Cinc lletres de Julià l'Apòstata

Josep Alsina En aquest volum de FAVENTIA, que vol ser un homenatge -ben merescut!- a la persona i I'obra del Dr. Pere Pericay, oferim les primícies d'una hmplia antologia de I'obra de Julih que molt prompte veurh la llum. Al ritor Evagril Tinc a Bitinia una propietat de quatre terres que la meva hvia2 em va llegar: te la deixo en premi al teu afecte. És massa petita per fornir a una persona els avantatges de I'abundor i de la riquesa, pera, tanmateix, si te la descric en detall comprovarks que la deixa no manca pas d'encb. D'altra banda, res no s'oposa que jugui amb tu a la literatura3, essent un home tan ben dotat per les Gracies i les Muses: dista no pas més de vint estadis4 del mar, i ni el mamant ni el cridaire mariner no I'importunen 1 Ignorem, del rttor Evagri, tot, excepte que va rebre de Juli2, com altres amics i col.laboradors, alguna donació. Sobre la data exacta de la donació, restem també en la ignor2ncia. Cumont creu, sobre bases relativament segures, que tingué lloc poc després d'arribar Juli2 a la Gil.lia, és a dir, cap al 358. 2 L'unic que sabem d'aquesta avia de Juli2 és que es va casar amb Juli Juli2 i que, entre els seus fills, hi hagué una Basilinna que es va casar, al seu torn, amb Juli Constanci. 3 Aquesta refertncia a un .joc literari# s'aplica a la descripció, de cert caire idíl.lic, que Juli2 fa d'aquestes terres. 4 Uns tres Km. i mig. amb llur xerrameca: i, no obstant, no és pas del tot esc2s dels favors de Nereu': al contrari, té sempre peix fresc i palpitant, i, si surts de la finca i puges a un collet, podds veure la Propdntide, les illes i la ciutat que duu el nom del noble ~mperador~. No trepitjards pas algues i molsa, ni et molestar2 la repulsiva i innombrable brutícia que el mar llenfa a la sorra de les platges. No, trepitjar& teix, farigola i herba olorosa. Hi ha un gran pau en aquell indret per ajeure's i recórrer les pggines d'un Ilibre; i, després, si vols descansar la vista, és agradabilíssim de girar els ulls cap als vaixells i el mar. Quan jo era un noi encara molt jove, aquell lloc d'estiueig em semblava deliciós, puix té fonts excel.lents, indrets no gens desagradables per banyar-se, un jardí i arbres; ja home fet, he enyorat moltes vegades aquell vell refugi del passat, hi he anat sovint i la meva estada allí no ha estat gens aliena a les lletres7. Hi resta, encara, un minúscul record de la meva jardineria: una petita vinya que lleva un vi molt perfumat i dols, i que no espera pas que el temps li forneixi els dons de Dionís o de les Grkies; tot al contrari, els ralms, encara al cep, o ja trepitjats, al cup, fan olor de roses, i el most, a les tines, és, si cal creure Homer, ccun extracte de ntctar9. ¿Per qut, doncs, no s'ha engrandit? ¿Per qut no hi ha molts pietres d'aquestes vinyes? Potser jo no he estat, tampoc, un jardiner molt zelós; i, com que, d'altra banda, el meu Dionís Es més aviat atemperat i reclama amb abund2ncia I'aigua de les Nimfes, sols he fet el vi necessari per a mi i per als meus amics (una llei d'homes més aviat escassa). Heus ací, doncs, car amic, la donació que et faig; petita, és cert, perd benvinguda8 per a un amic de part d'un amic, o per dir-ho amb el savi poeta Píndar, que va <<de família a família$. T'he escrit aquesta lletra a corre-cuita a la llum de la 112ntia; per tant, si he comes alguna falta, no me la critiquis amb massa duresa, com si fos la d'un rttor a un altre retor, Camp, ahir, d'AquemZnides, sóc avui, el camp de Menisc, i passaré, més tard, d'una mii a una altra mi; I'un es creia tenir-me abans, i ara I'altre s'ho pensa; mes jo no sóc de ningú, jo sóc tan sols del Destílo. 5 Vol dir que les delícies del mar no li són alienes. Nereu és un déu del mar. 6 Constantinoble. 7 L'afecció de Julil per la literatura és palesa en les nombroses cites que fa al llarg de la seva producció escrita. 8 Cita de I'Odirrea, IX, 359. 9 Cfi Píídar, Ofimp. Vi, 99. 10 Aquest poema el troben a I'Antofogia Pafatina, IX, 74. A Eumeni i Farill Si algú ha aconseguit fer-vos creure que, per als homes, hi ha quelcom de més agradable o de més útil que filosofar amb lleure i sense preocupacions, s'enganya ell mateix i enganya els altres; per6 si en el vostre esperit resta, encara, I'antic tel, i no s'ha extingit riipidament com una flama viva, us felicito sincerament. Ja fa gairebé quatre anys i tres mesos que ens virem separar2, i molt em plauria de comprovar els progressos que heu fet durant tot aquest temps. Quant a mi, ja fóra un miracle que encara parlés el grec: fins a tal punt m'ha convertit en un birbar aquesta terra. No desdenyeu les controvtrsies, no descuideu la retarica ni el tracte amb la poesia; tingueu encara major cura de les citncies, i que tot el vostre esforc s'encamini cap al coneixement dels sistemes d'Arist6til i de Plató. Sigui aquesta la vostra tasca, perqut aixb és el fonament, la base, I'edifici, la culminació; la resta, és sols quelcom de secundari, per6 vosaltres heu de posar-hi més atenció que no els altres en llur tasca principal. Jo, ho juro per la justícia divina, us dono aquests consells perqut us estimo com a germans: car heu estat els meus condeixebles i els meus amics. Si em feu cas, us estimaré més, encara; per6 si veig que no me'n feu, m'entristiré; i all6 en que sol convertir-se una pena persistent, deixo de dir-ho, per mor d'un millor auguri. 1 Tot el que sabem d'aquestes dues persones és que foren condeixebles de Julil. 2 No sabem si I'amistat de Juli; amb Eumeni i Faria nasqué a I'Asia o a Atenes, per6 com que la seva elecció com a Cssar es ,produí el 355, I'únic que podem afirmar és que aquesta lletra és posterior a aquest any. Potser ho fou el 338 o ei 360. A Alipi , germii de Cesari (9 B) Solisó, segons diuen, va anar a trobar Darius i li va recordar aquell famós mantell, i, en premi del mantell, va demanar-li I'illa de Samos2. Darius, aleshores, presumia molt de la seva generositat, convencut que, a canvi de poc, havia donat molt: el cas és que Solisó va rebre un present més aviat pobre. I ara compara la nostra situació amb la d'ells: i, d'antuvi, ja hi ha un punt en que nosaltres tenim l'avantatge: no ha pas calgut que ningú ens ho recordés, sinó que, havent conservat durant tant de temps el record de la teva amistat, tan aviat com Déu ens ho ha permb, t'he cridat vora meu, no entre els segons, sinó entre els primers. Aixa, quant al passat; quant al futur -i jo sóc un endevíem permets que et faci un vaticini? Doncs bé, jo crec -i que Adratea3 ens sigui propiciaque el teu ser2 molt millor; car a tu no et cal un rei que t'ajudi a sotmetre una ciutat, i a mi, en canvi, em calen molts col.laboradors que m'ajudin a redre~ar tot all6 que tan tristament s'ha enderrocat4. Heus ací el joc literari amb qut s'entreté la meva giil.lica i barbara MusaS. Tu vine al meu costat ple de joia, i que els deus guirn els teus passos. Afegit autdgrafi (.. .) ja n'hi ha prou de cervatells i de caca de moltons salvatges als quarters d'hivern. Vine al costat d'aquest amic teu, que abans de coneixer la teva valua, ja et tractava amb tant d'afecte. 1 Col.laborador polític de Julil, a qui va encarregar, un cop nomenat C?sar, el govern de la Britlnia. 2 Sobre aquests fets, vegeu Her6dot 111, 139 SS: quan encara Darius era un oficial de I'escorta reial, Solisó dona a Darius un mantell que li agradava. Quan fou proclamat rei, Solis6 li va demanar, a canvi. I'illa de Samos. 3 Adratea castigava I'excessiva presumpció en les paraules. 4 Refer?ncia a les intencions de restaurar I'imperi paga, que ja acaronava Julil per aquesta ?poca. 5 Creiem que aquest joc literari a qu? Juli2 fa referencia és el paral.lelisme que ell mateix esteablek entre la restauració de I'imperi persa per Darius -tema amb qut s'inicia aquesta lletra, i I'intent de restauració de I'imperi paga per part de Julil. Respecte a la intenció que el teu bon cor té d'acudir al meu costat ara és l'ocasió, amb l'ajut dels déus, de decidir-se amb tota diligencia, perque, més tard, és possible que hdhuc a mi em manqui el lleure. Busca totes les obres de Jhmblic2 que tracten del meu hom6nim3. Sols tu pots fer-ho: el gendre de la teva germana en té una bona edició. I, si no m'enganyo, en el precís instant en que escrivia aquest paragraf, s'ha produi't un signe sobrenatural. I, per favor, no deixis que els partidaris de Teodor4 t'eixordin les orelles amb la consabuda lletania que el veritablement diví Jhmblic, el tercer després de Pithgoras i de Plató, era un ambiciós. I si és massa agosarat de fer-te palesa la pr6pia opinió amb transports que més escauen als qui són en extasi, me n'excusarb amb raó: perque jo estic boig per Jhblic en filosofia, i pel meu hom6nim en teosofia, i crec -com deia Apol.lodor5que els altres, al costat d'aquests, no compten ni poc ni massa. Quant al resum que has fet d'Arist6ti1, només et diré aixa: m'has convertit en un deixeble teu, bé que immerescut. El Tiri6 ha exposat, amb molts llibres, una mica de 16gica; tu, en canvi, amb un de sol sobre la filosofia d1Arist6til, m'has fet, potser, un abacant,, un aspirant a la iniciació certament no7. Si dic la veritat, podrb comprovar-ho acudint al meu costat i veient el que he fet I'hivern passat, durant les meves hores de lleure. 1 Fildsof aristottlic que es féu amic de Julii a Ptrgarn, quan estudiava allí. 2 El famós fildsof neoplatdnic que tant va influir en el pensament de Julii. 3 Julii el teürg, autor dels Oracles caldaics, que tanta influtncia exerciren sobre els neo. platdnics. Visqué al segle 11. 4 Filhof neoplatanic rival de Jimblic. 5 El deixeble de Sacrates que apareix al Banquet platanic. 6 Porfiri, deixeble de Plot1 i editor de les Ennzades. 7 Vol dir que l'ha convertit no en un principiant, sinó en un auttntic entts. Diu Homer2 que els somnis tenen dues portes, i que és diferent la fe que mereix llur significació. I jo crec que ara has entrevist més clar que mai I'esdevenidor. Avui jo n'he tingut un de semblant: he somniat que hi havia un arbre altíssim plantat en un gran triclini, i que s'inclinava cap al sal, i que de la seva arrel sorgia un plansó, petit i tendre encara, tot ell florit. Jo sentia una terrible angoixa pel plansó, tement que no I'arranquessin al mateix temps que el gran. Perb, en aproximar-m'hi, veig que el gran era estes a terra, i que el plans6 estava dret i que des de terra s'enfilava enlaire. En veure-ho, més corpres encara, he exclamat: <Pobre arbre! Fins ell és en perill de morir!, Aleshores, una persona del tot desconeguda m'ha dit: <Observa i no temis: si I'arrel roman sota terra, el plans6 restar2 intacte i encara s'afermarh mb3. Tal ha estat el somni, i Déu sap qut significa. Quant al miserable eunuc4, m'agradaria saber si les seves declaracions sobre la meva persona foren fetes abans o després de la meva entrevista amb ell. Assabenta'm, doncs, de tot el que puguis. Respecte a les meves relacions amb aquest individu, hom sap que, sovint, després d'haver ell injuriat els provincials, jo he callat a expenses del meu honor, o bé no escoltant les seves acusacions, o bé refusant d'admetre-les, bé mostrant-me incrtdul o fent recaure la responsabilitat damunt les persones del seu cercle. Ara, quan es va proposar d'implicarme en aquest afer tan escandalós enviant una relació tan infame com ignominiosa, jo, que havia de fer? Callar o lluitar? La primera actitud era, crec, ntcia, degradant i digna de la maledicció dels déus; la segona, justa, viril i generosa, per6 la meva situació no la permetia. Que vaig fer, doncs? En presencia de moltes persones que em constava que li ho reportarien, vaig dir: aDe totes maneres, aquest individu segurament corregir2 la seva relació, perqut és terriblement escandalosas. Ell, assabentat de tot, fou tan lluny d'obrar amb seny, que va reaccionar com no ho hauria fet, per Déu, ni un tir2 moderat, tot i que jo era tan a prop d'ell. I, que havia de fer, aleshores, un home que segueix amb fervor la filosofia de 1 Oribasi fou el metge més important del període greco-rbma després de Gal?. Fou I'autor d'una Antologia m2&, realitzada per iniciativa de ~uh, grkies a la qual hem pogut conservar forsa fragments d'autors medics que, d'altra manera. s'haurien perdut del tot. 2 Odissea, XVIII, 562 i SS. 3 Clara referencia al futur de Juli2 després de la mort de Constanci. 4 L'eunuc Eusebi. Plató i d'Aristbtil? ¿Per ventura permetre que uns pobres infeli~os fossin lliurats a uns malfactors, o bé defensar-10s amb tota la seva forfa en un moment en qut, crec, ja cantaven el cant del cigne per culpa de les intrigues d'aquesta banda malelda de bandits? Perqut, em sembla vergonyós, d'una banda, fer castigar amb la pena de mort immediata els tribuns que abandonen el seu lloc, i fins i tot privar-10s de sepultura (i cal fer-ho!) i que, en canvi, quan es tracta d'uns infelifos jo abandoni el meu lloc en el moment de lluitar per ells contra uns bandits com aquests, malgrat que un déu m'ha assignat aquest lloc' i sigui el meu aliat. I si d'aixb havia de derivar-se algun dany per a mi, em fóra un consol, i no pas petit, abandonar el món amb una bona conscitncia. Quant al virtuós Salusti, que els déus me'l conservin! I si de resultes d'aixb em cal rebre un successor seu, no m'digiré pas gens. Perqut és millor obrar rectament durant poc temps que no malament durant molt. Les doctrines peripatttiques no són, com alguns &rmen, inferiors a les dels estoics; al meu parer, hi ha entre ells una senzilla difertncia: que aquests són sempre més exaltats i imprudents, i els altres aconsellen que hom perseveri en les decisions amb sang freda. I Al.lusió a un passatge de I'ApoLogia de Sacrates, de Plató (28 d). -2 13-