pe anyen ja al segle I1 amb absencia de ma e ial del segle I. La e ce a pa de I'ob a co espon al ca aleg i es udi dels ma e ials cam- panians de Rhode apa egu s el 1966 i cedi s pel p o eso J. Maluque i que p o enen de I'es a més p o und (el 3), locali za , a més, p op d'un o n ce amic amb p oduc es de ec uosos. L'in en a i (1491-1674) és desglossa segons la ipologia xada pe I'au o ; es a e iden la poca p esencia de cam- paniana A i la ela i a abundancia de asos del alle de les pe i es es ampi- lles i una p oducció de i ada de o - mes p ecampanianes, que sembla que ou p odui'da a la ma eixa Rhode i ex- po ada cap a la Na bonesa i d'al es pun s del li o al de la Ta agonesa, ben p ecisa s a la igu a 9, pigina 583, la qual cosa a eu e com no és possi- ble ja el plan ejamen que el come c de Rhode os di igi només e s el No d. E. Sanma í ba eja aques a ce- imica com pe anyen al alle de les es palme es adials, les ca ac e ís i- ques de la qual I'au o exposa amb o de enimen (pp. 554-570); són ela- ciona s amb aques alle els alle s de les pl e es de la o ma Lamboglia 55, el alle de les pl e es de es es ampi- lles adials imp eses sob e la banda d'es ies deco a i es i el alle Nikia- 1WN.C. Els ma e ials. del 1966. doncs. són . . al amen signi ica ius pe a ho de, ca a més de les dades es a ig Gques -la ma ca Nikia 1WN.C. és la p ime- a egada que es oba en exca ació a - queoldgica- an eu e que ou un cen e p oduc o i di uso de ce hi- ques, ca lc e que ins a a mai ha ia es a an cla amen de ini . Cen a E. Sanma i la se a ac i i a com a alle en e el aspb del segle IV al segle 111 i I'apa ició de la campaniana A als me ca s occiden als cap al 225 a.C., c onologia que I'au o ecolza amb sd- lides associacions. Quan s'a iba al pun de la compa- ació Rhode-Empo bn, so geix de nou el p oblema de la no ap eciació de mol s dels ma e ials en les an igues ex- ca acions, la qual cosa aixeca una ba- e a al momen de sabe la incidencia de la p oducció de Rhode dins la Nel- polis empo i ana, pe d és ja innegable pe les dades u banís iques, numisml- iques, ce lmiques.. . que Rhode ou esplendo osa del segle IV a inals del segle 111, momen -en que comengii una lla ga decadencia que es pe llongi ins a I'epoca augús ea. La qua a pa , la menys olumino- sa, és la dedicada a I'aspec e o mal de les peces amb el suplemen al ca ileg de les o mes (43 c, 106 c, 164, 165 a, 165 b, 166 a 171) i I'es udi de la o ma de les bases i la se a c onologia i e olu- ció ipolbgica dins els di e en s ipus de p oduccions. La pa de les conclusions é dues g ans subdi isions, com e a d'espe a en un eball com el que a a comen- em: A) Conclusions ce amolbgiques i B) Conclusions his b ico-a queol6gi- ques on se sin e i zen les p incipals apo acions i que gosa íem de esumi de la mane a següen : A) Amb an e io i a a la ab icació de la campaniana A hi hague en dos ipus p incipals de ce hiques, locali - zades sob e o a Rhode: les impo a- cions gai ebé exclusi es de les pe i es es ampilles amb abscncia d'ai es p o- ocampanianes i iliques i majo i i ia- men les imi acions locals p odu'ides a Rhode del 300 al 225 a.C., I'expo a- ció de les quals ha de ec a d'una ma- ne a ema cable E. Sanma í. Un nou pe íode s'ob í amb la di usió de la campaniana A al da e qua del segle 111 que cal connec a amb el desem- ba camen del 218 a.C. A pa i d'aques pun no se sap pdc icamen es de Rhode i en can i el coneixemen d'Empú ies a en augmen ins al pun que la campaniana A a iba a copsa el me ca empo i i al segle I1 sense que les imi acions locals (D) i p oduc es de l'i ea e usca li a ibin a e compe incia. Ja a la i del segle I1 es comen a a no a el pes de la campa- niana B i les imi acions D i E, enca a de i ades de la A. A les da e ies del segle I1 i comen amen del segle I, la campaniana A decau i ja al segon qua del segle I la B es a majo i i ia, . comen an el 80-70 les se es imi a- cions locals (F, G i H), la di usió cap a nuclis in e ns de les quals 6 enca a mol poc coneguda. La campaniana C semp e ou mol escassa i pos e io al 100 a.C. La segona mei a del segle I eu desapa iixe els p oduc es campa- nians despla a s pe les ce iimiques a e ines. B) Les conclusions his b ico- a queolbgiques ab acen successi a- men els segles 111, I1 i I a.C. Cap al 225 a.C., E. Sanma í alle a a la i ali- a amb Empo ion-Massaha la sob ada desapa ició de Rhode, sense exclou e ampoc la possibili a d'unes conse- qü ncies dels mo imen s ca aginesos al sudes a pa i del 237 i la conse- giien eacció de Roma que deixa ia Rhode com una o i icació i Empú- ies, la se a aliada, com a po a come - cial. Als inicis del segle I1 es poden da- a els ni ells més an ics de la ciu a o- mana, la qual cosa pe me eplan eja la p oblemi ica sob e la ubicació de la ciu a indígena que, ho hem de e- ma ca , I'au o p oposa esold e de la o ma a ac i a i cohe en que ja hem ecolli . El pape d'Empú ies es p e- sen a alesho es essencialmen econb- mic, com a pun d'en ada dels p o- duc es omans i de igilincia de I'ele- men indígena, po se , insinua San- ma í, amb l'es ablimen d'un p aesi- dillm. A la i del segle I1 es eno a u - banís icamen la zona al a i s'aixeca la mu alla que adicionalmen i e bnia s'ha anomena c~cesa ianas, a ibució que a pa i d'a a cald ii abandona . El segle I és, pe di e sos ac o s, el més complex d'acla i . E. Sanma í e- p en aquí una línia d'es udi basada onamen almen en la in e p e ació de les monedes amb llegenda QUAIC. En aques a pa de I'apa a de conclu- sions es plan egen no es qües ions no C. ' GARC~A GUAL esmen ades amb an e io i a al ex An ologiia de la poes& que p e enen explica les osques inci- d ncies a la ciu a dels esde enimen s lZ ica g iega. (Sigloos VZZ- VI a. C.), his 6 ics conegu s a més al s ni ells. Les hipa esis d'E. Sanma í són plenes d'enginy pe 6 malau adamen són a a pe a a un pun que é basamen s massa e6 ics als quals, almenys com a plan ejamen , I'au o no hi ol enun- cia ca a les da e es planes una ad- denda e co igenda mol hones a posa al dia I'es a de la qües ió sob e es dels pun s plan eja s a la esi: a) el p oblema ipog i ic de la si uació del nucli indígena, 6) el p oblema de les es es p ecesa ianes de la ciu a oma- na, i c) el de la in e p e ació de la lle- genda mone al QUAIC. Les da e es in es igacions duen a I'au o a ea i ma -se en les se es conclusions pel que a als apa a s a i 6, i, en can- i, pel que a al c, les no es p opos es c onol6giques pe a les monedes em- po i anes i I'apa ició d'una placa en b onze amb el c i ec de quaes o in ex ens0 an que I'au o es decideixi pe in e p e a les Q. i els QUAIC nu- mism i ics com a ab e iacions d'aques- a magis a u a. L'addenda e a co o- bo a així I'al espe i cien í ic i la cla- eda d'exposició que espi a o I'in- gen eball du a e me, que apo a sob e o no es solucions c onol6giques i opog i iques pe a Empú ies i enca amb I'es ancamen que s'ha ia p o- du'i els da e s anys en I'elabo ació d' implies i documen ades monog a- ies sob e nuclis an anscend~n als en mol s d'aspec es com són els d'Empo- non i Rhode. Isabel Rodi Alianza Edi o ial, Mad id 1980 (El lib o de Bolsillo 782), 143 pp. Una impo an apo ació pe a la di u- sió de la poesia íííica g ega és I'an olo- gia que ens p esen a el p o esso Ca - 10s Ga cia Gual amb una selecció deis ' ex os més ep esen a ius del pe íode comp s en e els segles VI1 i IV a. C., on es si ua el naixemen de la po ica occiden al. Es en aques momen de g ans can is i a enc cul u al quan so - geix la consci ncia d'indi iduali a en uns poe es que ja han deixa d'ésse I'exp essió anbnima de I'an ic sen i de col.lec i i a . La selecció e lec eix la iquesa i o i- einali a dels mo ius essencials " d'aques a poesia, com són I'elogi de la jo en u , la ugaci a del emps, la mo , la in i ació a ui de la ida, I'amo , el ma ..., mo ius que es p o- jec a an en la poesia pos e io i que aquí podem con empla amb o a la se a esco i espon anel a . El olum s'ob e amb un in e essan p 6leg on I'au o a unes e lexions so- b e la di icul a que suposa pe al a- duc o , especialmen en poesia, acon- segui un e lec imen idel del ex o iginal, o i que la ideli a ha d'és- se el seu objec iu onamen al i, a con- inuació, jus i ica els c i e is de selec- ció emp a s pe aques a An ologia que segueix i'edició d'E. Diehl. To seguin la di isió del llib e, en la p ime a pa des inada als iamb6- g a s i elegíacs a caics obem I'elegia d'eco hom ic i d'exho ació al com-